Socialistas y participación, dime de qué presumes y te diré de qué careces

Artículo de opinión de Amalia Payá, edil del Partido Popular en Alcoy

El gobierno municipal socialista hace gala de transparencia y participación en su forma de gobernar, pero nada más lejos de la realidad. Temas con una importante trascendencia no se consensúan con el resto de la corporación.

En un gobierno municipal en minoría, recordemos que el Partido socialista está gobernando nuestra ciudad con tan solo 9 de 25 concejales, debería ser normal que buscara el apoyo del resto de la corporación para sacar adelante medidas que permitan el gobierno de la ciudad.

De hecho el Partido Popular está siempre dispuesto a trabajar y a consensuar lo que haga falta por el bien de Alcoy y de los alcoyanos.

Son muchas las aportaciones y propuestas  realizadas desde nuestro grupo municipal, la creación de una Policía de Barrio es una de estas propuestas llevada a cabo por este gobierno. Otras, como la decoración de escaparates, que permita la puesta en valor de locales del Centro y la dinamización de la zona, o la propuesta de Medalla de Oro de la Ciudad al Círculo Industrial, por los 150 años de su existencia, han sido rechazadas con pretextos que no convencen a nadie.

A pesar de esto, cabe destacar el futuro contrato de la recogida de basura y limpieza viaria, donde nuestro gobierno municipal “socialista”, tiene el apoyo del Partido Popular. Un apoyo que pretende renovar un servicio, en las mejores condiciones posibles para proporcionar una mejor calidad de vida a los alcoyanos.

En cambio, hay otros asuntos más amables, que afectan a la imagen de la ciudad y en los que debería participar toda la corporación, sobre todo cuando son inversiones que perdurarán en el tiempo.

Pero en asuntos de este tipo, donde no hace falta el voto de la oposición, es cuando los socialistas se olvidan de la participación, actuando con prepotencia, llegando incluso a perder las formas.

Algo que ha sucedido en el nuevo diseño de una iluminación navideña propia para Alcoy. Siendo conscientes de que es algo que va a tener una importante transcendencia, desde el Partido Popular no lo dudamos, en su momento apoyamos la iniciativa y aportamos ideas para conseguir lo mejor para la imagen de nuestra ciudad en navidad.

Con todo esto, fue una sorpresa cuando, en el Pleno en el que se debatía esta propuesta, el concejal de fiestas mostró al resto de la corporación un diseño definitivo para esta iluminación, sin posibilidad de aportar nada. Solo quedaba por definir el material en el que se realizaría.

Pasado un tiempo, durante el cual habíamos mostrado nuestro interés y en el que el gobierno nos aseguro que tendríamos noticias, sorpresa, con nocturnidad y alevosía nos encontramos en la prensa el prototipo de esta “enramà” navideña personalizada para nuestra ciudad.

Ante ésto, el Partido Popular mostró su malestar en la última Comisión Informativa.

Así no, Sr. Llopis. No son formas de tratar a sus compañeros de corporación. Hemos apoyado la iniciativa, ofrecido colaboración y aportado ideas. A cambio, no hemos recibido invitación alguna a la participación, de la que tanto hace gala este gobierno.

Tras los reproches de todos los grupos políticos presentes en el ayuntamiento, el Sr. Llopis con una actitud prepotente defendió su postura, afirmando que hacían lo que querían “porque nosotros gobernamos”.

Palabras que cayeron en la mesa como un jarro de agua fría. Hemos denunciado en ocasiones la falta de participación de los socialistas, pero con las palabras de Raúl Llopis, ya no solo estamos hablando de poca participación, estamos hablando de autoritarismo y de no trabajar en absoluto por mantener una salud democrática en el Ayuntamiento de Alcoy. Algo que espero sea censurado públicamente por los partidos de izquierda abanderados de la participación.

La Navidad en Alcoy es especial, y lo es gracias a personas que han contribuido a ello durante muchos años, personas que forman parte de la historia de Alcoy, siendo la gran mayoría totalmente anónimas.

Una celebración alcoyana que es fruto de la gestión de diferentes gobiernos municipales que han creído en su carácter excepcional y la han impulsado. Pero parece que ha llegado el momento en el que un gobierno como el del Alcalde Toni Francés y el Sr. Raúl Llopis, se quieren apoderar de la tradición, politizarla y colgarse “medallitas” que no paran de exponer en las redes sociales. Porque gestionar la ciudad no, pero los que es estar todo el día con las redes sociales sí, aunque solo sea con un objetivo de beneficio propio e individual.

Por favor, piensen en Alcoy y en el futuro y dejen a parte su ego y proyección política, por el bien de todos los alcoyanos.

Los mosqueos de D. Antonio. Medalla de Oro al Círculo Industrial

Artículo de Opinión de Edu Tormo, concejal del PP en Alcoy

¡Qué cómodo se siente D. Antonio Francés, alcalde de Alcoy, en las trifulcas y marrullerías políticas! Lamentablemente ese es su Norte, para otro momento queda proponer medidas para la generación de empleo y potenciar la industria. Algo que se me antoja imprescindible para el futuro de Alcoy.

Y es que últimamente tenemos mosqueado a menudo a D. Antonio ¡Son tantas cosas las que no le sientan bien a este hombre!

Una de ellas, ha sido que el PP pidiera al pleno, conceder la medalla de oro al Círculo Industrial por su 150 aniversario. A pesar de que en esta cuestión parece que nadie tiene duda, ni oposición, molesta que sea a iniciativa del PP. Iniciativa que, por otra parte, tan solo fue respaldada por el grupo de Ciudadanos de D. Jorge Sedano.

Alude el jefe del gobierno alcoyano, D. Antonio, que estando de acuerdo en el fondo no lo está en las formas. Y añade que las formas lo son todo. Y con este argumento justifica su voto negativo y ayuda de paso a que Guanyar, que parecía que se iba abstener, se decante por el voto negativo.

Y yo me pregunto… ¿No hubiera sido más fácil pactar, cuando se planteó la propuesta, días antes del pleno, y llegar al mismo con unanimidad? Y más cuando se está en minoría, ¿Qué más da de quién sea la iniciativa si el fin es loable? ¿De verdad tiene intención el alcalde de conceder está medalla al Círculo Industrial? Esto solo lo sabremos con el tiempo…

Yo podría hacer un esfuerzo por entender a D. Antonio Francés, pero que quieren que les diga, su falta de coherencia le delata y ahí poco hay que entender.

Pongo un ejemplo objetivo de ello. Dice el sr. Francés que, este tipo de distinciones se conceden por unanimidad. Vaya por delante y ya lo dije en su día, la propuesta y concesión de Medalla de Oro a Camilo Sexto me hizo tremendamente feliz, por merecida.

Pero juzguen ustedes mismos, el procedimiento seguido. Dos concejales del gobierno se desplazan a Madrid a hablar con Camilo. Tantean si es viable y se fotografían con él. Bien, hasta aquí, lo normal. Lo que ya no es tan normal es hacer publicidad en prensa de la visita a Madrid. Reunir posteriormente a los grupos políticos, para conseguir sí o sí la unanimidad, habiendo convocado previamente a la prensa. ¿Y si no hubieran conseguido la unanimidad?

Bien ¿Y qué pasó el día que se le hace entrega de la concesión? Pues que D. Antonio entregó la medalla en el salón de plenos y aprovecho para decir públicamente que la misma la concedía toda la corporación. Acto seguido se encerró todo el gobierno, Camilo y los medios de comunicación en Alcaldía, negando el acceso al resto de concejales. ¿No era de toda la corporación? Este señor quiere solo la unanimidad cuando le interesa y cuando no le interesa, se mosquea.

Les emplazo a dentro de unos días para conocer más mosqueos de D. Antonio…

No obstante, no quiero terminar esta reflexión sin felicitar a la concejal de turismo por el éxito conseguido en la Feria Modernista. Está claro que son únicos en saraos y festivales, ya me gustaría que obtuvieran los mismos éxitos en temas capitales como el empleo o la industria. No duden que los alcoyanos los necesitamos y los agradeceríamos.

No, senyor Martínez, no

Article d’opinió de Paco Paredes, ex regidor de Guanyar Alcoi

Davant de l’article d’opinió del Sr. Jordi Martínez crec necessari donar resposta a la utilització que ha fet de la meua renúncia al càrrec de regidor.

Al plenari del dia 4 de setembre, després d’un temps de reflexió, amb gran pesar, vaig anunciar la meua renúncia al càrrec de regidor del nostre Ajuntament, motivat única i exclusivament per raons personals.

En el seu article el senyor Martínez afirma: “Ja han fet que Paco Paredes se’n vaja del grup i seguirà la purga en Guanyar perquè la seua manera d’actuar no és fer política i això la gent humana i amb un mínim de dignitat no és capaç de suportar-ho a les esquenes”.

No, senyor Martínez. No. La decisió de deixar el grup municipal no té res a veure amb el que vostè diu; en Guanyar no hi ha cap porga, ni res que se li parega. Potser en partits polítics tradicionals com el seu sí, però no en Guanyar. Que, per cert, compta amb el suport de molta gent, molt digna i molt humana i a la que vosté ofén amb les seues paraules. No se n’ha adonat?

Resumint, senyor Martínez: he deixat el càrrec per decisió personal, ja ho vaig dir al plenari, encara que no tinc cap inconvenient a tornar-ho a dir perquè pareix que a vostè no li va quedar clar. Recolze totalment el projecte de Guanyar Alcoi com el primer dia, continuaré formant part de la coordinadora de forma activa i donaré suport al treball dels meus companys del grup municipal. Com vaig dir en el meu acomiadament, junts encetàrem aquest camí i junts continuarem. I no, senyor Martínez, no són paraules buides, ni per a adornar un discurs, són paraules sinceres.

Quant a l’article al què vosté ha donat resposta, al meu entendre de forma desproporcionada, permeta’m dir-li que encara que vaja firmat pel nostre company Pablo González, és compartit per tot el grup, per la qual cosa sobren eixos atacs personals. En confiança li he de dir que no, senyor Martínez, no ha encertat vostè ni una pel que fa al nostre company Pablo, encara que, ja sé, a vostè això no li preocupa.

Per finalitzar, els convide a que llisquen o escolten el meu discurs d’acomiadament del plenari del 4 de setembre, unes paraules per argumentar la meua decisió.

El que se mueve no sale en la foto

Article d’opinió de Cristian Santiago, regidor de Guanyar Alcoi

La polèmica captura i posterior sacrifici de coloms urbans continuarà realitzant-se a Alcoi. Durant el darrer plenari, el Govern del PSOE va dir que no acceptava la nostra proposta de consensuar una «Gestió Ètica de Coloms» a través del Consell Local de Medi Ambient. El motiu, segons va dir el regidor de l’àrea Jordi Martínez, fins que no demanem disculpes per l’article d’opinió publicat pel nostre company Pablo Gonzàlez anomenat ‘La quadratura del cercle’.

Una actitud de vendetta impròpia d’un càrrec públic, que va en detriment d’una proposta en positiu que busca el bé comú de la nostra ciutat.

Perquè en Guanyar tenim clar, que controlar la població de coloms és necessari per a mantenir el benestar de la ciutadania. I que a hores d’ara existeixen alternatives més ètiques per mantenir la població de coloms estable i sana com el pinso anticonceptiu -nicarbazina-, la instal·lació de colomars ecològics per al control de la població de coloms urbans o d’altres mètodes de dissuasió complementaris.

En una societat avançada, ja no cal violar les lleis de protecció animal, que resulten cruels i angoixants, fereixen la sensibilitat de la ciutadania i no està demostrada la seva efectivitat.

Per això, des de la nostra Plataforma Ciutadana, volíem acabar amb aquest tipus de maltractament animal gratuït. I que el nostre Ajuntament fora un dels referents en aquesta matèria. Plantejant la possibilitat que Alcoi donara exemple com a ciutat amiga dels animals, i fora una ciutat capdavantera com València (amb colomars ecològics i pinso anticonceptiu) o Barcelona (amb l’aplicació del pinso anticonceptiu).

Ens volen en silenci i agenollades. Però nosaltres continuarem sent la veu i els ulls del poble en l’Ajuntament d’Alcoi. I l’alternativa real, rigorosa i responsable de Govern.

 

Desmentir a un mentider

Article d’opinió de Jordi Martínez, regidor de Medi Ambient a l´Ajuntament d’Alcoi

No haguera escrit mai aquesta columna. Desmentir a un mentider comença a ser una tasca impossible en l’època de les xarxes socials. Únicament cal comprovar que un amic teu comparteix alguna opinió i confia abans en els mentiders que en l’amic. Ha sigut aquesta situació la que m’ha impulsat a escriure aquestes línies. No vull que, al menys per la meua part, queden les mentides sense cap resposta. No sé si el meu amic ho llegirà però al menys dormiré tranquil.

El senyor Pablo González escriu als mitjans de comunicació un article d’opinió amb les següents afirmacions sobre dos funcionaris del Ajuntament d’Alcoi:

“El que era fins fa uns mesos cap de departament de Medi Ambient Miguel Signes, biòleg de carrera ha sigut traslladat a l’àrea d’IGS. Ell supervisarà i gestionarà majoritàriament serveis públics bàsics i obres, que poc té a veure en la seua condició com a biòleg”

I el desconeixement del senyor Pablo González és gran. En cap lloc de la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament d’Alcoi demana que per a ser el cap del departament es tinga que ser Llicenciat en algun grau específic. Els darrers Inspectors General han sigut molt variats: Un aparellador grup B de l’administració, un Enginyer Superior grup A , un Enginyer de Camins grup A i el darrer Inspector un aparellador grup B de l’administració. Les tasques son de coordinació dels treballs de la brigada, de les partides del pressupost, el control del personal però en cap cas ha de redactar projectes d’obra, ni dissenyar ponts. Si llegim el qüestionament que fa en referència als serveis públics, el senyor Signes ha sigut el responsable de serveis tan bàsics com el servei d’aigua i el de recollida de residus quan Esquerra Unida tenia responsabilitats de govern. En aquell temps, li sembla al senyor Pablo González, que si era bo i tenia capacitat?

Sap el senyor González que per a ser Cap de la Policia es pot ser biòleg, químic o advocat? Sap el senyor González que per a ser Inspector general de Serveis es pot ser advocat, biòleg o grau en qualsevol matèria? No ha de saber-ho perquè té la poca vergonya d’afirmar-ho en premsa sense pensar en el mal que pot fer a la professionalitat d’una persona ja que molta gent desconeix els requeriments i sistemes de promoció de l’administració pública.

Sobre el funcionari municipal Carles Samper afirma:

“Carles Samper enginyer mecànic i capatàs del departament de Medi Ambient ha sigut ascendit provisionalment com a cap d’aquest departament provisionalment perquè no té el títol adequat per exercir com a tal”

Ací la mentida és, a més, denigrant. El senyor Samper té la titulació adequada al grau i a més és Màster en Energies Renovables i per tant pot exercir com a Cap de Departament de Medi Ambient amb total legalitat i a més amb la capacitat professional que té el senyor Samper i que aquells que el coneixen podem corroborar. Si no haguera tingut la titulació oportuna, el gabinet de Personal ho haguera impedit, senyor González. Què trist que un responsable polític d’un partit que es considera d’esquerres acuse d’aquestes coses a treballadors honrats i que pose en dubte el treball de departaments de l’Ajuntament.

També afirma parlant del Plec de Recollida de la Brossa i neteja Viària:

“Tot pel fet que el funcionari  (senyor Samper) al qual s’ha posat al capdavant d’aquest departament no té les suficients aptituds per a estudiar els documents que han presentat les 8 empreses aspirants. O tal vegada, el Govern tem que, com que l’encarregat de valorar les ofertes per a la licitació de la recollida de brossa i neteja viària no compleix els requisits acadèmics, algú haguera pogut impugnar el procés i se salvaguarden amb la contractació d’una empresa externa”.

Si el seu raonament de capacitació del tècnic municipal és fals, tal i com he demostrat al paràgraf anterior, aquest també és igual de fals. Li torne a repetir que el senyor Samper té la titulació adequada per a exercir com a cap de departament. Qui és vostè per a qüestionar la capacitat dels funcionaris?A més de la seua capacitat cal indicar que la seua condició d’enginyer mecànic, a la que feia referència, considerem que serà millor encara per a considerar un plec de la brossa que consta de camions, rutes, maquinària, contenidors… Dubtar de la seua capacitat és dubtar de tots els funcionaris de la casa. Que trist que per buscar un lloc a la propera llista electoral s’haja de mentir a costa d’uns funcionaris públics.

També qüestiona la carrera professional que, a banda,  està realitzant el senyor Samper. Qui s’ha cregut  ser  el senyor González per a clavar-se en la vida professional i privada d’un funcionari? I com accedeix el senyor González a aquesta informació reservada dels funcionaris de la casa? El senyor Samper és molt lliure de buscar la seua promoció dintre del Ajuntament.  I davant de l’afirmació de:

“No s’entén que qui ha sigut capatàs de Medi Ambient ….. ara aspirara a ser encarregat del conservatori”

Perquè no ho entén? De casos com aquest en tenim tots els dies a l’Ajuntament. Gent que busca un millor futur professional i la promoció en el seu lloc de treball. Tan estrany li sembla? Tan il·legal li pareix? Si fora il·legal no es permetria per part del departament de personal. I si tan estrany li sembla pregunte-li a la seua companya de Guanyar com va nomenar la legislatura passada al responsable de Participació Ciutadana quan era un administratiu de la casa. Mitjançant la normativa de la casa, sinó, no haguera pogut fer-ho, li ho hagueren impedit. Però a vostè la dignitat d’aquestes persones no li preocupa. Només li preocupa com fer punts per a la propera llista. Ja han fet que Paco Paredes se’n vaja del grup i seguirà la purga en Guanyar perquè la seua manera d’actuar no és fer política  i això la gent humana i amb un mínim de dignitat no és capaç de suportar-ho a les esquenes.

Per acabar amb tanta mentira, Pablo González afirma que:

“Carles Samper va decidir retirar-se davant la magnitud de tal “cambalache”…

I vaig a citar les dades amb permís del senyor Samper. No es va retirar de les proves, sinó que a més ha fet una reclamació de qualificació per entendre que havia superat les proves i no haver vist aprovat el seu examen. O siga que mentida rere mentida, acusació sense proves i quedar-se tan a gust. Eixa és la nova política, eixa és la política de Guanyar.

Les úniques veritats que diu el senyor González fan referència a les meues afirmacions de fa anys de la manera d’accés del senyor Signes. Anys després i des de la responsabilitat de governar puc reconèixer la meua errada en algunes declaracions. La manca de transparència en aquells dies per part del govern del Partit Popular tampoc va ajudar massa. La manera de reconèixer la professionalitat del senyor Signes és haver-lo adscrit provisionalment fins que es faça l’oportuna selecció al capdavant de la Inspecció General de Serveis pel seu bon paper i dedicació en altres departaments.

Totes aquestes mentides referent a funcionaris de la casa no es poden fer quan afecten a la professionalitat i a l’honor dels mateixos. Sobretot quan el que es pretén és un ús polític de determinades declaracions a costa d’aquestes persones.

I després d’aquests fets constatables i encara que probablement aprofite per a poc, espere que el meu amic confie més amb mi encara que, com deia, desmentir a un mentider és sempre una tasca impossible, el mal està fet, i no crec que Pablo González demane disculpes ni tinga remordiments pel que es puga dir d’aquestes persones i com afecte a les seues famílies. Segur que pensa, què més dóna si així em guanye ser el pròxim regidor de Guanyar Alcoi?.

La quadratura del cercle

Article d’opinió de Pablo González, coportaveu de Guanyar Alcoi

Arran de la jubilació del cap de departament d’Inspecció General de Serveis (IGS) Miguel Ángel Serra, el Govern del PSOE ha començat a produir moviments entre funcionaris difícils d’entendre que entorpeixen la feina de l’Ajuntament.

Ja anem denunciant des de 2016 que el procés per a licitar el nou servei de recollida de brossa i neteja viària ha estat ple d’incerteses, fets estranys i opacitat.

El que era fins fa uns mesos cap de departament de Medi Ambient, Miguel Signes, biòleg de carrera, ha sigut traslladat a l’àrea d’IGS. Ell supervisarà i gestionarà majoritàriament serveis públics bàsics i obres, que poc té a veure en la seua condició com a biòleg.

Aquest nomenament l’ha fet el regidor Jordi Martínez qui en novembre de 2010 es referia al nomenament de Miguel Signes com a cap de departament de Medi Ambient en aquests termes: «qui ja va aconseguir una plaça en l’Ajuntament mentre era personal de confiança del PP, rematarà ara la seua fulgurant carrera amb el seu nomenament per al nou càrrec». Martínez també criticava la «falta d’ètica de l’alcalde, Jorge Sedano, que permet que aquest Ajuntament s’haja convertit en l’empresa de contractació del PP». Ara, Jordi Martínez ha col·locat al mateix Miguel Signes al capdavant d’un departament com a càrrec de lliure designació.

Al mateix temps, l’exregidor del PSOE a Alcoi Carles Samper, enginyer mecànic i capatàs del departament de Medi Ambient, ha sigut ascendit provisionalment com a cap d’aquest departament, provisionalment perquè no té el títol adequat per a exercir com a tal. Com a nou cap de departament ell havia de ser, en principi, l’encarregat d’estudiar, analitzar i valorar els documents que aportaven les empreses interessades en la licitació de la recollida de brossa i neteja viària, un total de 8 empreses.

Ens trobem que, en el moment més important per al Departament de Medi Ambient i davant la licitació del servei públic més costós de l’Ajuntament (4,5 milions d’euros/any), des del Govern escapcen el Departament apartant a aquell que havia de valorar les ofertes. El gruix d’aquesta feina finalment, tal com va denunciar Compromís Alcoi, recaurà en mans d’una empresa privada que, tal com ens va explicar el regidor Jordi Martínez, s’encarregarà de facilitar i ordenar la informació perquè Samper valore els plecs de condicions. Aquesta contractació ha costat 16.788,75 € que haurem de pagar tots els ciutadans d’Alcoi. Tot pel fet que el funcionari al qual s’ha posat al capdavant d’aquest departament no té les suficients aptituds per a estudiar els documents que han presentat les 8 empreses aspirants. O, tal vegada, el Govern tem que, com que l’encarregat de valorar les ofertes per a la licitació de la recollida de brossa i neteja viària no compleix els requisits acadèmics, algú haguera pogut impugnar el procés i se salvaguarden amb la contractació d’una empresa externa. És a dir, es busca donar-li suport al senyor Samper mitjançant una empresa de Valladolid contractada a dit.

El vaivé de funcionaris entre departaments sense sentit ha continuat. Els grups de funcionaris s’ordenen, de més baix a més alt, en: C2, C1, B, A2, A1. El mateix Samper, capatàs de Medi Ambient del grup C2 de funcionaris, s’havia presentat a una oposició interna per a encarregat del Conservatori Municipal de Música i Dansa, tenint així possibilitats d’ascendir al grup C1 de funcionaris, un escaló més alt amb millor sou i condicions.

No s’entén que, qui ha sigut capatàs de Medi Ambient a l’Ajuntament (amb el seu parèntesi com a regidor del PSOE durant dues legislatures) amb formació com a enginyer mecànic, ara aspirara a ser encarregat del conservatori. Sols es podria entendre aquest puzle de personal si per part del Govern del PSOE se li haguera promés amb anterioritat una plaça del grup C1 al Departament de Medi Ambient com a Inspector de Medi Ambient mitjançant mobilitat horitzontal una vegada aconseguira la plaça d’encarregat de conservatori i ascendira al grup C1. Aquesta quadratura del cercle que havia portat a una estratègia infame des de l’òptica de l’ètica pública havia creat veritable escàndol i preocupació entre els funcionaris de l’Ajuntament i, finalment, Carles Samper va decidir retirar-se davant la magnitud de tal ‘cambalache’.

Aleshores, en tot aquest trencaclosques, tenim un moviment de funcionaris que no correspon a criteris tècnics i sí a polítics i partidistes. Amb un biòleg infamat anteriorment per Jordi Martínez i ara col·locat com a cap de departament d’Obres i Serveis pel mateix regidor; amb un enginyer mecànic ascendit com a cap de departament de Medi Ambient que no està capacitat per valorar els plecs de condicions de la recollida de brossa i neteja viària (el contracte més costós i important de l’Ajuntament d’Alcoi).

Aquests moviments polítics no sols poden explicar tot el temps de demora de la licitació, sinó que s’han volgut simular coincidències que mirades en perspectiva se sumen a tot un procés poc transparent com és el de la contractació del servei de recollida de brossa i, desafortunadament també, a un altre contracte amb un procés igualment sospitós -impugnació pel mig inclosa- que està per vindre: el manteniment del clavegueram que, sospitem, es culminarà amb la privatització del servei d’aigua, de nou.

En definitiva, des de Guanyar Alcoi creiem que aquests moviments de personal a l’Ajuntament d’Alcoi en cap cas estan suposant una millora del servei de l’Ajuntament d’Alcoi als seus ciutadans, sinó que més aviat està acomplint i responent a uns interessos personals i partidistes difícils d’entendre des d’una òptica de l’ètica política i del servei al ciutadà.

Multes per a tots?

Article d’opinió de Màrius Ivorra, Portaveu de Compromís Alcoi

Les últimes setmanes hem vist un seguit de noticies totes amb el mateix fil conductor, les multes o les possibles sancions a alcoians. Podrem discutir si són amb ànim recaptatori o no; s’ha parlat de la idoneïtat per la reducció de la velocitat i han eixit veus a favor i en contra; de destinar els diners a qüestions socials; altres que els conductors es posaran nerviosos i fins i tot s’ha parlat de perseguir als que van fer abocaments d’enderrocs a Serelles fins esbrinar qui ha estat, ja tenim al CSI per Alcoi.

La veritat és que hi ha gent incívica i que genera problemes a la resta, de seguit puc comprovar als documents que ens deixa accedir el govern local, com hi han moltes multes de circulació, per problemes d’estacionament a la zona blava i fins i tot a particulars i sobre tot a empreses per deixar restes fora dels contenidors. Les multes per deixar restes fora dels contenidors estan estipulades com a greus, però la majoria de vegades les empreses alegen que els contenidors estaven plens i no podien deixar-ho dintre, la veritat es que és un fet que tots podem comprovar assíduament i les multes passen a ser lleus, 150€ per a l’infractor.

Però la veritable qüestió és, realment es sanciona a tots per igual? L’altre dia a la inauguració d’un comerç al Centre, parlant amb un amic em va comentar que per primera vegada a la història la gent que complia les normes i estava dins del sistema era la perseguida i els que restaven al marge de les normes eren majoritàriament els beneficiats. Açò em va fer pensar i recordar converses d’aquest estiu amb amics i veïns.

El regidor de Medi Ambient vol perseguir i multar als dels enderrocs de Serelles, el regidor de Seguretat vol multar a tots els que superen els 20Km/hora, el regidor de …. vol multar per …..; sempre dirigits a la gent que paguem impostos i som fàcils de localitzar.

Però hi ha «alguns» que llancen i generen abocadors de brossa, mobles i tot tipus d’escombraries que no són perseguits ni multats, davant la mirada passiva del govern local i dels responsables de sanitat.

No oblidem que tot açò genera problemes de salubritat pública, a més a més de fer créixer el problema de les rates. Perdó!!!, la quantitat de rates la tenim a nivell normal o més baix que la resta de poblacions dels voltants, segons ens va indicar el regidor de Medi Ambient.

A més a més, cal tenir en compte les possibles afeccions per contaminació al riu Molinar, a banda de «millorar» considerablement la panoràmica del casc antic per als turistes.

Però per desgràcia no és l’únic punt calent que trobem a la ciutat, una miqueta més amunt podem trobar un altre abocador incontrolat o millor dit «controlat i permès».

O les «rostides» al mig del carrer que hem pogut veure este estiu o la piscina al mig del carrer Sant Francesc d’altres anys. Després volem que els hostelers paguen per ocupació pública de les tauletes o demanem assegurances a les associacions de veïns per fer festa al carrer.

En democràcia tots som iguals i estem sotmesos a la llei, però a Alcoi uns més que altres.

 

Volem un Saló de Plens lliure de masclisme

Cristian Santiago és regidor de Guanyar en l´Ajuntament d´Alcoi

El passat 27 de juliol al saló de plens de l’Ajuntament d’Alcoi, el portaveu de Ciudadanos, i ex-Alcalde del PP, va tornar a fer una de les seves.

Alguns de vosaltres coneixereu un acudit de molt mal gust, per no dir indecent, que parla d’una dona que es queixa de ser violada, una persona li diu que d’això ja fa molt i la dona respon que ja ho sap, però que li agrada recordar-ho. Aquest acudit és una absoluta falta de respecte cap a les dones en general i cap a les persones que han sofrit assetjament o violacions. No és una qüestió de tenir o no humor, és una qüestió de decència. Però, sembla que aquesta percepció és minoritària. És trist que la persona que va representar a la ciutadania d’Alcoi durant quasi dues legislatures faci aquest tipus de comentaris.

No dubte, que amb aquesta desafortunada intervenció, no és la primera, l’actual portaveu de Ciudadanos no volia ofendre a ningú. Però aquest tipus d’actituds masclistes, que lamentablement es reprodueixen sovint i en diferents àmbits del nostre entorn, no faciliten la construcció de societats igualitàries. Llavors, són inadmissibles.

L’exigència, rigor i responsabilitat dels càrrecs públics ha de ser màxima. I davant d’escenaris com aquests, no ens podem mantenir en silenci. Per tant, que l’Alcalde d’Alcoi, màxima autoritat del plenari i de la ciutat, callés, ens va sorprendre i decebre al mateix temps.

Estic convençut que el seu silenci va estar vinculat al desconeixement de la importància dels micromasclismes. Cal així, agafar consciència i des de les administracions públiques destinar molts més esforços, molta pedagogia i molts més recursos amb l’objectiu decidit d’acabar amb les violències masclistes. Començant aquesta tasca des del Saló de Plens i a través d’instruments com la utilització d’un llenguatge inclusiu.

El feminisme no passa únicament per penjar pancartes en façanes d’Ajuntaments o posar-se xapetes i llacets durant una setmana a l’any. El feminisme és un compromís de 365 dies a l’any. Un compromís de tothom i a tot arreu.

Si volem una societat feminista, solidària i lliure de masclisme no ens podem quedar callades. Hem de combatre totes les violències masclistes. Inclosos aquest tipus de comentaris que no ajuden en absolut en la recerca d’una societat igualitària.

Un referèndum per a festes

Article d´Opinió d´Aleixandre San Francisco, edil de Guanyar Alcoi 

La definició dels dies que celebrem les festes de Sant Jordi és motiu de negociacions cada any, reproduint fonamentalment dues posicions: per una banda el manteniment de les dates tradicionals, excepte per proximitat de la Setmana Santa. I per altra que les festes se celebren en cap de setmana. Ambdues posicions compten amb un seguit d’arguments que aquí no reproduirem, però prou coneguts.

Considerem beneficiós que aquest debat, que travessa èpoques de major o menor intensitat en funció dels actors que intervenen i dels capritxos del calendari, hauria de resoldre’s per a no absorbir energies d’aquesta ciutat que les necessita per a altres causes que van presentant-se en el de venir de la nostra història.

Una de les característiques més notables de les nostres festes de moros i cristians, és la intensitat amb la qual són viscudes per gran part de la nostra ciutadania. I encara que per a la seua celebració compta amb protagonistes destacats, com són l’Associació de Sant Jordi, l’Ajuntament, el conjunt de filaes amb tota la gent que hi participa, els músics, hostalers, etc, creiem que és el conjunt de la societat alcoiana la que deu definir, amb el consens més gran possible, quan es deuen celebrar les festes de moros i cristians d’Alcoi.

Des d’una perspectiva general podria senyalar-se que el foment de la participació ciutadana en l’àmbit de la decisió política a través de referèndum és essencialment positiu per a la millora de la qualitat democràtica perquè el ciutadà deixa de ser només un espectador en la presa de decisions polítiques. El referèndum dóna als ciutadans l’oportunitat d’expressar directament el seu punt de vista sobre una decisió política. Constitueix també una oportunitat perquè els ciutadans s’informen, analitzen els avantatges i desavantatges de cadascuna de les opcions i es formen una opinió. Pot aprofitar per a crear així ciutadans més informats i més responsables políticament. Aquestes paraules d’Eva Sáenz Royo Doctora de Dret Constitucional, no podrien expressar millor el que es buscava també en la moció que presentàrem al darrer Ple de l’Ajuntament.

Sevilla i Madrid han utilitzat aquesta figura de participació en l’últim any per dilucidar diversos temes. En el cas de Sevilla relacionada amb la Feria de Abril i a Madrid sobre qüestions urbanístiques i de sostenibilitat. El cost d’aquesta consulta a Madrid ha suposat un 0,02% del pressupost, aquest percentatge a Alcoi equival a uns 10.000 €.

En un temps canviant on és notori el desig de participació directa d’una part de la ciutadania, tenir l’ocasió de resoldre vells temes enquistats és una oportunitat que pot permetre involucrar a les persones perquè tinguen un sentiment de pertinença a la societat demanant-los la seua opinióExplorar noves formes de participació amb valentia, segurament ens ajude a créixer com a societat i el referèndum és una eina adient.

Si bé era d’esperar el vot contrari del Partit Popular, ja sabem com els esmussa la parauleta, no acabem d’entendre l’abstenció de Compromís ni el vot en contra del PSOE, quan es tracta de donar la veu al poble per un mòdic preu.

Parlant d’educació, o no tant d’educació?

Article d´Opinió d´Estefanía Blanes, portaveu de Guanyar Alcoi

Una vegada més el PP ens va portar al saló de plens una moció que segons deien ells, era per a parlar d’educació. I em permetreu que ho pose en dubte. Si es vol parlar exclusivament d’educació perquè ens preocupem pels alumnes, no es pot fer una redacció plena d’acusacions i desqualificacions. Evidentment, amb aquesta moció no es pretenia arribar a cap tipus d’acord.

A la moció es parla de xantatge lingüístic, un terme agressiu i desafiant, pretenent alertar a les famílies, per tal que es posen en posició de defensa enfront d’allò que ells consideren un atac a la llibertat d’elecció. Però amb el model que critiquen, els consells escolars, on participen representants de la comunitat educativa, dels pares i dels alumnes, han pogut escollir, per majoria de 2/3, entre sis itineraris i nivells de llengües diferents. No hi ha ací llibertat d’elecció?

Es vol justificar el desacord en el fet que la llengua pròpia i la llengua estrangera tinguen una vinculació directa a l’hora de triar nivell al nou model. Açò queda sense efecte quan els motius que s’argumenten per no triar un nivell avançat de valencià són que hi ha alumnat que trobaria dificultats per què no escolten el valencià a casa o al seu entorn. Quants d’aquests alumnes escolten l’anglés a casa? Cal recordar que el nivell avançat contempla una proporcionalitat del 45% de matèries en valencià, el 30% en anglés i del 25% en castellà.

L’any 2011 la Conselleria d’Educació i elaborat per l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE) va encarregar un informe en el qual s’analitzaven les diferències en 13 centres entre els dos modeles lingüístics (PIL) i (PIP). Les conclusions de l’estudi són molt significatives. L’informe diu que els alumnes que estudien immersió lingüística en valencià i introdueixen l’anglés des dels 3 anys obtenen millors resultats en les tres llengües que els que ho fan en castellà amb la incorporació progressiva del valencià. És a dir, els que estudien més valencià saben parlar millor valencià, però també millor castellà i anglés que els que estudien menys valencià.

És sorprenent que a una ciutat valencianoparlant com Alcoi, tan sols 1 dels 9 centres educatius privats-concertats ha triat el nivell avançat. Açò no és adoctrinament?

Als punts d’acord d’aquesta moció del PP, que va ser 100% compartida per Ciudadanos, es demanava la dimissió del Conseller d’Educació per «imposar la seua doctrina catalanista», una vegada més amb un clar objectiu de dividir i enfrontar, fent una utilització pejorativa del terme catalanista per associar de forma incorrecta la promoció i ensenyament de la nostra llengua pròpia, el valencià, amb el nacionalisme independentista català, el qual ja se n’ocupen els mitjans nacionals de demonitzar.

També es demanava la dimissió de Marzà per «desobeir les resolutòries del TSJCV que anul·len el decret del xantatge lingüístic». En el moment de presentar la moció existia una paralització cautelar del decret, que no una nul·litat, ja que el tribunal no s’havia pronunciat sobre el fons de la qüestió. Per tant, no s’havia desobeït res.

Al recurs interposat per la Diputació d’Alacant se sol·licitava la paralització cautelar per possibles danys irreparables. Són aquests danys que l’alumnat d’infantil (que és amb el qual entra en vigor aquest decret per al pròxim curs 2017-2018) puga aprendre i estudiar la llengua pròpia del país valencià al mateix temps que el castellà i també l’anglés com a llengua estrangera? Danys irreparables.

La resolució del TSJCV del mateix dia del plenari, 27 de juliol, suspén únicament la disposició addicional cinquena, la qual fa referència a les certificacions de llengües a l’alumnat en el moment de finalitzar a cadascuna de les etapes educatives. Per tant, l’efecte d’aquesta mesura no es produiria fins al curs 2023-2024 en acabar la primària els alumnes que comencen infantil el curs que ve.

El recurs interposat per USO on es demanava deixar sense efecte els articles del decret (11, 12 i 13) que regulen els nivells (bàsic, intermedi i avançat) ha sigut desestimat pel TSJCV. Per tant, aquests nivells que han sigut triats pels centres educatius són totalment legals.

Així és que, el decret de plurilingüisme és legal, a excepció de la disposició addicional cinquena, i el curs que ve es podrà aplicar amb normalitat.

Totes aquelles que tan fermament demanaven que s’aplicaren immediatament les mesures cautelars pel compliment d’una ordre judicial, haurien de demanar en la mateixa contundència que s’aplique ara el decret de plurilingüisme en la seua totalitat a excepció de la disposició addicional cinquena.

I què haguera passat amb la disposició addicional cinquena? Doncs que en acabar batxillerat en nivell avançat l’alumnat s’hauria certificat amb un nivell B1 en anglés i un nivell C1 en valencià. Al nivell intermedi s’hauria tingut una certificació A2 en anglés i un B2 en valencià. S’hagueren regulat els mecanismes perquè l’alumnat acreditara els coneixements de llengües en cada una de les etapes a través de proves d’acreditació i a més, els centres que han optat pel nivell intermedi I i II podrien completar les hores lectives de llengua estrangera amb 2 hores i 1 hora respectivament, de les 3,5 hores de lliure disposició dels centres i així igualar el nivell avançat i obtenir les certificacions corresponents.

En resum, s’ha d’agrair al PP, C’s, Diputació provincial d’Alacant, CSI-F, USO, CONCAPA (Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d’Alumnes), Federació Provincial de Pares de Centres Concertats, entre altres, que l’alumnat que estudiarà amb aquest model lingüístic, en acabar els seus estudis no obtindrà cap acreditació en llengües. És el que alguns entenen com a igualtat. Si els meus fills no obtenen una certificació en anglés, perquè el seu nivell de coneixements no ho justifica, que no l’obtinguen els teus. Això sí, després al meu li pagaré una acadèmia privada, ja que l’estudi de llengües és fonamental.

Discriminació i falta de llibertat d’elecció?

Com deia l’Ovidi «Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense.».