Opinión

Article d’opinió de Vicky Llàcer, regidora de Guanyar Alcoi

La contractació del nou servei de recollida de brossa i neteja viària està a punt de fer-se efectiva. Repetirà la mateixa empresa que ha donat el servei fins ara: Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Potser la sensació que ha tingut gran part de la ciutadania en descobrir que el nou contracte de la brossa caurà en mans de l’empresa que està donant el servei fins ara, ha sigut d’incredulitat. Però aquesta adjudicació, des de Guanyar Alcoi, l’hem anunciada com la ‘crònica d’una adjudicació anunciada’…

El fet és que l’adjudicació a la ‘nova’ empresa per a la recollida de brossa i neteja viària ja està feta. La nova empresa serà la vella, és a dir, la mateixa des del 2.000 i la mateixa que tants bons resultats ens ha donat aparentment: FCC. Les sospites sobre tot el procés han estat damunt la taula i Guanyar Alcoi les hem anat denunciant totes: es va contractar una empresa a dit, Lovic, per redactar el plec de condicions. Una empresa que, allà on treballava, el 75% de les adjudicacions anaven a parar a FCC. El regidor Jordi Martínez va cobrir a l’empresa Lovic fent públiques dades falses o amb el silenci. Després, un informe elaborat per una empresa especialitzada assenyalava que el plec redactat per Lovic afavoria «clarament a la concessionària actual del servei [FCC]». Es van realitzar moviments polítics de funcionaris on un exregidor del PSOE, va ser col·locat com a cap del Departament de Medi Ambient i havia de ser l’encarregat de puntuar les ofertes de les empreses, cosa que finalment ha fet una altra empresa externa contractada a dit, Geprecon.

A part de tant de dubte i sospita, tenim una certesa: Alcoi estarà més net i tindrà un millor servei de recollida. Almenys fins a les eleccions municipals. Ja s’encarregarà l’Alcalde que siga així en un intent d’engrandir la seua gestió, per tal de treure pit a finals de la legislatura i escampar entre la gent la premissa «nosaltres hem solucionat el problema que ningú ha sabut solucionar abans».

Sembla que ara el Govern del PSOE ha trobat el moment idoni per adjudicar el contracte, ja que en l’anterior legislatura, quan se li preguntava en privat a l’Alcalde Toni Francés pel tema responia que calia buscar «el moment oportú». Aquest moment sembla que ja s’ha donat i ha demostrat la falta de punt d’honor de l’empresa FCC, que ha donat un servei pèssim malgrat estar cobrant quasi 5 milions d’euros anuals per aquest servei durant els últims anys (ara cobrarà 4,2 milions); i també ha demostrat la falta de responsabilitat d’un Govern que ha abandonat tot intent de millorar, fiscalitzar i renovar en el temps degut el servei de neteja dels carrers i recollida de brossa.

Si Toni Francés, per tal de llevar-se responsabilitats, acusa els regidors d’Esquerra Unida (Jordi Tormo i Paco Agulló) del retard, per tenir les competències de la recollida de la brossa, per què no els va cessar d’aquesta àrea? Més sabent que no li va tremolar la mà cessant a una regidora del BLOC durant la legislatura passada davant el que va considerar una gestió irregular. O per què no acusa també a Jordi Martínez que tenia les competències de la neteja viària i no va fer absolutament res? El cert és que la passada legislatura des d’EU en Medi Ambient es va elaborar un plec de condicions mitjançant el Consell de Medi Ambient que, una vegada finalitzat, a finals del 2014, el PSOE va bloquejar i posteriorment, en la nova legislatura es va desestimar per començar de zero i atorgar la redacció a Lovic -aquesta vella coneguda-.

Tal com intentava dir M. Rajoy: ‘cuanto peor, mejor…’, ha sigut la màxima de Toni Francés en aquesta qüestió, allargant l’adjudicació per poder crear un cop d’efecte abans de les eleccions. Però el cop, ens el peguem cada dia els veïns i veïnes d’Alcoi cada vegada que tirem la brossa i veiem contenidors plens, trencats i carrers bruts. I això és responsabilitat de l’Alcalde, màxim dirigent i responsable de l’Ajuntament, per consentir-ho i per no fer res per remeiar-ho.

Per a rematar-ho, des de la formació Ciudadanos, que encapçala Jorge Sedano, es va arribar a dir en el Ple que aquest contracte «no serà el més barat, però sí el millor en relació qualitat-preu». Aquesta afirmació em va alertar: aquestes persones no viuen a Alcoi? A què es referirà amb la qualitat, al que ha estat demostrant l’empresa durant els últims anys? Potser no han vist ja, que la qualitat del servei d’aquesta empresa ha sigut pèssima?

Alcoi, demà, despús-demà o en passar festes, estarà més neta que ara i tindrem la garantia de carrers nets i contenidors que faran goig fins a les eleccions però, què passarà després? Lluny que aquest Govern de Toni Francés haja solucionat el problema de la brutícia de forma diligent, aquest Govern és el que s’ha encarregat de retardar la licitació d’aquest contracte per pur interés partidista i electoral, per a dir-nos a la ciutadania ara que s’apropen les eleccions municipals que han sigut els que han solucionat el problema i que Alcoi està net gràcies a ells, però la qüestió és ben trista: el problema l’han generat ells mateixos.

El proper contracte gros serà el del manteniment i neteja del clavegueram; ¡hagan juego señores!.

Article d’opinió d’Aleixandre Sanfrancisco

La passada setmana he assistit a dues bones notícies. En primer lloc, vaig estar a algunes de les ponències de les VII Jornades Tècniques organitzades per l’IES Cotes Baixes. Una iniciativa per acostar al món de l’ensenyament el de l’empresa real i les seues solucions més actualitzades, posant de manifest als estudiants que allò que estudien té una aplicació quasi immediata amb la possibilitat d’escoltar d’algun empresari quines són les actituds que més aprecien en les persones que contracten i escoltant-ho de veu dels professionals. Allí es podia tenir una petita iniciació al que és el món del treball, l’esforç necessari, la cura i minuciositat que cal per a ser excel·lents, coses, en definitiva, que no surten als llibres i que només es poden assimilar i aprendre amb la intensitat i possibilitat de commoure quan les manifesta un professional, que estima el seu ofici, de viva veu i mirant-te als ulls.

Cal donar l’enhorabona a l’equip docent de Cotes Baixes, «complicant-se la vida» i anant més enllà de «complir» en la seua feina per tal de millorar el nivell de la seua activitat educativa. Duent a terme aquesta iniciativa que millora la competitivitat de les empreses que poden contractar titulats ben formats. Un altre motiu d’alegria, que no m’agradaria deixar escapar, i que demostra la inquietud de l’equip de l’IES Cotes Baixes, és haver aconseguit nova maquinària de control numèric per computadora, per tal de treballar la fusta.

El dissabte, al torneig classificatori de la FIRST LEGO LEAGUE, em varen donar la segona bona notícia. Un equip docent de la UPV, capitanejat per Jaume Masià, un altre al que també li agrada «complicar-se la vida» un dissabte fora de les hores lectives amb la complicitat de 60 voluntaris i voluntàries, que va involucrar i va menejar cel i terra per tal que aquest torneig fora una realitat.

Durant el Fist Lego League a la que vaig acudir, vint-i-cinc equips d’arreu del País Valencià, des d’Elx fins a Peníscola, també amb participacions alcoianes, amb premi inclòs, va haver un ambient sa, divertit i del que anomenen ‘coopertició’, un nou concepte interessant que es basava en la necessitat dels equips de cooperar entre uns i altres inclús quan estan participant en un torneig per aconseguir els millors resultats.

Va ser una gran ocasió per donar a conéixer Alcoi i el seu Campus de la UPV a moltes persones que no havien tingut ocasió de conéixer la ciutat i el seu magnífic campus universitari i que, gràcies a aquesta iniciativa, gaudiren de la imatge de les serres nevades i d’un dia de fraternitat i d’aprenentatge divertit.

En algun dels equips s’endevinava en escoltar la presentació dels treballs la presència d’algun o alguna Elon Musk en potència.

Veure com interactuaven els membres dels equips entre ells per distribuir-se la feina per passar una prova era encantador.

Experiència inoblidable en un ambient de coopertició, nou concepte que, sense dubte, utilitzaré més sovint.

Artículo de opinión de Jorge Sedano, portavoz de Ciudadanos Alcoy

Desde Ciudadanos hemos escuchado,  con  preocupación, que el Pleno de la Mancomunidad ha introducido cambios en la propuesta inicial para crear un polígono industrial mancomunado, ya que para conseguir el apoyo  económico de la Generalitat Valenciana, parece ser, que ésta es reacia a crear nuevos polígonos industriales y quiere sólo colaborar en la financiación de futuros «parques logísticos». Hasta aquí, se puede estar más o menos de acuerdo.

En lo que no se puede estar de acuerdo y no es de recibo, políticamente hablando, no es en el cambio de opinión, sino con la falta de toma de decisiones al respecto. Mancomunar suelo en nuestras comarcas es una idea que lleva años rodando, demasiados años rodando, sin que hasta la fecha exista nada concreto, salvo conjeturas y más conjeturas que nos conducen al «país de nunca jamás» humo. Eso es lo que hay. Nada, absolutamente nada que aclare y concrete esta dilatada y preocupante situación límbica en la que no se están tomando decisiones.

En Alcoy, concretamente, el «hiper-caracólico» proceso de Alcoinnova está, incomprensiblemente (o quizá no tan incomprensiblemente) dilatándose en el tiempo. Espero y deseo que el grupo empresarial de Alcoinnova no se canse algún día de nosotros y diga aquello de «arrivederci» amigos que me voy con la música, la empresa y los trabajadores a otra parte. Por lo que respecta al polígono comarcal mancomunado, «res de res» noticias a medias, sin proyecto ni ubicación concreta, titubeos, conjeturas, incertidumbres… legislatura perdida. ¡Ojalá me equivoque!

Hoy estamos asistiendo, impasibles, semipasmados, como lagartos al sol, a una mejora real en la economía  en el sector industrial de forma generalizada. Mejora evidente que está recogida claramente en los datos estadísticos. Hoy deberíamos tener listas y preparadas estas infraestructuras para aprovechar el actual tirón económico y, lo cierto, es que hoy no hay nada nuevo que ofrecer.

Desde Ciudadanos consideramos que ya está bien de poner palos en la rueda a Alcoinnova y que ya es hora de que se llegue a un consenso y se decida dónde se ubicará el necesario suelo industrial o «logístico»  mancomunado. Pero necesitamos conocer ya, ¡a la carrera!,  corriendo que es gerundio, cómo, cuándo, dónde y qué tipo de empresas  podrían ubicarse en este valle comarcal sediento también de que se tomen decisiones de una vez por todas. Ya toca.

No podemos permitirnos ni en Alcoy, con Alcoinnova, ni en la Comarca, con el polígono/parque logístico mancomunado, que nos llegue la próxima crisis (que llegará, no lo duden) sin los deberes hechos. Los empresarios están para generar riqueza y puestos de trabajo (y lo están haciendo). Los políticos estamos para dar soluciones y, hoy por hoy, en los casos que nos ocupan, no lo estamos haciendo.

Artículo de opinión de Maribel Sánchez, concejala de Ciudadanos

No cabe la menor duda, ya estamos inmersos en los preliminares de las elecciones municipales del 2019. Quizás se pueda pensar, ¿cómo es posible, si estamos aún a dieciséis meses vista? Pues nada, a las pruebas me remito, solo hace falta escuchar algunas intervenciones de estos últimos Plenos o echar un vistazo a algunas notas de prensa de algunos Grupos Municipales. La conclusión es clara, ya hay quien se ha puesto en modo “campaña electoral”.

Después del Pleno de enero ha quedado de manifiesto que algunos grupos ya piensan más en sus intereses partidistas que en el interés general que, todo sea dicho de paso, es para lo que estamos aquí y que debe ser la prioridad en todas nuestras actuaciones. Desde Ciudadanos así lo entendemos, y desde un primer momento hemos intentado hacer una oposición constructiva, aportando ideas que hemos considerado que pueden contribuir a mejorar la vida de los alcoyanos.

En este Pleno hemos tenido la oportunidad de demostrar que, efectivamente, siempre intentamos contribuir, en la medida de lo posible, a mejorar la vida de nuestros conciudadanos. En primer lugar, no oponiéndonos a la aprobación del Presupuesto Municipal para el 2018. Ya lo hemos dicho en numerosas ocasiones, no es nuestro presupuesto y, aunque es cierto que varias de nuestras propuestas han sido recogidas, tenemos algunas dudas en cuanto al cumplimiento de algunas de las obligaciones señaladas en la Ley Orgánica de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera. Pero también hay que reconocer que es un Presupuesto en el que la inversión prevista es superior a los 7 millones de euros, lo que supone más del tres veces la cantidad destinada a este fin en anteriores Presupuestos desde el ejercicio 2011.

Desde Ciudadanos creemos que estos proyectos de inversión pueden contribuir a dinamizar nuestra ciudad y por tanto, consideramos que un voto en contra hubiera sido una grave irresponsabilidad política por nuestra parte. Aunque, tal como ya dijimos en el Pleno, nuestra abstención no es un cheque en blanco y estaremos vigilantes para que el Presupuesto se ejecute adecuadamente y se cumplan los compromisos adquiridos.

Por otra parte, desde Ciudadanos, estamos satisfechos porque la moción que presentamos para que se estudie una bolsa de empleo (o cualquier otra fórmula que se estime conveniente) para las personas en desempleo con edades próximas a la jubilación, fue aprobada por unanimidad. Otra propuesta encaminada a intentar mejorar y facilitar la vida de las personas, aunque algunos quieran ver en ella, sin ningún fundamento (nada más alejado de la realidad), una maniobra electoralista. Pero, claro, como dice el refrán: “siempre es más fácil ver la paja en el ojo ajeno que la viga en el propio”.

No cabe la menor duda, ¡pasen y vean!: bienvenidos a la Campaña Electoral para las Elecciones Municipales de Mayo 2019. Desde Ciudadanos, nosotros a lo nuestro, trabajar, trabajar, trabajar y siempre por Alcoy que es lo más importante.

Article d’opinió de Naiara Davó, regidora de Guanyar Alcoi

Imagine la melodia de Benny Hill, aquella tan animada que acompanyava situacions ridícules d’embolics i quefers del personatge. Doncs ara imagine’s vora les 20 h dins del seu vehicle, eixint del descampat dels antics jutjats destí a El Camí.

Normalment agafaria el Pont de Paco Aura camí al Viaducte i la Plaça d’Espanya. Error. Oblide’s d’eixa idea; el Pont del Viaducte està tallat en aquest sentit. Prove doncs per La Vaguada, Entença i el Pont de Sant Jordi. Després de suportar l’intens trànsit del carrer Entença (eixe carrer que el PSOE va posar de portada per a la campanya del 2015 i que ara utilitzarà per a la del 2019) gire cap al carrer Góngora (per fi sense el ressalt). Ara sols hi ha un carril que permet continuar cap al Pont de Sant Jordi. I quin carril, la cua és monumental! Embús assegurat!

Decideix pegar la volta a La Rosaleda per buscar-ne l’alternativa. Ai, La Rosaleda, amb aquella sentència que obligava al Govern del PP a reposar la zona verda. Una herència que aquest Govern del PSOE mai veu el moment d’engegar -això sí, ja tenim la font en marxa.

Ara es dirigeix vosté cap a Santa Rosa -del Pont de Fernando Reig oblidem-nos de moment (coses del rovell?)- així que ha pensat agafar el Camí de la Murtera cap als polígons. Doncs, tampoc. Accés tallat. Prove sort un altre dia, potser estiga obert.

Vinga! cap a La Beniata. El Govern hauria d’haver fet l’enderroc de Ceres ja en 2015 pel perill que corria. Deixaren passar un any. I ara tenim una altra obra que s’eternitza. I una altra cua infernal!! Gire millor cap a l’esquerra, cap al centre Comercial per a pujar per Correus, i d’ací al Parterre i pel Gurugú a Sant Nicolau. De segur s’ha trobat vosté amb més d’un parell de contenidors trencats, desbordats, malbaratats… i deixalles i ADN caní.

No cal que ho diga, ja ho sap vosté, tenim una ciutat bruta i deixada, el refrany diu que de la mà de Déu, jo diria que de la mà del PSOE. Eixe PSOE que ha tingut l’oportunitat de recuperar el servei de Recollida de Brossa i Neteja Viària, amb el que ens haguérem estalviat vora un milió d’euros l’any.

Però no es preocupen, perquè d’ací any i mig hi ha eleccions. Així que ara començaran a presses i correres les obres i projectes (Entença, La Rosaleda, el Bulevard, Rodes, les redones d’accés a la ciutat…), per poder anunciar-les a bombó i platet a la propera campanya electoral. Temps al temps.

Article d’opinió de Vicenta Jiménez, senadora de Podem per la província d’Alacant

Tots els anys la mateixa matraca, i ja van més de trenta. Any rere any, quan venen els debats de pressupostos a l’Estat o a la Generalitat Valenciana, tant el PP com el PSOE anuncien, a bombo i platet, les partides que els seus respectius partits i governs destinen per al ferrocarril Alcoi-Xàtiva.

A veure qui dels dos demostra tenir més sensibilitat en el tema i qui dels dos aposta més decididament per aquest transport tan necessari com històricament abandonat.

Ja és tot un clàssic escoltar al PP d’Alcoi dient el gran esforç que fa el govern del senyor “Eme punt Rajoy” i criticant el govern de la Generalitat per no incloure les seues atentes demandes per invertir al nostre tren.

També és un clàssic escoltar per l’altra banda al PSOE la deixadesa del govern de l’Estat del PP i el gran esforç i atenció del PSOE i de la Generalitat pel nostre tren.

Perpètues acusacions entre uns i altres amb l’afegit del joc de pilota teua-meua de qui té les competències en la matèria.

Clàssiques declaracions i perpètues acusacions dels dos partits que s’han alternat en el govern de Madrid i en Les Corts, i en qualsevol dels dos llocs on han tingut capacitat de decisió, s’han dedicat a passar-se mútuament la pilota i a no fer res. O serà que en més de trenta anys de bipartidisme no han tingut temps de dissenyar solucions per a comunicar i vertebrar les nostres comarques amb un model de transport públic de proximitat, sostenible i al servei del desenvolupament del nostre teixit productiu. Això serà, falta de temps…

Clàssiques declaracions i perpètues acusacions. Però la realitat és tossuda: l’aposta real , tant del PP com del PSOE, ha sigut per deixar morir el transport públic sostenible.

I als fets em remet.

Tots dos han apostat per les grans inversions a l’AVE en detriment de les necessàries inversions per a modernitzar i potenciar el ferrocarril de proximitat. Aquell que les esquilades butxaques de la majoria social necessita per a moure’s habitualment. El mateix que realment pot vertebrar les nostres comarques i aquell que pot afavorir i facilitar la vinguda a la nostra ciutat dels que els agrada gaudir del turisme de qualitat i ecològic.

Per donar una xifra, dels 30 milions que en 2009 el govern va anunciar que invertiria al nostre tren, l’única inversió que s’ha vist materialitzada, ha estat l’estiu passat, quan es van invertir 5,5 milions en millores i manteniment de les vies. Amb aquesta almoina, PPSOE pretenen llavar-se la cara l’un a l’altre. I tots contents. Com diem a Alcoi, “al pobret tot li fa”.

Durant més de trenta anys, any rere any, el mateix joc. I així netegen les seues consciències: ”mireu el que s’esforcem pel nostre tren”.

Però els ciutadans i ciutadanes de les nostres comarques ja n’estan farts de la cançoneta i ja no els alimenten molles.

Deixem-nos d’enganyifes i de jocs malabars. El nostre tren, la ciutadania en general i en especial aquells col·lectius que han mantingut durant aquest mes de trenta anys la flama encesa de la reivindicació per mantenir-lo i millorar-lo, no es mereixen aquest sainet.

El nostre Tren, la via ferroviària Alcoi-Xàtiva, necessita urgentment una inversió de debò que la modernitze totalment, que la faça competitiva, que acurte el temps al destí i que siga digna del segle XXI. I això no es fa amb molletes i a “pessiguets”.

Es fa invertint d’una vegada per totes els milions d’euros que calen per a fer-la socialment rendible i ecològicament sostenible. L’Estat és el que ha de complir amb les seues obligacions. És el que té les competències i és el que ha d’invertir en la xarxa ferroviària. Com també el govern valencià ha de prioritzar la defensa del seu transport de proximitat i posar totes les condicions favorables per aconseguir i fer efectiu aquest objectiu.

Article d’opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís en l’Ajuntament d’Alcoi

Molts hem escoltat l’expressió “baixar a Alcoi”, “anar a Alcoi” i no generaria cap dubte, si no fos empleada per persones que viuen a Santa Rosa, a la Zona Nord, fins i tot a l’Eixample o al Viaducte.

Per a molts de nosaltres, majoritàriament per als majors, Alcoi és la zona compresa entre els ponts de Sant Jordi i Maria Cristina per una banda i per l’altra, entre el Tossal i Sant Vicent. Eixe és l’Alcoi que tenim al nostre imaginari, eixe és l’Alcoi esplendorós, el dels èxits, el de les festes, el de la història bona i dolenta, si poguérem classificar la història.

Eixa zona és Alcoi, eixa zona és la nostra memòria col·lectiva, eixa zona és la que ens ha definit als alcoians como som, eixa zona és el Centre, el nostre Centre.

El Centre és el que ens ha fet tenir un projecte comú com a poble, generant il·lusions i futur, i des de fa tres, possiblement quatre, dècades eixe projecte comú s’ha trencat. No genera il·lusió, no genera futur. És cert que Alcoi es troba immers vulguem o no, en un procés de canvi estructural molt profund que està afectant a la forma de viure i de conviure, als processos productius i al comerç, ens afecta a tots i a tot, i malauradament el govern local no reconèixer la situació o el que és pitjor, no ho vol veure.

Estem en crisi es cert, però Alcoi ha estat sempre en crisi. A Alcoi sempre ens hem buscat “les castanyes” per sobreviure. No tenim terres bones per cultivar, no tenim excés d’aigua, no tenim terrenys plans per créixer, no tenim pràcticament de res, però ací estem. El que teníem en excés i exportàvem, és el que hui s’anomena “resiliència”. La resiliència és la capacitat que té una persona o un poble per a resistir i superar agressions continuades, i està relacionada amb l’autoestima, eixa mateixa que als alcoians ens brolla per la boca cada vegada que parlem. Els investigadors actuals entenen la resiliència com a un procés comunitari i cultural, que respon a tres models que l’expliquen: un model “compensatori”, un altre “de protecció” i per últim un de “desafiament”.

Al meu entendre, els alcoians hem oblidat eixa capacitat de resiliència que ens caracteritzava, doncs ara, no responem a dos dels tres models que ens diuen els investigadors. Hem perdut la capacitat de desafiament i la percepció de compensació, per que la de protecció pense que és l’única que ens queda, ho podem comprovar estos dies amb el tema dels patges (protecció front a un atac extern). Després de molts anys d’autoflagel·lació, governs que no ens diuen la veritat i passen sense pena ni glòria, afegit a un canvi de paradigma social que fomenta la persona front al col·lectiu ens han portat a la situació actual.

Però pense fermament que la podem recuperar. Els alcoians necessitem il·lusió, il·lusió per crear un negoci, il·lusió per comprar una casa, il·lusió per a que els nostres fills ací tinguen futur, necessitem una il·lusió col·lectiva que ens traga del sopor en el que ens trobem immersos, necessitem un projecte de ciutat.

Tinc la resiliència necessària, i estic convençut que els alcoians recuperarem la resiliència que ens va fer grans, sols ens falta el punt de partida, i el Centre és la primera pedra del ressorgiment d’Alcoi, del futur d’Alcoi.

A la Mesa del Centre, formada pels partits, entitats veïnals, comercials i la Universitat hem aconseguit plasmar “L’Estratègia de reactivació socioeconòmica per al Centre Històric”, l’estratègia que ens ha de conduir a millorar el Centre, millorar Alcoi.

He vist l’esperança, la resiliència, als ulls de molts dels veïns i comerciants a les reunions, és cert que també he vist l’enyorança i el desànim, fruit de molts intents caiguts pel camí de la recuperació, però ara és el moment.

Per iniciar este procés d’il·lusions, d’emocions positives, de futur, és necessari, estem obligats -societat civil, economia, polítics, administracions- a signar un pacte on tots ens comprometem a fer camí en la mateixa direcció i deixar de banda disputes estèrils i partidistes.

Per reactivar el Centre “Alcoi” hem de treballar les potencialitats que tenim i les més potents es troben en la cultura. Tenim artistes, escriptors, músics, teatres, museus, la Universitat i pròximament reobrirem el “Monte de Piedad” com a subseu de l’IVAM –Institut Valencià d’Art Modern- que ens donarà el relat necessari per composar una nova il·lusió.

Estic convençut que el nou relat al Centre ens donarà la possibilitat de canviar la resta de la ciutat, que canviarem la visió, canviarem la tendència, ens unirem com a poble per crear empreses i llocs de treball, crearem expectatives de futur per als joves.

Estic convençut que la resiliència dels alcoians aflorarà per tornar a ser un poble il·lusionat amb el seu futur.