L’alcalde de l’Alqueria es defensa: “confie que prompte s’aclarisca tot”

L’alcalde de l’Alqueria d’Asnar, César Palmer, ha eixit al pas de les recents denúncies generades al voltant de la gestió de l’efectiu del gimnàs municipal, així com de la possible moció de censura que actualment planeja sobre l’Ajuntament d’aquesta població del Comtat.

En un comunicat dirigit a tot el poble, Palmer ha explicat de manera detallada i cronològica els fets, destacant que els ingressos en efectiu rebuts a finals d’agost i durant setembre, per un total de 4.800 €, estaven documentats i registrats, seguint la pràctica habitual de l’Ajuntament. Segons ha indicat, la confusió va sorgir després del robatori amb força ocorregut el 30 d’octubre, que va interrompre la operativa d’ingrés del diners al banc.

L’alcalde ha criticat la difusió de la idea que “ningú sabia res” sobre la presència d’aquest efectiu a l’Ajuntament, recordant que tant en ple municipal com en reunions internes prèvies, diversos membres de l’equip de govern tenien coneixement de les entregues i la seva custòdia.

Palmer ha insistit que “jo no he robat res. Confie plenament en el treball de les forces i cossos de seguretat perquè, una vegada finalitze la investigació, s’aclareixi el robatori amb força del 30 d’octubre”, declaració realitzada a COPE ALCOI.

Quant a la possible moció de censura, l’alcalde no s’ha pronunciat sobre canvis en l’alcaldia i ha preferit defensar la seua gestió, descartant la dimissió, malgrat estar actualment en solitari al capdavant de l’Ajuntament i assumint totes les regidories. “Continuaré treballant per l’interés general del municipi. Mantinc obertes les portes del diàleg amb tots els grups polítics. Estic disposat a reconstruir un espai de treball per l’interés general del poble, però no dimitiré. L’Alqueria mereix estabilitat, treball seriós i respecte, i jo continuaré defensant-ho cada dia”, ha conclòs.

L’entrevista completa a César Palmer la pots escoltar a continuació:

Roger de Llúria, protagonista d’unes interessants jornades a Cocentaina

Cocentaina es prepara per a posar en marxa unes jornades dedicades a difondre la figura de Roger de Llúria, primer senyor feudal de la Vila Comtal, coincidint amb el 720 aniversari de la seua mort. La iniciativa també ret homenatge a Na Saurina d’Entença, amb l’objectiu de rescatar la rellevància històrica i el llegat que tots dos deixaren al municipi i en el conjunt de la Corona d’Aragó.

Les sessions, obertes al públic i de caràcter gratuït, se celebraran aquest divendres i demà dissabte al Centre Social Real Blanc. El regidor de Patrimoni, Paco Payà, va explicar durant la presentació que és la primera vegada que Cocentaina acull una trobada acadèmica centrada exclusivament en la família Llúria: “Volem recordar el seu protagonisme al segle XIV i el paper decisiu que tingueren en la configuració del poble que coneixem hui”, va dir. El programa arrancarà  a les 19:00 hores amb l’acte inaugural, seguit de la conferència de Rossanna Lamboglia, investigadora de la Università della Basilicata, centrada en la formació i els primers anys de Roger de Llúria.

L’activitat continuarà el dissabte amb una jornada completa, de 09:00 a 19:30 hores, en la qual participaran historiadors i especialistes com Marina Miguel Vives, Carmen Subiranas, Enric Guinot, José Cabezuelo o José Tébar, a més de tècnics municipals i del MARQ. Segons va detallar la tècnica de Patrimoni, Elisa Doménech, les ponències tractaran temes com el sepulcre de Llúria al Panteó Reial de Santes Creus, la situació del Regne de València durant la seua època, els conflictes del llinatge o la petjada de la família a Cocentaina. “Tots ells aportaran claus per a entendre la presència dels Llúria en la població i la seua influència en el nostre passat”, comenta Doménech. Per últim, l’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz, va animar la ciutadania a participar en les jornades: “Part del que som com a contestans li ho devem a Roger de Llúria. És una figura poc coneguda i volem posar en valor la seua història i el seu llegat familiar”.

De manera paral·lela, el Palau Comtal manté oberta al públic l’exposició “Llúria, Senyors i Senyores de la Terra”, impulsada pel MARQ. Esta mostra, que va obrir amb motiu de la Fira de Tots Sants, es podrà visitar fins a la tardor del pròxim any.

Fageca posa en valor el jaciment de La Salema i reclama suports per a la seua conservació

El municipi de Fageca, al cor de l’interior d’Alacant, ha fet un pas decisiu per a garantir la protecció d’un dels tresors paleontològics més singulars de la geografia valenciana: el jaciment de La Salema, un espai excepcional que conserva fauna fòssil del Plistocé i que l’Ajuntament vol preservar, estudiar i convertir en un referent científic i cultural. Segons assenyala el consistori, aquest enclavament és considerat “un dels laboratoris naturals més destacats del Mediterrani” i requereix una aposta ferma per part de totes les administracions.

Situat a 770 metres d’altitud i allotjat en una cavitat càrstica, La Salema conserva nivells fòssils del Plistocé Mitjà i Superior amb restes de grans mamífers com l’Ursus arctos, la Crocuta crocuta o la Panthera pardus, juntament amb una rica microfauna formada per ratpenats, rosegadors i rèptils. Esta diversitat convertix el jaciment en una peça clau per a reconstruir antics ecosistemes i comprendre l’evolució climàtica del Mediterrani, consolidant-lo com un punt estratègic per a la investigació valenciana.

Malgrat el seu enorme valor científic, l’espai ha patit problemes de conservació degut a l’absència d’intervencions continuades i a episodis d’espoli ocorreguts dècades arrere. L’Ajuntament alerta que és imprescindible impulsar mesures urgents i coordinades “per a protegir una oportunitat històrica per al municipi i per al conjunt de la Comunitat Valenciana”. Per a Fageca, un poble amb poc més de 100 habitants i catalogat en risc de despoblament, La Salema representa també una via per a impulsar turisme científic, divulgació i desenvolupament rural sostenible.

El consistori ja compta amb un Pla Director que contempla cinc anys de treball i una inversió d’uns 35.000 euros anuals destinats a investigació, conservació i museïtzació del jaciment. Este document establix el marc necessari per a garantir una gestió rigorosa i sostenible, amb l’objectiu que La Salema arribe a convertir-se “en un referent provincial i autonòmic”. Finalment, l’Ajuntament de Fageca manifesta la seua voluntat de treballar conjuntament amb les institucions i fa una crida a sumar esforços per tal de transformar La Salema en un espai de coneixement, recerca i projecció territorial.

Concentració de veïns a L’Alqueria d’Asnar per a exigir la dimissió de l’alcalde

L’Alqueria d’Asnar continua travessant un context polític complicat després dels últims esdeveniments que s’han donat al municipi. Ahir a la vesprada, diversos veïns es van concentrar a la plaça principal de la localitat per reclamar la dimissió de l’alcalde César Palmer, una protesta que sorgeix a conseqüència de la desaparició de 6.300 euros de la recaudació de la piscina municipal, denunciada pel PSPV aquesta mateixa setmana.

Els fets, que van transcendir fa uns dies, van provocar que la passada setmana els concejals del PP renunciaren a totes les responsabilitats que ostentaven a l’Ajuntament, acompanyats un dia més tard per l’edil No Adscrita que fins fa poc compartia files amb l’alcalde, inicialment a Compromís, i després com a independents després d’abandonar l’any passat aquest últim partit.

Des del PP, en declaracions a Ràdio Élite de Muro, han explicat que van proposar un acord d’alternança a l’alcaldia després de conèixer la desaparició del diners i després que la quantia econòmica no estiguera reflectida a la contabilitat municipal. El portaveu, Juan Vicente Cortés, ha aclarit que va tenir constància de la desaparició dels 6.300 euros el passat 30 d’octubre, quan l’alcalde ho va informar als grups polítics de l’Ajuntament, i assenyala que tant ell com l’interventor municipal no tenien constància d’aquesta recaudació, ja que estava registrada a la contabilitat oficial:

“Creiem que és un fet molt greu i per això vam proposar que hi haguera un releu a l’alcaldia i fins i tot un canvi en el procediment per poder tindre controlada aquesta recaptació amb tot detall. César Palmer es va negar i ens vam veure abocats a deixar l’executiu. El poble necessita estabilitat i la solució és buscar un candidat de consens, amb un govern de concentració, per afrontar el que resta de legislatura”, indica Cortés.

En aquest escenari, continua sobrevolant la possibilitat d’una moció de censura. Tant el PP com el PSOE reconeixen les dificultats d’assolir un acord per qüestions ideològiques, deixant en mans de l’edil No Adscrita un paper clau. El seu vot podria permetre que el PSOE, la llista més votada en 2023 amb tres concejals, lidere un canvi de rumb al poble que gran part del veïnat considera urgent per a aquesta població del Comtat.

Nova polèmica en L’Alqueria: denuncien una altra presumpta irregularitat de l’alcalde amb 6.000 euros

La tensió política continua a L’Alqueria d’Asnar i suma un nou capítol després que la passada setmana l’alcalde, César Palmer, es quedara sol al capdavant de l’executiu assumint totes les regidories. Tot això després que el PP renunciara a les regidories que ostentava en el govern local, pas que també va donar després l’edil No Adscrita, que havia format part del grup municipal de Compromís amb Palmer fins que tots dos van deixar la formació política el 2024.

Ara, el PSPV-PSOE ha tornat a denunciar possibles irregularitats en la gestió de l’alcalde tránsfuga, centrant l’atenció en 6.300 euros que, segons els socialistes, no haurien estat ingressats ni a la caixa municipal ni al compte bancari. Segons el PSPV, aquests fons corresponen a ingressos de la piscina municipal entre agost i octubre de 2025, i van ser lliurats directament al primer edil, sense constància alguna en el registre oficial. La formació exigeix explicacions immediates tant a Palmer com a l’aleshores regidor d’Economia i Hisenda, el popular Juan Vicente Cortés, i adverteix que podria tractar-se d’un cas de negligència greu o ús indegut de fons públics.

“En octubre de 2025, Palmer va ingressar 1.625 euros corresponents a una altra recaptació desapareguda des de 2024, només després de la pressió del grup socialista. Per què no es va procedir igual amb els 6.300 euros pendents? És una situació molt complexa, per això iniciarem accions legals”, alerta el portaveu del PSPV, Andreu Ripoll.

Des de les files socialistes insisteixen, una vegada més, que l’alcalde hauria de presentar la dimissió, i fins i tot van més enllà en reclamar també la dimissió de Juan Vicente Cortés, fins ara regidor d’Hisenda. El context, sens dubte, es fa cada vegada més insostenible en aquest petit municipi del Comtat, que fins al 2023 havia gaudit d’una notable estabilitat política, amb l’històric Jaume Pascual com a primer edil de manera ininterrompuda des de l’any 1979.

Muro planteja la millora de la seua Caserna de la Guàrdia Civil

L’Ajuntament de Muro s’ha reunit recentment amb el subdelegat del Govern a la província d’Alacant, Juan Antonio Nieves, per analitzar el futur del quarter de la Guàrdia Civil del municipi. En la trobada, a la qual van assistir l’alcalde, Vicent Molina, i el primer tinent d’alcalde, Saül Serrano, es varen valorar diverses opcions per millorar les instal·lacions actuals, considerades insuficients en aquests moments per a les necessitats del cos de seguretat i també de les poblacions de la comarca que depenen de la Guàrdia Civil de Muro.

Entre les alternatives plantejades figura la rehabilitació integral de l’edifici actual o, com a opció de major abast, la construcció d’un nou quarter en un solar de sòl dotacional situat a la zona de l’estació. El mateix primer edil, Vicent Molina, explicava a COPE ALCOI que és necessari dur endavant aquest projecte “per garantir unes millors condicions per als agents, de manera que puguen continuar prestant un servei de qualitat tant a Muro com als municipis del Comtat als quals els correspon atenció des del quarter del nostre poble”, afirma.

La reunió també va servir per abordar una segona qüestió de gran rellevància: la possible cessió del tram de la carretera Nacional 340 comprés entre l’ermita de Sant Antoni i el límit amb el terme municipal de Cocentaina. Aquesta mesura permetria millorar la seguretat viària i facilitar la gestió urbanística de la zona, una de les principals entrades al municipi. Segons va detallar l’alcalde, aquesta cessió obriria la porta a actuacions com l’eliminació de l’afecció urbanística de la zona de la Plana, la construcció de noves rotondes, la reducció de costos de manteniment o l’establiment de convenis amb l’administració competent. Tot això, afirma Molina, permetria “avançar en una planificació urbanística més coherent i adaptada a les necessitats actuals de la localitat”, assenyala.

De moment, les negociacions sobre ambdues qüestions continuen obertes. Tanmateix, l’Ajuntament confia que les converses puguen concretar-se prompte en solucions efectives “es tracta de decisions que suposarien una millora significativa tant per a la seguretat ciutadana com per a la planificació urbanística de Muro”, conclou l’alcalde.

Muro reivindica el seu llegat academicista i neoclàssic amb unes noves Jornades Europees de Patrimoni

Muro es convertirà, del 21 al 29 de novembre, en l’epicentre del patrimoni cultural amb la celebració de les II Jornades Europees de Patrimoni, una cita que consolida el municipi com a referent del patrimoni academicista i neoclàssic en el context europeu. Sota el lema “Patrimoni arquitectònic: finestres al passat, portes al futur”, la programació inclou xarrades, visites guiades, exposicions i tallers que mostraran com els nous llenguatges estètics van transformar l’antiga vila medieval en un espai més obert i lluminós.

Aquestes jornades, integrades en el programa del Consell d’Europa, arriben per segona vegada a les comarques de l’Alcoià-El Comtat de la mà de Muro, que reivindica així un llegat discret però de gran valor. Mentre Alcoy destaca pel seu modernisme i Cocentaina pel seu patrimoni barroc, Muro posa el focus en les seues façanes ordenades, balcons, obertures i cornises que, entre els segles XVIII i XIX, van introduir els estils academicista i neoclàssic al municipi. “L’objectiu és posar en valor i difondre el patrimoni que tenim a Muro, moltes vegades desapercibut fins i tot per als veïns. Conéixer el que ens identifica és el primer pas per estimar-ho, preservar-ho i viure-ho com a comunitat”, explica el regidor de Patrimoni Cultural, Sergi Silvestre.

La programació combina investigació acadèmica, memòria oral i participació ciutadana. Destaca, d’una banda, els grafits històrics de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, un testimoni que conserva la petjada de generacions que han habitat i transformat l’edifici. D’altra banda, les rutes i passejades pel nucli urbà permetran descobrir Muro com un manual a l’aire lliure de l’academicisme i el neoclassicisme, mostrant l’evolució de l’antiga vila andalusina cap a un poble obert a la llum. El regidor Silvestre assenyala que aquests testimonis culturals “són marques del pas del temps, rastres de la gent que ha habitat els espais mentre l’edifici creixia i canviava”.

La direcció tècnica de les jornades està a càrrec del consultor en Patrimoni Cultural Josep Valero, que ha articulat el programa al voltant de tres eixos: patrimoni perdut, patrimoni silenciós i disseny gràfic com a eina de comunicació cultural. Des d’aquesta perspectiva, Muro connecta el seu relat local amb l’esperit de les Jornades Europees de Patrimoni, orientades a reforçar la consciència sobre allò que uneix les societats europees. “Aquestes jornades són una oportunitat per reivindicar el nostre llegat i la nostra història i construir un futur més sensible al que hem estat. Enguany treballem tres pilars: el patrimoni perdut, el silenciós —allò que existeix però no es veu— i la importància del disseny gràfic per comunicar identitat i cultura”, explica Valero.

El programa inclou tallers de patrimoni amb l’alumnat de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi (EASD), una exposició dels seus projectes per renovar les sales del Centre Cultural Vila de Muro i una campanya de sensibilització sobre el patrimoni. També es presentarà el llibre “La lliçó de la pedra” d’Ivana Ponsoda Revert, dedicat a la pedra en sec; així com una sessió de reconeixement d’espais i persones a partir del fons fotogràfic “Ramiro Fotògraf”. A més, es donaran a conèixer les línies estratègiques del Pla de Patrimoni Cultural de Muro i la nova marca corporativa de patrimoni cultural, dissenyada per Rafa Calbo. Completaran la programació una ruta guiada pels grafits de la parròquia, dirigida per l’historiador i arqueòleg Pedro Corredor a partir de les investigacions de Judith Santos-Olmo, i un passeig interpretatiu pel Muro academicista i neoclàssic, conduït pel mateix Valero.

Totes les activitats de les II Jornades Europees de Patrimoni de Muro seran gratuïtes. Algunes propostes, com la ruta dels grafits històrics, requereixen inscripció prèvia per motius d’aforament a través del correu patrimoni@vilademuro.net. El programa complet es pot consultar a la web municipal.

El ‘Mig Any’ va marcar l’equador en el camí cap a les pròximes Festes de Muro

Muro va començar a escalfar motors per a les seues Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu dels Desemparats el passat mes de novembre amb la celebració del tradicional Mig Any Fester. La cita, que cada any és molt esperada, va marcar oficialment el compte arrere cap als festejos del pròxim mes de maig.

El dia gran del Mig Any es va viure el dissabte 8 de novembre, encara que la programació va arrancar la nit anterior, el divendres 7, amb el Concert de Música Festera a càrrec de La Xafigà i la Unió Musical de Muro al Centre Cultural. Aquest nou horari, a partir de les 20:00 hores, va rebre una excel·lent resposta del públic i molt bones valoracions. El dissabte, les diferents Filaes van iniciar la jornada de bon matí amb els tradicionals esmorzars, com a prèvia d’una intensa jornada festiva. Al llarg del dia, festers i festeres van participar en les entraetes, amb algunes comparses reunides prèviament i altres mantenint la tradició de sopar en les seues seus després de recórrer els carrers del nucli antic.

A migdia, les campanes de la parròquia de Sant Joan Baptista van repicar amb força per recordar que resten sis mesos per a les Festes, en una iniciativa impulsada per la Colla de Campaners del Comtat. Ja per la vesprada, a partir de les 18:30 hores, van començar les entraetes oficials, amb un recorregut que va partir des de l’encreuament del carrer Sants amb Sant Josep, passant per l’Ajuntament i la plaça de l’Església, per a finalitzar a El Matzem, on la festa va continuar amb animació musical a càrrec de diversos DJ’s.

El Mig Any Fester també va incloure el Campionat de Cotos, celebrat a la seu de la Filà Moros del Rif, amb victòria per a la Filà Mare de Déu, seguida per la Filà Templaris. El president de la Junta de Festes de Muro, Paco Vicedo, va destacar aleshores que “el Mig Any ha tornat a demostrar la gran participació de la ciutadania i l’ambient festiu que ens acompanya. Ja es nota la il·lusió en les filaes i l’ambient que es respira és l’avantsala perfecta de les pròximes Festes de Maig”. Per la seua banda, la regidora de Festes, Sara Beneito, va subratllar la importància d’aquesta jornada, assenyalant que “sempre és un plaer veure la resposta del públic. El Mig Any no sols reforça els vincles entre festers i festeres, sinó que també encén l’emoció i les ganes de participar en les pròximes Festes de Moros i Cristians”.

A més, dins dels actes del Mig Any, durant aquells dies també es van realitzar visites a diversos col·legis per part de l’Angelet 2025, Elsa Vilaplana Cerdà. Tot amb l’objectiu de fomentar la implicació dels més menuts en la festa i animar-los a formar part del futur fester de Muro.

Benillup reconeix el llegat de Càndida Beneito, la seua comare més estimada

Benillup va viure el passat dissabte 8 de novembre una jornada plena d’emoció i reconeixement amb motiu de l’homenatge a Càndida Beneito Botella (1904–1972), coneguda afectuosament com a Candideta, comare i infermera nascuda al municipi. L’acte, celebrat a l’Ajuntament, va culminar amb el descobriment de la placa que dóna nom a la nova plaça Càndida Beneito Botella, en record a la seua trajectòria professional i humana. Durant la cerimònia, l’historiador Jordi Ortiz va oferir una conferència en què va repassar la trajectòria vital d’esta figura exemplar de la sanitat valenciana.

Càndida Beneito va nàixer a Benillup l’any 1904, al si d’una família humil, i, òrfena de mare als sis anys, va ser acollida per Serafina Bonet, una comare alcoiana que li va transmetre la vocació de servei als altres. Gràcies al suport i la sororitat d’altres dones del seu ofici, va poder formar-se a València i obtindre els títols de comare (1928) i infermera (1933), un èxit excepcional per a una dona de la seua època. Va exercir de manera independent durant més de quaranta anys a Alcoi, on va assistir centenars de parts i va cuidar mares i nounats amb gran dedicació. Durant la Guerra Civil i la postguerra, va continuar treballant sense descans, convertint-se en un referent de professionalitat, proximitat i humanitat, i en una de les figures més estimades de la sanitat popular valenciana. L’acte va comptar amb la presència dels diputats provincials Carlos Pastor i Luis Rodríguez, del secretari autonòmic d’Infraestructures i Transports, Javier Sendra, i de diversos alcaldes i representants municipals de la comarca. En la seua intervenció, el diputat de Repte Demogràfic, Luis Rodríguez, va destacar: “El valor dels referents locals, i especialment de les dones, que han sostingut amb el seu esforç la vida dels nostres pobles.” Va afegir també que: “El major patrimoni dels municipis són les persones, i dedicar hui un espai públic a una dona que va fer tant de bé a Benillup és un orgull. La Diputació està al costat dels municipis en el repte demogràfic, i posar en valor les persones és una eina clau per al futur de les poblacions.” Per la seua banda, l’alcalde de Benillup, Javier Navarro Adrián, va agrair la presència dels familiars de Candideta i va subratllar: “Benillup està orgullós del treball de la vostra ascendenta. El seu exemple ens motiva a ser bones persones, i per això, a partir d’ara, la plaça principal del nostre poble portarà el seu nom, perquè mai oblidem el que va fer per tants veïns i veïnes”, afirma.

A l’homenatge van assistir també la nora de Càndida Beneito, diversos dels seus nets, besnets i altres familiars, que van rebre nombroses mostres d’afecte per part del veïnat i de les autoritats presents. A l’interior de l’Ajuntament es va poder visitar l’exposició “Vides que donen vida. Càndida Beneito Botella”, amb fotografies, documents i objectes originals vinculats a la seua vida i llegat professional. La jornada, que va incloure també una fira infantil i un vi d’honor obert a tots els assistents, es va convertir en una trobada de convivència, memòria i orgull col·lectiu per a tot el poble.

La crisi política a l’Alqueria d’Asnar s’agreuja: l’alcalde es queda sol al capdavant de l’executiu

L’Alqueria d’Asnar ha viscut aquesta setmana un autèntic terratrèmol polític que ha fet esclatar per l’aire la composició del seu govern local. La legislatura, que ja va començar convulsa després de les Eleccions Municipals de 2023, torna a situar el municipi al centre de l’actualitat política comarcal.

En aqueixes eleccions, el PSPV va obtindre tres regidors, mentre que Compromís i el Partit Popular en van aconseguir dos cadascun. Tot apuntava a un pacte de coalició entre socialistes i valencianistes, però l’acord es va trencar a les portes del plenari d’investidura, quan César Palmer (Compromís) va ser elegit alcalde amb el suport del PP. Un any després, Palmer i la regidora del seu grup van abandonar Compromís per passar a ser no adscrits, mentre el primer edil anunciava la seua intenció de crear un partit de caràcter municipalista amb el qual concórrer a les eleccions locals de 2027.

Ara, a l’equador de la legislatura, el Partit Popular ha comunicat que deixa totes les seues delegacions, trencant així el pacte de govern subscrit fa dos anys. Hui, la regidora no adscrita que formava part de l’equip de govern també ha decidit abandonar-lo, deixant Palmer en absoluta minoria . La crisi es produeix en un context d’acusacions creuades. Fa unes setmanes, el PSPV va revelar que l’alcalde suposadament no havia ingressat 1.625 euros en metàl·lic procedents de la recaptació de la piscina municipal, fet que César Palmer va negar rotundament. El primer edil va denunciar, a més, haver rebut amenaces de mort i fins i tot ser víctima d’un atracament, fets que estan sent investigats actualment “sóc conscient que governar un poble en solitari és un repte, assumint a més totes les regidories, però em veig capaç de aconseguir-ho perquè tinc al meu voltant molta gent que m’ajudarà. No entenc què ha passat, jo no he fet res de mal, només em vaig negar a l’alternança a l’alcaldia que demanava el PP”, afirmava aquest dijous César Palmer en declaracions a COPE ALCOI.

L’oposició analitza el nou escenari polític

Davant aquest nou escenari, l’oposició analitza els seus pròxims passos i no descarta una moció de censura. Tant el PP com la regidora no adscrita eviten pronunciar-se de moment, mentre que des del PSPV insisteixen que el municipi “mereix recuperar l’estabilitat institucional. Una persona sola no pot portar l’Ajuntament. Anem a estudiar tota la situació i en els pròxims dies prendrem una decisió al respecte”, conclou Andreu Ripoll, portaveu socialista.