Comarques

COPE Alcoy > Comarques

La mort del Papa Francesc sorprén l’eixida de la Mare de Déu del Miracle a Cocentaina

Actualitat, Comarques, Noticies

La notícia de la defunció del Papa Francesc ha marcat l’actualitat d’aquest Dilluns de Pasqua a tot el món i ha causat una certa sorpresa. I és que el Pontífex, malgrat portar setmanes amb problemes de salut, havia aparegut públicament en els últims dies després de la seua eixida de l’hospital després de més de 30 dies ingressats. L’última va ser ahir, Diumenge de Pasqua, quan el Sant Pare va recórrer en papamóvil la plaça de Sant Pere del Vaticà i fins i tot va impartir la benedicció Urbi et Orbi amb motiu de la Resurrecció de Jesús.

A les 10:00h del matí avançava COPE l’última hora de la mort de Jorge Mario Bergoglio i just a eixa hora Cocentaina vivia un dels moments més esperats dins de les festes de la Mare de Déu del Miracle, l’eixida de la patrona del Monestir de les Clarisses per al seu trasllat a la parròquia de Santa María. En eixe instant sonaven les campanes en senyal d’alegria, es llançaven al vol centenars de coloms i transcendia al món des de Roma que ens havia deixat el Sant Pare “ens hem quedat sorpresos i des d’ací ens unim al dolor de tota l’església universal per la seua pèrdua. Encomanem la seua ànima a la Mare de Déu del Miracle“, assenyalava als micròfons de COPE ALCOI el Bisbe Emèrit d’Alcalá de Henares; el contestà Don Juan Antonio Reig Pla. També Don Ernesto Brotóns, Bisbe de Plasència i amb arrels en la capital del Comtat, manifestava la seua tristesa per la defunció de Francisco “ha sigut un gran Papa que ens ha deixat un important llegat en els seus 12 anys de pontificat. Resem per ell en aquests moments, pel seu etern descans i lamentem profundament la seua pèrdua“, indicava també a aquesta emissora.

Durant el matí van tindre també lloc diversos moments d’homenatge al Papa. Quan la Mare de Déu del Miracle va girar a la capella de sant Antoni Abat del Palau Comtal, en la qual es va produir el prodigi de les 27 llàgrimes de sang el 19 d’abril de 1520, es va pronunciar una oració en la seua memòria i en la recta final de la Missa Major es va resar un respons pel descans etern de Francisco. En eixe moment també van sonar en senyal de dol les campanes de la parròquia de Santa María mentre dins de l’església tots estaven drets, i en silenci, recordant al Papa davant la Mare de Déu del Miracle.

Cocentaina rep amb gran fervor a la seu Mareta

Actualitat, Comarques, Noticies, Portada

Cocentaina viu en aquest Dilluns de Pasqua, 21 d’abril, el dia gran de les festes patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle. Les celebracions, pel fet que la Setmana Santa ha caigut tardana en el calendari, s’han retardat uns dies i van arrancar ahir estant previst que finalitzen dimecres que ve.

La jornada ha començat en despuntar el dia amb el tret de les 27 salves en record del miracle de les llàgrimes de sang de la Verge, esdevingut el 19 d’abril de 1520, i mentre sonaven les campanes en tots els temples de la capital del Comtat.  Un dels instants més destacats ha sigut l’eixida de la icona de la patrona al Pla, des del Monestir de les Clarisses on se li venera durant tot l’any, i allí en la plaça ha sigut rebuda per centenars de persones entregades amb gran fervor cap a la que és patrona de la Vila Comtal des de fa cinc segles. I eixe instant d’alegria, entre el voltig de les campanes de l’església de la Verge i el llançament de coloms al vol per a rebre a la Mareta, transcendia al món des de Roma la notícia de la defunció del Papa Francesc “ens hem quedat sorpresos i des d’ací ens unim al dolor de tota l’església universal per la seua pèrdua. Encomanem la seua ànima a la Mare de Déu del Miracle“, assenyalava als micròfons de COPE ALCOI el Bisbe Emèrit d’Alcalá d’Henares; el contestà Don Juan Antonio Reig Pla.

Molt participatiu ha sigut el trasllat matinal fins a l’església de Santa María i allí, a les portes del temple, s’ha viscut un altre dels instants més destacats d’una jornada com la de hui. Dámaris Pardo ha declamat davant la Mare de Déu del Miracle La Súplica emocionant a tots els que abarrotaven en eixe instant la plaça de l’església “ja la vaig dir a València fa unes setmanes, en la festa que li fan a la Verge en el barri de Benimaclet, però ací ha sigut molt diferent. He tingut al meu costat a la meua família i l’he tinguda davant a ella. Ha sigut molt especial“, va assenyalar.

 

L’ofrena floral ha donat pas a la Missa Major, concelebrada per la Germanor Sacerdotal de Cocentaina, i oficiada enguany pel Bisbe de Plasència Don Ernesto Brotóns; el qual té fortes arrels amb el municipi. En la recta final de l’eucaristia s’ha resat un respons en memòria del Papa Francesc, mentre tocaven a difunt les campanes de Santa María, i a continuació José Antonio Agulló i María Silveria Tomás han rebut l’Homenatge als Majors. Els actes matutins han finalitzat en El Pla amb la disparada d’una Mascletà.

Escolta als protagonistes de la jornada

 

 

 

 

 

 

 

La Cremà de les Fogueres’ introdueix a Cocentaina en el Dia de la Mare de Déu

Actualitat, Comarques, Noticies, Portada

Anit, Cocentaina va donar inici a les seues tradicionals Festes Patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle, unes celebracions que enguany es retarden uns dies a causa de les seues jornades habituals a causa que la Setmana Santa ha caigut tardana en el calendari. La Vila Comtal torna a retre homenatge a la seua patrona, la festivitat de la qual es remunta al 19 d’abril de 1520, quan la icona de la Verge va vessar 27 llàgrimes de sang en la Capella de Sant Antoni Abat del Palau Comtal mentre el sacerdot Mossén Onofre Satorre oficiava l’eucaristia. Aquells fets, arreplegats en acta notarial, van marcar l’origen de la profunda devoció que la capital del Comtat li professa a la que és la seua patrona.

Aquest prodigi miraculós va ser recordat anit amb l’encesa de les 27 fogueres en El Pla. Enfront del Palau Comtal, una veu en off va relatar l’ocorregut fa més de cinc segles, mentre que la pirotècnia va contribuir a crear una atmosfera especial per a aquest acte tradicional que sempre té lloc en la vespra del dia central de les festivitats. Finalment, van quedar enceses les esmentades 27 fogueres en referència a les llàgrimes, davant l’aplaudiment del nombrós públic present. La celebració va continuar amb la Serenata a la Mare de Déu, un acte en el qual van participar una Cambrera i un Majoral triats per sorteig, així com les persones que rebran enguany l’Homenatge als Majors.

El dia gran de les festes comença hui a les 07.30 hores amb el volteig general de campanes i el tret de 27 salves en record del miracle, seguit per la Santa Missa matinal en el Monestir de les Clarisses. Després de la cercavila matutina, la icona de la Mare de Déu del Miracle eixirà al Pla per a ser traslladat posteriorment a Santa María. Allí, Dámaris Pardo recitarà La Súplica i es dugueren a terme l’ofrena floral, la Missa Major i l’Homenatge als Majors, que enguany recau en José Antonio Agulló i María Silveria Tomás. Al migdia es dispararà una Mascletà en El Pla i a la vesprada,a 19:00h, serà la processó general. La jornada acabarà a les 23:00h amb la Missa de la Joventut donant pas a l’exposició del Santíssim Sagrament amb torns de ciri durant tota la nit a l’església de Santa María per a acompanyar a la Mareta.

Una processó de Divendres Sant plena de singularitats a Cocentaina

Actualitat, Comarques, Noticies

Cocentaina va viure ahir un dels dies més destacats dins de la seua Setmana Santa, la Processó del Sant Enterrament. L’acte va culminar un intens Divendres Sant que va arrancar a les huit del matí, amb el Viacrucis interparroquial partint des de la parròquia del Salvador, i que va seguir entre migdia i la vesprada amb els oficis de La Passió i Mort de Jesús en les diferents esglésies.

A les huit i mitja de la vesprada, i des de la parròquia de Santa María, va partir la solemne processó encapçalada, com és tradicional en la capital del Comtat, per la Creu de Sant Cristòfor. A ella li va seguir la imatge del patró dels conductors, un costum únic que és protagonista cada Divendres Sant, i que duen a terme des de la confraria que agrupa als qui es dediquen al transport en el municipi. A continuació va arribar Jesús de l’Hort, que es venera en el Convent dels Franciscans i que antany aglutinava al gremi dels constructors, i després va destacar el Crist de La Columna representant als treballadors de l’antiga industria del paper. Posteriorment va processionar l’Ecce Homo, a qui pertanyia el sector del tèxtil temps arrere, i després va vindre El Nazareno la talla desperta enorme del qual devoció en la capital del Comtat podent-se contemplar la mateixa durant tot l’any en el Monestir de la Mare de Déu del Miracle. D’aquesta confraria, seguint l’ordre gremial de dècades passades, formava part el gremi del comerç contestà. La Processó del Sant Enterrament va entrar en la seua recta final amb el pas de La Dolorosa, amb seu en la parròquia del Salvador i vinculada a l’extinta indústria del calçat, i després va recórrer el barri antic de la Vila Comtal el Crist dels Llauradors que com el seu propi nom indica representava al sector agrícola tan arrelat a la Cocentaina del passat. Aquesta talla, del segle XVI i també molt venerada en la localitat, és la més antiga de la Setmana Santa Contestana.

La comitiva processional la va tancar l’Arxiconfraria del Santíssim Sagrament, de la parròquia de Santa María, i que trau al carrer en Divendres Sant a Crist Jacent. Al costat d’ell, com és tradició, un grup de xiquetes vestides de blanc que porten els atributs de La Passió i que reben el nom de ‘Les Llagrimetes’. També van destacar un any més ‘Les Capelletes’, corals de xicotets i adults que canten els clàssics ‘Motets’, davant els passos de Jesús de l’Hort, El Nazareno i La Dolorosa. Cal destacar que aquests dos últims van protagonitzar abans de la processó la Trobada de Comiat al carrer Bisbe Estaña, que condueix fins al Pla, en un emotiu instant marcat per l’acompanyament musical davant els dos passos.

Sobre les deu de la nit va finalitzar la Processó del Sant Enterrament enfront del temple de Santa María. Allí, davant totes les imatges participants, es va pronunciar una oració final per part de Don Eduardo Rengel (titular de Santa María) al costat del rector del Salvador (Don Diego Pascual) i el Guardià dels Franciscans (Fra Fernando Fuertes). Finalment, els diferents passos van emprendre el camí de retorn als seus respectius temples.

El Divendres Sant ompli de tradicions cada racó de les nostres comarques

Actualitat, Comarques, Noticies

La Setmana Santa també es viu en els municipis de les nostres comarques amb un ampli ventall de tradicions i singularitats que marquen la diferència en cada població. Ahir, Divendres Sant, es van succeir els actes religiosos en les localitats de L’Alcoià  i El Comtat mentre que la Processó del Sant Enterrament va ser la protagonista als carrers a hora foscant.

Una de les particularitats d’aquest dia la trobem a L’Orxa, on el cant de ‘Els Motets’ acompanya el recorregut dels passos en el seu recorregut pel poble. Es tracta d’unes composicions que s’interpreten en llatí i que compten amb l’acompanyament de la banda de música local “tenen, almenys, més de cent anys i el costum continua encara viva. És molt emotiu i una senya d’identitat nostra que cal mantindre perquè no es perda amb el temps“, comentava en COPE ALCOI José Ramón Juan; una de les persones que posa veu a les melodies. Allí a L’Orxa trobem també la singularitat de que, al costat de les imatges que participen en el Sant Enterrament, es troba la de Santa María Magdalena; la qual és la patrona del municipi i en l’honor del qual es dediquen les Festes del mes de juliol.

Una circumstància idèntica es dona a Banyeres de Mariola, on Santa María Magdalena és també patrona i és present en els actes del Divendres Sant. La talla participa en el Viacrucis matinal que parteix des de la parròquia en direcció a l’ermita del Sant Crist amb la participació, a més, del Nazareno i La Dolorosa. Don Ramón Micó, rector del poble, va dirigir el res del citat Viacrucis i va acompanyar la meditació de les diferents estacions fins a arribar al ermitori on es trobava el pas de Crist Crucificat. Després, totes les imatges van emprendre el camí de retorn al temple fent una parada en l’ermita de La Malena per al res dels set dolors de la Verge.

A Benimarfull el Viacrucis matinal el va presidir el patró del poble, el Santíssim Crist de la Bona Mort, i a Agres es van resar les estacions en el calvari que condueix al Santuari on es venera a la patrona. A Muro l’esmentat Viacrucis té lloc en la nit del Dijous Sant, amb la imatge del Nazareno fent parades en les estacions que es reparteixen pel barri antic del municipi en ‘taulellets’, mentre que al vespre d’ahir va eixir al carrer la Processó del Sant Enterrament des de la parròquia. Van participar les imatges del Crist de la Columa, l’Ecce Homo, El Nazareno, La Dolorosa, Crist Crucificat i el Crist Jacent. A més, va tornar a sonar en el campanar ‘La Matraca’, instrument que substitueix al toc de campanes en el Tridu Pasqual, i que va ser recuperat a Muro de la mà de la Colla de Campaners del Comtat.

La Processó del Sant Enterrament va eixir també als carrers d’Ibi, Alfafara, Beniarrés, Onil, Castalla, Ibi o Benilloba. En aquesta última va culminar un Divendres Sant marcat per la celebració del ‘Mercat Tradicional’, cita que va incloure nombroses activitats i una variada oferta tant comercial com gastronòmica.

La Visita als Monuments, una tradició que conserva la Setmana Santa de Cocentaina

Actualitat, Comarques, Noticies

El Dijous Sant es preparen a les esglésies i parròquies els anomenats Monuments, una capella o altar on es reserva al Santíssim Sagrament després de la Missa Vespertina del Sopar del Senyor. En aquest lloc roman Jesús Sagramentat fins als oficis del Divendres Sant i des del mateix Monument s’arrepleguen les hòsties consagrades el dia anterior per a administrar-les en la comunió d’aquesta celebració en la qual es commemora la Passió i Mort de Crist.

Els Monuments queden a veneració dels fidels durant la nit del Dijous Sant i també en el matí del Divendres Sant i fins i tot primeres hores de la vesprada. Davant ells es comparteixen moments d’oració o l’Hora Santa i es compleix amb la tradició de visitar-los recordant així el temps en què Jesucrist va estar en oració en Getsemaní, on va ser pres pres abans de ser jutjat i crucificat.

A Cocentaina la tradició continua mantenint-se en la Setmana Santa i nombroses persones han passat en les últimes hores pel Convent dels Franciscans, la Parròquia del Salvador, el Monestir de la Verge del Miracle i la Parròquia de Santa María per a visitar els esmentats Monuments. En ells no falten els adorns florals i fins i tot les palmes que van ser beneïdes diumenge passat de Ramos. Actualment només es visiten aquests quatre però antany destacaven també els de la Capella de les Hermas Trinitàries i de l’antic Asil d’ancians.

La Visita als Monuments, una tradició que conserva la Setmana Santa de Cocentaina

Actualitat, Comarques, Noticies

El Dijous Sant es preparen a les esglésies i parròquies els anomenats Monuments, una capella o altar on es reserva al Santíssim Sagrament després de la Missa Vespertina del Sopar del Senyor. En aquest lloc roman Jesús Sagramentat fins als oficis del Divendres Sant i des del mateix Monument s’arrepleguen les hòsties consagrades el dia anterior per a administrar-les en la comunió d’aquesta celebració en la qual es commemora la Passió i Mort de Crist.

Els Monuments queden a veneració dels fidels durant la nit del Dijous Sant i també en el matí del Divendres Sant i fins i tot primeres hores de la vesprada. Davant ells es comparteixen moments d’oració o l’Hora Santa i es compleix amb la tradició de visitar-los recordant així el temps en què Jesucrist va estar en oració en Getsemaní, on va ser pres pres abans de ser jutjat i crucificat.

A Cocentaina la tradició continua mantenint-se en la Setmana Santa i nombroses persones han passat en les últimes hores pel Convent dels Franciscans, la Parròquia del Salvador, el Monestir de la Verge del Miracle i la Parròquia de Santa María per a visitar els esmentats Monuments. En ells no falten els adorns florals i fins i tot les palmes que van ser beneïdes diumenge passat de Ramos. Actualment només es visiten aquests quatre però antany destacaven també els de la Capella de les Hermas Trinitàries i de l’antic Asil d’ancians.

L’ocupació per a Setmana Santa a Alcoi es queda finalment al voltant del 60%

Actualitat, Comarques, Noticies, Portada

Amb la mirada ja posada en el Dijous Sant,  i a punt de començar els dies grans de la Setmana Santa, l’ocupació hotelera a Alcoi se situa per davall del 60%, una xifra situada lluny de les previsions que inicialment es manejaven des del sector. Les expectatives inicials apuntaven a un 70% d’ocupació, però diversos factors han influït en aquest descens.

Ramón Reche, president de l’Associació de Turisme Alacant Interior, assenyalava en COPE ALCOI que molts turistes opten per destins de sol i platja o trien eixir a l’estranger durant aquestes dates. A més, destaca que la Setmana Santa té molt atractius en altres ciutats i localitats espanyoles on se celebren actes de gran renom, la qual cosa motiva a molts a desplaçar-se allí per a gaudir de les processons o de l’oferta amb la qual compten en aquests dies.

Aquesta situació afecta principalment als establiments hotelers del nucli urbà d’Alcoi. No obstant això, els allotjaments rurals estan experimentant una millora, amb taxes d’ocupació pròximes al 70% i fins i tot es pot superar aquesta xifra gràcies a les clàssiques reserves d’última hora. La preferència pel turisme rural es deu al fet que molts visitants busquen gaudir de l’entorn natural que ofereix la comarca, amb parcs naturals com els de Font Roja i Mariola. Els turistes que trien l’interior d’Alacant no sols busquen relax en plena naturalesa, sinó també l’oportunitat de descobrir la gastronomia, el patrimoni i fins i tot tradicions d’aquests dies com les processons de Setmana Santa, la desfilada de La Glòria a Alcoi o les festes patronals de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina.

Les dades d’ocupació per al període vacacional de Pasqua contrasten amb els de les Festes de Moros i Cristians. I és que hui dia és pràcticament impossible trobar una habitació lliure en hotels del nucli urbà de la ciutat per a jornades concretes de la trilogia en honor a Sant Jordi com el Dia dels Músics o de Les Entrades.

Muro reprén el procés per a deixar de ser “d’Alcoi”

Actualitat, Comarques, Noticies

L’Ajuntament de Muro ha decidit iniciar un procés de reflexió col·lectiva sobre el nom oficial del municipi, amb l’objectiu d’adaptar-lo a la realitat sociolingüística i identitària de la població. Actualment, el nom oficial és “Muro d’Alcoi”, una denominació que no reflecteix ni la llengua pròpia del municipi ni el sentiment majoritari dels seus habitants segons asseguren des del Consistori en un comunicat. Aquest topònim va ser imposat en 1916 per un reial decret estatal “sense consulta prèvia a l’Ajuntament ni a la ciutadania” i ha sigut objecte de debat durant les últimes dècades tal com assenyalen.

Malgrat els intents de l’Ajuntament per eliminar el predicatiu “d’Alcoi“, la Justícia ha rebutjat en diverses ocasions la proposta d’adoptar oficialment el nom Muro, argumentant la coincidència amb un municipi mallorquí del mateix nom. No obstant això, un informe recentment encarregat pel Consistori revela que existeixen fins a 17 parelles de municipis a Espanya que comparteixen el mateix nom, alguns fins i tot dins de la Comunitat Valenciana, com és el cas de Torrent i Cabanes. Aquest precedent demostra que la coexistència de municipis amb topònims idèntics és viable i que el cas de Muro mereix ser considerat una excepció per part de les institucions competents, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Generalitat Valenciana “busquem obrir un debat seriós i participatiu sobre el nom del nostre poble. Sabem que és una qüestió delicada“, ha declarat Sergi Silvestre, edil de Patrimoni Cultural. “Aquest repte ha de ser assumit entre tots. El nostre poble té dret a recuperar el seu nom, un nom que mai ha deixat d’utilitzar-se popularment, però que oficialment ens imposa una forma que ni compartim ni sentim com a pròpia; som Muro“, conclou Silvestre. Per part seua, Fernando Picó, regidor de Cultura i Normalització Lingüística, destaca la importància d’avançar cap al canvi de la denominació oficial del poble i manifesta  que “amb aquest debat, Muro vol iniciar un camí cap a la recuperació del seu nom propi, coherent amb la seua història, la seua llengua i la identitat del poble” conclou.

Indicar que l’Ajuntament preveu organitzar diverses accions com a trobades veïnals al costat de veus expertes en el col·loqui “Tornem a Muro”, on Antonio Teruel, Emili Casanova i Abel Soler debatran sobre toponímia i diferents vies per a tornar a ser Muro a seques. Aquesta cita  es durà a terme hui a les 19:30h, a la Biblioteca Municipal, i es convida a tota la població a participar en aquesta.

La Dolorosa va eixir als carrers de Cocentaina en una emotiva processó

Actualitat, Comarques, Noticies

Una de les cites que cada any marca el Diumenge de Rams a Cocentaina és la processó de la confraria de La Dolorosa, la qual sempre arranca des de la parròquia del Salvador quan arriba la nit. Aquest acte compta amb una destacada participació i, a més, serveix de pòrtic per als dies grans de la Setmana Santa Contestana.

La processó d’enguany va incorporar importants novetats, impulsades per la junta de la confraria que presideix Paola Castelló i que té a Joan Palací com a vicepresident, i va destacar també per moments emotius com el gir que va fer la Verge dels Dolors a les persones malaltes que l’esperaven des dels domicilis situats al llarg  del recorregut. La Dolorosa, que antany aglutinava al voltant d’ella al Gremi del Calçat, va eixir des del barri del Raval al vespre per a dirigir-se cap al Convent dels Pares Franciscans on va ser rebuda amb el volteig de les campanes de l’església. A més, i en un detall molt significatiu, la Confraria de Jesús de l’Hort que pertany al mateix Convent va obrir les portes del temple col·locant el seu estendard en el cancell del mateix al costat de branques d’olivera.

La Unió Musical de Planes i la Colla Mal Passet, interpretant una cuidada selecció de marxes processionals, van acompanyar a la Verge dels Dolors en un trajecte que va seguir per diversos carrers de la zona alta de la Vila Comtal fins a arribar a la Avinguda del Ferrocarril. D’allí, la processó es va dirigir fins al Passeig del Comtat per a després travessar el carrer Sant Francesc tornant a la parròquia del Salvador on nombroses persones esperaven a la Mare de Déu malgrat la pluja que va començar a caure a última hora. Allí, en la placeta del Salvador, va culminar la jornada amb l’oració final pronunciada pel rector; Don Diego Pascual.

Un concert de marxes de processó, avantsala de la Setmana Santa

Cal destacar que la confraria va organitzar també un concert de marxes processionals el passat 9 de març que va omplir per complet l’església del Salvador. La Unió Musical de Planes, sota la direcció d’Ignacio Sanjuán Rodrigo, va ser qui va interpretar les peces del programa destacant en el mateix la composició A llorar vengo señora. La mateixa ha sigut creada pel compositor contestà José Francisco Molina Pérez, a partir d’una melodia que antany se li cantava a la Verge dels Dolors, i la lletra dels quals encara conservava Pepa Marset, veïna de la capital del Comtat.