Finalitza la intervenció de la Diputació d’Alacant en la Plaça del Portalet de Penàguila

La Diputació Provincial d’Alacant ha finalitzat la posada en valor de la Plaça de El Portalet de Penàguila, un projecte de gran rellevància patrimonial que ha permés recuperar part del fossat de la muralla medieval que protegia la localitat i que va ser construït durant el regnat de Jaime II, entre 1304 i 1330. La diputada d’Arquitectura, Carmen Sellés, va visitar recentment, juntament amb l’alcalde de Penàguila, Salvador Catalá, esta actuació desenvolupada en diverses fases entre 2022 i 2025, i que ha comptat amb una inversió provincial de 130.000 euros.

Gràcies als treballs realitzats, s’han localitzat també restes de fàbrica de silleria, amb diverses dovelles de pedra treballada que pertanyerien al pont d’accés a la porta principal de la Vila de Penàguila. Així mateix, s’han documentat dos estreitaments del canal del fossat, un del segle XV i un altre del segle XVII, situats sota l’àmbit del pont. “Les troballes han sigut una sorpresa excepcional, ja que en diversos documents històrics es mencionen els fossats de les muralles del municipi, però fins a esta intervenció no s’havia trobat ni documentat a Penàguila cap resta d’aquest característic element defensiu”, va destacar Sellés.

Entre els treballs impulsats per la Diputació d’Alacant per a la posada en valor de l’espai s’inclouen la retirada del paviment en rampa existent, així com la modificació del traçat de les instal·lacions de sanejament i fontaneria que es trobaven en servei. El projecte també ha contemplat la investigació arqueològica del terreny, la documentació i anàlisi històric i arquitectònic de les troballes, la consolidació estructural dels restes constructives exhumats i l’acondicionament i musealització de la zona.

Pau Pinar, alcalde de L’Orxa: “continuarem reivindicant el canvi de nom del nostre poble”

L’Orxa té la intenció de continuar amb la reivindicació per aconseguir el canvi del seu nom oficial en valencià. Tot això després que el Consell haja desestimat la proposta que plantejava l’Ajuntament perquè el topònim L’Orxa, que és l’actualment vigent, passara a ser Lorxa o Lorcha, tal com, segons el consistori del municipi, defensa bona part de la localitat.Així ho assegurava aquesta setmana en COPE ALCOI l’alcalde d’aquesta població del Comtat, Pau Pinar, després de publicar-se dilluns la resolució de la Generalitat Valenciana al DOGV.

Pinar lamenta que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no haja tingut en compte els arguments que exposava el consistori per a modificar el citat topònim: “En les trobades que vam mantindre amb la institució, i amb un estudi a la mà de l’historiador Abel Soler, vam explicar que sempre el nostre poble ha estat conegut com a Lorxa fins que es va canviar per Sanchis Guarner quan va actualitzar els noms de les poblacions valencianes. Ens considerem lorxans i lorxanes, i això és el que continuarem defensant”, insistia el primer edil. Pinar també confiava en la Generalitat Valenciana i en un canvi no molt llunyà en la legislació: “Actualment és l’AVL qui té potestat per a aquestes qüestions de canvis de topònims, però si això es modifica, amb la reestructuració que es vol fer a l’organisme perquè realment assumisca les competències que li corresponen, ho tindrem més fàcil per aconseguir el que demanem. És només qüestió d’esperar”, conclou.

Cal destacar que la sol·licitud municipal per iniciar el procés de canvi de nom del poble va ser aprovada per majoria absoluta del plenari de l’Ajuntament, que se celebrà el 14 de juny de 2024.

Cocentaina avança en el camí per a ser Ciutat Amiga de la Infància

Cocentaina ha sigut reconeguda oficialment com a aspirant al títol de Ciutat Amiga de la Infància dins de la convocatòria d’UNICEF 2025. La decisió ha sigut adoptada per la Secretaria Permanent de la Iniciativa Ciutats Amigues de la Infància, integrada pel Ministeri de Joventut i Infància, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), l’Institut Universitari de Necessitats i Drets de la Infància i l’Adolescència (IUNDIA) i UNICEF Espanya.

Des del consistori contestà valoren molt positivament esta designació i posen en valor el treball previ realitzat per arribar a este punt. Així ho ha expressat el regidor d’Educació i Serveis Socials, Javi Sansalvador, qui també ha destacat l’esforç fet per situar els menors en el centre de les polítiques públiques, amb accions com la signatura del conveni amb UNICEF, la celebració del Dia Mundial de la Infància i diverses iniciatives de sensibilització sobre els drets de xiquets, xiquetes i adolescents: “este reconeixement com a candidats ens anima a continuar avançant cap a un municipi on la infància siga escoltada, respectada i protegida, i on puga créixer participant activament en la construcció del seu futur”, ha assenyalat.

La candidatura, indiquen des de l’Ajuntament de la capital del Comtat, suposa un pas clau en el compromís de Cocentaina amb la promoció dels drets, el benestar, les oportunitats i la participació real de la infància i l’adolescència en la vida municipal. Cal destacar que a les nostres comarques també Alcoi ostenta el títol de Ciutat Amiga de la Infància, un reconeixement que UNICEF va atorgar a la capital de l’Alcoià l’any 2018.

El Consell no avala el canvi de nom de L’Orxa

El Consell ha decidit desestimar de manera oficial la proposta plantejada per l’Ajuntament de L’Orxa per a canviar la denominació valenciana del municipi a Lorxa, segons arreplega el Decret 2025/47299, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) aquest dilluns 1 de desembre de 2025. La sol·licitud municipal, aprovada per majoria absoluta en el ple del consistori del 14 de juny de 2024, proposava modificar la forma en valencià de L’Orxa per Lorxa, mantenint la versió en castellà Lorcha, i complint així «amb el sentir majoritari de la població», tal com ha explicat en reiterades ocasions a COPE ALCOY l’alcalde del municipi, Pau Pinar.

Cal destacar que l’expedient municipal es va tramitar inicialment de manera correcta i es va sotmetre a informació pública sense rebre al·legacions. A la sol·licitud es va incorporar un estudi de l’historiador Abel Soler en què es detallaven els motius pels quals L’Orxa hauria de ser Lorxa. Posteriorment, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va ratificar en un primer informe que el topònim que té actualment el poble en valencià era «correcte i adequat des del punt de vista històric i lingüístic. La millor manera de representar el topònim és amb la forma L’Orxa», va sentenciar. Davant això, l’Ajuntament va presentar al·legacions contra la postura de l’AVL, però aquestes van ser novament rebutjades per la institució «per no existir cap novetat filològica que justificara un canvi en la grafia tradicional», segons recollia l’última resolució vinculant.

Finalment, després de valorar tot el procediment i els informes preceptius de l’AVL, el Consell ha emés la seua resolució basant-se en aquesta informació. Es desestima el canvi de denominació i, per aquest motiu, el nom de la localitat en valencià continuarà sent L’Orxa.

Reforcen la seguretat després de diversos robatoris en el Mas de Moltó de Cocentaina

La preocupació entre els veïns del Mas de Moltó ha dut l’Ajuntament de Cocentaina a posar en marxa un pla de reforç de la seguretat a la zona després de diversos robatoris recents en aquest barri residencial. Els fets, ocorreguts principalment quan els propietaris es trobaven a casa o tornaven a ella, han motivat que el veïnat exigira una major presència policial.

En resposta, tant la Policia Local com la Guàrdia Civil han incrementat la vigilància de manera immediata, realitzant controls preventius i patrullatges en els punts més sensibles de la barriada. “Hem intensificat els controls i la presència policial per frenar qualsevol nou intent de robatori”, explicava en COPE ALCOI l’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz. El primer edil va assenyalar també que s’està treballant en la instal·lació de més càmeres de vigilància en punts estratègics del municipi, com Gormaig o les pedanies, amb l’objectiu de reforçar la seguretat i dissuadir possibles delictes. “Malgrat aquests robatoris recents, Cocentaina continua sent un municipi amb índexs de criminalitat baixos i volem transmetre un missatge de tranquil·litat, actuant amb fermesa per prevenir que es repetisquen aquests fets”, assenyala. Per la seua part, el cap de la Policia Local de Cocentaina, Javier Prats, ha confirmat que l’operatiu especial ja està en marxa, incloent patrullatges intensificats durant la vesprada i la nit, així com una major supervisió dels accessos a les zones residencials, en coordinació amb la Guàrdia Civil. “Tot això garanteix que els nostres veïns se senten més segurs als seus domicilis”, afirma.

Assenyalar que el veïnat del Mes de Moltó i l’Ajuntament mantindran una reunió aquesta setmana després de l’onada de robatoris dels últims dies. Tot això amb la finalitat d’avaluar les mesures adoptades i plantejar solucions a aquesta problemàtica.

La patrona de Muro estrena mant restaurat

Muro ha completat en les últimes setmanes la restauració del mantell de la Mare de Déu dels Desemparats, patrona del municipi. La peça renovada es va estrenar durant el besamans celebrat l’últim diumenge d’octubre, un acte que enguany va destacar per una notable participació de fidels i devots.

Cal recordar que la Mare de Déu de Muro disposa de dos mantells: un de gala, utilitzat en les processons de les Festes de Moros i Cristians del mes de maig, i un altre ordinari, que lluïx la imatge quan roman en la fornícula de la seua ermita. La intenció inicial de la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats era restaurar primer el mantell de gala i després l’ordinari, però els danys ocasionats per la DANA del 29 d’octubre de 2024 en el taller de Paiporta on havia de realitzar-se la intervenció van obligar a alterar el pla. D’aquesta manera, primer es va restaurar el mantell de diari i ara ha començat la recuperació de la peça de gala, amb l’objectiu que estiga llesta per a les festes del segon diumenge de maig.

La restauració, que ha durat uns quatre mesos, ha consistit a traslladar els brodats antics a un nou teixit. Una vegada finalitzat el procés, la peça va ser col·locada sobre la talla de la patrona, i la benedicció del mantell renovat va ser realitzada pel bisbe natural de Muro, Don Salvador Giménez, qui va presidir la missa esmentada del diumenge 26 d’octubre. «Va ser un acte senzill, però també molt bonic, i després la gent va poder pujar al cambril per a veure de prop tant la patrona com el mantell. Va ser un dia molt significatiu per al nostre poble i per als devots de la Mare de Déu», comenta Don Diego Ferrándiz, titular de la parròquia de Sant Joan Baptista en esta localitat del Comtat.

Des de la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats han anunciat, a més, que els mantells antics formaran part d’un projecte que ara mateix està en desenvolupament i que s’espera que prompte puga ser una realitat. La proposta té com a objectiu preservar-los i evitar que caiguen en l’oblit.

Nova concentració a L’Alqueria d’Asnar per a demanar la dimissió de l’alcalde

Prop d’un centenar de persones es van concentrar anit a la plaça principal de L’Alqueria d’Asnar per reclamar, una setmana més, la dimissió de l’alcalde d’este municipi del Comtat. Bona part del veïnat considera que César Palmer hauria de fer un pas arrere després de les notícies que s’han conegut en els últims dies i que presumptament el vinculen amb la desaparició de més de sis mil euros procedents de la recaptació de les instal·lacions esportives municipals. El context ha portat que el primer edil estiga governant ara mateix en solitari, assumint també totes les regidories junt amb l’alcaldia, tot després que el PP decidira abandonar totes les regidories que ostentava al costat de Palmer, un gest que també va protagonitzar la regidora no adscrita Saray González. Cal recordar que esta última era companya de files del mateix primer edil quan tots dos accediren al govern local per Compromís, en les Eleccions Municipals de 2023, i tots dos deixaren el partit per discrepàncies en haver subscrit un acord de govern amb el PP que apartava el PSOE de liderar l’executiu, malgrat haver guanyat els comicis.

L’informe d’Intervenció, clar i contundent: “una gestió irregular de fons públics”

Al marge d’això, ha transcendit esta setmana l’informe del secretari-interventor municipal de l’Ajuntament, del qual es desprén que “la gestió de la recaptació de la piscina municipal s’ha realitzat al marge de la legalitat, sense integrar els fons en Tresoreria ni comunicar-los a Intervenció”. El document, al qual ha tingut accés COPE ALCOI, revela també que “la retenció d’efectiu i els pagaments no documentats són pràctiques incompatibles amb l’ordenament jurídic; la custòdia i posterior sostracció de 6.300 euros deriva exclusivament d’una gestió irregular de fons públics realitzada fora del sistema econòmic municipal”. S’hi remarca que Secretaria-Intervenció no va tindre cap constància dels diners ni del robatori d’aquestos, que segons les explicacions donades recentment per l’alcalde es va produir el passat 30 d’octubre.

Finalment, es destaca amb contundència que el secretari-interventor, en règim d’acumulació, no va tindre coneixement ni possibilitat de control sobre cap dels fets descrits: “no existix, per tant, cap tipus de responsabilitat atribuïble a este òrgan, recaient íntegrament en qui va assumir la possessió, gestió i destí dels fons”. Finalment, el text conclou que els fets descrits “podrien ser susceptibles de valoració per responsabilitat comptable per alcance, responsabilitat disciplinària i política, responsabilitat patrimonial i responsabilitat penal per apropiació indeguda per distracció i malversació imprudent”.

Un interessant llibre de Joan Josep Pascual aprofundeix en la figura del Cap Batedor de la Festa de Muro

El passat 14 de novembre va tindre lloc a la Biblioteca Municipal de Muro la presentació del llibre “Els caps batedors: elegància i espectacularitat”, una obra elaborada per Joan Josep Pascual que recupera la història, l’evolució i el paper protagonista d’esta figura tan representativa de les Festes de Moros i Cristians d’este municipi del Comtat. L’autor ha explicat hui a COPE ALCOI que el llibre ha sigut possible gràcies al suport de la Junta de Festes i al patrocini de diverses empreses, així com a la cessió de fotografies de Rai Martínez i la maquetació d’Ivan Guerola, responsable també de la portada. Pascual ha volgut agrair públicament a tots els Caps Batedors que han aportat informació, vivències i experiències per enriquir la publicació.

L’obra està dividida en dues parts: una primera centrada en contextualitzar el paper del Cap Batedor dins les Entrades, descriure els moviments del cavall i repassar els orígens d’esta figura a Muro —introduïda després de la Guerra Civil—, i una segona secció que recopila imatges dels 65 caps batedors que han format part de la Festa al llarg de la seua història. Durant la intervenció a COPE ALCOI, Pascual ha recordat algunes de les anècdotes destacades que recull el llibre, com la protagonitzada per José M. Climent ‘Corxo’ en 1973, durant la Capitania de la Filà Maseros, o la del jove Nico Cascant en la Capitania de la Filà Realistes en 2005; episodis que mostren la dificultat, la responsabilitat i el risc que implica esta funció tan aplaudida pel públic durant les desfilades. El llibre també dedica un apartat a la Filà Contrabandistes, històricament vinculada al món del cavall i bressol de nombrosos Caps Batedors, donada la tradició eqüestre de molts dels seus membres.

La publicació ha tingut una excel·lent acollida a Muro i especialment en l’àmbit fester, convertint-se en un document imprescindible per a preservar una part essencial dels Moros i Cristians. Amb este treball, Joan Josep Pascual suma una nova aportació a la investigació festera, després d’obres anteriors dedicades a les Ambaixades o a la història de la Cavalcada de Reis, que celebrarà 125 edicions en 2026.

L’entrevista completa a Joan Josep Pascual la pots escoltar a continuació:

Conclou a Cocentaina la neteja del ‘Barranc del Capenal’ situat en Gormaig

L’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cocentaina ha dut a terme en les darreres setmanes la neteja i el condicionament del barranc del Capenal, situat a la urbanització de Gormaig. L’actuació, segons informen des del consistori contestà, ha sigut possible gràcies a una subvenció concedida per la Conselleria i dotada amb una partida d’aproximadament 17.000 euros.

El regidor de Medi Ambient en el govern local de la Vila Comtal, Adrián Botella, destaca que “aquesta obra és necessària per a la prevenció d’incendis forestals i ens permet reforçar la protecció i preservació de la urbanització de Gormaig”. Segons explica l’edil, aquest tipus d’intervencions tenen com a objectiu principal millorar la seguretat de l’entorn i responen a les aportacions que els veïns i veïnes han traslladat en les reunions mantingudes, on van exposar les necessitats específiques de cada zona.

Des de l’Ajuntament de Cocentaina recorden que la intervenció reafirma el compromís amb la protecció del medi ambient i la prevenció de riscos en l’entorn de la Serra de Mariola. Finalment, posen en valor les aportacions ciutadanes a l’hora de definir projectes d’aquestes característiques.

Cocentaina suma tres agents a la Policia Local

Cocentaina ha donat recentment la benvinguda oficial a tres funcionaris de carrera que s’incorporen a la plantilla de la Policia Local. Es tracta d’un fet significatiu per al municipi, tal com remarca el govern local contestà, ja que el cos policial és una peça fonamental en la garantia de la seguretat, la convivència i la protecció de tots els veïns i veïnes.

L’executiu també posa en valor la important tasca que desenvolupen diàriament els agents “estan en primera línia, amb la professionalitat que els caracteritza i amb una clara vocació de servei públic” i afegeixen que amb aquesta presa de possessió “es referma el compromís d’aquest equip de govern pel que fa al reforç i consolidació de la plantilla de la Policia Local de Cocentaina”, detalla l’alcalde i regidor de Seguretat, Rubén Muñoz. El primer edil assenyala, igualment, que Cocentaina és un poble segur “per això continuarem treballant per dotar el cos policial dels recursos humans i materials necessaris. En nom de tot l’Ajuntament, i en la seua representació, els desitgem una trajectòria plena d’èxits i satisfaccions. Sobretot, els agraïm el seu compromís amb Cocentaina. Enhorabona i benvinguts”, conclou.

Amb l’arribada d’aquests agents, la plantilla de la Policia Local arriba als 20 efectius. Encara està previst incorporar-ne més pròximament, amb la qual cosa el nombre total podria arribar als 25.