Una processó de Divendres Sant plena de singularitats a Cocentaina

Cocentaina va viure ahir un dels dies més destacats dins de la seua Setmana Santa, la Processó del Sant Enterrament. L’acte va culminar un intens Divendres Sant que va arrancar a les huit del matí, amb el Viacrucis interparroquial partint des de la parròquia del Salvador, i que va seguir entre migdia i la vesprada amb els oficis de La Passió i Mort de Jesús en les diferents esglésies.

A les huit i mitja de la vesprada, i des de la parròquia de Santa María, va partir la solemne processó encapçalada, com és tradicional en la capital del Comtat, per la Creu de Sant Cristòfor. A ella li va seguir la imatge del patró dels conductors, un costum únic que és protagonista cada Divendres Sant, i que duen a terme des de la confraria que agrupa als qui es dediquen al transport en el municipi. A continuació va arribar Jesús de l’Hort, que es venera en el Convent dels Franciscans i que antany aglutinava al gremi dels constructors, i després va destacar el Crist de La Columna representant als treballadors de l’antiga industria del paper. Posteriorment va processionar l’Ecce Homo, a qui pertanyia el sector del tèxtil temps arrere, i després va vindre El Nazareno la talla desperta enorme del qual devoció en la capital del Comtat podent-se contemplar la mateixa durant tot l’any en el Monestir de la Mare de Déu del Miracle. D’aquesta confraria, seguint l’ordre gremial de dècades passades, formava part el gremi del comerç contestà. La Processó del Sant Enterrament va entrar en la seua recta final amb el pas de La Dolorosa, amb seu en la parròquia del Salvador i vinculada a l’extinta indústria del calçat, i després va recórrer el barri antic de la Vila Comtal el Crist dels Llauradors que com el seu propi nom indica representava al sector agrícola tan arrelat a la Cocentaina del passat. Aquesta talla, del segle XVI i també molt venerada en la localitat, és la més antiga de la Setmana Santa Contestana.

La comitiva processional la va tancar l’Arxiconfraria del Santíssim Sagrament, de la parròquia de Santa María, i que trau al carrer en Divendres Sant a Crist Jacent. Al costat d’ell, com és tradició, un grup de xiquetes vestides de blanc que porten els atributs de La Passió i que reben el nom de ‘Les Llagrimetes’. També van destacar un any més ‘Les Capelletes’, corals de xicotets i adults que canten els clàssics ‘Motets’, davant els passos de Jesús de l’Hort, El Nazareno i La Dolorosa. Cal destacar que aquests dos últims van protagonitzar abans de la processó la Trobada de Comiat al carrer Bisbe Estaña, que condueix fins al Pla, en un emotiu instant marcat per l’acompanyament musical davant els dos passos.

Sobre les deu de la nit va finalitzar la Processó del Sant Enterrament enfront del temple de Santa María. Allí, davant totes les imatges participants, es va pronunciar una oració final per part de Don Eduardo Rengel (titular de Santa María) al costat del rector del Salvador (Don Diego Pascual) i el Guardià dels Franciscans (Fra Fernando Fuertes). Finalment, els diferents passos van emprendre el camí de retorn als seus respectius temples.

El Divendres Sant ompli de tradicions cada racó de les nostres comarques

La Setmana Santa també es viu en els municipis de les nostres comarques amb un ampli ventall de tradicions i singularitats que marquen la diferència en cada població. Ahir, Divendres Sant, es van succeir els actes religiosos en les localitats de L’Alcoià  i El Comtat mentre que la Processó del Sant Enterrament va ser la protagonista als carrers a hora foscant.

Una de les particularitats d’aquest dia la trobem a L’Orxa, on el cant de ‘Els Motets’ acompanya el recorregut dels passos en el seu recorregut pel poble. Es tracta d’unes composicions que s’interpreten en llatí i que compten amb l’acompanyament de la banda de música local “tenen, almenys, més de cent anys i el costum continua encara viva. És molt emotiu i una senya d’identitat nostra que cal mantindre perquè no es perda amb el temps“, comentava en COPE ALCOI José Ramón Juan; una de les persones que posa veu a les melodies. Allí a L’Orxa trobem també la singularitat de que, al costat de les imatges que participen en el Sant Enterrament, es troba la de Santa María Magdalena; la qual és la patrona del municipi i en l’honor del qual es dediquen les Festes del mes de juliol.

Una circumstància idèntica es dona a Banyeres de Mariola, on Santa María Magdalena és també patrona i és present en els actes del Divendres Sant. La talla participa en el Viacrucis matinal que parteix des de la parròquia en direcció a l’ermita del Sant Crist amb la participació, a més, del Nazareno i La Dolorosa. Don Ramón Micó, rector del poble, va dirigir el res del citat Viacrucis i va acompanyar la meditació de les diferents estacions fins a arribar al ermitori on es trobava el pas de Crist Crucificat. Després, totes les imatges van emprendre el camí de retorn al temple fent una parada en l’ermita de La Malena per al res dels set dolors de la Verge.

A Benimarfull el Viacrucis matinal el va presidir el patró del poble, el Santíssim Crist de la Bona Mort, i a Agres es van resar les estacions en el calvari que condueix al Santuari on es venera a la patrona. A Muro l’esmentat Viacrucis té lloc en la nit del Dijous Sant, amb la imatge del Nazareno fent parades en les estacions que es reparteixen pel barri antic del municipi en ‘taulellets’, mentre que al vespre d’ahir va eixir al carrer la Processó del Sant Enterrament des de la parròquia. Van participar les imatges del Crist de la Columa, l’Ecce Homo, El Nazareno, La Dolorosa, Crist Crucificat i el Crist Jacent. A més, va tornar a sonar en el campanar ‘La Matraca’, instrument que substitueix al toc de campanes en el Tridu Pasqual, i que va ser recuperat a Muro de la mà de la Colla de Campaners del Comtat.

La Processó del Sant Enterrament va eixir també als carrers d’Ibi, Alfafara, Beniarrés, Onil, Castalla, Ibi o Benilloba. En aquesta última va culminar un Divendres Sant marcat per la celebració del ‘Mercat Tradicional’, cita que va incloure nombroses activitats i una variada oferta tant comercial com gastronòmica.

La Visita als Monuments, una tradició que conserva la Setmana Santa de Cocentaina

El Dijous Sant es preparen a les esglésies i parròquies els anomenats Monuments, una capella o altar on es reserva al Santíssim Sagrament després de la Missa Vespertina del Sopar del Senyor. En aquest lloc roman Jesús Sagramentat fins als oficis del Divendres Sant i des del mateix Monument s’arrepleguen les hòsties consagrades el dia anterior per a administrar-les en la comunió d’aquesta celebració en la qual es commemora la Passió i Mort de Crist.

Els Monuments queden a veneració dels fidels durant la nit del Dijous Sant i també en el matí del Divendres Sant i fins i tot primeres hores de la vesprada. Davant ells es comparteixen moments d’oració o l’Hora Santa i es compleix amb la tradició de visitar-los recordant així el temps en què Jesucrist va estar en oració en Getsemaní, on va ser pres pres abans de ser jutjat i crucificat.

A Cocentaina la tradició continua mantenint-se en la Setmana Santa i nombroses persones han passat en les últimes hores pel Convent dels Franciscans, la Parròquia del Salvador, el Monestir de la Verge del Miracle i la Parròquia de Santa María per a visitar els esmentats Monuments. En ells no falten els adorns florals i fins i tot les palmes que van ser beneïdes diumenge passat de Ramos. Actualment només es visiten aquests quatre però antany destacaven també els de la Capella de les Hermas Trinitàries i de l’antic Asil d’ancians.

La Visita als Monuments, una tradició que conserva la Setmana Santa de Cocentaina

El Dijous Sant es preparen a les esglésies i parròquies els anomenats Monuments, una capella o altar on es reserva al Santíssim Sagrament després de la Missa Vespertina del Sopar del Senyor. En aquest lloc roman Jesús Sagramentat fins als oficis del Divendres Sant i des del mateix Monument s’arrepleguen les hòsties consagrades el dia anterior per a administrar-les en la comunió d’aquesta celebració en la qual es commemora la Passió i Mort de Crist.

Els Monuments queden a veneració dels fidels durant la nit del Dijous Sant i també en el matí del Divendres Sant i fins i tot primeres hores de la vesprada. Davant ells es comparteixen moments d’oració o l’Hora Santa i es compleix amb la tradició de visitar-los recordant així el temps en què Jesucrist va estar en oració en Getsemaní, on va ser pres pres abans de ser jutjat i crucificat.

A Cocentaina la tradició continua mantenint-se en la Setmana Santa i nombroses persones han passat en les últimes hores pel Convent dels Franciscans, la Parròquia del Salvador, el Monestir de la Verge del Miracle i la Parròquia de Santa María per a visitar els esmentats Monuments. En ells no falten els adorns florals i fins i tot les palmes que van ser beneïdes diumenge passat de Ramos. Actualment només es visiten aquests quatre però antany destacaven també els de la Capella de les Hermas Trinitàries i de l’antic Asil d’ancians.

L’ocupació per a Setmana Santa a Alcoi es queda finalment al voltant del 60%

Amb la mirada ja posada en el Dijous Sant,  i a punt de començar els dies grans de la Setmana Santa, l’ocupació hotelera a Alcoi se situa per davall del 60%, una xifra situada lluny de les previsions que inicialment es manejaven des del sector. Les expectatives inicials apuntaven a un 70% d’ocupació, però diversos factors han influït en aquest descens.

Ramón Reche, president de l’Associació de Turisme Alacant Interior, assenyalava en COPE ALCOI que molts turistes opten per destins de sol i platja o trien eixir a l’estranger durant aquestes dates. A més, destaca que la Setmana Santa té molt atractius en altres ciutats i localitats espanyoles on se celebren actes de gran renom, la qual cosa motiva a molts a desplaçar-se allí per a gaudir de les processons o de l’oferta amb la qual compten en aquests dies.

Aquesta situació afecta principalment als establiments hotelers del nucli urbà d’Alcoi. No obstant això, els allotjaments rurals estan experimentant una millora, amb taxes d’ocupació pròximes al 70% i fins i tot es pot superar aquesta xifra gràcies a les clàssiques reserves d’última hora. La preferència pel turisme rural es deu al fet que molts visitants busquen gaudir de l’entorn natural que ofereix la comarca, amb parcs naturals com els de Font Roja i Mariola. Els turistes que trien l’interior d’Alacant no sols busquen relax en plena naturalesa, sinó també l’oportunitat de descobrir la gastronomia, el patrimoni i fins i tot tradicions d’aquests dies com les processons de Setmana Santa, la desfilada de La Glòria a Alcoi o les festes patronals de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina.

Les dades d’ocupació per al període vacacional de Pasqua contrasten amb els de les Festes de Moros i Cristians. I és que hui dia és pràcticament impossible trobar una habitació lliure en hotels del nucli urbà de la ciutat per a jornades concretes de la trilogia en honor a Sant Jordi com el Dia dels Músics o de Les Entrades.

Muro reprén el procés per a deixar de ser “d’Alcoi”

L’Ajuntament de Muro ha decidit iniciar un procés de reflexió col·lectiva sobre el nom oficial del municipi, amb l’objectiu d’adaptar-lo a la realitat sociolingüística i identitària de la població. Actualment, el nom oficial és “Muro d’Alcoi”, una denominació que no reflecteix ni la llengua pròpia del municipi ni el sentiment majoritari dels seus habitants segons asseguren des del Consistori en un comunicat. Aquest topònim va ser imposat en 1916 per un reial decret estatal “sense consulta prèvia a l’Ajuntament ni a la ciutadania” i ha sigut objecte de debat durant les últimes dècades tal com assenyalen.

Malgrat els intents de l’Ajuntament per eliminar el predicatiu “d’Alcoi“, la Justícia ha rebutjat en diverses ocasions la proposta d’adoptar oficialment el nom Muro, argumentant la coincidència amb un municipi mallorquí del mateix nom. No obstant això, un informe recentment encarregat pel Consistori revela que existeixen fins a 17 parelles de municipis a Espanya que comparteixen el mateix nom, alguns fins i tot dins de la Comunitat Valenciana, com és el cas de Torrent i Cabanes. Aquest precedent demostra que la coexistència de municipis amb topònims idèntics és viable i que el cas de Muro mereix ser considerat una excepció per part de les institucions competents, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Generalitat Valenciana “busquem obrir un debat seriós i participatiu sobre el nom del nostre poble. Sabem que és una qüestió delicada“, ha declarat Sergi Silvestre, edil de Patrimoni Cultural. “Aquest repte ha de ser assumit entre tots. El nostre poble té dret a recuperar el seu nom, un nom que mai ha deixat d’utilitzar-se popularment, però que oficialment ens imposa una forma que ni compartim ni sentim com a pròpia; som Muro“, conclou Silvestre. Per part seua, Fernando Picó, regidor de Cultura i Normalització Lingüística, destaca la importància d’avançar cap al canvi de la denominació oficial del poble i manifesta  que “amb aquest debat, Muro vol iniciar un camí cap a la recuperació del seu nom propi, coherent amb la seua història, la seua llengua i la identitat del poble” conclou.

Indicar que l’Ajuntament preveu organitzar diverses accions com a trobades veïnals al costat de veus expertes en el col·loqui “Tornem a Muro”, on Antonio Teruel, Emili Casanova i Abel Soler debatran sobre toponímia i diferents vies per a tornar a ser Muro a seques. Aquesta cita  es durà a terme hui a les 19:30h, a la Biblioteca Municipal, i es convida a tota la població a participar en aquesta.

La Dolorosa va eixir als carrers de Cocentaina en una emotiva processó

Una de les cites que cada any marca el Diumenge de Rams a Cocentaina és la processó de la confraria de La Dolorosa, la qual sempre arranca des de la parròquia del Salvador quan arriba la nit. Aquest acte compta amb una destacada participació i, a més, serveix de pòrtic per als dies grans de la Setmana Santa Contestana.

La processó d’enguany va incorporar importants novetats, impulsades per la junta de la confraria que presideix Paola Castelló i que té a Joan Palací com a vicepresident, i va destacar també per moments emotius com el gir que va fer la Verge dels Dolors a les persones malaltes que l’esperaven des dels domicilis situats al llarg  del recorregut. La Dolorosa, que antany aglutinava al voltant d’ella al Gremi del Calçat, va eixir des del barri del Raval al vespre per a dirigir-se cap al Convent dels Pares Franciscans on va ser rebuda amb el volteig de les campanes de l’església. A més, i en un detall molt significatiu, la Confraria de Jesús de l’Hort que pertany al mateix Convent va obrir les portes del temple col·locant el seu estendard en el cancell del mateix al costat de branques d’olivera.

La Unió Musical de Planes i la Colla Mal Passet, interpretant una cuidada selecció de marxes processionals, van acompanyar a la Verge dels Dolors en un trajecte que va seguir per diversos carrers de la zona alta de la Vila Comtal fins a arribar a la Avinguda del Ferrocarril. D’allí, la processó es va dirigir fins al Passeig del Comtat per a després travessar el carrer Sant Francesc tornant a la parròquia del Salvador on nombroses persones esperaven a la Mare de Déu malgrat la pluja que va començar a caure a última hora. Allí, en la placeta del Salvador, va culminar la jornada amb l’oració final pronunciada pel rector; Don Diego Pascual.

Un concert de marxes de processó, avantsala de la Setmana Santa

Cal destacar que la confraria va organitzar també un concert de marxes processionals el passat 9 de març que va omplir per complet l’església del Salvador. La Unió Musical de Planes, sota la direcció d’Ignacio Sanjuán Rodrigo, va ser qui va interpretar les peces del programa destacant en el mateix la composició A llorar vengo señora. La mateixa ha sigut creada pel compositor contestà José Francisco Molina Pérez, a partir d’una melodia que antany se li cantava a la Verge dels Dolors, i la lletra dels quals encara conservava Pepa Marset, veïna de la capital del Comtat.

La Festa de Muro ret homenatge als càrrecs del 2025

Dissabte passat, el Centre Cultural de Muro es va omplir de Festa durant un dels actes més esperats en l’avantsala dels moros i cristians del municipi: la presentació dels càrrecs festers. Aquesta cita, que va reunir nombrós públic, va incloure el descobriment del cartell anunciador dels festejos en honor a la Verge dels Desemparats, obra de María Moltó, guanyadora del concurs convocat per a tal fi. El seu disseny, que ha sigut molt ben acollit en la localitat, representa la batalla entre les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna, amb l’emblemàtic campanar de la parròquia com a teló de fons.

Durant l’acte també es va presentar oficialment la revista anual de les Festes, que inclou textos sobre curiositats relacionades amb les celebracions i aspectes singulars de la història local. La publicació inclou salutacions institucionals, un resum de les activitats realitzades per les Filaes i la Junta de Festes, així com un homenatge als festers morts. Un altre dels moments més destacats va ser la presentació d’Elsa Vilaplana Cerdà com Angelet. Representant a la Filà Maseros i alumna del col·legi Montcabrer, Elsa serà el centre d’atenció el pròxim 27 d’abril durant La Publicà, on proclamarà l’arribada de les festes recitant els versos del recordat Advocat Senabre mentre recorre els carrers del barri antic a lloms d’un cavall blanc.

Seguidament van sonar amb força les ovacions en el moment en el van pujar els càrrecs a l’escenari. Àngel Gonzálbez (Capità Cristià de la Filà Mare de Déu), Noel Balaguer (Abanderat Cristià de la Filà Arquers), Kiko Fernández (Capità Moro de la Filà Realistes) i Ana Alcaraz (Abanderada Mora de la Filà Moros del Rif) van rebre càlides mostres d’afecte per part del públic davant la important responsabilitat que assumiran en les pròximes celebracions del segon cap de setmana de maig. A més, es van donar a conéixer als Ambaixadors per a 2025: Pere Corredor en el bàndol moro i Rafael Peiró en el cristià.

La presentació de càrrecs va concloure amb un sopar de germanor en els salons de l’antic hotel, ara alberg de l’IVAJ. Els actes previs a les Festes de Muro seguiran diumenge que ve amb la tradicional ‘Entradeta de Pasqua’, una desfilada que recorrerà els carrers del barri antic a partir de les 23:30h.

La representació de La Passió, una cita sempre multitudinària a Cocentaina

En la vespra del Diumenge de Rams, i com ja és tradició des de fa molts anys, els carrers del nucli antic de Cocentaina es transformen per a acollir la representació vivent de La Passió. Aquesta cita, que fa possible el Grup de Teatre del Patronat amb la implicació de les diferents confraries contestanes, guanya adeptes en cada edició i s’ha convertit en un dels actes més multitudinaris de la Setmana Santa a les nostres comarques.

Passades les 20:30h va arrancar l’escenificació al Pla de la Font amb l’Entrada de Jesús a Jerusalem i seguidament es va fer una primera parada a les portes de l’església de Santa María. Allí vam poder veure l’Últim Sopar, amb el llavatori dels peus als dotze apòstols, abans de donar pas al moment en el qual Jesús ix en direcció a l’Hort de Getsemaní al costat d’alguns dels seus deixebles. L’Oració en l’Hort, uns altres dels moments destacats d’aquesta representació, es va recrear en El Pla enfront del Monestir de la Mare de Déu del Miracle i va culminar amb El Prendiment de Jesús després de ser identificat pels soldats després del bes de Judes.

Les següents escenes van portar al públic a l’interior del pati d’armes del Palau Comal i allí, tenint com a teló de fons els arcs de l’històric edifici, es van dur a terme moments com el Judici davant Pilat, la Flagel·lació o l’instant en el qual el mateix Pilat conversa amb la seua esposa demanant-li aquesta última que no condemne a Jesús. En els minuts finals d’aquesta posada escena es va representar l’ascens fins al Calvari, al carrer Santíssim Trinidad, culminant a la part alta de la mateixa amb La Crucifixió. Aquest moment és un altre dels quals identifica a aquesta representació vivent de La Passió perquè té lloc als peus de la Serra de Mariola i en els voltants del barri del Raval.

La Passió va seguir amb el davallament de la creu, podent-se veure com la Mare de Déu rebia als seus braços a Crist Jacent, i va finalitzar amb la Resurrecció entre els aplaudiments de la gran quantitat de persones que no va voler perdre’s la jornada que obri camí als dies grans de la Setmana Santa Contestana. Malgrat que al matí va ploure, el temps finalment va acompanyar i la representació es va poder dur a terme amb normalitat.

Desarticulada una banda dedicada a la fabricació clandestina de tabac a partir d’una troballa a Onil

Agents de la Policia Nacional, en col·laboració amb la Guàrdia Civil i Vigilància Duanera de l’Agència Tributària, han desmantellat a la província d’Alacant una organització criminal presumptament dedicada a la fabricació i distribució de tabac falsificat tant a nivell nacional com internacional. L’operació s’ha saldat amb la detenció de set persones i la confiscació de més de 328.000 paquets de tabac falsificat, així com maquinària industrial i material per a la seua producció.

Les investigacions es van iniciar al novembre de 2024, quan la Policia Local d’Onil (Alacant) va detectar una gran quantitat de tabac i material de fabricació abandonats en un punt net. Aquesta troballa va portar als agents a iniciar perquisicions que van culminar amb l’alt a un camió que transportava els esmentats paquets falsificats. Posteriorment, es va identificar una xarxa il·legal amb diverses naus industrials a la província. L’organització comptava amb una infraestructura ben organitzada, amb fàbriques i magatzems situats a Mutxamel, Xixona, Elx i Alacant. En aquests llocs es processava el tabac per a la seua distribució tant a Espanya com a l’estranger. Durant els registres realitzats per les forces de l’ordre, es van confiscar 100 palets de tabac picat, 10.000 litres de cola blanca, bobines de paper amb anagrames de marques comercials i planxes de cartó per a la fabricació de paquets.

En una nau situada a Mutxamel, on operava la principal línia de producció, els agents van trobar zones habilitades com a habitatge per als treballadors, incloent-hi efectes personals i llits. També es van trobar restes de vitamina D, un suplement utilitzat per a compensar la falta d’exposició solar. L’operatiu va ser dut a terme pel Grup de Resposta Especial per al Crim Organitzat (GRECO Llevant) al costat de l’Equip de Delinqüència Organitzada i Antidroga (EDOA) i el Servei de Vigilància Duanera (SVA), amb el suport d’EUROPOL. Les detencions es van realitzar en localitats com Santomera, Sant Joan, Asp, Castalla i Alacant.

Els detinguts —cinc homes espanyols entre 33 i 69 anys, un home búlgar de 45 anys i un colombià de 24— enfronten càrrecs per delictes contra la salut pública, contraban, violacions a la propietat industrial i pertinença a organització criminal. Dos d’ells han sigut ingressats a la presó després de passar a la disposició del Jutjat d’Instrucció núm. 2 d’Elx. Els investigadors continuen col·laborant amb autoritats internacionals per a localitzar a altres possibles implicats i esclarir tots els detalls relacionats amb aquesta xarxa dedicada al contraban de tabac.