Sant Hipòlit visitarà el Cementeri de Cocentaina, per primera vegada

Cocentaina continua celebrant el 425 aniversari de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit Mártir com a patró de la localitat, i aquest diumenge tindrà lloc un dels actes més esperats dins del programa d’activitats que s’està duent a terme en el marc de la commemoració. Es tracta de la visita del patró al Cementeri Municipal, un fet fins ara insòlit ja que mai fins al moment s’havia produït.

La jornada arrancarà a les nou del matí en la plaça de l’església de Santa María, amb un esmorzar popular, i a partir de les deu del matí eixirà al carrer la imatge de Sant Hipòlit Mártir donant inici a una romeria que tindrà diverses parts. En la primera, el patró serà portat fins a la plaça del Pla i entrarà al Monestir de la Mare de Déu del Miracle per a visitar a la patrona contestana. Es recordarà així la mateixa visita que va fer Sant Hipòlit a la Verge del Miracle el 7 de maig de l’any 2000 coincidint amb l’IV Centenari del patronatge del màrtir.

La romeria continuarà després pel nucli antic fins a la plaça de l’Ajuntament. Allí, davant el Consistori, es llegiran els documents de 1600 en els quals va quedar plasmada la proclamació de Sant Hipòlit Mártir com a patró amb la intervenció de l’alcalde de la capital del Comtat “serà un moment significatiu perquè commemorarem que fa 425, i en aquest mateix punt, les autoritats locals van triar al nostre patró com a intercessor davant la greu pesta que patia el poble“, explicava en COPE ALCOI el primer edil; Jordi Pla. El pas del patró pel mateix Ajuntament quedarà també per al record “perquè es descobrirà una placa commemorativa que deixarà testimoniatge d’aquest fet“, assenyala Javi Sansalvador; regidor de Festes en el municipi.

A continuació, començarà la pujada de Sant Hipòlit Mártir fins al Cementeri Municipal i allí se celebrarà una missa en memòria dels contestans i les contestanes difunts. Des de la Comissió Organitzadora de tots els actes del 425 aniversari del patronatge animen a tota Cocentaina a participar en aquesta cita i fins i tot portar la imatge del patró “Sant Hipòlit és patró de tota Cocentaina, no sols de l’àmbit fester, i estem tots convidats a contribuir al fet que la seua imatge arribe fins al Cementeri“, detalla Natxo Ferrándiz; vicepresident de Culte en la Junta de Festes.

Després de l’eucaristia començarà la baixada de Sant Hipòlit al nucli urbà per a retornar la imatge del sant a la parròquia de Santa María on se li venera durant tot l’any. El patró serà col·locat després en l’altar major i seguirà allí fins a les Festes de Moros i Cristians del pròxim mes d’agost.

Convocat el concurs per a triar el cartell anunciador de la Fira de Tots Sants 2025

L’Ajuntament de Cocentaina ha anunciat l’obertura del termini per a participar en el concurs del cartell anunciador de la 679a edició de la Fira de Tots Sants, una de les cites més emblemàtiques i tradicionals de la capital del Comtat. Aquest certamen, que ha recuperat el format dels últims anys, està obert a persones majors de 16 anys, tant a nivell individual com col·lectiu, sense importar el seu lloc de residència.

Les bases del concurs estableixen que les propostes podran presentar-se fins al 30 de juny de 2025 a les 14.00 hores. Les obres poden entregar-se en format físic, si han sigut realitzades manualment, o de manera telemàtica a través de la Seu Electrònica de l’Ajuntament si són creacions digitals. La temàtica central del cartell serà el “Cavall de Fira”, símbol icònic i representatiu de la Fira contestana, que busca reflectir l’essència i tradició del citat esdeveniment “amb aquest tradicional concurs, continuem projectant la Fira de Tots Sants com un espai viu de cultura i creació artística. Volem que la imatge que represente la 679a edició nasca del talent i la mirada personal dels qui s’asseguen vinculats a l’essència de nostra Fira. Fem una crida perquè tots aquells que estiguen interessats participen,  especialment joves i també creadors emergents, perquè Cocentaina continue sent un referent no sols comercial, sinó també cultural“, afirma sobre aquest tema la regidora de Fira; Marcela Richart.

L’obra guanyadora serà seleccionada per un jurat compost per membres del Consell de Fira i professionals externs especialitzats en disseny, comunicació i arts visuals. Entre els criteris valorats es troben la qualitat plàstica, la capacitat comunicativa i la representació visual de la fira. La proposta vencedora rebrà un premi econòmic de 1.200 euros bruts i es convertirà en la imatge oficial de la Fira de Tots Sants en la seua edició de 2025.

El toc manual de campanes present de nou en la festivitat de la patrona de Muro

Les Festes de Moros i Cristians de Muro també van incloure el passat cap de setmana diversos actes religiosos per a retre homenatge a la Verge dels Desemparats. Un any més, els veïns i les veïnes de la localitat van acompanyar a la Mare de Déu en les celebracions que es van dur a terme en la parròquia de Sant Joan Baptista, punt en el qual es trobava la patrona del municipi des del passat 3 de maig, en haver-se avançat enguany una setmana la tradicional processó de ‘La Baixà’ des de l’ermita fins al temple.

Allí es va desenvolupar en el matí del diumenge la tradicional ofrena de flors, amb la participació de les Filaes i els principals protagonistes de la Festa del 2025, i en finalitzar la mateixa es va oficiar la Missa Major dedicada a la Verge. Don José Vilaplana, natural de Benimarfull i actualment Bisbe Emèrit de Huelva, va ser l’encarregat de predicar aquest any acompanyat del titular de la parròquia de Muro; el contestà Don Diego Ferrándiz Pascual.

Com sol ser habitual, la Colla de Campaners del Comtat es va unir a la celebració de la festivitat de la patrona de Muro i va realitzar diferents activitats durant el matí del mateix diumenge. D’una banda, a partir de les onze, els integrants de l’agrupació es van encarregar d’efectuar de manera manual els repics d’avís per a la missa mentre que també van acompanyar amb el toc de les campanes instants com el de la consagració en l’equador de l’esmentada eucaristia. En finalitzar l’acte, i mentre sonava la música pels carrers del nucli antic de Muro en la cercavila prèvia a la Mascletà, els Campaners del Comtat es van encarregar d’anunciar a tot el poble que era el Dia Gran de la patrona amb diversos voltejos de festa.

La iniciativa va tornar a despertar expectació i a peu de carrer van ser molts els que van immortalitzar els voltejos a través de les càmeres dels seus dispositius mòbils. També va haver-hi curiosos, i fins i tot alguns foranis, que van tindre oportunitat de pujar a l’alt del campanar per a gaudir en primera persona del toc manual de les campanes de la parròquia.

Descobreixen a Muro elements històrics d’important rellevància

Muro ha sigut escenari recentment d’un important descobriment patrimonial gràcies als treballs de camp realitzats pel Centre d’Estudis Contestans. En ells, s’han localitzat almenys quatre fortificacions de pedra en sec, estructures fins ara desconegudes en la zona i que podrien tindre més de mil anys d’antiguitat.

Les construccions presenten una gran varietat tipològica i constructiva, amb plantes que van des de formes quadrades i pentagonals fins a estructures lineals amb murs de gran gruix. Encara que actualment es troben en estat de ruïna o inacabades, els estudis preliminars suggereixen que podrien datar entre els segles X i XI, època en la qual la presència berber a la regió està àmpliament documentada.

Les fortificacions, construïdes amb tècnica de pedra seca, destaquen per la seua monumentalitat: murs que poden aconseguir els tres metres de gruix i una longitud pròxima als huitanta metres lineals. La presència d’aquestes estructures representa una troballa excepcional en el territori valencià, on aquest tipus de construccions són extremadament rares.

L’Ajuntament de Muro ha expressat el seu interés a posar en valor aquestes fortificacions i ha reafirmat el seu compromís amb la seua protecció, estudi i possible restauració. En aquest sentit el regidor de Patrimoni, Sergi Silvestre, va agrair públicament la labor del Centre d’Estudis Contestans i va destacar la importància de col·laborar per a recuperar i preservar aquest patrimoni històric “estem davant una troballa que reforça el valor del patrimoni arqueològic del municipi i que situa a Muro com un referent en el coneixement de les primeres formes defensives a les Comarques Centrals Valencianes“, indica Silvestre.

Per part seua, des del consistori es va informar que existeixen línies d’ajudes i subvencions específiques per a la rehabilitació d’elements de pedra seca. La intenció és poder optar a les mateixes de cara a posar en valor aquest conjunt patrimonial.

L’església del Salvador de Cocentaina ja compta amb nou orgue

La parròquia del Salvador de Cocentaina va viure una jornada històrica el passat dijous 1 de maig, en inaugurar oficialment el seu nou orgue, un ambiciós projecte que després d’anys de treball s’ha convertit ja en una realitat. L’acte va comptar amb l’assistència de part de la Corporació Municipal de la localitat, encapçalada per l’alcalde Jordi Pla, i va reunir gran quantitat de persones que van omplir per complet la nau principal del temple i fins i tot part de la Capella de la Comunió.

L’orgue, que compta amb més de mil tubs, ha sigut instal·lat amb precisió en l’antic cor del temple, al costat del presbiteri. La construcció ha sigut duta a terme pel taller Rico Sala, del Fondó de les Neus, utilitzant materials originals d’alta qualitat procedents del constructor holandés Verschueren. La iniciativa va ser gestada inicialment per Don Ramón Micó durant la seua etapa com a rector a El Salvador, continuada després per Don Javier Sanchiz i culminada amb èxit en l’actualitat pel rector Don Diego Pascualaquest òrgan enriquirà les nostres celebracions religioses però serà també un recurs obert a totes les entitats musicals de Cocentaina perquè puguen dur a terme les activitats culturals relacionades amb la música que consideren”, va explicar aquest últim.

La cerimònia d’inauguració de l’orgue va ser presidida pel Bisbe Auxiliar de València, Don Arturo Javier García, qui va realitzar el ritu d’estrena i benedicció de l’instrument, acompanyat per sacerdots locals, el rector de Muro, Don Diego Ferrándiz com a president de la Germandat Sacerdotal de Cocentaina, i els Pares Franciscans del convent contestà. Després de la inauguració oficial, es va oferir un concert a càrrec de l’organista Paco Amaya, qui va interpretar peces de Bach, Cabanilles i Eslaves, entre altres autors. La jornada va concloure amb la presentació d’un llibre en el Centre Cultural El Teular, acte en el qual Don Ramón Micó va exercir com a mantenidor detallant que en la publicació es documenta tot el procés que va portar a la creació del nou òrgan.

Abans de l’estrena, també va tindre lloc la benedicció de la campana gòtica ‘Te Deum’, que des d’ara estarà situada en la sagristia per a realitzar els tocs tradicionals d’eixida a missa. El bronze estava antany ubicat en la part més alta del campanar del Raval i ara ha sigut consolidat garantint així la seua conservació.

Nova normativa Ecodisseny. Així afecta a la indústria tèxtil de les nostres comarques

En 2027 entrarà en vigor la normativa Europea Ecodisseny, la qual portarà nombrosos reptes a les empreses tèxtils de les nostres comarques. Aquesta i altres qüestions s’analitza aquests dies a Alcoi coincidint amb la reunió de l’ETP, la Plataforma Tecnològica Europea per al Tèxtil.

La cita es duu a terme en les instal·lacions de la nova seu d’AITEX i en la mateixa s’ha destacat que l’esmentada normativa Ecodisseny promou el pas de fibres naturals a fibres reciclades amb la finalitat de fabricar peces tèxtils més sostenibles. Per a ella a aquest punt les petites i mitjanes empreses hauran d’afrontar destacats desafiaments com l’adaptació de maquinària i processos “no serà fàcil, però la legislació és necessària i ara tan sols queda aplicar-la. Centres com AITEX seran clau en aquest punt per a atendre totes les necessitats que tinguen les nostres indústries“, va explicar aquest dimarts Marina Crnoja-Cosic; presidenta de l’ETP. Des d’AITEX han posat també l’accent en la qüestió que la normativa Ecosideny afectarà les petites i mitjanes empreses d’aquestes comarques mentre no es regulen les importacions “partim amb desavantatge perquè als països asiàtics estan els qui fabriquen la maquinària i desenvolupen la tecnologia de cara a aconseguir fibres reciclades. Depenem molt d’ells a Europa“, ha afirmat el president de l’institut del tèxtil; León Grau.

Més de 300 persones presents en el Congrés Anual 

El Congrés Anual de la Plataforma Tèxtil Europea reuneix més de 300 persones en la seu d’AITEX i se centra en l’Ecodisseny, posant especial èmfasi en moda, indumentària, tèxtil llar i altres articles tèxtils, i destacant la importància d’incorporar pràctiques sostenibles des del disseny fins al final del cicle de vida del producte. A més, s’estudien els tèxtils tècnics i intel·ligents, avaluant el seu impacte mediambiental i explorant com poden contribuir a una economia circular en la indústria tèxtil “comptem amb participants provinents de tota Europa i el fet que AITEX haja acollit aquest esdeveniment ha propiciat també que els hotels d’Alcoi tinguen uns excel·lents índexs d’ocupació“, assevera Vicente Blanes; director d’AITEX.

El congrés ha servit per a compartir els últims avanços del sector. També s’han debatut les últimes tendències i s’han fixat objectius comuns.

Cocentaina ja té Pressupost per a l’any 2025

El ple de l’Ajuntament de Cocentaina, celebrat el passat 30 d’abril, va aprovar el pressupost per a 2025, que ascendeix a un total de 13.679.384,24 euros, la xifra més alta en la història del municipi. Els comptes van tirar avant amb els 9 vots a favor de l’equip de govern (5 de Compromís i 4 del PSOE en trobar-se una edil dels socialistes a l’estranger), mentre que el PP i Vox es van abstindre, sumant en total set vots.

Aquest pressupost suposa un augment pròxim a un milió d’euros respecte a 2024, concretament un 7,83%. Entre els principals projectes previstos destaquen millores en la avinguda Rei En Jaume I i al carrer i plaça Mossén Eugenio Raduán, així com la renovació del Bar de Sant Cristòfol, la instal·lació de plaques solars en el Ferrocarril i el canvi de finestres en el CEIP Real Blanc. També s’invertiran fons a il·luminar la Via Verda fins a Muro, així com en la contractació d’un segon arquitecte municipal i en projectes com la consolidació de l’agent d’igualtat i el servei d’Itineraris Sociolaborals.

Quant a les inversions reals, aquestes han crescut un 162%, passant d’aproximadament 179.000 euros a quasi 470.000 euros. Els fons es destinaran a renovar paviments, carrers i places (18.000 euros), parcs i jardins (18.000 euros), centres per a la tercera edat (30.000 euros), a més de projectes específics com la col·locació de plaques solars (20.000 euros) o la remodelació del Bar de Sant Cristòfol (40.000 euros). També està previst traslladar la FPA Beniassent a l’antic edifici del Bosco i començar licitacions per al servei de bar i cafeteria del Poliesportiu Municipal i per al paratge de Sant Cristòfol.

Així mateix, l’Ajuntament ha atés les demandes ciutadanes arreplegades en els Pressupostos Participatius 2025, amb iniciatives com il·luminar la Via Verda fins a Muro o condicionar zones d’oci als parcs Paquito el Xocolatero i el Ferrocarril. En matèria social i sanitària, el consistori aposta per fer realitat la Zona Bàsica de Salut de Cocentaina i continuar treballant en models innovadors com el Model de Gestió Integrativa de les Transicions. En cultura, educació i esport, s’han incrementat les subvencions a entitats locals, clubs esportius i col·lectius artístics.

Finalment, es continuaran impulsant polítiques verdes mitjançant iniciatives com la instal·lació de panells solars en equipaments municipals per a reduir emissions i costos energètics “malgrat els reptes fiscals actuals, hem elaborat un pressupost que cobreix les necessitats bàsiques del poble i que permetrà continuar avançant“, assenyala la regidora d’Hisenda; Marisa Abad. Per part seua, l’alcalde Jordi Pla va subratllar que “és un pressupost realista i compromés amb els serveis públics essencials per al futur de Cocentaina”, lamentant les restriccions imposades per normatives estatals que limiten l’ús dels recursos econòmics locals.

La humorística ‘Ambaixada del Tonell’, l’acte genuí de la Festa de Muro

La primera part de les Festes de Moros i Cristians de Muro arriba a la seua fi aquest dilluns amb el conegut com a ‘Dia dels Trons’, jornada reservada per a la batalla d’arcabusseria i la lluita entre tots dos bàndols per conquerir el municipi. No obstant això, al marge d’aquest aspecte, els festejos tenen reservats un acte genuí que cada any és molt esperat  i que compta amb el suport de nombrós públic.

Es tracta de la clàssica ‘Ambaixada del Tonell’, cita que protagonitzen en la Placeta Molina les Filaes Llana i Mare de Déu. Allí, a les portes del Consistori, ha tingut lloc l’humorístic parlament passades les deu i mitja del matí. Com és habitual, els moros han arribat al cèntric enclavament recordant als cristians que són mereixedors si es fes amb aquestes terres banyades pel Riu Serpis, al costat del tonell que posseïen els cristians, una cosa a la qual s’han oposat des de les tropes de la creu. Álvaro Cascant de la Llana, i Carlos José Llorens de la Mare de Déu, han sigut els ambaixadors i en el seu encreuament dialèctic no han faltat referències a temes d’actualitat com l’elecció del Papa Lleó XIV, l’apagada elèctrica del 28 d’abril, l’absència de Pressupostos Generals de l’Estat o el polèmic dinar de Carlos Mazón en el Restaurant El Ventorro de València el dia de La Dana del passat 29 d’octubre. També, en clau local, s’ha ha fet menció al retard en l’obertura del Batà després de les obres i el canvi de ‘La Baixà de la Mare de Déu’ al dissabte previ a Festes. Les paraules han donat pas a l’acord i totes dues formacions han segellat la pau decidint anar-se a esmorzar donant bon compte del tonell objecte de la curiosa disputa.

La jornada d’aquest dilluns inclou l’Ambaixada Mora, declamada per Pere Corredor, i la Cristiana que protagonitza Rafa Reig. La victòria de les forces de Jaume I, alçant el seu emblema a la part alta del castell de la Plaça Matzem, serà un dels moments destacats d’un dia que inclou també La Retreta a partir de les 21:00h. Acabarà així la primera entrega d’unes Festes de Moros i Cristians que segueixen el pròxim cap de setmana amb els actes entorn de ‘La Pujà’ de la Mare de Déu.

El bàndol Moro fa la seua Entrada triomfal a Muro

Muro ha continuat celebrant les seues Festes de Moros i Cristians en aquest diumenge, jornada reservada per a retre homenatge a la patrona del municipi. De fet, aquest matí ha tingut lloc l’ofrena floral a la Verge dels Desemparats seguida de la Missa Major en el seu honor oficiada pel Bisbe Don José Vilaplana; natural de Benimarfull. També la Colla de Campaners del Comtat ha amenitzat el matí realitzant voltejos manuals des de la torre del campanar de l’església de Sant Joan Baptista.

A les cinc de la vesprada ha arrancat l’Entrada del bàndol moro i totes les mirades han estat centrades en la Filà Realistes, formació que enguany ostenta el càrrec de Capità en la persona de Kico Fernández. Després d’ells han seguit la resta de forces de la mitja lluna i l’Entrada ha finalitzat amb el pas d’Anna Alcaraz, Banderera Mora de la Filà Moros del Rif.

Els festejos seguiran aquest dilluns amb els actes dedicats a la batalla entre moros i cristians per a la qual s’empraran més de dos-cents  quilos de pólvora. També, a les 10:30h del matí les Filaes Llana i Mare de Déu protagonitzaran la clàssica ‘Ambaixada del Tonell’ en la Placeta Molina davant l’Ajuntament.

La pluja no entela una brillant Entrada Cristiana en Muro

Muro continua gaudint dels seus Moros i Cristians en honor a la Verge dels Desemparats, unes Festes que han destacat en aquest dissabte per la celebració de l’Entrada del bàndol de la creu. Abans d’això, durant el matí, els veïns i les veïnes del municipi han pogut gaudir de la Diana, la cercavila i la Missa de Clavariesas o el tret d’una Mascletà al migdia.

A les cinc en punt de la vesprada ha començat l’Entrada Cristiana, sota un cel que amenaçava pluja, sent Elsa Vilaplana Cerdà l’encarregada d’obrir la desfilada en exercir enguany el paper de Angelet. A la part alta d’una carrossa, i acompanyada per diverses xiquetes interpretant una coreografia, la xicoteta no ha deixat de saludar al nombrós públic que abarrotava per complet el trajecte de l’acte. També ha sigut present en l’obertura l’estendard de la Junta de Festes, entitat que organitza les Festes amb el suport de l’Ajuntament de Muro.

La Filà Mare de Déu, que ostenta la Capitania Cristiana, ha sigut la primera a desfilar desplegant en el seu boato diverses esquadres especials i coreografies que anunciaven l’arribada del màxim representant de les tropes de la creu. També hem pogut veure una recreació d’oficis antics, com ferrers o picapedrers, sense deixar de costat la presència de les guardianes que custodiaven un tresor tan preuat com les campanes. Danses guerres i estendards amb la imatge de la patrona, en clara referència a la denominació de la Filà, han donat pas al Capità; Ángel Gonzálbez. El protagonista ha desfilat sobre una carrossa que emulava un temple, al costat de la seua mare, portant un disseny de Santi Carbonell i Víctor Ferrer en el qual sobreeixien els tons blancs i rojos al costat d’abundants metalls. La Associació Unió Musical de Bocairent l’ha acompanyat en aquesta entrada triomfal al poble de Muro interpretant la marxa cristiana Lux Dei del compositor contestà Francisco Valor Llorens.

Després del pas del Capità, ha seguit l’Entrada Cristiana amb l’arribada de les Filaes Maseros, Templaris i Contrabandistes. En aquest punt el cel ha enfosquit, amb alguns llampecs, i ha començat a ploure mentre passava la Filà Pirates. La precipitació ha seguit, intensificant-se en algun moment, i acompanyant l’instant en el qual iniciava l’Entrada la Filà Arques; formació que exerceix el càrrec de Banderer.

Les esquadres especials han tingut un paper destacat en una ostentació que ha retut homenatge a la comarca, i especialment al poble de L’Orxa, al qual està vinculat el jove Abanderat Cristià. Diversos estendards han donat pas a un ballet d’estil guerrer, que les seues integrants feien rodar banderes, i que anticipaven l’arribada de Noel Balaguer sobre una gran carrossa. El Banderer de l’exèrcit de la creu ha lluït un vestit de Juan Climent, confeccionat per Roberto Pérez, en el qual el color negre amb metalls eren dos dels principals elements. A la seua mà un arc, com a picada d’ullet a la Filà a la qual pertany, i darrere la Unió Musica de L’Orxa interpretant la marxa cristiana Noel Abanderat de Miguel Àngel Sarrió. El pas de l’esquadra oficial va tancar l’Entrada, apareixent en eixe moment raigs de sol que han dibuixat un gran arcoiris visible en la part final del trajecte de la desfilada. El Passeig Moro, amb el llançament de nombrosos joguets per part de les Filaes des dels camions, ha tancat la jornada.

 

La Festa converteix a Muro en epicentre de la comarca

Nombrosos representants polítics de les nostres comarques han passat per Muro aquest dissabte per a gaudir de l’Entrada Cristiana. Fins al municipi han acudit alcaldes i regidors de les poblacions de L’Alcoià i El Comtat com Toni Francés (Alcalde d’Alcoi), Álex Cerradelo (vicealcalde d’Alcoi), Adri Botella (regidor d’Esports a Cocentaina), María García (alcaldessa d’Agres), Francisco Sellés (alcalde de Beniarrés), César Palmer (alcalde de L’Alqueria d’Asnar) i Salvador Català (alcalde de Penàguila), Javier Navarro (alcalde de Benillup), Agustín Martínez (alcalde de Gaianes), Alejandro Montava (alcalde de Quatretondeta) o José Ramón Martí (alcalde de Benilloba). Tampoc han faltat els diputats provincials per aquestes comarques (Carlos Pastor del PP i Ismael Vidal del PSPV, alcalde també de Fageca). Al costat d’ells la Diputada Nacional de Compromís Águeda Micó, els diputats autonòmics Aitana Mas (Compromís) i Fernando Pastor (PP) i el director general de Cooperació Autonòmica i Local del Govern Central (Rafa Briet).