2018

Article d’Opinió de Jordi Tormo Santonja

Així és. No tinc cap dubte. Hi ha persones que d’alguna forma marquen la nostra vida. Ens deixen la seua empremta i ens acompanyen en el nostre dia rere dia. Haver estat regidor de l’Ajuntament d’Alcoi la passada legislatura em va permetre conèixer gent fantàstica, implicada amb el seu poble i que treballa constantment per millorar la nostra realitat diària.

Una d’elles ha estat Paco Aura, de qui recorde especialment la seua tendra mirada i la infinita amabilitat amb què ens rebia a casa quan ens reuníem amb motiu de conversar i preparar el que seria l’acte en homenatge als 22 alcoians deportats als camps d’extermini nazi i la inauguració popular del pont que du el seu nom, tot açò en el marc del 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi. I és que la memòria no s’ha de perdre mai. Paco ens ho ensenyà.

Amb aquella complicitat especial, Paco ens contava totes aquelles coses que va viure: la seua eixida d’Alcoi per anar al front i defensar els seus ideals quan encara era molt jove, el seu pas per la frontera i el temps que estigué en els campaments del Sud de França, com els nazis els agafaren per dur-los a Mauthausen i, sobretot, com visqué allí el seu dia rere dia, l’alliberament del camp, el seu retorn a Alcoi, començar de nou la seua vida ara amb Lucía… Paco ens contà aquelles coses que ens posen els pels de punta i que mai hem vist a les pel·lícules. Un despatx ple de records i, sobretot, el seu testimoni evidencien que allò fou així, tot i que alguns s’entesten a negar-ho.

I ho feia com s’ha de fer. Sabeu d’aquella frase que diu que “la història no s’ha de repetir”? La dolenta, és clar. Doncs amb Paco aquesta pregunta és feia realitat. Perquè amb la seua actitud constant i el seu treball diari ha sabut fer didàctica de la barbàrie per evitar que eixa “deshumanització de l’ésser humà”, com ell ens deia, es torne a repetir. Paco li va dedicar una bona part de la seua vida a aquesta didàctica i, per això, ha estat un lluitador incansable en defensa de la memòria i de la pau. Un treballador constants que va apropar aquests fets de la nostra història recent als més joves, fent-los partícips de la importància de treballar per la pau i la no violència.

Paco Aura es mereixedor del nostre reconeixement col·lectiu com a poble, perquè amb el seu esforç i dedicació ha aconseguit que la nostra siga una societat més conscient, justa i pacífica.

Article d’Opinió de Bernardo Pérez, Portaveu de Guanyar Cocentaina

Sembla que això de creure el que un diu és cosa del passat. Abans el que es deia anava a missa, a hores d’ara les paraules se les emporta el vent. Això és el que està succeint a l’Ajuntament de Cocentaina. Es deu fer pedagogia en moltes campanyes: per a la convivència, el civisme, la participació, la sostenibilitat, etc. Aquestes qüestions en els mitjans de comunicació es diuen i es repeteixen, però es queden en això.

Es fan campanyes, s’il·lusiona a persones i després es prenen les decisions individuals i sense raonar. Les campanyes només serveixen per a dir que es fan i després al calaix.

1.- Campanya de Pressupostos Participatius 2019. S’impliquen i participa l’institut per realitzar un concurs de curts, per influenciar en la participació dels veïns. Es fa una presentació de portes obertes al Teular. El curt premiat explicava que eren i per a que servien els PP.PP: en principi s’han de fer propostes, si els tècnics creuen que són favorables, passen al període de defensar-les i finalment es votaran. El curt pensaven traure’l del calaix en febrer per ser utilitzat només per influenciar al fet que es vote. Aleshores, la seua influència no serviria per a res en el període de fer propostes, pas important i essencial en la Participació Ciutadana. El curt, com deia anteriorment, parla de tot el procés. Gràcies que algunes persones els hem fet veure que aquesta decisió no tenia sentit han canviat de parer i l’Ajuntament ja l’ha fet públic.

Com deia, aquesta situació passa moltes vegades a l’Ajuntament per la deixadesa de l’equip de govern i per la poca importància que li dona l’oposició.

2.- De les poquíssimes o nul·les campanyes que es fan d’influència al reciclatge, fa any i mig es va realitzar un vídeo per a realitzar xerrades en els col·legis, institut, associacions i difondre-ho per les xarxes. A hores d’ara també està en un calaix.

3.- Campanya de reutilització dels gots de plàstic. En les festes de Moros i Cristians passades s’utilitzaren o no? He preguntant a alguns veïns i altres amb més responsabilitat i ningú els havien vist, però que segur, estar estaven.

4.- Una de les actuacions que es fan des de fa anys a la Fira i li dóna renom, no hi ha manera que l’apliquen a les festes: que posen papereres, serveis, etc. Perquè no s’aplica?

5.- La campanya que es realitza durant l’any, «Dotze gestos, dotze mesos», molt interessant, però els gestos es fan, no es diuen! Cal parlar menys i fer més!