Olímpia Cerdà i Diego Pascual, dos joves Abanderats per a la Festa Contestana

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina destaquen enguany per la particularitat de tindre a dos joves com a Abanderats en els bàndols de la creu i de la mitja lluna, uns contestans que ja compten amb una destacada trajectòria en l’àmbit de la Festa malgrat la seua joventut. Es tracta d’Olímpia Cerdà Barrachina, Abanderada Cristiana de la Filà Contestanos, i Diego Pascual Carbonell, Abanderat Moro de la Filà Bereberes ‘Els Borts’.

En el que a l’Abanderada Cristiana es refereix, cal destacar que  va nàixer un 7 d’agost de l’any 2009, just en la jornada en la qual Cocentaina celebrava el Dia de L’Olla, i a partir d’ací va començar per a ella una intensa carrera festera els primers passos de la qual els va donar en  la Filà Bereberes ‘Els Borts’ a la qual pertanyia el seu avi matern José Luis Barrachina. En 2016 la seua vida festera va donar un gir en passar a la Filà Contestanos, al costat de tota la seua família, res més refundar-se la mateixa. Va ser formadora de la Publicació Infantil en 2019 i ara assumeix aquest repte amb nervis, però també una enorme maduresa “el fet que faça el càrrec demostra que els més joves també tenim molt a dir en la Festa, que ens podem implicar plenament en ella i que som una part fonamental d’aquesta”, afirma la protagonista. Els seus pares, Octavio i Milagro, l’acompanyen en aquesta aventura al costat de la seua germana Atenea que serà la Rodella. Juan Climent ha ideat la seua indumentària, igual que la de l’esquadra especial, i en l’Entrada estrena la marxa cristiana Olímpia de Francisco Valor Llorens que interpretarà la Banda de Música de Manacor a la qual estava vinculat el seu oncle, el recordat Eduardo Bernabéu “serà un boato que representarà la meua vida festera fins ara, la conversió d’una xicoteta mora en una jove guerrera cristiana”, avança.  Lleó Daurat, d’Anthony Pardo, és la peça musical que estarà al costat de l’esmentada esquadra especial interpretada per la Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi.

D’altra banda, l’Entrada d’aquest dissabte la tancarà l’Abanderat Moro. Va nàixer el 19 d’octubre de 2008 i des de poc abans de vindre al món ja estava apuntat a la formació festera sent actualment la quarta generació de membres d’una Filà, els Bereberes ‘Els Borts’, que porta en la sang. A pesar també de la seua joventut, ja ha viscut l’experiència d’eixir en una Primera Diana i de desfilar en l’Entrada, acte aquest últim que reconeix que l’apassiona afirmant al mateix temps que la d’aquest dissabte serà la més especial de totes les que ha gaudit fins ara. El càrrec en si està ple de significat i gira al voltant d’un fil argumental en concret “simbolitza l’eclipsi total de lluna, conegut com a lluna de sang, i amb ell es tanca un cicle de quaranta anys de vicissituds per a la filà Bereberes ‘Els Borts’, que va començar en 1985, quan el meu oncle Marcos va fer de banderer sent el meu pare el seu Rodella. Ara assumisc jo aquest paper, amb la mateixa edat que el va fer el meu oncle, i tindré d’acompanyants a les meues cosines Laura i Paula”, indica. L’empresa de la seua família Ropería Ximo, que prompte complirà cinquanta anys vestint la Festa, ha creat tots els dissenys del boato i per a l’ocasió desfilarà amb la marxa mora Lluna de Sang que ha compost Francisco Valor i que interpretarà la Primitiva d’Albaida ‘El Gamell’. L’esquadra especial tancarà el conjunt amb la Unió Musical Contestana interpretant tot un clàssic, Ropería Ximo també del contestà Francisco Valor.

Tots dos van passar fa uns dies per COPE ALCOI i ací pots escoltar l’entrevista:

L’Ateneu Musical anuncia la Festa de Cocentaina amb un brillant concert

Cocentaina continua avançant en la seua Setmana Festera i en l’avantsala als dies grans de la trilogia en honor a Sant Hipòlit Mártir destaquen els Concerts de Música Festera que ofereixen les agrupacions musicals locals. Dilluns passat va ser el torn de l’Ateneu Musical en una cita, plenament consolidada, que en aquesta ocasió va aconseguir l’edició número XXXIX.

En el concert d’enguany la banda, a les ordres del seu director titular José Miguel Fayos, va presentar un repertori dividit en dues parts en el qual es van poder escoltar diverses peces de reconeguts autors. Els músics van interpretar en la primera el pasdoble Luís Sáez del fundador de l’Ateneu José Insa Martínez, la marxa cristiana Al-Qambitur de Ramón García i Soler, la marxa mora Li’Atfali  del contestà Iñaki Lecumberri, el pasdoble Colors de la Mariola estrenat per Marc Sansalvador, la marxa cristiana El Senyor Asensi de Rubén Penadés i la marxa mora Moros i Cristians de l’alcoià Camilo Pérez Monllor. Després d’un recés, el concert va seguir amb la segona part i amb la interpretació d’Amparito Roca de Jaume Texidor que en aquest 2025 compleix el seu centenari. Seguidament, van sonar la marxa mora Cordón 95 de Josep Vicent Egea Insa, la marxa cristiana Alcoi, escata i destral de Rafael Mullor Grau, el pasdoble L’Alqueria del riu Ebri d’Àngela Gómez Vidal, la marxa cristiana Jésica de José Rafael Pascual Vilaplana i la marxa mora Moment de Festa d’Amando Blanquer Ponsoda.

Cal destacar que alguns compositors van dirigir les seues pròpies composicions al mateix temps que el concert va finalitzar amb els parlaments del president de l’Ateneu Musical (Jaume Gavilán), el president de la Junta de Festes (Rafael Monar) i l’alcalde de Cocentaina (Rubén Muñoz). Finalment, com és habitual, va sonar l’Himne de Festes amb lletra del poeta Gerard Mur i Pérez i música del compositor José Insa Martínez.

El Pla +Cerca de la Diputació inverteix 3,3 milions d’euros a les nostres comarques

La Diputació d’Alacant injectarà més de 3,3 milions d’euros en una trentena de municipis de la muntanya a través del Pla +Cerca, una aportació que beneficiarà a una població superior als 120.000 habitants. Així ho ha avançat el diputat de la comarca, Carlos Pastor, responsable de les àrees de Desenvolupament Econòmic i Projectes Europeus.

Aquest pla, que la institució ha elevat econòmicament fins a superar els 15 milions d’euros, introdueix un nou criteri de distribució amb el qual es reforcen les ajudes als municipis de la província de menys de mil habitants. Destaca que la meitat de la quantia d’aquest programa inversor es focalitza en les localitats de menys de 1.000 habitants i més del 73%  en les de menys de 5.000. La modificació de les bases ha propiciat, així mateix, ampliar fins a finals d’agost el termini per a presentar les seues sol·licituds.

La prioritat de la Diputació és atendre les necessitats de les localitats amb menor pressupost i menor nombre d’habitants, perquè són l’essència de la nostra província”, va indicar Carlos Pastor, qui ha concretat que el Pla +Cerca permetrà als Ajuntaments de la Muntanya “comptar amb liquiditat per a cobrir despeses com el condicionament, millora o manteniment de parcs i jardins, espais esportius, piscines municipals o consultoris mèdics, entre altres infraestructures“.

Aquest paquet inversor, segons ha traslladat el diputat, que ascendeix a la muntanya a 3.312.410 euros, permet als consistoris “decidir el destí d’aquests fons, segons les seues necessitats, un fet que demostra la sensibilitat de la institució provincial amb les nostres localitats, també a l’hora de propiciar que els diners arribe com més prompte millor a les arques municipals“. Alguns municipis com Tollos, amb 38 ciutadans, rebran una mitjana de 1.836 euros per habitant, mentre que uns altres com Famorca, amb 44 habitants, tindran una aportació de 1.614 euros per habitant.

En aquest sentit, Pastor ha recordat que el Govern d’Espanya ha reactivat les regles fiscals que impedeixen a les entitats locals utilitzar els seus estalvis per a destinar-los a les necessitats i demandes requerides pels veïns. Per això, el responsable ha reclamat a l’Executiu central “flexibilitat en la regla de despesa i responsabilitat i compromís per a aprovar com més prompte millor els Pressupostos Generals“, va concloure.

El concert del Mal Passet de Cocentaina obri la porta cap a la Setmana Festera

Cocentaina ja s’ha endinsat en la Setmana Festera que conduirà al municipi cap a la celebració de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit Mártir, uns festejos que viuran els seus dies grans el pròxim cap de setmana. La Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet, com és habitual, va obrir aquesta Setmana Festera amb el seu anual concert dedicat a les Festes de Moros i Cristians, acte que va arribar en aquest 2025 la seua edició número XXII i que va tindre lloc divendres passat a la nit al pati d’armes del Palau Comtal.

Per a l’ocasió, el Mal Passet va interpretar un repertori dividit en dues parts i en la primera d’elles es van poder escoltar composicions com el pasdoble Mateu, batle i fuster de Pasqual Salort, el ballet moro Reika Khaligi de Francisco Valor Llorens o la marxa cristiana Arrels d’un poble creada pel compositor contestà Josep Vicent Egea Insa. En la segona part, l’agrupació va oferir al públic la marxa cristiana Cavallers del ‘Mío Cid’  de Josep Juste Martí, el ballet moro Oráculo de Juan Carlos Sempere Bomboí i el pas masero Arâli Aslé d’Iñaki Lecumberri Camps. A més, van sonar peces com la marxa mora Cremadella de Marcos Verdú, la icònica marxa cristiana Creu Daurà de Francisco Valor estrenada en 2002 i el ballet moro Az-zhar de Saül Gómez i Soler. El concert va finalitzar amb la interpretació de El Ball del Moret, un clàssic de Gustavo Pascual Falcó adaptat a dolçaines i tabals, que va sonar amb força al pati d’armes de l’esmentat Palau Comtal després d’haver quedat ajornada la seua interpretació en la passada inauguració de la Fira de Tots Sants a causa de la DANA que va arrasar bona part de la província de València. Seguidament, i abans d’acomiadar la vetlada, van prendre la paraula el president del Mal Passet (Hipòlit Jordà), el president de la Junta de Festes (Rafael Monar) i l’alcalde de la Vila Comtal (Rubén Muñoz).

Les notes de l’Himne de Festes, amb música del poeta Gerard Mur i Pérez i lletra del compositor José Insa Martínez, van posar el fermall final a un concert que va tindre un marcat accent solidari cap al poble palestí i que va estar conduït de nou per la nostra companya de Ràdio Cocentaina Mari Nieves Pascual. D’altra banda, Álvaro León i Isaac Jordà van entrar a formar part de la Colla mentre que durant l’acte se’ls va rendir un emotiu homenatge a Gabri Francés i Hipòlit Agulló pels seus vint-i-cinc anys de trajectòria musical en el Mal Passet.

Diana Morant assegura a Cocentaina que mediarà “perquè la Selectivitat es continue fent a Alcoi”

La Ministra d’Universitats, Diana Morant, es va comprometre ahir a mediar amb la Universitat d’Alacant per a aconseguir que els exàmens d’accés a la Universitat (PAU) es continuïn celebrant a Alcoi. Així ho va assegurar durant la visita que va fer ahir a Cocentaina i en la qual va mantenir una reunió amb part de la Corporació Municipal de la Vila Comtal, a més de visitar serveis municipals com el Centre de Respir o reunir-se amb l’Associació d’Alzheimer (AFAMA).

Morant va anunciar que “es reunirà amb la mateixa UA i va remarcar la importància de fer un esforç entre tots per a facilitar que l’estudiantat d’aquestes comarques faci les PAU sense necessitat de desplaçar-se al Campus de Sant Vicent del Raspeig”.

“Agafe el testimoniatge d’asseure’m amb la rectora de la UA, Amparo Navarro, per a buscar una solució satisfactòria a aquesta qüestió”, va manifestar. També va destacar el fet que continuen avançant les obres per a la millora del tren Alcoi-Xàtiva, després d’anys de reivindicacions, i va valorar molt positivament que l’alcoyana Zulima Pérez sigui la nova comissionada del Govern Central per a la DANA, en substitució de Josep Maroia Àngel, que va haver de dimitir aquesta setmana per la polèmica suscitada entorn de les seves titulacions acadèmiques.

La Ministra d’Universitat va departir amb l’alcalde de la capital del Comtat, Rubén Muñoz, i va signar en el Llibre d’Honor del consistori contestà. A més, va dir que tractarà d’estar en la pròxima Fira de Tots Sants sempre que l’agenda li ho permeti.

Imatge: Ulldepeix Fotografia

José Francisco Sanfelix relleva a Vicente Penadés en la Direcció General de Caixa Ontinyent

El Consell d’Administració de Caixa Ontinyent ha anunciat el nomenament de José Francisco Sanfelix com a nou Director General, en substitució de Vicente Penadés, qui es jubilarà en els pròxims dies. Sanfelix, que ha desenvolupat tota la seua carrera professional en l’entitat, assumeix el càrrec amb el compromís de continuar reforçant el model de banca de proximitat, amb solvència i responsabilitat social.

El nou Director General va ser recentment designat pel consell per a liderar l’entitat, que destaca per la seua sòlida trajectòria i la seua estreta relació amb la comunitat. “Assumisc aquest repte amb il·lusió, amb compromís i amb el ferm propòsit de continuar enfortint la nostra identitat com a caixa sòlida, pròxima i al servei de les persones i del territori”, ha declarat Sanfelix.

Cal destacar que Sanfelix es va incorporar a Caixa Ontinyent en 1975 i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat, entre ells: cap de l’Àrea Comercial, cap de l’Àrea de Màrqueting, cap de l’Àrea de Negoci i Subdirector General. La seua àmplia experiència li permet conéixer a fons el funcionament intern de l’entitat, les seues relacions institucionals i consolidar una visió integral de la gestió bancària. Format en àrees tècniques i financeres, Sanfelix és Màster en Direcció d’Empreses per la Universitat de València i Assessor Financer MIFID II. La seua trajectòria professional reflecteix un profund coneixement del sector i un compromís amb els valors que caracteritzen a Caixa Ontinyent. El Consell ha destacat que aquest relleu garanteix la continuïtat del projecte, així com un lideratge basat en el coneixement profund de l’entorn local i la fidelitat als valors fundacionals.

Caixa Ontinyent és l’única caixa d’estalvis valenciana, compta amb 44 oficines en el sud de València i Nord d’Alacant, uns actius que aconsegueixen els 1.400 milions d’euros i una plantilla formada per 212 empleats. En l’últim exercici va obtindre un benefici de 11,3 milions d’euros i té prevista una inversió en obra social per a 2025 de 2,3 milions.

Millora la transparència municipal de quatre municipis del Comtat amb el suport de la Diputació d’Alacant

La Diputació Provincial d’Alacant ha dut a terme una sèrie d’accions per a millorar la transparència en quatre Ajuntaments de la província, aconseguint un increment de més de 50 punts percentuals en els seus nivells. Entre les mesures implementades es troben el diagnòstic, la planificació, la publicació de continguts en les seues pàgines web i l’actualització  d’informació obligatòria, com les retribucions de càrrecs públics, els currículums de l’equip de govern, els pressupostos municipals o els programes de subvencions.

Gràcies a aquestes accions, els registres de transparència en localitats com Quatretondeta han passat del 3,85%  en 2023 al 67,31%  en l’actualitat “resulta il·lustratiu veure els resultats que apareixen en fonts obertes on s’han avaluat a aquestes localitats que, malgrat ser tan xicotetes —totes amb menys de 500 habitants— hem aconseguit situar-les entre les millor valorades de la província en matèria de transparència“, destacala diputada responsable de l’àrea, Cristina García Garri. Aquesta última es va reunir amb els alcaldes de Benimarfull, Manuel Juan Belda; Fageca, Ismael Vidal; i Almudaina, Pau Navarro, per a presentar-los les conclusions del projecte. Arran d’aquesta experiència, en la qual també van participar les àrees d’Assistència a Municipis i Informàtica i Telecomunicacions, la Diputació desenvoluparà un curs de formació teoricopràctic dirigit a municipis amb menys de 20.000 habitants. L’objectiu és assessorar-los, orientar-los i facilitar-los l’accés a la informació i recursos existents.

La reunió, celebrada aquesta setmana en el Palau Provincial, va comptar també amb la participació de la vicepresidenta segona i diputada d’Hisenda, Marina Sáez.

AFAMA llegirà el Privilegi en la pròxima inauguració de la Fira de Cocentaina

Cocentaina continua perfilant la pròxima edició de la Fira de Tots Sants i en aquest mes de juliol hem conegut el nom de l’entitat que s’encarregarà de donar lectura al Privilegi durant la inauguració oficial del certamen. Aquest document plasma l’autorització per a la realització d’una Fira amb caràcter anual que va materialitzar al maig de 1346 el Rei Pere IV El Cerimoniós atenent així la petició que a aquest efecte li va fer el llavors senyor feudal de la Vila, l’Almirall Roger de Llúria.

Des de l’organització de la Fira encarreguen cada any aquesta tasca a una persona rellevant de Cocentaina, o a un col·lectiu local, i en aquest cas s’ha pensat en l’Associació de Familiars i Amics de Malalts d’Alzheimer (AFAMA), agrupació que ha complit vint-i-cinc anys prestant una important feina en la Vila Comtal. La proposta perquè AFAMA llija el Privilegi va ser plantejada per la mateixa regidoria de Fira comptant amb l’aval de tota la Corporació Municipal i de les parts implicades en el mateix Consell de Fira “pensem que eixa labor humanitària tan important que realitzen mereixia un reconeixement i així ho hem fet arribar a l’entitat“, explica la pròpia regidora de Fira; Marcela Richart. Per a AFAMA la notícia ha suposat tota una alegria i fins i tot afirmen que no esperaven que hagueren pensat en ells per a dur a terme aquesta funció “ens van citar a l’Ajuntament a tota la junta i pensàvem que era per a tractar alguna qüestió de l’entitat, no obstant això va ser per a dir-nos que havíem sigut triats per a llegir el Privilegi. Hem sentit molta emoció i per a nosaltres és un orgull representar a tot el poble de Cocentaina en aquest acte que estrena la Fira“, destaca el president de la citada Associació, José Antonio Terol.

La lectura del Privilegi de la Fira està prevista, en un principi, per al matí del 31 d’octubre coincidint amb la inauguració oficial de l’esdeveniment. S’iniciarà així una Fira de Tots Sants breu ja que tan sols trendrá tres dies de duració entre el mateix 31 d’octubre i el 2 de novembre.

Un any després de l’incendi que va mantindre en suspens a Penàguila

Ahir es va complir un any de l’inici de l’incendi que es va declarar a Benasau i que es va expandir ràpidament afectant de manera considerable al terme municipal de Penàguila. El foc va mantindre en suspens a tota la comarca en uns últims dies de juliol marcats per temperatures pròximes als quaranta graus, i fins i tot vent de ponent, que van facilitar ràpidament la propagació de les flames.

Les espurnes que van eixir d’una radial en uns treballs que s’estaven realitzant en la pedania d’Ares del Bosc van iniciar un incendi que va acabar afectant unes 300 hectàrees i que fins i tot va obligar a evacuar Penàguila davant el risc que el foc podia portar a la població. Un any després, la situació és totalment diferent i a punt d’entrar en l’equador de l’estiu la naturalesa cobra vida en la zona que va quedar arrasada pel sinistres’ha passat del color negre al marró i comença a haver-hi prou verd després de les pluges de la passada primavera, encara que passaran anys perquè torne a ser com abans. Afortunadament l’incendi va arribar a ser tan greu com podia haver sigut ja que va afectar el Jardí de Santos i fins i tot va arribar a vorejar el cementeri a escassos metres del nucli del poble“, recordava aquesta setmana en COPE ALCOI el mateix alcalde de Penàguila; Salvador Català. Aquest últim també destacava la situació en la qual ara mateix es troba el lloc dels fets i demana solucions per a millorar eixe context “hi ha molts arbres cremats que presenten risc de despreniment, la qual cosa és un perill i especialment en els camins pròxims, així que hem demanat ajuda a la Diputació d’Alacant i a la Generalitat Valenciana perquè escometen els treballs ja que una administració com el nostre Ajuntament no pot assumir eixa intervenció“, conclou Català.

El de Penàguila va ser el gran incendi de l’estiu de 2024 a les nostres comarques i un dels més importants dels últims anys en la zona. Després de diversos dies treballant en aquest, va quedar definitivament extingit el 5 d’agost.

Malestar als Ajuntaments de la comarca pel bus comarcal “ens hauria agradat estar en la reunió”

La Conselleria d’Infraestructures, com ja va informar COPE ALCOI fa dies, recentment va mantenir una reunió amb la Plataforma d’Afectats pel Servei de Transport Públic entre Alcoi, Cocentaina i Muro. No obstant això, els Ajuntaments dels tres municipis, que havien sol·licitat formalment trobades amb el conseller Vicente Martínez Mushan expressat el seu malestar per aquesta trobada, indicant que “no havien sigut convidats ni informats d’aquesta reunió”.

En aquest sentit, expliquen que l’Ajuntament d’Alcoi va registrar una petició el passat 18 de juliol per a aquesta trobada, mentre que l’Ajuntament de Muro va proposar una trobada conjunta amb els tres consistoris i la plataforma ciutadana“Aquesta voluntat de col·laboració no ha sigut, de moment, corresposta per la Conselleria, que continua prenent decisions sense la participació dels representants institucionals del territori”, afirmen.

Cal recordar que a la reunió van assistir també el secretari autonòmic d’Infraestructures, Javier Sendra; i el director general de Transport i Logística, Manuel Ríos. “La Conselleria està gestionant una qüestió molt sensible que afecta milers de persones a la nostra comarca. Com a ajuntaments, ens hem oferit des del primer moment a col·laborar i aportar solucions. No comptar amb nosaltres no ajuda a avançar cap a una resposta coordinada i efectiva. Confiem que prompte es puga obrir un espai de diàleg amb tots els actors implicats”, expressa el vicealcalde d’Alcoi, Àlex Cerradelo.

Per part seua, l’alcalde de MuroVicent Molina, també ha expressat el seu malestar per eixa reunió on no van assistir els consistoris: “Ens hauria agradat participar en aquesta reunió. El transport públic és un servei essencial, i els ajuntaments tenim molt a dir. Esperem que prompte puguem mantenir una trobada amb la Conselleria per abordar el problema de manera conjunta”.

L’alcalde de CocentainaRubén Muñoz, també s’ha pronunciat i ha recordat que els Ajuntaments implicats havien d’haver estat en eixa reunió juntament amb la Plataforma: “Perquè també hem sol·licitat una trobada amb el conseller i encara no hem rebut resposta. És una falta total de respecte tornar a saltar-se als ajuntaments, que som els que coneixem el territori i les necessitats de la comarca. Esperem que el conseller ens convide en persona per a poder traslladar-li les nostres propostes i definir un servei públic comarcal que siga eficient i adaptat a la realitat”.

Finalment, l’alcalde de BanyeresJosep Sempere, ha insistit en la necessitat d’atendre les reivindicacions: “Són inconcebibles les alteracions que s’han fet en les línies, produint perjudicis a la ciutadania. I més inconcebible és que les modificacions s’hagen fet sense consultar les poblacions ni les pròpies empreses de transports. A més, ha sigut un despropòsit que la informació oficial dels nous horaris hagi arribat per registre, en alguns municipis, un mes després de l’entrada en vigor”.

Els Ajuntaments d’Alcoi, Cocentaina, Muro i Banyeres reiteren la seva disposició al diàleg amb Conselleria i sol·liciten ser tinguts en compte en la cerca de solucions per aconseguir un servei de transport públic digneeficient i adaptat a les necessitats de la ciutadania.