La patrona de Muro estrena mant restaurat

Muro ha completat en les últimes setmanes la restauració del mantell de la Mare de Déu dels Desemparats, patrona del municipi. La peça renovada es va estrenar durant el besamans celebrat l’últim diumenge d’octubre, un acte que enguany va destacar per una notable participació de fidels i devots.

Cal recordar que la Mare de Déu de Muro disposa de dos mantells: un de gala, utilitzat en les processons de les Festes de Moros i Cristians del mes de maig, i un altre ordinari, que lluïx la imatge quan roman en la fornícula de la seua ermita. La intenció inicial de la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats era restaurar primer el mantell de gala i després l’ordinari, però els danys ocasionats per la DANA del 29 d’octubre de 2024 en el taller de Paiporta on havia de realitzar-se la intervenció van obligar a alterar el pla. D’aquesta manera, primer es va restaurar el mantell de diari i ara ha començat la recuperació de la peça de gala, amb l’objectiu que estiga llesta per a les festes del segon diumenge de maig.

La restauració, que ha durat uns quatre mesos, ha consistit a traslladar els brodats antics a un nou teixit. Una vegada finalitzat el procés, la peça va ser col·locada sobre la talla de la patrona, i la benedicció del mantell renovat va ser realitzada pel bisbe natural de Muro, Don Salvador Giménez, qui va presidir la missa esmentada del diumenge 26 d’octubre. «Va ser un acte senzill, però també molt bonic, i després la gent va poder pujar al cambril per a veure de prop tant la patrona com el mantell. Va ser un dia molt significatiu per al nostre poble i per als devots de la Mare de Déu», comenta Don Diego Ferrándiz, titular de la parròquia de Sant Joan Baptista en esta localitat del Comtat.

Des de la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats han anunciat, a més, que els mantells antics formaran part d’un projecte que ara mateix està en desenvolupament i que s’espera que prompte puga ser una realitat. La proposta té com a objectiu preservar-los i evitar que caiguen en l’oblit.

Un interessant llibre de Joan Josep Pascual aprofundeix en la figura del Cap Batedor de la Festa de Muro

El passat 14 de novembre va tindre lloc a la Biblioteca Municipal de Muro la presentació del llibre “Els caps batedors: elegància i espectacularitat”, una obra elaborada per Joan Josep Pascual que recupera la història, l’evolució i el paper protagonista d’esta figura tan representativa de les Festes de Moros i Cristians d’este municipi del Comtat. L’autor ha explicat hui a COPE ALCOI que el llibre ha sigut possible gràcies al suport de la Junta de Festes i al patrocini de diverses empreses, així com a la cessió de fotografies de Rai Martínez i la maquetació d’Ivan Guerola, responsable també de la portada. Pascual ha volgut agrair públicament a tots els Caps Batedors que han aportat informació, vivències i experiències per enriquir la publicació.

L’obra està dividida en dues parts: una primera centrada en contextualitzar el paper del Cap Batedor dins les Entrades, descriure els moviments del cavall i repassar els orígens d’esta figura a Muro —introduïda després de la Guerra Civil—, i una segona secció que recopila imatges dels 65 caps batedors que han format part de la Festa al llarg de la seua història. Durant la intervenció a COPE ALCOI, Pascual ha recordat algunes de les anècdotes destacades que recull el llibre, com la protagonitzada per José M. Climent ‘Corxo’ en 1973, durant la Capitania de la Filà Maseros, o la del jove Nico Cascant en la Capitania de la Filà Realistes en 2005; episodis que mostren la dificultat, la responsabilitat i el risc que implica esta funció tan aplaudida pel públic durant les desfilades. El llibre també dedica un apartat a la Filà Contrabandistes, històricament vinculada al món del cavall i bressol de nombrosos Caps Batedors, donada la tradició eqüestre de molts dels seus membres.

La publicació ha tingut una excel·lent acollida a Muro i especialment en l’àmbit fester, convertint-se en un document imprescindible per a preservar una part essencial dels Moros i Cristians. Amb este treball, Joan Josep Pascual suma una nova aportació a la investigació festera, després d’obres anteriors dedicades a les Ambaixades o a la història de la Cavalcada de Reis, que celebrarà 125 edicions en 2026.

L’entrevista completa a Joan Josep Pascual la pots escoltar a continuació:

Muro planteja la millora de la seua Caserna de la Guàrdia Civil

L’Ajuntament de Muro s’ha reunit recentment amb el subdelegat del Govern a la província d’Alacant, Juan Antonio Nieves, per analitzar el futur del quarter de la Guàrdia Civil del municipi. En la trobada, a la qual van assistir l’alcalde, Vicent Molina, i el primer tinent d’alcalde, Saül Serrano, es varen valorar diverses opcions per millorar les instal·lacions actuals, considerades insuficients en aquests moments per a les necessitats del cos de seguretat i també de les poblacions de la comarca que depenen de la Guàrdia Civil de Muro.

Entre les alternatives plantejades figura la rehabilitació integral de l’edifici actual o, com a opció de major abast, la construcció d’un nou quarter en un solar de sòl dotacional situat a la zona de l’estació. El mateix primer edil, Vicent Molina, explicava a COPE ALCOI que és necessari dur endavant aquest projecte “per garantir unes millors condicions per als agents, de manera que puguen continuar prestant un servei de qualitat tant a Muro com als municipis del Comtat als quals els correspon atenció des del quarter del nostre poble”, afirma.

La reunió també va servir per abordar una segona qüestió de gran rellevància: la possible cessió del tram de la carretera Nacional 340 comprés entre l’ermita de Sant Antoni i el límit amb el terme municipal de Cocentaina. Aquesta mesura permetria millorar la seguretat viària i facilitar la gestió urbanística de la zona, una de les principals entrades al municipi. Segons va detallar l’alcalde, aquesta cessió obriria la porta a actuacions com l’eliminació de l’afecció urbanística de la zona de la Plana, la construcció de noves rotondes, la reducció de costos de manteniment o l’establiment de convenis amb l’administració competent. Tot això, afirma Molina, permetria “avançar en una planificació urbanística més coherent i adaptada a les necessitats actuals de la localitat”, assenyala.

De moment, les negociacions sobre ambdues qüestions continuen obertes. Tanmateix, l’Ajuntament confia que les converses puguen concretar-se prompte en solucions efectives “es tracta de decisions que suposarien una millora significativa tant per a la seguretat ciutadana com per a la planificació urbanística de Muro”, conclou l’alcalde.

Muro reivindica el seu llegat academicista i neoclàssic amb unes noves Jornades Europees de Patrimoni

Muro es convertirà, del 21 al 29 de novembre, en l’epicentre del patrimoni cultural amb la celebració de les II Jornades Europees de Patrimoni, una cita que consolida el municipi com a referent del patrimoni academicista i neoclàssic en el context europeu. Sota el lema “Patrimoni arquitectònic: finestres al passat, portes al futur”, la programació inclou xarrades, visites guiades, exposicions i tallers que mostraran com els nous llenguatges estètics van transformar l’antiga vila medieval en un espai més obert i lluminós.

Aquestes jornades, integrades en el programa del Consell d’Europa, arriben per segona vegada a les comarques de l’Alcoià-El Comtat de la mà de Muro, que reivindica així un llegat discret però de gran valor. Mentre Alcoy destaca pel seu modernisme i Cocentaina pel seu patrimoni barroc, Muro posa el focus en les seues façanes ordenades, balcons, obertures i cornises que, entre els segles XVIII i XIX, van introduir els estils academicista i neoclàssic al municipi. “L’objectiu és posar en valor i difondre el patrimoni que tenim a Muro, moltes vegades desapercibut fins i tot per als veïns. Conéixer el que ens identifica és el primer pas per estimar-ho, preservar-ho i viure-ho com a comunitat”, explica el regidor de Patrimoni Cultural, Sergi Silvestre.

La programació combina investigació acadèmica, memòria oral i participació ciutadana. Destaca, d’una banda, els grafits històrics de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, un testimoni que conserva la petjada de generacions que han habitat i transformat l’edifici. D’altra banda, les rutes i passejades pel nucli urbà permetran descobrir Muro com un manual a l’aire lliure de l’academicisme i el neoclassicisme, mostrant l’evolució de l’antiga vila andalusina cap a un poble obert a la llum. El regidor Silvestre assenyala que aquests testimonis culturals “són marques del pas del temps, rastres de la gent que ha habitat els espais mentre l’edifici creixia i canviava”.

La direcció tècnica de les jornades està a càrrec del consultor en Patrimoni Cultural Josep Valero, que ha articulat el programa al voltant de tres eixos: patrimoni perdut, patrimoni silenciós i disseny gràfic com a eina de comunicació cultural. Des d’aquesta perspectiva, Muro connecta el seu relat local amb l’esperit de les Jornades Europees de Patrimoni, orientades a reforçar la consciència sobre allò que uneix les societats europees. “Aquestes jornades són una oportunitat per reivindicar el nostre llegat i la nostra història i construir un futur més sensible al que hem estat. Enguany treballem tres pilars: el patrimoni perdut, el silenciós —allò que existeix però no es veu— i la importància del disseny gràfic per comunicar identitat i cultura”, explica Valero.

El programa inclou tallers de patrimoni amb l’alumnat de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi (EASD), una exposició dels seus projectes per renovar les sales del Centre Cultural Vila de Muro i una campanya de sensibilització sobre el patrimoni. També es presentarà el llibre “La lliçó de la pedra” d’Ivana Ponsoda Revert, dedicat a la pedra en sec; així com una sessió de reconeixement d’espais i persones a partir del fons fotogràfic “Ramiro Fotògraf”. A més, es donaran a conèixer les línies estratègiques del Pla de Patrimoni Cultural de Muro i la nova marca corporativa de patrimoni cultural, dissenyada per Rafa Calbo. Completaran la programació una ruta guiada pels grafits de la parròquia, dirigida per l’historiador i arqueòleg Pedro Corredor a partir de les investigacions de Judith Santos-Olmo, i un passeig interpretatiu pel Muro academicista i neoclàssic, conduït pel mateix Valero.

Totes les activitats de les II Jornades Europees de Patrimoni de Muro seran gratuïtes. Algunes propostes, com la ruta dels grafits històrics, requereixen inscripció prèvia per motius d’aforament a través del correu patrimoni@vilademuro.net. El programa complet es pot consultar a la web municipal.

Obert el termini per a triar nou Jutge de Pau a Muro

L’Ajuntament de Muro ha obert el termini de presentació de candidatures per a ocupar el càrrec de Jutge o Jutgessa de Pau, una figura essencial en els municipis que no disposen de jutjat de primera instància i instrucció. Segons ha informat el consistori, pot presentar-se qualsevol persona resident en la localitat, sense necessitat de tindre una titulació en Dret. L’únic requisit és tindre voluntat de col·laborar en la resolució de conflictes veïnals mitjançant el diàleg i la conciliació.

Entre les funcions d’aquest càrrec destaquen la tramitació d’assumptes del Registre Civil, com matrimonis, naixements o defuncions, així com la col·laboració amb la justícia en el trasllat de notificacions judicials i la mediació entre veïns. Les persones interessades poden consultar el model d’instància oficial en la web municipal i presentar la seua sol·licitud fins al 25 de novembre de 2025, tant de manera presencial en el Registre d’Entrada de l’Ajuntament com telemàticament a través de la Seu Electrònica.

Les candidatures hauran d’anar dirigides a l’Alcaldia i incloure un currículum o relació de mèrits, junt amb una declaració de compliment dels requisits segons el Reglament 3/1995 dels Jutges de Pau i la Llei Orgànica del Poder Judicial. La designació final correspondrà al Ple municipal, i el nomenament serà ratificat pel Tribunal Superior de Justícia. El càrrec tindrà una duració de quatre anys i comptarà amb una remuneració simbòlica, com a reconeixement a la dedicació i al servei prestat al municipi.

Muro celebra aquest dissabte la jornada central de la seua Mig Any Fester: actes i horaris

Muro ja ho té tot preparat per a viure el seu esperat Mig Any de les Festes de Moros i Cristians, una celebració organitzada per la Junta de Festes amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi, a través de la Regidoria de Festes, encapçalada per la regidora Sara Beneyto. Les activitats van començar el 18 d’octubre amb el Trofeu Filaes, en què van participar més de 150 persones, i on es van proclamar guanyadores les Filaes Llana, Maseros i Realistes després d’una intensa jornada plena d’ambient festiu i esportiu.

El programa va continuar el 2 de novembre amb el Campionat de Cotos, organitzat en aquesta ocasió per la Filà Moros del Rif, i en què es va proclamar vencedora la Filà Mare de Déu, mentre que el segon lloc va ser per a la Filà Templaris. Hui serà el torn del tradicional Concert de Música Festera, a càrrec de la Banda de Muro i La Xafigà al Centre Cultural, que estrena horari i se celebrarà a partir de les 20:00 h.

El moment més esperat arribarà el dissabte 8 de novembre amb l’Entraeta, que recorrerà el centre històric des dels carrers Sants i Sant Josep fins a El Matzem a partir de les 18:30 h, en una jornada en què tampoc faltaran els esmorzars, dinars i sopars de les Filaes per a encetar el camí cap als pròxims festejos en honor a la Mare de Déu dels Desemparats. “Des de la Junta de Festes convidem tots els veïns i visitants a participar en aquestes activitats. El nou format del Mig Any, estrenat després de la pandèmia, ha donat molt bon resultat i les Entraetes han guanyat en participació del públic amb un horari més adequat per a aquesta època de l’any”, explicava aquesta setmana a COPE Alcoi Paco Vicedo, president de la Junta de Festes.

El Mig Any es tancarà el 14 de novembre amb la presentació d’una publicació dedicada als caps batedors de la festa murera, a la Biblioteca Municipal. El llibre porta per títol “Els caps batedors: elegància i espectacularitat” i el seu autor és el professor Joan Josep Pascual.

Muro i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua signen un conveni de col·laboració

L’Ajuntament de Muro i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) han signat un conveni de col·laboració que convertirà el municipi en un dels referents en la promoció del valencià com a llengua de cultura, administració i convivència. L’acte, celebrat al Saló de Plens del consistori, va estar carregat de simbolisme i de compromís amb la identitat local.

L’acord va ser rubricat per l’alcalde, Vicent Molina, i la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, que van destacar la importància del pas endavant cap a la normalització lingüística. Molina va subratllar que es tracta “d’un punt d’inflexió en el treball constant per la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat”. Va afegir que el conveni “no és només un acte protocol·lari, sinó un gest profundament simbòlic que reforça el camí cap a la plena normalitat lingüística i cultural del nostre poble”. El conveni tindrà una duració inicial de quatre anys i inclou mesures com valencianitzar el nom oficial del municipi, mantindre la senyalització i el nomenclàtor urbà en valencià, garantir que almenys el 50% de la programació cultural es desenvolupe en aquesta llengua i consolidar l’Oficina de Promoció Lingüística. Per la seua part, l’AVL oferirà assessorament lingüístic i jurídic, aportarà publicacions per a la biblioteca municipal, inclourà els centres educatius en els seus programes divulgatius i col·laborarà en actes culturals i festius.

La presidenta de l’Acadèmia, Verònica Cantó, va destacar que “vivim en un paradís natural i també lingüístic, perquè hem sabut mantindre viva la llengua que ens identifica com a col·lectiu”. Va recordar, a més, que “encara queda tasca per fer per valencianitzar l’administració”, especialment en els organismes estatals. El regidor de Cultura i Normalització Lingüística, Fernando Picó, va valorar l’acord com “un reconeixement a dècades de treball en defensa del valencià”. L’acte va concloure amb la signatura de Cantó al Llibre d’Or de l’Ajuntament i un recorregut pels murals literaris del Batà, guiats pel seu autor, Toni Espinar, com a símbol d’una llengua que inspira art, cultura i comunitat.

La Biblioteca de Muro, la millor d’Espanya en activitats d’animació lectora

La Biblioteca Municipal de Muro ha sigut guardonada amb el Premi María Moliner 2025, el reconeixement més important a nivell estatal en foment de la lectura per a municipis de menys de 50.000 habitants. El projecte presentat sota el títol “Estima’m entre Lletres” ha obtingut la puntuació més alta de tot l’Estat, amb 78,33 punts, situant Muro com a referent nacional en animació lectora.

El premi, convocat per la Direcció General del Llibre, del Còmic i de la Lectura del Ministeri de Cultura, distingeix cada any els deu millors projectes d’entre més de 500 iniciatives presentades arreu d’Espanya. En aquesta edició, Muro comparteix reconeixement amb municipis com Villafranca de los Caballeros (Toledo), Ugena (Toledo), Gata de Gorgos (Alacant) o Suances (Cantàbria), però ha sigut la que ha aconseguit la màxima puntuació global, consolidant així el treball constant de la Biblioteca en la promoció de la lectura i la dinamització cultural.

La bibliotecària Carmina Prats ha expressat la seua emoció per aquest reconeixement: “Aquest premi és com el premi Cervantes per a un escriptor; és el somni més gran per a qui treballa entre llibres. És el reconeixement a tantes hores invisibles, de treball fet amb passió i amb estima pel poble”, ha afirmat.

Per la seua banda, l’alcalde de Muro, Vicent Molina, junt amb l’edil de Cultura Fernando Picó, han subratllat el valor simbòlic del guardó: “Aquest premi tanca el primer capítol d’un llibre que vam començar fa quasi quaranta anys i n’obri un de nou per a continuar escrivint col·lectivament des de la lectura, la cultura i la comunitat. Carmina ha deixat a Muro una empremta inesborrable i una llavor que ja dona fruits. El seu esforç, dedicació i il·lusió, junt amb Sandra Marco, han convertit la Biblioteca en un espai viu, obert i participatiu. Aquest premi no és només seu, sinó de tot el poble de Muro: de les persones que llegeixen, participen i fan que la cultura siga part essencial de la nostra vida col·lectiva. A Muro, la lectura ens uneix i ens fa créixer”, han destacat.

El projecte premiat, “Estima’m entre Lletres”, és una proposta viva, intergeneracional i participativa que converteix la lectura en una eina d’integració, aprenentatge i convivència. A través de clubs de lectura, trobades amb autors, rutes literàries, activitats artístiques i escolars, la Biblioteca ha implicat tot el teixit social del municipi: centres educatius, famílies, associacions, comerços i comunitats migrants.

El jurat ha valorat especialment la originalitat, sostenibilitat i inclusivitat del projecte, articulat a través del Consell Lector de Muro, un espai de coordinació que reuneix agents educatius, culturals i socials, i que ha permés que la Biblioteca es consolide com una de les més actives del territori valencià. El Premi María Moliner 2025 inclou una dotació econòmica de 10.000 euros, que permetrà ampliar el programa de foment lector, reforçar iniciatives consolidades com la Festa del Llibre i impulsar noves línies de treball.

Muro fou el municipi amfitrió de l’Encontre de Campaners Valencians d’enguany

Muro va acollir el passat cap de setmana l’Encontre de Campaners Valencians d’aquest 2025, una cita que va arribar a la 28a edició i que va reunir prop d’un centenar de persones durant la jornada del dissabte. El certamen va comptar amb l’organització de la Colla de Campaners del Comtat, entitat amfitriona, i es va emmarcar també dins de la XX Fira Gastronòmica i del Sector Agroalimentari que va celebrar el municipi entre el 17 i el 19 d’octubre.

L’encontre va començar el divendres de vesprada amb la inauguració d’una interessant exposició fotogràfica al Centre Cultural de la localitat, que recollia en imatges els campanars de les poblacions de la comarca i que va tindre molt bona acollida entre el públic que la va visitar. “La mostra inclou diversos panells on podem veure fotografies de les campanes i de les torres, acompanyades d’informació rellevant sobre cada construcció. Estem molt contents amb el resultat i la intenció és que, a partir d’ara, puga recórrer altres localitats de la zona”, explicava als micròfons de COPE ALCOI Josep Jordà, president de la Colla de Campaners del Comtat.

El dissabte va ser la jornada central de l’encontre. Els campaners participants van assistir a diverses ponències que van aprofundir en qüestions com la importància del volteig manual de campanes, els criteris a tindre en compte a l’hora de restaurar un campanar o el futur d’aquesta pràctica després de la seua declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Josep Jordà, Joan Alepuz i els Campaners d’Albaida van ser els encarregats d’intervindre en aquest acte, en el qual també van rebre un detall commemoratiu les agrupacions participants, així com l’alcalde de Muro, Vicent Molina, i el rector de la parròquia de Sant Joan Baptista, Mossèn Diego Ferrándiz.

En total, prop d’un centenar de campaners i campaneres es van reunir per primera vegada a la província d’Alacant per a compartir experiències, coneixements i reivindicacions sobre aquesta pràctica ancestral. “Han estat presents una vintena d’associacions, de tot el territori valencià de nord a sud, i també hem comptat amb la presència de les dues empreses valencianes de restauració de campanes existents a la Comunitat. Han sigut mesos de molt de treball per a preparar-ho tot, i creiem que el resultat ha sigut molt positiu”, va concloure Josep Jordà.

Després del dinar, l’Encontre de Campaners Valencians va continuar a la vesprada amb una mostra de tocs tradicionals des del campanar de la mateixa església de Sant Joan Baptista. En aquesta activitat, cada colla participant va oferir la seua interpretació particular, acompanyada de les explicacions corresponents.

La Guàrdia Civil va celebrar a la comarca la festa en honor a la seua patrona

Les comarques de l’Alcoià i el Comtat van commemorar el passat 12 d’octubre, festa de la Verge del Pilar i patrona de la Guàrdia Civil, amb diferents actes organitzats pel mateix cos. Les celebracions van tindre lloc a Alcoi, però també als quartels que la Guàrdia Civil té a Cocentaina i Muro.

A la Vila Comtal, la jornada va començar al migdia amb una eucaristia al Convent dels Pares Franciscans, oficiada pel nou guardià del convent, Fray Francisco González. Tot seguit, al quartel de la Guàrdia Civil de Cocentaina —situat junt al Poliesportiu Municipal— va tindre lloc l’acte institucional de la Festa Nacional, que enguany es va celebrar a cobert davant la previsió de pluges. L’alcalde, Rubén Muñoz, va encapçalar la representació de la Corporació Municipal, acompanyat per regidors i alcaldes d’altres poblacions del Comtat que depenen del destacament contestà del cos.

Per la seua banda, Muro també va ser escenari dels actes del 12 d’octubre. A la parròquia de Sant Joan Baptista es va oficiar una missa dedicada a la Pilarica, i posteriorment es va celebrar una cerimònia d’homenatge a la Guàrdia Civil, que va finalitzar amb un àgape oferit a tots els assistents. En aquest cas també l’alcalde de Muro, Vicent Molina, va representar l’Ajuntament durant la jornada, acompanyat per altres primers edils del Comtat les poblacions dels quals estan adscrites al quartel que el cos manté a la localitat.

Les celebracions continuaren a Alcoi amb una missa solemne en honor a la Verge del Pilar, que també es va dur a terme a la església del Sagrat Cor de Jesús. A l’eucaristia van assistir diversos representants de la Corporació Municipal, amb el vicealcalde Àlex Ceradelo al capdavant, i la jornada va concloure amb el tradicional acte institucional d’homenatge a la Guàrdia Civil.