“Tras la ventana”, el diari de pandèmia que Mireia Martí va escriure des d’Alcoi
Fa cinc anys la crisi sanitària del coronavirus començava arribava a la seua màxima dimensió a Espanya i el 13 de març, just un dia com hui però del 2020, el President del Govern anunciava el decret del Primer Estat d’Alarma per a frenar el gran increment de contagis que s’estava donant ja al nostre país. De la nit al dia, i sense quasi temps per a digerir-ho, entràvem en període de confinament i quedava en compàs d’espera la vida que tots havíem conegut fins al moment.
Mentrestant, en tot aquell context, sorgia a Alcoi una iniciativa que, acabaria sent un projecte literari, i que cinc anys després té molt futur per davant. Es tracta del llibre “Tras la ventana”, el diari de confinament que va començar a redactar la periodista alcoiana Mireia Martí a partir del 12 de març d’eixe mateix any 2020 “a mi em va agafar en plena carrera, es van cancel·lar les classes en la Universitat i em vaig haver de vindre a Alcoi. Una vegada a casa, i veient tot el que anava passant, em vaig llançar a explicar-ho en una espècie de diari que ara impressiona llegir després que hagen passat cinc anys“, comentava en COPE ALCOI aquest dijous l’artífex de la publicació. Mireia va plasmar les seues vivències davant el confinament, sense deixar de costat les dades que ens anava llançant la mateixa pandèmia, o les conseqüències que la COVID-19 estava deixant a Alcoi “parle, per exemple, de les notícies que arribaven des de la residència DomusVi o de la nostàlgia que sentíem en els dies en què s’havien de celebrar les nostres Festes de Moros i Cristians. També narre les primeres eixides en la desescalada o els primers retrobaments en persona, ja que el diari acaba amb la fi d’eixe primer confinament“, assenyala.
Al costat d’ella, a l’hora de dur a terme el diari, es trobava la seua germana Laura; qui curiosament també estudiava periodisme per aquelles dates però a Madrid. Sense adonar-se, Laura Martí, va acabar sent protagonista de la història “és el diari de Mireia però al final també acaba sent el meu diari perquè estàvem en la mateixa casa, compartíem la mateixa rutina i ens enfrontàvem pràcticament a les mateixes vivències. Reconec que quan ho va escriure ho vaig revisar, però ja no ho havia tornat a llegir més. Ara, que han passat cinc anys, estic tornant-ho a llegir i m’estic donant compte de com l’ésser humà és capaç de superar qualsevol adversitat que se li pose per davant en el camí“, assegura.
Mireia no descarta donar continuïtat al llibre amb una segona part en la qual destacaria tot el que va vindre després d’aquell primer confinament. I és que la pandèmia va portar moltes més coses fins pràcticament la primavera de 2022, data en la qual vam recuperar la plena normalitat deixant arrere mesures com l’ús obligatori de la mascareta i una vegada finalitzat el procés de vacunació. Va ser el 20 abril, a escassos dies de reprendre l’activitat al carrer per a celebrar unes Festes en honor a Sant Jordi que tornaven amb força després d’haver quedat suspeses en 2020 i 2021.
Ací pots escoltar l’entrevista amb Mireia i Laura Martí:
