elecció

COPE Alcoy > elecció

Obert el termini per a triar nou Jutge de Pau a Muro

Actualitat, Comarques, Noticies

L’Ajuntament de Muro ha obert el termini de presentació de candidatures per a ocupar el càrrec de Jutge o Jutgessa de Pau, una figura essencial en els municipis que no disposen de jutjat de primera instància i instrucció. Segons ha informat el consistori, pot presentar-se qualsevol persona resident en la localitat, sense necessitat de tindre una titulació en Dret. L’únic requisit és tindre voluntat de col·laborar en la resolució de conflictes veïnals mitjançant el diàleg i la conciliació.

Entre les funcions d’aquest càrrec destaquen la tramitació d’assumptes del Registre Civil, com matrimonis, naixements o defuncions, així com la col·laboració amb la justícia en el trasllat de notificacions judicials i la mediació entre veïns. Les persones interessades poden consultar el model d’instància oficial en la web municipal i presentar la seua sol·licitud fins al 25 de novembre de 2025, tant de manera presencial en el Registre d’Entrada de l’Ajuntament com telemàticament a través de la Seu Electrònica.

Les candidatures hauran d’anar dirigides a l’Alcaldia i incloure un currículum o relació de mèrits, junt amb una declaració de compliment dels requisits segons el Reglament 3/1995 dels Jutges de Pau i la Llei Orgànica del Poder Judicial. La designació final correspondrà al Ple municipal, i el nomenament serà ratificat pel Tribunal Superior de Justícia. El càrrec tindrà una duració de quatre anys i comptarà amb una remuneració simbòlica, com a reconeixement a la dedicació i al servei prestat al municipi.

La comarca rep al Papa Lleó XIV: “comença un temps d’alegria i esperança”

Actualitat, Noticies, Portada

L’elecció del Papa León XIV ha sigut una de les notícies destacades de les últimes hores i des de la seua elecció, ahir a la vesprada, el món ha estat pendent tant del que esdevenia a Roma com dels primers gestos del pontífex. A les nostres comarques també s’ha rebut amb alegria al successor del Papa Francesc i el dijous 8 de maig, després d’eixir la fumata blanca, van començar a sonar amb força les campanes a Alcoi així com en localitats de la comarca com Cocentaina, Muro o Benimassot.

Robert Francis Prevost, el nom del Papa com a Cardenal, va llançar des del balcó de la Basílica de Sant Pere el seu primer discurs res més ser triat i en la seua primera intervenció va destacar el llegat del seu predecessor, Francisco, de qui va elogiar la seua labor i lliurament. També va defensar amb contundència la pau, la unitat i el diàleg “un moment com l’ahir suposa sempre alegria i ara s’obri un nou temps. És moment de tindre present al nou Papa en les nostres oracions, perquè puga guiar a l’església en l’important camí que ara emprén, i com ocorre sempre la persona triada és la que es necessita sempre en un moment concret“, detallava en COPE ALCOI en aquest divendres Don Víctor Camilo Bardisa, sacerdot alcoià i vicari episcopal en la rectoria de la Diòcesi de València a la qual pertany Alcoi.

El primer dia del Papa  León XIV ha començat amb una missa, el principal acte de culte de l’Església catòlica. Les seues primeres paraules han sigut un missatge espiritual que posa les bases de com vol plantejar la seua relació amb els cardenals i cap a quina direcció s’encamina el seu pontificat. Una cerimònia amb moltes lectures i significats. A més de confiar les lectures de la missa a dues dones, entre elles l’espanyola Fermina Álvarez, ha començat l’homilia en anglés, i després en italià ha explicat que la seua tasca no és defensar els seus interessos sinó ajudar al fet que el missatge de Jesús torne a ser rellevant en la societat.

Imatge: COPE

Lleó XIV és el 267 Papa de l’Església catòlica

Actualitat, Noticies, Portada

El cardenal Prevost ha sigut triat pels cardenals electors en el cónclave nou Successor de Pere amb el nom de Lleó XIV.

Una vegada que el cardenal Protodiaca ha proclamat al món “Annuntio vobis gaudium magnum: Habemus Papam!” (“Us anuncie una gran alegria: tenim Papa!”), el nou Pontífex ha tret el cap a la lògia (finestra central) de la Basílica de Sant Pere per a saludar als fidels que s’han congregat en la plaça vaticana, i impartir la benedicció ‘Urbi et orbi’de Roma al món.

Lleó XIV eixia recuperant l’estola brodada igual que van fer Benet XVI i Joan Pau II i, molt emocionat i sota el crit de “Visca el Papa!” o “León, León!”

Davant una Plaça de Sant Pere abarrotada, el Pontífex americà emetia una salutació de pau els fidels, la “primera salutació de Crist ressuscitat“. “Jo també vull que aquesta salutació de pau entre en el vostre cor, que arribe a les vostres famílies, a totes la persones, on estigueu, a tots els pobles, a tota la terra. Que la pau siga amb vosaltres”, ha començat expressant.

Prevost ha demanat ajuda a la gent per a “construir ponts de pau” amb l’objectiu també de buscar la justícia i convida a fer-lo sense por i va dirigir una salutació de pau en les seues primeres paraules des del balcó de la Plaça de Sant Pere.

El Papa Lleó XIV ha destacat també el llegat del seu antecessor, Francesc, del qual recorda que encara conservem “en les nostres oïdes la veu feble però valenta” quan impartia la Benedicció ‘Urbi et orbi’ el Diumenge de Resurrecció, un dia abans de la seua mort el 21 d’abril.

“Permeteu-me que jo continue eixa mateixa benedicció, Déu us vol, Déu us estima a tots, el mal no prevaldrà, estem tots a les mans de Déu. Per tant, sense por, units, mà a mà amb Déu, caminem avant. Siguem deixebles de Crist, Crist ens precedeix. El món té necessitat de la seua llum, la humanitat necessita d’ell com a pont“, ha manifestat.

Lleó XIV també ha recordat en castellà a la seua “benvolguda” diòcesi de Chiclayo, al Perú, de la qual va ser missioner:  “I si em permeten també una paraula, una salutació… a tots aquells, en mode particular, a la meua benvolguda diòcesi de Chiclayo al Perú”, ha proclamat.

Qui és Lleó XIV, el nou Papa: missioner, agustí i americà 

Robert Francis Prevost va nàixer en l’any  1955 a Chicago, els Estats Units. 22 anys més tard va entrar en el seminari de l’Ordre dels Agustins fins que es va ordenar sacerdot als 27 l’any 1982. No va tardar molt a marxar-se al Perú com a missioner, allí va estar durant més d’una dècada ensenyant, ajudant en parròquies i prestant ajuda judicial, gràcies als seus estudis en dret. La seua experiència missionera va acabar quan li van fer prior general de l’Ordre Agustina.

Papa León XIV

El Papa Francesc, molt amic de l’Església missionera, va decidir tornar a enviar-lo al Perú, a penes un any després de ser triat pontífex, aquesta vegada amb un càrrec administratiu. Prevost acabaria sent elevat a bisbe de Chiclayo l’any 2015, un càrrec en el qual va haver de fer front i bregar en les innombrables crisis polítiques que es van anar succeint al Perú. El cardenal, a més de l’estatunidenca, també posseeix la nacionalitat peruana.

Reptes i desafiaments del nou Papa

Entre els desafiaments esmentats en aquestes congregacions generals s’ha abordat “la guerra i la fragmentació del món”, que serà una de les preocupacions del nou Papa.

Fins i tot els cardenals emetien aquest dimarts un comunicat en el qual demanaven un alto el foc a Ucraïna i a Gaza, una cosa de la qual també s’haurà d’ocupar el nou Pontífex.

També haurà de continuar la preocupació pels migrants, sobre els qui s’indica que són “un do per a l’Església“, però “també subratllant la urgència d’acompanyar-los i donar suport a la seua fe en contextos de mobilitat i canvi“, manifestava Bruni.

En els debats també va sorgir la necessitat “que el Papa siga Pontífex, és a dir constructor de ponts, pastor, mestre d’humanitat, rostre d’Església samaritana” i que “també que continue posant l’atenció en el canvi climàtic“.

En quasi totes les congregacions es va parlar de la urgent necessitat d’un successor de Pere “que sàpia unir a una Església dividida“.

Els cardenals continuen insistint en el mal que fa a l’Església els casos d’abusos sexuals. “Resem pels cardenals que tenen la greu responsabilitat de triar al pròxim Successor de Pere, perquè actuen amb valentia, humilitat i un ferm compromís amb la protecció dels fidels“, va escriure en un comunicat la Comissió per a la Protecció de Menors abans que els cardenals es tancaren en la Sixtina.

Homenatge a Sant Hipòlit 425 anys després de la seua elecció com a patró de Cocentaina

Actualitat, Comarques, Noticies

Cocentaina va recordar ahir dimecres el 425 aniversari de l’elecció de Sant Hipòlit Mártir com a patró del municipi. I és que va ser el 7 de maig de 1600 quan els veïns de la Vila Comtal, davant la greu pesta que assotava a aquesta, van decidir buscar la intercessió d’un patró que els lliurara d’una situació tan temuda. Conta la història local que a l’interior d’una bossa es van col·locar diversos noms de sants de devoció popular sent la mà innocent d’un xiquet la que s’encarregaria d’extraure el paper en el qual anava a figurar qui seriosa el patró de Cocentaina. Per tres vegades es va repetir el procés, eixint en cadascuna d’elles Sant Hipòlit Mártir, i acceptant finalment el poble al màrtir com a patró després de manifestar inicialment la seua disconformitat afirmant que no coneixien al sant. Dies després, el 10 de maig, fou proclamat oficialment com a patró davant les autoritats municipals de l’època.

Per a commemorar aquesta efemèride s’ha preparat una programació d’actes especials, que tenen lloc en aquest mes de maig, sent ahir una de les jornades més destacades. Al migdia van sonar les campanes en totes les esglésies de Cocentaina, recordant al poble el dia tan significatiu, i a la vesprada va tindre lloc la missa major en acció de gràcies a Sant Hipòlit després dels 425 anys de patronatge. La parròquia de Santa María es va quedar xicoteta durant aquesta celebració que va presidir l’Arquebisbe de València “Sant Hipòlit Mártir forma part de la història de la Fe de Cocentaina i veure que eixa devoció es conserva tan viva, i forma part de la vida dels contestans, és un motiu d’alegria“, va dir Don Enrique Benavent als micròfons de COPE ALCOI.

 

La celebració va incloure la presentació dels nounats a Sant Hipòlit Mártir i la veneració de la relíquia. Finalment, davant l’església de Santa María, es van disparar salves d’arcabusseria amb la participació de dos festers de cada Filà de Cocentaina portant la indumentària al complet. Es va recordar així un dels primers actes que donen origen als Moros i Cristians de la població, els trets en honor al Sant que van obrir camine segles arrere al que són hui dia els festejos que se celebren cada segon cap de setmana d’agost.

El Monument de Sant Hipòlit de Cocentaina compleix 25 anys

Actualitat, Comarques, Noticies

Cocentaina continua celebrant el 425 aniversari de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit Mártir com a patró del municipi amb diferents actes culturals i religiosos que s’estan duent a terme en aquest mes de maig. La jornada d’ahir, en la vespra del 7 de maig i del dia en què sant va ser triat com a patró de la Vila Comtal en 1600 davant la greu pesta que patia el poble, va estar reservada per a retre homenatge a un emblema de la localitat que ha complit ni més ni menys que vint-i-cinc anys.

Es tracta del Monument dedicat a Sant Hipòlit que des de l’any 2000 s’alça en la plaça Alcalde Reig de la capital del Comtat. La peça, creada per Ana Reig Castelló, es va estrenar amb motiu del IV Centenari del patronatge de Sant Hipòlit el 6 de maig de fa un quart de segle i per a commemorar aquesta efemèride es va dur a terme una ofrena floral per part de la Corporació Municipal i la Junta de Festes, al mateix des de la parròquia del Salvador res més finalitzar el tridu que s’ha estat celebrant aquesta setmana com a avantsala a l’esmentat 425 aniversari de l’elecció del màrtir com a patró. La Colla Mal Passet va posar l’acompanyament musical a aquesta cercavila que va finalitzar amb l’estrena de la nova il·luminació de la plaça, l’actuació de la Muixeranga Penyeta Blanca i balls populars de la mà del Grup de Danses Cocentaina així com del Grup de Danses El Convent.

Finalment es va disparar un vistosos castell de focs artificials a l’inici de la avinguda de Benilloba enfront de la mateixa plaça Alcalde Reig en la qual se situa el Monument dedicat al Sant. La Pirotècnia Aitana va inundar de colorit la nit de Cocentaina anunciant a tot el poble que aquest dimecres 7 de maig es compleixen eixos 425 anys de l’elecció de Sant Hipòlit Mártir com a patró del municipi.

Aquests són les candidatures per al Concurs de Sergent Infantil Moro

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies

Un total de cinc candidatures opten al concurs per a triar a la persona que assumirà la responsabilitat de ser Sergent Infantil Moro en les pròximes Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. El termini de presentació de candidats i candidates va finalitzar setmanes arrere, i la cita per a formalitzar l’elecció serà aquest pròxim dissabte 16 de novembre.

En concret, segons la informació facilitada per l’Associació de Sant Jordi, opten al càrrec quatre xicotets i una xiqueta. Es tracta de Marc Ferrándiz Baudín (Filà Mudéjares), Valeria Abad Botí (Filà Realistes), Nicolás Agulló Monllor (Filà Berberiscos), Mateo Coderch Pastor (Filà Guzmanes) y Jairo Criado Soriano (Filà Berberiscos). El concurs arrancarà a les 17:00h de la vesprada i tindrà lloc en els locals de la Filà Domingo Miques, formació que se situa al carrer La Cordeta número 8 de la nostra ciutat.

Ismael Gisbert, nou Vicepresident Primer de l’Associació de Sant Jordi

En l’Assemblea General Extraordinària celebrada el passat 7 de novembre, Ismael Juan Gisbert Plaza, de la Filà Alcodianos, va resultar elegit Vicepresident Primer de l’Associació de Sant Jordi. Cal destacar que tres candidats optaven a cobrir la vacant: Juan Antonio Domínguez Lillo, Ismael Juan Gisbert Plaza i Rafael Torregrosa Ferrándiz. Després de la votació i posterior recompte, finalment el càrrec l’ocuparà Ismael Juan Gisbert Plaza, qui va ser Primer Tro de la mateixa Filà Alcodianos fins el mes de maig passat. La seua presa de possessió es va materialitzar en la missa solemne celebrada diumenge passat al matí a l’església de Sant Jordi, patró de la ciutat.

Homenatge als festers veterans

Assenyalar finalment que el passat set de novembre va tindre lloc en la seu de la Filà Guzmanes el sopar homenatge al Fester Veterà, una cita organitzada per l’Associació de Sant Jordi en la qual es ret homenatge a tots aquells festers que atresoren una llarga trajectòria en l’àmbit de la Festa.

14 són finalment les candidatures que opten al Concurs de Sergent Major Moro

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies

Seran finalment 14 i no 13 les candidatures presentades al concurs per a triar al nou Sergent Moro d’Alcoi, cita que se celebra aquest dissabte a partir de les 17:00h en la Filà Llauradors. La Junta directiva de l’Associació de Sant Jordi, una vegada analitzat el recurs plantejat per la Filà Miqueros i referent a l’esmentat concurs, ha decidit admetre la candidatura del fester Antonio Mora Pastor. Aquesta, segons informen des de la institució festera, no va ser registrada en un principi per una incidència informàtica relacionada amb el correu electrònic de recepció de candidatures.

Aquest és el llistat definitiu de candidats i candidates que prendran part en el concurs:

  1. Nicolás Pérez Doménech (Filà Ligeros)
  2. Carlos Díaz Cortés (Filà Magenta)
  3. Borja Jordá Colomina (Filà Marrakesch)
  4. Antonio Mora Pastor (Filà Domingo Miques)
  5. Mónica Isabel Corbí Cantó (Filà Verdes)
  6. Gemma Carbonell Gisbert (Filà Realistes)
  7. Rubén Catalá Abad (Filà Realistes)
  8. Mauro Camáñez Catalá (Filà Judíos)
  9. Jaime de la Torre Ferrándiz (Filà Benimerines)
  10. Rosana Llorens Blanquer (Filà Llana)
  11. Xavier Ferrándiz de la Cruz (Filà Llana)
  12. Teresa Amaya Almuzara (Filà Vascos)
  13. Carla Pascual Pulido (Filà Aragonesos)
  14. Diego Ortiz Cánovas (Filà Aragonesos)

Tots ells demostraran els seus dots davant el jurat i ho faran al ritme de les peces musicals que sonaran durant el mateix concurs. Es tracta de les composicions “Krouger”, de Camilo Pérez Laporta, “De la Font Bona a la Plaça”, de Godofredo Garrigues Perucho, “Monóvar”, de Miguel Villar González, “Musical Apolo”, de Amando Blanquer Ponsoda, “Brisas de Mariola”, de Francisco Esteve Pastor, “Moli i Xorrador”, de Antonio Carrillos Colomina y “Suspiros del Serpis”, de José Carbonell García.

La persona que resulte escollida com a Sergent Major Moro rellevarà en el càrrec a David Antolí, el qual  ha estat al capdavant d’aquesta responsabilitat en els últims sis anys pel fet que durant dos no van tindre lloc les Festes a causa de la pandèmia. La seua estrena en el càrrec es materialitzarà el diumenge 20 d’abril de 2025, data en la qual se celebrarà la Glòria Major anunciant l’arribada d’una nova trilogia en honor a Sant Jordi

Martín Bellver Sevila, triat Sant Jordiet per a les Festes d’Alcoi 2025

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies, Portada

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi per a 2025 ja tenen nou Sant Jordiet. Es tracta de Martín Bellver Sevilla de la Filà Domingo Miques. La seua elecció es va produir anit en el transcurs de l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi  que va tindre lloc en el Teatre Principal a partir de les 20:15h de la vesprada.

El xicotet resideix a València, al costat dels seus pares i el seu germà Mauro, i estudia en el Col·legi Jesús-María situat en la Gran Via Fernando El Catòlic de la capital del Túria. Actualment té set anys, encara que complirà els huit el mes vinent de juliol, i el seu pare es va mostrar molt sorprés res més conéixer la notícia de que Martín serà el Sant Jordiet 2025 “encara estic que no m’ho crec“, va dir entretallat als mitjans de comunicació de la ciutat. Minuts més tard va arribar al Principal el protagonista, que en el moment del sorteig estava sopant en un establiment del Centre, i amb timidesa dijjo quin és el moment que espera amb més ganes de les pròximes Festes “tirar les fletxes des del castell“, va comentar qui encarnarà a la figura del nostre patró en la trilogia festera de l’any que ve. Les felicitacions no van fer esperar i tant els pares, com Martín i el seu germà menor, van rebre nombroses mostres d’afecte després de l’esmentat sorteig efectuat en la recta final de la mateixa Assemblea de l’Associació de Sant Jordi.

Cal destacar que el seu predecessor en el càrrec, Mauro Abellán Bravo, va ser l’encarregat d’extraure la bola en la qual figurava el nom de Martín Bellver Sevila. Al càrrec optaven altres set xiquets pertanyents a les Filaes Berbericos, Llana, Verds, Vascos, Navarros i Alcodianos. El nou Sant Jordiet, com és tradicional, participarà el diumenge en la processó del Corpus Christi sent aquest el seu primer acte oficial l’any tan especial per a ell que comença ara a viure.

Arranca el procés per a triar al Sant Jordiet de les Festes d’Alcoi 2025

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies

L’Associació de Sant Jordi ja ha posat en marxa el procés de presentació de candidatures de les quals es triarà al Sant Jordiet de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi del pròxim any 2025. La inscripció de candidats es tancarà el dimarts 28 de maig, i l’endemà passat, el dijous 30, se celebrarà l’assemblea en la qual es designarà el càrrec.

Des de la màxima entitat festera recorden que els candidats a Sant Jordiet hauran de ser xiquets nascuts en 2016 o 2017, i almenys algun dels seus pares o representants legals hauran de ser membres de la mateixa institució. A més, el menor ha d’estar identificat amb els valors tradicionals, la coherència històrica i el criteri eclesial del personatge que representa, i no pot haver exercit abans aquest càrrec, excepte en l’hipotètic cas que no hi haguera cap inscripció nova.

Els candidats hauran de ser inscrits en les oficines de la secretaria del Casal de Sant Jordi. L’elecció del xicotet que encarnarà al nostre patró en la trilogia de l’any que ve es durà a terme en el transcurs de l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi posterior a les Festes de Moros i Cristians que enguany se celebrarà el pròxim 30 de maig. Uns dies més tard, el diumenge 2 de juny, el nou Sant Jordiet participarà ja en la processó del Corpus Christi sent aquest el seu primer acte oficial. Després a l’octubre serà presentat oficialment com Sant Jordiet en el transcurs dels actes centrals del Mig Any i ja a la primavera tindrà un especial protagonisme en les Festes de Moros i Cristians.

En el moment de la presentació del xiquet per al càrrec de Sant Jordiet, haurà d’adjuntar-se fotocòpia del llibre de família on aparega la data de naixement del xiquet, així com la Candidatura emplenada i signada juntament amb la resta de documentació requerida. Tota la informació sobre aquest tema la trobaràs ací.