Fira de Tots Sants

El 12 de maig de 1346 el Rei Pere IV El Cerimoniós atorgava a Cocentaina el privilegi de celebrar una Fira anual per a superar la complicada situació econòmica per la qual travessava el poble, una petició que li va fer al monarca el Senyor Feudal Roger de Llúria i que va suposar la creació d’un mercat que en els seus orígens se celebrava per la festivitat de Sant Miquel amb quinze dies de duració.

A partir d’ací va començar un llarg camí en el qual la Fira va passar a celebrar-se en Tots Sants cap a 1671 per a desaparéixer després dels carrers de Cocentaina en 1700 i tornant als mateixos 17 anys després. Posteriorment, en 1.800, les epidèmies, la guerra i les males collites van portar a una nova suspensió que va durar fins a 1808. En 1809 l’Ajuntament va decidir avançar-la a Pentecosta per a poder celebrar-la com a mesura de protecció contra les epidèmies de l’època però finalment es decideix una suspensió que seguirà en 1812, a conseqüència de la invasió de l’exèrcit francés; i en 1818 per temor a la pesta. A partir de 1820 la Fira de Cocentaina torna a celebrar-se però en 1865 una ordre gobernativa decreta la seua suspensió pel còlera, una mesura que el poble va considerar impopular i que va portar a les autoritats municipals a anticipar-la uns dies per a poder callar les protestes ciutadanes.

En la recta final del segle XVIII, i a principis del XIX, la Fira incrementa la seua importància i desperta un gran interés a les comarques centrals valencianes gràcies a la comercialització de productes locals, la incorporació d’atraccions i la consolidació de la compra-venda d’animals per al treball del camp. Tots aquests elements la converteixen en una Festa de referència que atrau a multitud de visitants en els inicis del segle XX fins a la paralització de l’esdeveniment en 1936 a causa de la Guerra Civil. Finalitzada la contesa la Fira de Tots Sants va recuperar la seua essència comercial fins que la mecanització del camp la va abocar a un cert declivi que va durar fins a mitjan dècada dels seixanta. És llavors quan la Fira de Cocentaina fa un gran salt i incorpora una innovadora oferta de maquinària agrícola i industrial. S’inicia en eixe moment un ascens imparable que continuarà en la dècada dels setanta i huitanta amb la inclusió d’activitats culturals, tornejos esportius i l’ampliació de l’oferta comercial pel  Passeig del Comtat i carrers adjacents.

Els noranta porten el primer Mercat Medieval als carrers de la Vila en 1994, una espectacular celebració del 650 aniversari en 1996 amb la creació del Soc Àrab en el Raval i l’arribada de fins a 400.000 visitants al poble durant els quatre dies de celebració de la Fira segons les cròniques del Periòdic Ciutat d’Alcoi de l’any 2000. El nou mil·lenni, així com l’estrena del segle XXI, suposen la presència de les noves tecnologies en la Fira i la creació de nombrosos serveis per al visitant en unes multitudinàries edicions anuals que transcorren amb normalitat i sota una climatologia esplèndida. Tan sols en 2006 els ruixats d’un temporal de llevant van deslluir una Fira en la qual va ploure durant els quatre dels cinc dies que va durar el certamen.

La crisi econòmica, iniciada a partir de 2008, no va frenar la consolidació d’un esdeveniment que en 2012 va rebre la distinció de Festa d’Interés Turístic Nacional, que en 2018 va ser declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) i que en 2019 va ser catalogat com a Festa d’Interés Turístic Internacional. Ha hagut de ser la pandèmia global del Coronavirus la que ha tornat a frenar la presència de la Fira als carrers contestans, quasi un segle després de la seua última cancelació, però la força de tot un poble ha evitat la seua suspensió amb la creació d’un format innovador que demostra que la de Cocentaina és una Fira que supera amb èxit qualsevol adversitat.