La pluja no entela una brillant Entrada Cristiana en Muro

Muro continua gaudint dels seus Moros i Cristians en honor a la Verge dels Desemparats, unes Festes que han destacat en aquest dissabte per la celebració de l’Entrada del bàndol de la creu. Abans d’això, durant el matí, els veïns i les veïnes del municipi han pogut gaudir de la Diana, la cercavila i la Missa de Clavariesas o el tret d’una Mascletà al migdia.

A les cinc en punt de la vesprada ha començat l’Entrada Cristiana, sota un cel que amenaçava pluja, sent Elsa Vilaplana Cerdà l’encarregada d’obrir la desfilada en exercir enguany el paper de Angelet. A la part alta d’una carrossa, i acompanyada per diverses xiquetes interpretant una coreografia, la xicoteta no ha deixat de saludar al nombrós públic que abarrotava per complet el trajecte de l’acte. També ha sigut present en l’obertura l’estendard de la Junta de Festes, entitat que organitza les Festes amb el suport de l’Ajuntament de Muro.

La Filà Mare de Déu, que ostenta la Capitania Cristiana, ha sigut la primera a desfilar desplegant en el seu boato diverses esquadres especials i coreografies que anunciaven l’arribada del màxim representant de les tropes de la creu. També hem pogut veure una recreació d’oficis antics, com ferrers o picapedrers, sense deixar de costat la presència de les guardianes que custodiaven un tresor tan preuat com les campanes. Danses guerres i estendards amb la imatge de la patrona, en clara referència a la denominació de la Filà, han donat pas al Capità; Ángel Gonzálbez. El protagonista ha desfilat sobre una carrossa que emulava un temple, al costat de la seua mare, portant un disseny de Santi Carbonell i Víctor Ferrer en el qual sobreeixien els tons blancs i rojos al costat d’abundants metalls. La Associació Unió Musical de Bocairent l’ha acompanyat en aquesta entrada triomfal al poble de Muro interpretant la marxa cristiana Lux Dei del compositor contestà Francisco Valor Llorens.

Després del pas del Capità, ha seguit l’Entrada Cristiana amb l’arribada de les Filaes Maseros, Templaris i Contrabandistes. En aquest punt el cel ha enfosquit, amb alguns llampecs, i ha començat a ploure mentre passava la Filà Pirates. La precipitació ha seguit, intensificant-se en algun moment, i acompanyant l’instant en el qual iniciava l’Entrada la Filà Arques; formació que exerceix el càrrec de Banderer.

Les esquadres especials han tingut un paper destacat en una ostentació que ha retut homenatge a la comarca, i especialment al poble de L’Orxa, al qual està vinculat el jove Abanderat Cristià. Diversos estendards han donat pas a un ballet d’estil guerrer, que les seues integrants feien rodar banderes, i que anticipaven l’arribada de Noel Balaguer sobre una gran carrossa. El Banderer de l’exèrcit de la creu ha lluït un vestit de Juan Climent, confeccionat per Roberto Pérez, en el qual el color negre amb metalls eren dos dels principals elements. A la seua mà un arc, com a picada d’ullet a la Filà a la qual pertany, i darrere la Unió Musica de L’Orxa interpretant la marxa cristiana Noel Abanderat de Miguel Àngel Sarrió. El pas de l’esquadra oficial va tancar l’Entrada, apareixent en eixe moment raigs de sol que han dibuixat un gran arcoiris visible en la part final del trajecte de la desfilada. El Passeig Moro, amb el llançament de nombrosos joguets per part de les Filaes des dels camions, ha tancat la jornada.

 

La Festa converteix a Muro en epicentre de la comarca

Nombrosos representants polítics de les nostres comarques han passat per Muro aquest dissabte per a gaudir de l’Entrada Cristiana. Fins al municipi han acudit alcaldes i regidors de les poblacions de L’Alcoià i El Comtat com Toni Francés (Alcalde d’Alcoi), Álex Cerradelo (vicealcalde d’Alcoi), Adri Botella (regidor d’Esports a Cocentaina), María García (alcaldessa d’Agres), Francisco Sellés (alcalde de Beniarrés), César Palmer (alcalde de L’Alqueria d’Asnar) i Salvador Català (alcalde de Penàguila), Javier Navarro (alcalde de Benillup), Agustín Martínez (alcalde de Gaianes), Alejandro Montava (alcalde de Quatretondeta) o José Ramón Martí (alcalde de Benilloba). Tampoc han faltat els diputats provincials per aquestes comarques (Carlos Pastor del PP i Ismael Vidal del PSPV, alcalde també de Fageca). Al costat d’ells la Diputada Nacional de Compromís Águeda Micó, els diputats autonòmics Aitana Mas (Compromís) i Fernando Pastor (PP) i el director general de Cooperació Autonòmica i Local del Govern Central (Rafa Briet).

Una multitudinària ‘Vespra’ dona la benvinguda a la Festa de Muro

Muro ja gaudeix de les seues Festes de Moros i Cristians després de l’emotiva ‘Vespra’, acte que ha marcat en la vesprada d’aquest divendres l’inici oficial dels festejos en honor a la Verge dels Desemparats. A les huit en punt, com mana la tradició, han sonat amb força les campanes de la parròquia de Sant Joan Baptista i s’ha disparat una gran Mascletà amb la qual s’ha anunciat a tot el poble l’inici de les celebracions.

A continuació, i en una abarrotada Plaça del Matzem, ha pres la paraula el president de la Junta de Festes (Paco Vicedo) animant a festeres i festers a gaudir dels dies que s’acosten. Seguidament ha sigut el torn d’Elsa Vilaplana Cerdà, Angelet 2025, que amb la seua intervenció ha desitjat bones festes a tot el poble de Muro donant relleu a la interpretació de l’Himne Oficial de la localitat. Després, ha començat l’anhelada cercavila de ‘La Vespra’ encapçalat per la Unió Musical del municipi interpretant la clàssica peça ‘La Penya El Frare’ del recordat compositor murero Francisco Esteve Pastor.

 

En COPE ALCOI hem pogut parlar amb Paco Vicedo (President de la Junta de Festes), Sara Beneyto (edil de Festes) i Vicent Molina (alcalde):

 

 

 

 

La desfilada ha seguit amb el pas de les diferents Filaes obrint la comitiva el bàndol cristià amb la Filà Mare de Déu i el seu capità, Ángel Gonzálbez, com a formador. També el Banderer, Noel Balaguer, ha guiat a l’esquadra la seua Filà Arquers en l’equador de l’esmentada cercavila. Després d’ells han arribat els moros, amb la Filà Realistes, i en el centre de l’esquadra vam poder veure al Capità; Kico Fernández. Finalment, a la meitat, va desfilar la Filà Moros del Rif, que en aquest 2025 exerceix el càrrec de Banderer Moro en la persona d’Anna Alcaraz.

L’obertura de la Festa continua amb el sopar en les Filaes i la posterior ‘Entraeta’ pels carrers del barri antic del municipi. Una actuació en El Matzem unirà pràcticament la nit amb el dia donant pas a un dissabte 10 de maig en el qual destaca la Diana a les 06:30h, la Missa de Clavarieses en la parròquia a les 10:30h i l’Entrada Cristiana a les 17:00h seguida al Passeig Moro.

La comarca rep al Papa Lleó XIV: “comença un temps d’alegria i esperança”

L’elecció del Papa León XIV ha sigut una de les notícies destacades de les últimes hores i des de la seua elecció, ahir a la vesprada, el món ha estat pendent tant del que esdevenia a Roma com dels primers gestos del pontífex. A les nostres comarques també s’ha rebut amb alegria al successor del Papa Francesc i el dijous 8 de maig, després d’eixir la fumata blanca, van començar a sonar amb força les campanes a Alcoi així com en localitats de la comarca com Cocentaina, Muro o Benimassot.

Robert Francis Prevost, el nom del Papa com a Cardenal, va llançar des del balcó de la Basílica de Sant Pere el seu primer discurs res més ser triat i en la seua primera intervenció va destacar el llegat del seu predecessor, Francisco, de qui va elogiar la seua labor i lliurament. També va defensar amb contundència la pau, la unitat i el diàlegun moment com l’ahir suposa sempre alegria i ara s’obri un nou temps. És moment de tindre present al nou Papa en les nostres oracions, perquè puga guiar a l’església en l’important camí que ara emprén, i com ocorre sempre la persona triada és la que es necessita sempre en un moment concret“, detallava en COPE ALCOI en aquest divendres Don Víctor Camilo Bardisa, sacerdot alcoià i vicari episcopal en la rectoria de la Diòcesi de València a la qual pertany Alcoi.

El primer dia del Papa  León XIV ha començat amb una missa, el principal acte de culte de l’Església catòlica. Les seues primeres paraules han sigut un missatge espiritual que posa les bases de com vol plantejar la seua relació amb els cardenals i cap a quina direcció s’encamina el seu pontificat. Una cerimònia amb moltes lectures i significats. A més de confiar les lectures de la missa a dues dones, entre elles l’espanyola Fermina Álvarez, ha començat l’homilia en anglés, i després en italià ha explicat que la seua tasca no és defensar els seus interessos sinó ajudar al fet que el missatge de Jesús torne a ser rellevant en la societat.

Imatge: COPE

Lleó XIV és el 267 Papa de l’Església catòlica

El cardenal Prevost ha sigut triat pels cardenals electors en el cónclave nou Successor de Pere amb el nom de Lleó XIV.

Una vegada que el cardenal Protodiaca ha proclamat al món Annuntio vobis gaudium magnum: Habemus Papam!” (“Us anuncie una gran alegria: tenim Papa!”), el nou Pontífex ha tret el cap a la lògia (finestra central) de la Basílica de Sant Pere per a saludar als fidels que s’han congregat en la plaça vaticana, i impartir la benedicció ‘Urbi et orbi’de Roma al món.

Lleó XIV eixia recuperant l’estola brodada igual que van fer Benet XVI i Joan Pau II i, molt emocionat i sota el crit de “Visca el Papa!” o “León, León!

Davant una Plaça de Sant Pere abarrotada, el Pontífex americà emetia una salutació de pau els fidels, la “primera salutació de Crist ressuscitat“. “Jo també vull que aquesta salutació de pau entre en el vostre cor, que arribe a les vostres famílies, a totes la persones, on estigueu, a tots els pobles, a tota la terra. Que la pau siga amb vosaltres”, ha començat expressant.

Prevost ha demanat ajuda a la gent per a “construir ponts de pau” amb l’objectiu també de buscar la justícia i convida a fer-lo sense por i va dirigir una salutació de pau en les seues primeres paraules des del balcó de la Plaça de Sant Pere.

El Papa Lleó XIV ha destacat també el llegat del seu antecessor, Francesc, del qual recorda que encara conservem “en les nostres oïdes la veu feble però valenta” quan impartia la Benedicció ‘Urbi et orbi’ el Diumenge de Resurrecció, un dia abans de la seua mort el 21 d’abril.

Permeteu-me que jo continue eixa mateixa benedicció, Déu us vol, Déu us estima a tots, el mal no prevaldrà, estem tots a les mans de Déu. Per tant, sense por, units, mà a mà amb Déu, caminem avant. Siguem deixebles de Crist, Crist ens precedeix. El món té necessitat de la seua llum, la humanitat necessita d’ell com a pont“, ha manifestat.

Lleó XIV també ha recordat en castellà a la seua “benvolguda” diòcesi de Chiclayo, al Perú, de la qual va ser missioner:  “I si em permeten també una paraula, una salutació… a tots aquells, en mode particular, a la meua benvolguda diòcesi de Chiclayo al Perú”, ha proclamat.

Qui és Lleó XIV, el nou Papa: missioner, agustí i americà 

Robert Francis Prevost va nàixer en l’any  1955 a Chicago, els Estats Units. 22 anys més tard va entrar en el seminari de l’Ordre dels Agustins fins que es va ordenar sacerdot als 27 l’any 1982. No va tardar molt a marxar-se al Perú com a missioner, allí va estar durant més d’una dècada ensenyant, ajudant en parròquies i prestant ajuda judicial, gràcies als seus estudis en dret. La seua experiència missionera va acabar quan li van fer prior general de l’Ordre Agustina.

Papa León XIV

El Papa Francesc, molt amic de l’Església missionera, va decidir tornar a enviar-lo al Perú, a penes un any després de ser triat pontífex, aquesta vegada amb un càrrec administratiu. Prevost acabaria sent elevat a bisbe de Chiclayo l’any 2015, un càrrec en el qual va haver de fer front i bregar en les innombrables crisis polítiques que es van anar succeint al Perú. El cardenal, a més de l’estatunidenca, també posseeix la nacionalitat peruana.

Reptes i desafiaments del nou Papa

Entre els desafiaments esmentats en aquestes congregacions generals s’ha abordat “la guerra i la fragmentació del món”, que serà una de les preocupacions del nou Papa.

Fins i tot els cardenals emetien aquest dimarts un comunicat en el qual demanaven un alto el foc a Ucraïna i a Gaza, una cosa de la qual també s’haurà d’ocupar el nou Pontífex.

També haurà de continuar la preocupació pels migrants, sobre els qui s’indica que són “un do per a l’Església“, però “també subratllant la urgència d’acompanyar-los i donar suport a la seua fe en contextos de mobilitat i canvi“, manifestava Bruni.

En els debats també va sorgir la necessitat “que el Papa siga Pontífex, és a dir constructor de ponts, pastor, mestre d’humanitat, rostre d’Església samaritana” i que “també que continue posant l’atenció en el canvi climàtic“.

En quasi totes les congregacions es va parlar de la urgent necessitat d’un successor de Pereque sàpia unir a una Església dividida“.

Els cardenals continuen insistint en el mal que fa a l’Església els casos d’abusos sexuals. “Resem pels cardenals que tenen la greu responsabilitat de triar al pròxim Successor de Pere, perquè actuen amb valentia, humilitat i un ferm compromís amb la protecció dels fidels“, va escriure en un comunicat la Comissió per a la Protecció de Menors abans que els cardenals es tancaren en la Sixtina.

Nova jornada AlcoiBioUp sobre renaturalització i biodiversitat urbana

Aquest divendres 9 de maig, coincidint amb el Dia d’Europa, el Parc Tecnològic Urbà de Rodes serà escenari de la Jornada AlcoiBioUp!, un esdeveniment que busca promoure i donar a conéixer l’estratègia de renaturalització urbana, sostenibilitat i biodiversitat a Alcoi. La iniciativa, organitzada per l’Ajuntament d’Alcoi, compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), emmarcada en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea a través de NextGenerationEU.

La jornada començarà a les 09.30 hores amb la recepció i inauguració oficial a càrrec de l’alcalde Toni Francés. Seguidament, Óscar Rico, tècnic del projecte AlcoiBioUp!, oferirà una xarrada sobre les accions de renaturalització dutes a terme a la ciutat. L’esdeveniment continuarà amb una taula redona que comptarà amb destacats experts i representants institucionals, com Alicia Izquierdo Sesé, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Gandia; Jordi Cortina Segarra, professor d’Ecologia en la Universitat d’Alacant; i José Antonio Mancera, responsable de projectes en Tecnigral. Tots ells compartiran experiències i estratègies relacionades amb la mitigació del canvi climàtic i la recuperació ecològica. A més, es presentaran casos d’èxit impulsats des de l’àmbit empresarial, incloent-hi iniciatives de Recover, Aitex i Erum Dynamic Solutions. La jornada finalitzarà amb un espai dedicat al networking i dinàmiques participatives a càrrec de l’empresa Carpe, encarregada del procés participatiu del projecte AlcoiBioUp! “aquesta jornada és una oportunitat perfecta per a conéixer més sobre AlcoiBioUp!, reafirmar el nostre compromís amb el desenvolupament urbà sostenible i lluitar contra el canvi climàtic des del local“, afirma la regidora de Transició Ecològica; Tere Sanjuán.

L’entrada és lliure per a tota la ciutadania, encara que es recomana realitzar inscripció prèvia mitjançant el formulari habilitat. Per a garantir l’accessibilitat, també es disposarà d’un servei d’interpretació en llengua de signes.

Alcoi acull una nova trobada d’investigadors en Càncer

Alcoi tornarà a situar-se com a referent en la lluita contra el Càncer amb la celebració de la ‘IX Trobada d’Investigadors i Investigadors en Càncer Ciutat d’Alcoi’, que tindrà lloc els dies 7, 8 i 9 de maig de 2025 en el Centre d’Art d’Alcoi (CADA). Sota el lema “Impulsant la Vida. Metabolisme, Exercici i Nutrició contra el Càncer”, aquesta trobada, organitzat pel Club d’Esports de Muntanya +QUEUNTRAIL en col·laboració amb FISABIO, ASEICA, el Campus d’Alcoi de la UPV, l’Àrea de Salut d’Alcoi i l’Ajuntament, se centra en analitzar l’impacte de l’exercici físic i l’alimentació saludable en la prevenció, tractament i recuperació del càncer.

El president del Club +QUEUNTRAIL, Paco Fuster, ha destacat la importància d’aquesta edició: “Volem continuar donant visibilitat als investigadors i implicant la ciutadania. Per això mantenim les dues parts: una conferència oberta per a sensibilitzar sobre hàbits saludables i les jornades científiques”. La conferència oberta tindrà lloc el dimecres 7 de maig i estarà dirigida a tota la població interessada a conéixer com els estils de vida influeixen en la lluita contra aquesta malaltia.

Els dies 8 i 9 es desenvoluparan les jornades científiques amb quatre taules temàtiques, ponències breus amb espai per a debat, quatre conferències magistrals i una secció dedicada al projecte becat per ASEICA-+QUEUNTRAIL. A més, s’entregaran premis a comunicacions orals amb una dotació econòmica de 200 euros gràcies al suport de la Fundació NIRVEL “no sé si la ciutadania és del tot conscient de la sort que suposa comptar amb un esdeveniment com aquest. És un model exitós en divulgació del càncer. El programa aborda temes molt interessants i útils per als professionals oncològics. Anime a tots a participar“, va destacar el gerent del Departament de Salut d’Alcoi, Alfredo Rizo, en la presentació del Congrés que es va celebrar a principis d’abril.

Per part seua, Pau Bernabeu, director del Campus d’Alcoi de la UPV, va afirmar: “Alcoi té molta sort per iniciatives com aquesta. Des de la universitat continuarem col·laborant per a enfortir-la i convertir-la en un referent consolidat”. Marisa Caparrós, directora gerent de FISABIO, va afegir: “Aquestes jornades combinen excel·lència científica amb proximitat i fomenten el protagonisme de joves investigadores i investigadors; a més acostem la ciència a tota la ciutadania”. L’esdeveniment també compta amb un component solidari lligat al Trail Solidari Ciutat d’Alcoi que acompanya a les jornades científiques. José Antonio López, director de la trobada i cap del laboratori de Biologia Molecular de l’IVO, va destacar: “Aquest no és només un esdeveniment científic; és un projecte amb valors. La promoció d’hàbits saludables com a exercici i dieta equilibrada són clau tant en prevenció com durant el tractament”. A més, va subratllar la participació de figures rellevants com Carolina Espina. Finalment, el regidor d’Esports de l’Ajuntament d’Alcoi, Alberto Belda, va destacar “hem de defensar la ciència. Aquest esdeveniment posa en valor als qui investiguen i demostra que Alcoi aposta per una ciutat compromesa amb la salut pública“, assevera.

Amb aquesta iniciativa, Alcoi reafirma el seu compromís amb la investigació oncològica i fomenta el paper actiu dels seus ciutadans en la lluita contra el Càncer. La ciutat continua consolidant-se així com un referent en divulgació científica en oncologia i promoció d’estils de vida saludables.

Alcoi inicia la recuperació de la normalitat després d’unes intenses Festes

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi del 2025 ja formen part de la història però el rastre de les mateixes continua encara present als nostres carrers. I és que després de la intensitat de les últimes jornades, aquest ‘Dia del Descans’ marca també l’inici de la tornada a la normalitat després d’unes celebracions en honor a Sant Jordi que han tornat a ser multitudinàries.

Durant els dies de Festes ha estat funcionant a ple rendiment l’operatiu especial de neteja, tant en les zones per les quals han discorregut els principals actes, com en aquells punts que han concentrat l’oferta d’oci nocturn, el Mercat ambulant de Festes, els espais gastronòmics o la Fira. Eixes labors es van intensificar anit en el Centre, després de la finalització dels últims instants de la Festa, i continuaran hui reforçant-se de cara a quan comence el desmuntatge de les grades o tribunes repartides al llarg del trajecte de les Entrades “no tornarem a la normalitat de seguida, perquè unes Festes com les nostres requereixen del muntatge de molts elements i també generen molt en aspectes com els residus, així que demane paciència i comprensió“, afirmava en COPE ALCOI el regidor de Festes a l’Ajuntament d’Alcoi, Jordi Martínez.

Una vegada siguen retirades tanques i graderies, arrancarà el desmuntatge del Castell de Festes que se situa en el centre de la Plaça d’Espanya i que ha servit d’escenari per a moments com les Ambaixades. Seguidament, es procedirà a llevar de l’Enramada estant previst que tota la decoració festera estiga guardada abans que acabe el mes de maig “i de cara a l’any que ve, en ocasió del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi, es duran a terme noves tasques de manteniment en els arcs procedint a pintar els diferents trams“, concloïa Martínez abans de Festes.

L’aparició culmina la Festa i obri camí als 750 anys del patronatge de Sant Jordi

El ritual s’ha tornat a complir, com cada any en vaure la nit de l’últim dia de la trilogia festera, i l’aparició del Sant Jordiet ha posat fi a les Festes d’Alcoi d’aquest 2025. Centenars de persones, abarrotant per complet la plaça d’Espanya i els seus carrers del voltant, han sigut testimonis d’un moment que sempre emociona i que tanca un cicle fester per a obrir camí a un altre nou que des d’aquesta mateixa matinada comença a caminar amb força tenint en l’horitzó la primavera de 2026.

A les nou i mitja en punt s’ha quedat la cèntrica plaça a les fosques i han començat a voltejar amb força les campanes de l’església de Santa María. En eixe mateix instant va començar a escoltar-se també l’Himne de Festes, corejat per la marea humana que presenciava l’acte, i el Sant Jordiet 2025 apareixia sobre els merlets del castell envoltat per un gran núvol de fum. Des d’allí, i a lloms d’un corser blanc, ha anat llançant gran quantitat de fletxes que el públic des de baix tractava d’arreplegar ràpidament. Martín Bellver Sevila ha acaparat totes les mirades durant uns minuts mentre encarnava la figura de Sant Jordi i recreava la intercessió del nostre patró en la batalla contres les tropes sarraïnes ocorreguda en 1276. Han sigut, en concret,  més de deu mil  les fletxes que Martín ha llançat tant des de la fortalesa, com en la carrossa amb la qual ha donat una xicoteta volta a La Bandeja després de finalitzar l’acte “m’ho he passat molt bé, estic molt content i tenía moltes ganes de pujar al cavall per a tirar les fletxes”, va expressar el protagonista als micròfons de COPE ALCOI encara atordit pel que acaba de viure.

Les últimes notes de l’Himne es van entremesclar amb la disparada d’un espectacular castell de focs artificials visible des de bona part de la ciutat. Acabava així la trilogia, abans de donar pas als informals ‘Soparets’, i s’obria el compte arrere cap a unes Festes que en 2026 seran molt especials. I és que l’any vinent Alcoi commemorarà,

El bàndol de la creu venç en la batalla i recupera la vila d’Alcoi

Alcoi viu intensament les últimes hores de les seues Festes de Moros i Cristians del 2025, unes celebracions que enguany han tingut lloc en els primers dies del mes de maig a causa que la Setmana Santa ha caigut tardana en el calendari. En un dia marcat pel so de la pólvora, al costat de la batalla entre els exèrcits de la creu i de la mitja lluna, les tropes cristianes van tornar a la vila per a dur a terme la reconquesta de la mateixa després que aquesta haguera caigut a les mans dels moros durant el matí del Dia del Alardo.

Un dels moments més esperats va ser l’Estafeta, on el genet cristià es va acostar al castell per a sol·licitar la rendició del baluard. No obstant això, la seua proposta va ser rebutjada, la qual cosa va portar a l’emissari a tornar ràpidament amb notícies a les seues tropes mentre emprenia una veloç carrera ascendint pel carrer Sant Nicolau. A continuació, es va donar pas a l’Ambaixada, on Tono Delgado, en el paper d’Ambaixador Cristià, va instar les forces sarraïnes a capitular i entregar el mateix castell. Davant la seua negativa, va esclatar una intensa batalla d’arcabusseria que va desembocar en un combat cos a cos després d’una proclama que va enfurir tant als participants en el combat, com als qui presenciaven el mateix.

Els càrrecs festers van lluitar valentament amb espases i simitarres davant les portes de la fortalesa, donant com a resultat aquest xoc una victòria decisiva per als cristians, els qui van alçar l’ensenya de la Creu a la part alta de la torre. A continuació, i sense tot just descans, van sonar les campanes de Santa María i va arrancar el trasllat de Sant Jordi ‘El Xicotet’ des de la mateixa parròquia fins al temple del patró, acompanyat per Martín Bellver Sevila, el Sant Jordiet 2025.

L’acte va finalitzar amb una emotiva Acció de Gràcies a l’església de Sant Jordi, un instant en el qual el president de l’Associació de Sant Jordi, Francisco García; va expressar el seu agraïment a tots els que han fet possible que les del 2025 siguen ja unes grans Festes. Ara, totes les mirades se centren ja en el castell de festes on a partir de les 21:30h es durà a terme l’esperada l’aparició de Sant Jordi.

Les hosts de la mitja lluna prenen Alcoi

L’últim dia de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi avança i aquest matí ha tingut lloc un dels moments més esperats: l’Ambaixada Mora i el Alardo. Durant tota la jornada les tropes de la creu i les hosts mahometanes empraran prop de tres mil quilos de pólvora per a recrear-la batalla entre tots dos bàndols esdevinguda en 1276 i que dona origen a aquestes celebracions.

A les onze en punt, les forces àrabs van fer la seua entrada triomfal en la plaça d’Espanya, on un genet va entregar un pergamí al castell sol·licitant als cristians el lliurament d’aquestes terres banyades pel Serpis. No obstant això, els hereus de Jaume I van desestimar la petició, la qual cosa va portar al missatger a tornar ràpidament per a informar les seues tropes en una veloç carrera pel carrer Sant Nicolau. És el que es coneix com L’Estafeta, una altra de les cites clàssiques d’un dia com el de hui.

Poc després, els màxims representants del bàndol moro es van presentar davant l’Ajuntament, on l’Ambaixador, Óscar Martínez, va prendre la paraula. Amb fermesa, va exposar els motius pels quals havien de rebre la ciutat de mans cristianes. Els de la creu, decidits a defensar el seu territori, van respondre amb vehemència instant els seus soldats a eixir proveïts d’armes de cara a defensar les muralles de la vila. La batalla es va intensificar amb la disparada dels arcabussos i ràpidament es va transformar en un combat cos a cos entre els càrrecs festers i els principals personatges de la Festa d’enguany.

La lluita té lloc a les portes del castell i culmina amb una escenificació que sempre desperta cert interés entre el públic: el moment en el qual s’alça a la part alta del castell la bandera de la mitja lluna. Se simbolitza així la victòria sarraïna abans que les tropes del bàndol cristià tornen aquesta vesprada disposades a reconquerir la ciutat.

Incident durant el Alardo

Segons ha pogut saber COPE ALCOI, s’ha produït també aquest matí un incident durant la disparada. I és que una festera de la Filà Aragonesos ha resultat ferida en explotar-li la cantimplora en la qual portava la munició. Ràpidament ha sigut traslladada per a rebre atenció sanitària sense que la seua vida córrega perill.