Noticies

L’incendi forestal iniciat el passat 18 de juliol a Ibi, i que acabà penetrant en el Parc Natural de la Font Roja, calcinà unes 187,5 hectàrees, de les quals més del 98% es localitzaren en el terme municipal de la Villa Joguetera i 1,8 hectàrees a Alcoi. Així ho detalla l’informe elaborat per la unitat mixta Fundació CEAM–Universitat d’Alacant i l’Estació Científica Font Roja Natura UA, que conclou que, malgrat la magnitud del foc, la zona presenta una “alta capacitat de regeneració natural” gràcies a l’abundància d’espècies rebrotadores i a les pinyes serotines del pi carrasquer.

L’estudi fou realitzat per José Antonio Alloza, coordinador de la Fundació CEAM; Andreu Bonet, director de l’Estació Científica Font Roja Natura UA; Omar Tomás, investigador del CEAM; Víctor Manuel Santana, professor del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant i investigador del CEAM; i Ramón Vallejo, col·laborador del CEAM.

L’àrea afectada es troba al voltant de la Sierra dels Barracons i el Menejador, dins d’espais de gran rellevància ambiental. Concretament, s’han vist afectades 146,7 hectàrees del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, 10,5 hectàrees del Paratge Natural Municipal Sant Pasqual Torretes, així com microrreserves de flora, reserves de caça i muntanyes gestionades per la Generalitat Valenciana.

L’informe destaca que es tracta d’un entorn de gran riquesa ecològica, amb espècies singulars que requereixen atenció especial després del pas del foc. L’avaluació de la severitat mostra que la major part de la superfície patí danys d’intensitat mitjana (63,3%) o baixa (33,2%), amb només un 3,4% d’àrees de severitat alta.

Mentre que el carrascar de solana manté una notable capacitat de rebrot, els pins assentats sobre antics bancals, més fràgils per la pendent i la baixa retenció del sòl, concentren un major risc d’erosió i pèrdua de sediments.

L’equip investigador recomana que la resposta a l’incendi es centre en la seguretat i prevenció de riscos, extremant la vigilància sobre la caiguda de troncs cremats en les pistes forestals de l’entorn del Menejador i del Mas del Canyo.

Una altra prioritat és la estabilització del terreny a les vessants de pinar, on sòls inconsistents i pendents pronunciades augmenten el risc d’erosió. Per a això, proposen intervencions d’apuntalament controlat, utilitzant troncs com a barreres naturals contra l’escorrentia.

L’estudi també assenyala la importància de monitoritzar espècies vulnerables de flora i fauna, especialment a les microrreserves de la Font Roja i el Mas de Torretes, on es localitzen plantes catalogades com a vulnerables i hàbitats d’alt valor ecològic. Així mateix, adverteixen que els pins parcialment afectats podrien convertir-se en focus de plagues d’escolítids, insectes perforadors que debiliten l’ecosistema forestal.

Més enllà dels impactes directes, l’informe subratlla que l’incendi pot servir com a oportunitat per reforçar la conscienciació ambiental i la corresponsabilitat ciutadana en la conservació del patrimoni natural. Institucions com l’Estació Biològica Torretes-Font Roja, l’Estació Científica Font Roja Natura UA i el propi Parc Natural del Carrascal de la Font Roja poden impulsar programes d’educació, voluntariat i restauració ecològica participativa.

Els autors destaquen que la implicació de la societat serà clau per convertir aquest episodi en un catalitzador d’iniciatives que reforcen la resilència del territori davant futurs incendis i els efectes del canvi climàtic.