Nova edició de la Revista de Festes de Cocentaina amb portada d’Ernesto Ferrándiz

Cocentaina mira amb detall l’avanç del calendari ja que això significa que cada vegada estan més a prop les esperades Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit Mártir. Mentre arriba l’avantsala de les jornades grans, els actes previs es continuen succeint i divendres passat a la nit va tindre lloc la presentació de la Revista al pati d’armes del Palau Comtal.

Noelia Sellés, integrant de la Junta de Festes, va ser qui va conduir la cerimònia donant pas en primer lloc a Ernesto Ferrándiz Briva amb la finalitat que descobrira la imatge que ha creat perquè servisca com a portada d’aquesta esperada publicació “he realitzat un muntatge fotogràfic en el qual he volgut plasmar al patró en el centre, al costat dels escuts de les Filaes de càrrec del 2024, deixant així constància per al futur dels qui van ser els protagonistes de les festes d’enguany. Tot això està emmarcat amb els escuts de la resta de formacions festeres i en el fons veiem l’emblema de la nostra Junta de Festes”, va explicar el creador. La vetlada va avançar amb l’explicació dels continguts que trobarem en la citada Revista sent Marcos Monar, el coordinador d’aquesta, l’encarregat d’enumerar els diferents textos que donen forma al volum. En aquest, com sol ser habitual, figuren els saludes institucionals al costat del programa d’actes i a això se li uneix informació sobre cada Filà, els noms propis de la Festa 2024, articles sobre Sant Hipòlit, la crònica del 2023, el record als festers difunts, poesies, les imatges dels xicotets que se sumen al cens fester o un apartat titulat ‘Festa i Música’. Finalment, destaquen un ampli ventall de col·laboracions amb aportacions de diferents àmbits i en la part final tenen el seu espai els anunciants que fan possible que la mateixa Revista haja vist la llum.

Cal recordar que en la part central de la presentació va prendre la paraula el mantenidor de l’acte, tasca que va assumir enguany el fester de la Filà Muladís amb arrels Almogàvers, Franjo Maíquez Richart, i qui en la seua intervenció va expressar el que per a ell suposa la Revista de Festes prenent com a referència paraules sorgides de cadascuna de les lletres que donen forma al vocable ‘Sentiment’. Una al·locució molt aplaudida, que va agradar molt al públic en general i a l’àmbit fester en particular, i que va encaminar el propi acte cap a la seua recta final. Els parlaments del president de la Junta de Festes (Rafael Monar) i de l’alcalde de la capital del Comtat (Jordi Pla), amb els seus millors desitjos de cara als festejos del segon cap de setmana d’agost que s’acosten, va culminar aquesta presentació abans que sonara l’Himne de Festes.

Alcoleja busca un nou ús mediambiental per a l’antiga Base d’Aitana

L’Ajuntament d’Alcoleja no renúncia a deixar perdre les instal·lacions de l’antiga Base Militar d’Aitana i ara busca un nou ús, especialment mediambiental, per a aquest recinte. Tot això després que el Govern Central haja desestimat el projecte anunciat fa un any per a fer realitat allí un Centre per a Refugiats destacant a més l’alt cost que suposaria rehabilitar unes edificacions que ara mateix estan en un avançant estat de deterioració.

Des del Consistori han mantingut aquesta setmana una reunió amb la subdelegació del Govern i li han traslladat al responsable d’aquesta institució, Juan Antonio Nieves, la possibilitat que l’antic complex de l’Exèrcit de l’Aire passe a ser de titularitat municipal. Actualment l’esmentat recinte és propietat del Ministeri  d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, després d’haver-lo adquirit de Defensa, i el mateix Govern Central estaria predisposat a la cessió “ens agradaria poder donar-li una utilitat a aquests espais i pensem que un projecte amb usos mediambientals seria una bona opció. Prepararem una completa memòria i fins i tot es buscarà l’opció d’aconseguir Fons Europeus per a poder fer realitat la idea“, comentava en declaracions a COPE ALCOI l’alcaldessa d’Alcoleja; Gemma Baldó, després de la trobada amb el subdelegat. A aquesta reunió també va assistir Quico Fenollar, l’anterior primer edil del municipi, i qui sempre ha tingut gran obstinació que la Base Militar d’Aitana no acabe sent un lloc en ruïnes.

Recordar que la construcció del Centre de Refugiats en Aitana va ser anunciada el passat estiu durant una visita que va fer el Ministre José Luís Escrivá a les instal·lacions havent-se ja iniciat el procés per a fer-lo realitat abans que el Govern Central fera marxa enrere. La iniciativa també havia despertat molta controvèrsia ja que en poblacions pròximes com Benilloba o la mateixa Alcoleja molts veïns s’havien mostrat contraris a aquesta infraestructura.

Inicien la retirada de peixos en l’embassament de Beniarrés per a garantir la qualitat de l’aigua

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), ha iniciat la retirada de peixos en l’embassament de Beniarrés (Riu Serpis) amb la finalitat d’evitar una mortaldat massiva d’espècies piscícoles i garantir la qualitat de l’aigua, tant per a proveïment urbà com per a regadiu. L’organisme ha decidit adoptar aquesta mesura amb caràcter d’urgència donat el baix registre d’aigua emmagatzemada en el mateix pantà per la falta de plujes, al voltant del 14%, i d’acord amb els resultats obtinguts en els últims mostrejos realitzats, que reflecteixen un preocupant descens dels nivells d’oxigen. També s’han intensificat les labors de control i vigilància en altres embassaments de la Demarcació, que es troben en una situació més sensible a l’efecte de la sequera, com Bellús (Riu Albaida) i María Cristina (Rambla de la Vídua).

L’extracció de peixos en l’embassament de Beniarrés va començar la setmana passada i, després d’uns dies d’intens treball s’obri un període de normalització de set dies, que té l’objectiu de conéixer com han incidit les primeres jornades de despesque sobre el comportament de la fauna piscícola i els nivells d’oxigen en l’aigua embassada. De moment, la previsió és que els treballs es prolonguen durant les pròximes setmanes, però no hi ha una data tancada per a marcar el final de les tasques de retirada de peixos “és la primera vegada que realitzem una actuació d’aquestes característiques i és difícil saber quan acabarem», afirmen des de la mateixa Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Cal recordar que els despesques s’estan realitzant en coordinació amb la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, administració competent en matèria de fauna, i amb una comunicació constant amb els Ajuntaments de les zones d’influència dels embassaments en els quals s’està actuant. També s’ha informat les principals associacions ecologistes del territori sobre la programació i execució d’aquestes labors de retirada piscícola selectiva.

La comarca descobreix les curiositats del toc manual de campanes

Els municipis de les nostres comarques pertanyents a la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat estan tenint l’oportunitat de veure durant aquest estiu un interessant projecte audiovisual que posa en valor els tocs tradicionals de campanes de la zona. Es tracta d’un documental que ha fet possible la Colla de Campaners del Comtat, titulat ‘MANS, CORDES I BRONZE: Persones que han donat veu al poble’, i que es presentat ja en poblacions com Millena, l’Alqueria d’Asnar, Cocentaina o Muro.

Aquesta última localitat es va quedar xicoteta el passat 21 de juny amb motiu de l’estrena d’un projecte que va començar a gestar-se abans de la pandèmia i que per fi és una realitat després d’anys d’intens treball. El mateix documental, a més de donar a conéixer eixos tocs representatius de les nostres comarques,  recupera també la memòria d’aquelles persones que van assumir antany la labor de ser campaners; testimoniatges molts d’ells presents en el reportatge a través de les entrevistes que se’ls van realitzar durant la fase d’elaboració de la peça. De fet, la presentació a Muro va comptar amb la presència de Rafael Alacreu Sigre, conegut pel sobrenom de València, i que va ser l’últim campaner de Balones abans que s’electrificaren els bronzes de l’església del poble. A ell se li va entregar un detall en reconeixement a la seua tasca igual que va haver-hi un merescut homenatge per a dos dels integrants de la Colla, Xavi Calvo i Josep Jordà, davant el gran interés que tots dos han posat de cara al fet que l’esmentat documental haja vist la llum. La jornada va incloure també la intervenció de Jairo Molina, encarregat de l’edició, així com de Pau Sarrió i Joan Alepuz; els quals són campaners de la Catedral de València i han prestat la seua col·laboració en el procés de catalogació o d’execució de les entrevistes que donen contingut a aquesta important iniciativa.

Després d’aquesta cita, el documental es va estrenar a Cocentaina el passat 18 de juliol en el transcurs d’un acte celebrat en aquesta ocasió dins de l’ermita de Sant Roc del barri de Fraga. Allí es va fer un reconeixement a una representació del veïnat encapçalada per  Pepa Marset, Miracle Cominches, María Ángeles Cominches i Manolo Reig Torró. Ells, a més de la cura del temple, s’encarreguen de fer els tocs manuals de la campana del mateix que data de 1702. Des de la Colla de Campaners del Comtat van entregar una placa commemorativa, que els veïns van indicar que col·locaran en la citada ermita, i van expressar la seua alegria per la gran acollida que estan tenint aquestes projeccions del documentalestarem tot l’estiu, i fins i tot fins a finals d’any,  recorrent les localitats que formen part de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat per a donar a conéixer el documental i fins i tot en alguns pobles tindrem també oportunitat de realitzar una mostra de tocs perquè la gent que s’acoste puga conéixer tot el que embolica al llenguatge de les campanes”, recordava abans de la presentació  el president de l’entitat; Josep Jordà.

El documental es podrà veure a Alcoleja el 3 d’agost (22:00h Plaça), Gorga l’1 de setembre (11:00h Casa de la cultura), Banyeres de Mariola el 27 de setembre (20:00h Casa de la Cultura), Alcoi l’1 d’octubre (IVAM-CADA  19:30h), Beniarrés el 5 d’octubre (20:00h Centre Cultural Joan Fuster) i Penàguila el 21 de desembre (17:00h Museu de l’Oli).

Descarten el Centre d’Acollida de Refugiats de l’antiga Base Aitana

El Govern Central ha descartat habilitar un centre de primeres arribades de refugiats en l’antiga Base Militar d’Aitana situada en el terme municipal d’Alcoleja. El projecte va ser anunciat el passat estiu durant una visita que va fer el Ministre José Luís Escrivá a les instal·lacions i havia despertat molta controvèrsia ja que en poblacions pròximes com Benilloba o la mateixa Alcoleja molts veïns s’havien mostrat contraris a aquesta infraestructura.

L’actuació prevista per l’executiu de Pedro Sánchez contemplava intervindre en una superfície de 53.000 metres quadrats en el punt de més altitud de la província d’Alacant per a rehabilitar les instal·lacions militars, ara en desús, i amb una inversió d’uns 25 milions d’euros. Un projecte qualificat de “ambiciós” per Escrivá que anava a disposar d’una capacitat per a 600 refugiats i un complex que anava a tindre una part dirigida a la recepció de persones per situacions internacionals urgents i una altra per a persones d’estades més llargues o, fins i tot, permanents, estimant-se una ocupació mitjana d’entre 200 i 300 usuaris.

Ara el Govern Central fa marxa enrere perquè les edificacions estan en un avançat estat de ruïna i davant el fort rebuig que ha generat l’esmentat projecte en la zona. I és que en els últims mesos s’han anat incrementant les veus crítiques que reclamaven la paralització de la idea de fer un centre de primeres arribades en considerar que la zona no reuneix les condicions òptimes per a això “l’edifici està a la meitat de la muntanya, allunyat dels punts on es produeix arribada massiva d’immigrants a Espanya, i a més pretenien fer-ho en uns municipis on tenim importants mancances en comunicacions per carretera o en matèria de seguretat. Véiem amb gran preocupació que el centre fora una realitat“, explicava en COPE ALCOI Rubén Catalá, un dels integrants de la plataforma ‘Salvem Aitana’.

De moment es desconeix si les restes de la Base d’Aitana tindran un nou ús o si el govern central contempla un altre projecte per a la zona. Des del moviment veïnal creuen que una bona opció seria que el recinte tornara a la naturalesa perquè el paratge recupere la imatge que tenia abans de la construcció de l’immoble.

Lorxa registra la temperatura més alta de la comarca en plenes festes patronals

Deixem arrere un cap de setmana tòrrid en el qual hem tingut el dia més càlid a les nostres comarques en tot el que portem d’estiu d’aquest 2024. Va ser dissabte passat 20 de juliol, jornada en la qual el vent de ponent va elevar el mercuri a l’interior de la província d’Alacant deixant registres considerables en els termòmetres quant a les màximes i a les mínimes es refereix.

En el cas del Comtat Lorxa va ser la població que va registrar la temperatura màxima més alta arribant-se als 43 graus a primera hora de la vesprada. Aquesta situació va coincidir amb el dia gran de les festes patronals del municipi però pese a la intensa calor els actes van tirar avant al carrer sense contratempses va pensar en un primer moment poder fer l’Entrada de Moros i Cristians a la nit però era inviable perquè hauria interferit amb la processó en honor al Sagrat Cor de Jesús. Al final, amb un poc de retard sobre l’horari habitual, es va poder fer tot i com la calor no era humit es va poder suportar amb bastant normalitat“, explicava ahir a COPE ALCOI l’alcalde de la localitat; Pau Pinar.

En la quasi totalitat de poblacions d’aquestes comarques les màximes van estar al voltant dels quaranta graus segons les dades del portal meteorològic AVAMET. En aquest sentit cal destacar que a Castalla, Onil i Ibi es van fregar els 38 graus, 39 a Gorga i Benilloba, a Alcoi o Agres es va arribar als 40, fins als 41 van arribar a Cocentaina i Planes, i 42 es van comptabilitzar a Muro o l’Alqueria d’Asnar. La màxima més freda, dins d’aquest context d’onada de calor, la trobem a Quatretondeta on va haver-hi 31 graus. La nit del dissabte va ser molt càlida marcant el termòmetre, per exemple, ni més ni menys que trenta graus en el Passeig del Comtat de la Vila Comtal mentre es duien a terme les tradicionals ‘Voltetes’ prèvies a les Festes de Moros i Cristians.

Des d’ahir la situació s’ha normalitzat un poc encara que la calor continuarà sent protagonista tota la setmana. L’AEMET pronostica per als pròxims dies cels despejats amb predomini del sol, màximes entre 35 i 37 graus, i mínimes que en les matinades estaran al voltant dels 20.

Els transportistes de la comarca van celebrar la festa de Sant Cristòfol

Com en cada mes de juliol, els transportistes de la comarca es van reunir en l’ermita de Sant Cristòfol de Cocentaina per a celebrar la festivitat en honor al seu patró. Malgrat que el dia del sant és sempre el dia 10 d’aquest mes, els actes van tindre lloc diumenge passat 14 de juliol i van arrancar a partir de les nou del matí amb un desdejuni en aquest paratge contestà en el qual no van faltar bunyols, xurros, pastes típiques o licors tradicionals de la Vila Comtal.

Mentrestant, la campana del ermitori no deixava de sonar anunciant que a partir de les deu del matí s’anava a celebrar la missa solemne en honor a Sant Cristofol, una eucaristia que va estar oficiada aquesta vegada pel titular de la parròquia del Salvador de la capital del Comtat. Don Javier Sanchiz va aprofitar la seua intervenció en l’homilia per a felicitar els conductors per aquest dia igual que els va instar a tindre sempre present al seu patró en cada viatge que realitzen. La celebració va finalitzar amb la benedicció dels vehicles estacionats en la plaça central de l’esmentat paratge situat a les portes de la Serra de Mariola “per a nosaltres sempre és una jornada molt significativa i en aquesta ocasió també hem rendit un homenatge a Toni, Enrique i Andrés. Ells, al costat de les seues esposes, van impulsar la Confraria de Sant Cristòfor dècades arrere i hem volgut fer-ho patent amb aquest emotiu instant”, va comentar Gabriel Puerto; representant de l’entitat.

Un esmorzar en un conegut establiment hostaler de la població va posar fi a aquest dia tan esperat per l’esmentada Confraria, la qual pren part també en la Setmana Santa Contestana ja que tant la creu de Sant Cristòfol com la imatge d’aquest últim obrin cada any la processó de Divendres Sant en una tradició que és única de Cocentaina.

La fauna salvatge, un enemic per als cultius de muntanya

La Unió Llauradora i Ramadera ha realitzat un estudi sobre els efectes que causa anualment la fauna salvatge (arruís, muflons, cérvols i cabres) en la zona de la Muntanya d’Alacant i les pèrdues directes per als agricultors s’acosten als 10 milions d’euros. Els majors danys d’aquestes espècies es concentren a les comarques alacantines de la Marina Alta, la Marina Baixa, El Comtat, L’Alcoià, L’Alacantí i l’Alt i Mitjà Vinalopó, on es produeixen cada vegada més pèrdues en cultius com l’olivar  (47%), ametlers (39%), altres fruiters (13%) i cereal (1%).

Des de La Unió consideren que l’agricultura a la Muntanya d’Alacant s’enfronta, a més de la sequera prolongada, a una amenaça creixent com són les espècies cinegètiques. Els cérvols, muflons, arruís, etc., animals que en temps passats eren considerats part de l’atractiu natural de la zona, s’han convertit en una preocupació significativa per als agricultors. Aquests animals, introduïts o gestionats amb finalitats cinegètics, estan causant danys considerables als cultius i generant un impacte econòmic i ambiental alarmant.

Tots aquests animals són herbívors pel que s’alimenten d’una àmplia varietat de plantes, incloent-hi les cultivades pels agricultors de la zona. Els cérvols, per exemple, tenen una preferència per brots tendres i fulles, la qual cosa els converteix en una amenaça per a les plantacions joves i els arbres fruiters. Els muflons, amb els seus hàbits de pasturatge, poden devastar camps sencers de cereals i hortalisses, mentre que els arruís, amb la seua capacitat d’adaptar-se a terrenys escarpats, no sols consumeixen cultius, sinó que també poden desarrelar plantes a la recerca d’aliment.

A part d’aquesta evident pèrdua directa de la collita també hi ha conseqüències indirectes, com l’augment  dels costos per als agricultors que han d’invertir  en mesures de protecció, així com en la replantació de cultius danyats. A més, els danys recurrents poden desincentivar als agricultors, reduint la productivitat i la viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles. L’impacte econòmic d’aquestes espècies en l’agricultura alacantina és significatiu. Els danys causats no sols afecten els cultius, sinó que també estan provocant accidents de trànsit, i el risc de transmissió de malalties a altres espècies animals.

L’arruí per exemple és una espècie procedent del nord d’Àfrica i introduïda a Múrcia en els anys 70 i està catalogada com a espècie exòtica invasora. A les comarques de la Muntanya d’Alacant es calcula que pot haver-hi uns 2.500 exemplarsl’equilibri entre la conservació de la fauna cinegètica i la protecció de l’agricultura és un desafiament complex, però manejable. La Muntanya d’Alacant, amb la seua rica biodiversitat i el seu important sector agrícola, pot servir com a model per a altres regions enfrontades a problemes similars. Amb un enfocament integrat i sostenible, és possible protegir els interessos dels agricultors al mateix temps que es conserva la riquesa natural que defineix a aquesta bella regió. És crucial per tant implementar des de la Conselleria de Medi Ambient estratègies de gestió sostenible que equilibren la conservació de la fauna cinegètica amb la protecció de l’agricultura”, assenyala Miguel Ángel García, agricultor afectat i productor d’oli de La Unió a Benifallim (L’Alcoià).

García ha vist com en els últims anys ha perdut bastant collita d’olives en la parcel·la que té més pròxima a la serra per les destrosses dels animals ungulats, mentre en 2022 va tindre uns 1.300 quilos, en 2023 va recollir ja només sobre 300.

L’Alcúdia va donar la benvinguda a l’estiu amb les seues festes populars

La pedania de l’Alcúdia va celebrar a principis de juliol les seues tradicionals festes en honor a Sant Pere Apóstol, un costum que cada estiu és molt esperada a Cocentaina i que en els últims anys ha tornat a agafar impuls gràcies a la implicació dels veïns i les veïnes en tots els actes que es programen. Els festejos van començar oficialment el divendres dia 5 amb l’esperada ‘Nit de l’Olla’ i en aquesta jornada no va faltar la popular ‘Entraeta’ pels carrers de la pedania al costat d’un sopar a l’aire lliure que va reunir un bon nombre d’assistents en la plaça situada davant l’església.

El matí de l’endemà va estar reservat per a l’esmorzar popular i el campionat de cotos, mentre que al migdia va arribar el torn d’un menjar amenitzat per la xaranga de l’Agrupació Musical El Deliri de Gorga. Després d’ella, van començar els preparatius per a l’esperada Entrada de Moros i Cristians ja que res feia presagiar a primeres hores de la vesprada que l’adversa climatologia seriosa la protagonista. I és que passades les set va caure una forta tempesta, acompanyada d’aparell elèctric, però aquest contratemps no va minvar les ganes de festa del veïnat d’aquesta pedania contestana. En els intervals que va donar la pluja van eixir al carrer les formacions de Maseros, algunes d’elles formades íntegrament per xiquets, i també es van veure diverses esquadres de negres fent part del trajecte, encara que baix a amenaça constant de les precipitacions. El mal temps sí que va obligar a suspendre la cercavila de disfresses i va motivar que el sopar es fera a cobert perquè passades les deu de la nit va tornar a ploure amb força abans que escampara el temporal.

Ja en l’últim dia d’aquestes jornades tan especials, el diumenge dia 7, els més xicotets van tindre tot el protagonisme amb diverses activitats i entre les quals no va faltar una festa de l’espuma. D’altra banda, es van dur a terme diversos actes religiosos dedicats a Sant Pere com la missa del matí o la processó de la vesprada en la qual nombrosos fidels van acompanyar a la imatge del patró. Un concert conjunt, entre la Colla Mal Passet i el Grup de Percussió i Dolçaines d’Ontinyent, va posar fi a unes celebracions el tret d’eixida de les quals es va produir el 22 de juny de la mà del descobriment del cartell anunciador, obra de María Jesús Ferrer, acompanyat de balls populars a càrrec del Grup de Danses Cocentaina.

Rescaten a l’ocupant d’un cotxe després d’un accident a Benimarfull

Efectius del Consorci Provincial de Bombers de la Diputació d’Alacant van actuar el divendres a la nit en un accident de trànsit ocorregut a Benimarfull (El Comtat). En primer lloc van procedir a estabilitzar al ferit i després es va dur a terme a la seua excarceració per a alliberar-lo del vehicle sent immediatament atés pels serveis sanitaris. Malgrat la magnitud del mateix accident, en el qual el cotxe va quedar pràcticament destrossat, no va caldre lamentar fatals conseqüències segons la informació facilitada pel mateix cos de Bombers.

Aparatosa bolcada d’un cotxe al carrer Perú d’Alcoi

Aquest accident a Benimarfull posava fi a un divendres 12 de juliol que va arrancar també amb sobresalt a Alcoi. En aquest cas, un conductor va donar positiu en alcoholèmia després de bolcar amb el seu cotxe al carrer Perú de la capital de l’Alcoipa, uns fets que van tindre lloc a primera hora del matí segons van informar els agents de la Policia Local de la ciutat. Fins al lloc dels fets es van traslladar els mateixos agents de la Policia local, els quals van confirmar el positiu després de les proves realitzades al conductor. Malgrat l’espectacularitat del mencionado accidente, i la posició amb la va quedar finalment el vehicle en un carrer que destaca per ser estret, tan sols va caldre lamentar danys materials. Al conductor se li investiga ara per un presumpte delicte contra la seguretat viària.

En el cas d’Alcoi, la Policia Local també ha seguit aquest cap de setmana amb labors de vigilància en espais concorreguts durant l’estiu com les piscines municipals. A això se li va unir un dispositiu especial entre la vesprada i la nit d’ahir per a garantir que el partit de la final de l’Eurocopa, que es podia veure en pantalla gegant en la Plaça d’Espanya, transcorreguera amb total normalitat.