Un interessant llibre de Joan Josep Pascual aprofundeix en la figura del Cap Batedor de la Festa de Muro

El passat 14 de novembre va tindre lloc a la Biblioteca Municipal de Muro la presentació del llibre “Els caps batedors: elegància i espectacularitat”, una obra elaborada per Joan Josep Pascual que recupera la història, l’evolució i el paper protagonista d’esta figura tan representativa de les Festes de Moros i Cristians d’este municipi del Comtat. L’autor ha explicat hui a COPE ALCOI que el llibre ha sigut possible gràcies al suport de la Junta de Festes i al patrocini de diverses empreses, així com a la cessió de fotografies de Rai Martínez i la maquetació d’Ivan Guerola, responsable també de la portada. Pascual ha volgut agrair públicament a tots els Caps Batedors que han aportat informació, vivències i experiències per enriquir la publicació.

L’obra està dividida en dues parts: una primera centrada en contextualitzar el paper del Cap Batedor dins les Entrades, descriure els moviments del cavall i repassar els orígens d’esta figura a Muro —introduïda després de la Guerra Civil—, i una segona secció que recopila imatges dels 65 caps batedors que han format part de la Festa al llarg de la seua història. Durant la intervenció a COPE ALCOI, Pascual ha recordat algunes de les anècdotes destacades que recull el llibre, com la protagonitzada per José M. Climent ‘Corxo’ en 1973, durant la Capitania de la Filà Maseros, o la del jove Nico Cascant en la Capitania de la Filà Realistes en 2005; episodis que mostren la dificultat, la responsabilitat i el risc que implica esta funció tan aplaudida pel públic durant les desfilades. El llibre també dedica un apartat a la Filà Contrabandistes, històricament vinculada al món del cavall i bressol de nombrosos Caps Batedors, donada la tradició eqüestre de molts dels seus membres.

La publicació ha tingut una excel·lent acollida a Muro i especialment en l’àmbit fester, convertint-se en un document imprescindible per a preservar una part essencial dels Moros i Cristians. Amb este treball, Joan Josep Pascual suma una nova aportació a la investigació festera, després d’obres anteriors dedicades a les Ambaixades o a la història de la Cavalcada de Reis, que celebrarà 125 edicions en 2026.

L’entrevista completa a Joan Josep Pascual la pots escoltar a continuació:

Conclou a Cocentaina la neteja del ‘Barranc del Capenal’ situat en Gormaig

L’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cocentaina ha dut a terme en les darreres setmanes la neteja i el condicionament del barranc del Capenal, situat a la urbanització de Gormaig. L’actuació, segons informen des del consistori contestà, ha sigut possible gràcies a una subvenció concedida per la Conselleria i dotada amb una partida d’aproximadament 17.000 euros.

El regidor de Medi Ambient en el govern local de la Vila Comtal, Adrián Botella, destaca que “aquesta obra és necessària per a la prevenció d’incendis forestals i ens permet reforçar la protecció i preservació de la urbanització de Gormaig”. Segons explica l’edil, aquest tipus d’intervencions tenen com a objectiu principal millorar la seguretat de l’entorn i responen a les aportacions que els veïns i veïnes han traslladat en les reunions mantingudes, on van exposar les necessitats específiques de cada zona.

Des de l’Ajuntament de Cocentaina recorden que la intervenció reafirma el compromís amb la protecció del medi ambient i la prevenció de riscos en l’entorn de la Serra de Mariola. Finalment, posen en valor les aportacions ciutadanes a l’hora de definir projectes d’aquestes característiques.

Cocentaina suma tres agents a la Policia Local

Cocentaina ha donat recentment la benvinguda oficial a tres funcionaris de carrera que s’incorporen a la plantilla de la Policia Local. Es tracta d’un fet significatiu per al municipi, tal com remarca el govern local contestà, ja que el cos policial és una peça fonamental en la garantia de la seguretat, la convivència i la protecció de tots els veïns i veïnes.

L’executiu també posa en valor la important tasca que desenvolupen diàriament els agents “estan en primera línia, amb la professionalitat que els caracteritza i amb una clara vocació de servei públic” i afegeixen que amb aquesta presa de possessió “es referma el compromís d’aquest equip de govern pel que fa al reforç i consolidació de la plantilla de la Policia Local de Cocentaina”, detalla l’alcalde i regidor de Seguretat, Rubén Muñoz. El primer edil assenyala, igualment, que Cocentaina és un poble segur “per això continuarem treballant per dotar el cos policial dels recursos humans i materials necessaris. En nom de tot l’Ajuntament, i en la seua representació, els desitgem una trajectòria plena d’èxits i satisfaccions. Sobretot, els agraïm el seu compromís amb Cocentaina. Enhorabona i benvinguts”, conclou.

Amb l’arribada d’aquests agents, la plantilla de la Policia Local arriba als 20 efectius. Encara està previst incorporar-ne més pròximament, amb la qual cosa el nombre total podria arribar als 25.

L’alcalde de l’Alqueria es defensa: “confie que prompte s’aclarisca tot”

L’alcalde de l’Alqueria d’Asnar, César Palmer, ha eixit al pas de les recents denúncies generades al voltant de la gestió de l’efectiu del gimnàs municipal, així com de la possible moció de censura que actualment planeja sobre l’Ajuntament d’aquesta població del Comtat.

En un comunicat dirigit a tot el poble, Palmer ha explicat de manera detallada i cronològica els fets, destacant que els ingressos en efectiu rebuts a finals d’agost i durant setembre, per un total de 4.800 €, estaven documentats i registrats, seguint la pràctica habitual de l’Ajuntament. Segons ha indicat, la confusió va sorgir després del robatori amb força ocorregut el 30 d’octubre, que va interrompre la operativa d’ingrés del diners al banc.

L’alcalde ha criticat la difusió de la idea que “ningú sabia res” sobre la presència d’aquest efectiu a l’Ajuntament, recordant que tant en ple municipal com en reunions internes prèvies, diversos membres de l’equip de govern tenien coneixement de les entregues i la seva custòdia.

Palmer ha insistit que “jo no he robat res. Confie plenament en el treball de les forces i cossos de seguretat perquè, una vegada finalitze la investigació, s’aclareixi el robatori amb força del 30 d’octubre”, declaració realitzada a COPE ALCOI.

Quant a la possible moció de censura, l’alcalde no s’ha pronunciat sobre canvis en l’alcaldia i ha preferit defensar la seua gestió, descartant la dimissió, malgrat estar actualment en solitari al capdavant de l’Ajuntament i assumint totes les regidories. “Continuaré treballant per l’interés general del municipi. Mantinc obertes les portes del diàleg amb tots els grups polítics. Estic disposat a reconstruir un espai de treball per l’interés general del poble, però no dimitiré. L’Alqueria mereix estabilitat, treball seriós i respecte, i jo continuaré defensant-ho cada dia”, ha conclòs.

L’entrevista completa a César Palmer la pots escoltar a continuació:

Roger de Llúria, protagonista d’unes interessants jornades a Cocentaina

Cocentaina es prepara per a posar en marxa unes jornades dedicades a difondre la figura de Roger de Llúria, primer senyor feudal de la Vila Comtal, coincidint amb el 720 aniversari de la seua mort. La iniciativa també ret homenatge a Na Saurina d’Entença, amb l’objectiu de rescatar la rellevància històrica i el llegat que tots dos deixaren al municipi i en el conjunt de la Corona d’Aragó.

Les sessions, obertes al públic i de caràcter gratuït, se celebraran aquest divendres i demà dissabte al Centre Social Real Blanc. El regidor de Patrimoni, Paco Payà, va explicar durant la presentació que és la primera vegada que Cocentaina acull una trobada acadèmica centrada exclusivament en la família Llúria: “Volem recordar el seu protagonisme al segle XIV i el paper decisiu que tingueren en la configuració del poble que coneixem hui”, va dir. El programa arrancarà  a les 19:00 hores amb l’acte inaugural, seguit de la conferència de Rossanna Lamboglia, investigadora de la Università della Basilicata, centrada en la formació i els primers anys de Roger de Llúria.

L’activitat continuarà el dissabte amb una jornada completa, de 09:00 a 19:30 hores, en la qual participaran historiadors i especialistes com Marina Miguel Vives, Carmen Subiranas, Enric Guinot, José Cabezuelo o José Tébar, a més de tècnics municipals i del MARQ. Segons va detallar la tècnica de Patrimoni, Elisa Doménech, les ponències tractaran temes com el sepulcre de Llúria al Panteó Reial de Santes Creus, la situació del Regne de València durant la seua època, els conflictes del llinatge o la petjada de la família a Cocentaina. “Tots ells aportaran claus per a entendre la presència dels Llúria en la població i la seua influència en el nostre passat”, comenta Doménech. Per últim, l’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz, va animar la ciutadania a participar en les jornades: “Part del que som com a contestans li ho devem a Roger de Llúria. És una figura poc coneguda i volem posar en valor la seua història i el seu llegat familiar”.

De manera paral·lela, el Palau Comtal manté oberta al públic l’exposició “Llúria, Senyors i Senyores de la Terra”, impulsada pel MARQ. Esta mostra, que va obrir amb motiu de la Fira de Tots Sants, es podrà visitar fins a la tardor del pròxim any.

Fageca posa en valor el jaciment de La Salema i reclama suports per a la seua conservació

El municipi de Fageca, al cor de l’interior d’Alacant, ha fet un pas decisiu per a garantir la protecció d’un dels tresors paleontològics més singulars de la geografia valenciana: el jaciment de La Salema, un espai excepcional que conserva fauna fòssil del Plistocé i que l’Ajuntament vol preservar, estudiar i convertir en un referent científic i cultural. Segons assenyala el consistori, aquest enclavament és considerat “un dels laboratoris naturals més destacats del Mediterrani” i requereix una aposta ferma per part de totes les administracions.

Situat a 770 metres d’altitud i allotjat en una cavitat càrstica, La Salema conserva nivells fòssils del Plistocé Mitjà i Superior amb restes de grans mamífers com l’Ursus arctos, la Crocuta crocuta o la Panthera pardus, juntament amb una rica microfauna formada per ratpenats, rosegadors i rèptils. Esta diversitat convertix el jaciment en una peça clau per a reconstruir antics ecosistemes i comprendre l’evolució climàtica del Mediterrani, consolidant-lo com un punt estratègic per a la investigació valenciana.

Malgrat el seu enorme valor científic, l’espai ha patit problemes de conservació degut a l’absència d’intervencions continuades i a episodis d’espoli ocorreguts dècades arrere. L’Ajuntament alerta que és imprescindible impulsar mesures urgents i coordinades “per a protegir una oportunitat històrica per al municipi i per al conjunt de la Comunitat Valenciana”. Per a Fageca, un poble amb poc més de 100 habitants i catalogat en risc de despoblament, La Salema representa també una via per a impulsar turisme científic, divulgació i desenvolupament rural sostenible.

El consistori ja compta amb un Pla Director que contempla cinc anys de treball i una inversió d’uns 35.000 euros anuals destinats a investigació, conservació i museïtzació del jaciment. Este document establix el marc necessari per a garantir una gestió rigorosa i sostenible, amb l’objectiu que La Salema arribe a convertir-se “en un referent provincial i autonòmic”. Finalment, l’Ajuntament de Fageca manifesta la seua voluntat de treballar conjuntament amb les institucions i fa una crida a sumar esforços per tal de transformar La Salema en un espai de coneixement, recerca i projecció territorial.

Concentració de veïns a L’Alqueria d’Asnar per a exigir la dimissió de l’alcalde

L’Alqueria d’Asnar continua travessant un context polític complicat després dels últims esdeveniments que s’han donat al municipi. Ahir a la vesprada, diversos veïns es van concentrar a la plaça principal de la localitat per reclamar la dimissió de l’alcalde César Palmer, una protesta que sorgeix a conseqüència de la desaparició de 6.300 euros de la recaudació de la piscina municipal, denunciada pel PSPV aquesta mateixa setmana.

Els fets, que van transcendir fa uns dies, van provocar que la passada setmana els concejals del PP renunciaren a totes les responsabilitats que ostentaven a l’Ajuntament, acompanyats un dia més tard per l’edil No Adscrita que fins fa poc compartia files amb l’alcalde, inicialment a Compromís, i després com a independents després d’abandonar l’any passat aquest últim partit.

Des del PP, en declaracions a Ràdio Élite de Muro, han explicat que van proposar un acord d’alternança a l’alcaldia després de conèixer la desaparició del diners i després que la quantia econòmica no estiguera reflectida a la contabilitat municipal. El portaveu, Juan Vicente Cortés, ha aclarit que va tenir constància de la desaparició dels 6.300 euros el passat 30 d’octubre, quan l’alcalde ho va informar als grups polítics de l’Ajuntament, i assenyala que tant ell com l’interventor municipal no tenien constància d’aquesta recaudació, ja que estava registrada a la contabilitat oficial:

“Creiem que és un fet molt greu i per això vam proposar que hi haguera un releu a l’alcaldia i fins i tot un canvi en el procediment per poder tindre controlada aquesta recaptació amb tot detall. César Palmer es va negar i ens vam veure abocats a deixar l’executiu. El poble necessita estabilitat i la solució és buscar un candidat de consens, amb un govern de concentració, per afrontar el que resta de legislatura”, indica Cortés.

En aquest escenari, continua sobrevolant la possibilitat d’una moció de censura. Tant el PP com el PSOE reconeixen les dificultats d’assolir un acord per qüestions ideològiques, deixant en mans de l’edil No Adscrita un paper clau. El seu vot podria permetre que el PSOE, la llista més votada en 2023 amb tres concejals, lidere un canvi de rumb al poble que gran part del veïnat considera urgent per a aquesta població del Comtat.

Nova polèmica en L’Alqueria: denuncien una altra presumpta irregularitat de l’alcalde amb 6.000 euros

La tensió política continua a L’Alqueria d’Asnar i suma un nou capítol després que la passada setmana l’alcalde, César Palmer, es quedara sol al capdavant de l’executiu assumint totes les regidories. Tot això després que el PP renunciara a les regidories que ostentava en el govern local, pas que també va donar després l’edil No Adscrita, que havia format part del grup municipal de Compromís amb Palmer fins que tots dos van deixar la formació política el 2024.

Ara, el PSPV-PSOE ha tornat a denunciar possibles irregularitats en la gestió de l’alcalde tránsfuga, centrant l’atenció en 6.300 euros que, segons els socialistes, no haurien estat ingressats ni a la caixa municipal ni al compte bancari. Segons el PSPV, aquests fons corresponen a ingressos de la piscina municipal entre agost i octubre de 2025, i van ser lliurats directament al primer edil, sense constància alguna en el registre oficial. La formació exigeix explicacions immediates tant a Palmer com a l’aleshores regidor d’Economia i Hisenda, el popular Juan Vicente Cortés, i adverteix que podria tractar-se d’un cas de negligència greu o ús indegut de fons públics.

“En octubre de 2025, Palmer va ingressar 1.625 euros corresponents a una altra recaptació desapareguda des de 2024, només després de la pressió del grup socialista. Per què no es va procedir igual amb els 6.300 euros pendents? És una situació molt complexa, per això iniciarem accions legals”, alerta el portaveu del PSPV, Andreu Ripoll.

Des de les files socialistes insisteixen, una vegada més, que l’alcalde hauria de presentar la dimissió, i fins i tot van més enllà en reclamar també la dimissió de Juan Vicente Cortés, fins ara regidor d’Hisenda. El context, sens dubte, es fa cada vegada més insostenible en aquest petit municipi del Comtat, que fins al 2023 havia gaudit d’una notable estabilitat política, amb l’històric Jaume Pascual com a primer edil de manera ininterrompuda des de l’any 1979.

Muro planteja la millora de la seua Caserna de la Guàrdia Civil

L’Ajuntament de Muro s’ha reunit recentment amb el subdelegat del Govern a la província d’Alacant, Juan Antonio Nieves, per analitzar el futur del quarter de la Guàrdia Civil del municipi. En la trobada, a la qual van assistir l’alcalde, Vicent Molina, i el primer tinent d’alcalde, Saül Serrano, es varen valorar diverses opcions per millorar les instal·lacions actuals, considerades insuficients en aquests moments per a les necessitats del cos de seguretat i també de les poblacions de la comarca que depenen de la Guàrdia Civil de Muro.

Entre les alternatives plantejades figura la rehabilitació integral de l’edifici actual o, com a opció de major abast, la construcció d’un nou quarter en un solar de sòl dotacional situat a la zona de l’estació. El mateix primer edil, Vicent Molina, explicava a COPE ALCOI que és necessari dur endavant aquest projecte “per garantir unes millors condicions per als agents, de manera que puguen continuar prestant un servei de qualitat tant a Muro com als municipis del Comtat als quals els correspon atenció des del quarter del nostre poble”, afirma.

La reunió també va servir per abordar una segona qüestió de gran rellevància: la possible cessió del tram de la carretera Nacional 340 comprés entre l’ermita de Sant Antoni i el límit amb el terme municipal de Cocentaina. Aquesta mesura permetria millorar la seguretat viària i facilitar la gestió urbanística de la zona, una de les principals entrades al municipi. Segons va detallar l’alcalde, aquesta cessió obriria la porta a actuacions com l’eliminació de l’afecció urbanística de la zona de la Plana, la construcció de noves rotondes, la reducció de costos de manteniment o l’establiment de convenis amb l’administració competent. Tot això, afirma Molina, permetria “avançar en una planificació urbanística més coherent i adaptada a les necessitats actuals de la localitat”, assenyala.

De moment, les negociacions sobre ambdues qüestions continuen obertes. Tanmateix, l’Ajuntament confia que les converses puguen concretar-se prompte en solucions efectives “es tracta de decisions que suposarien una millora significativa tant per a la seguretat ciutadana com per a la planificació urbanística de Muro”, conclou l’alcalde.

Muro reivindica el seu llegat academicista i neoclàssic amb unes noves Jornades Europees de Patrimoni

Muro es convertirà, del 21 al 29 de novembre, en l’epicentre del patrimoni cultural amb la celebració de les II Jornades Europees de Patrimoni, una cita que consolida el municipi com a referent del patrimoni academicista i neoclàssic en el context europeu. Sota el lema “Patrimoni arquitectònic: finestres al passat, portes al futur”, la programació inclou xarrades, visites guiades, exposicions i tallers que mostraran com els nous llenguatges estètics van transformar l’antiga vila medieval en un espai més obert i lluminós.

Aquestes jornades, integrades en el programa del Consell d’Europa, arriben per segona vegada a les comarques de l’Alcoià-El Comtat de la mà de Muro, que reivindica així un llegat discret però de gran valor. Mentre Alcoy destaca pel seu modernisme i Cocentaina pel seu patrimoni barroc, Muro posa el focus en les seues façanes ordenades, balcons, obertures i cornises que, entre els segles XVIII i XIX, van introduir els estils academicista i neoclàssic al municipi. “L’objectiu és posar en valor i difondre el patrimoni que tenim a Muro, moltes vegades desapercibut fins i tot per als veïns. Conéixer el que ens identifica és el primer pas per estimar-ho, preservar-ho i viure-ho com a comunitat”, explica el regidor de Patrimoni Cultural, Sergi Silvestre.

La programació combina investigació acadèmica, memòria oral i participació ciutadana. Destaca, d’una banda, els grafits històrics de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, un testimoni que conserva la petjada de generacions que han habitat i transformat l’edifici. D’altra banda, les rutes i passejades pel nucli urbà permetran descobrir Muro com un manual a l’aire lliure de l’academicisme i el neoclassicisme, mostrant l’evolució de l’antiga vila andalusina cap a un poble obert a la llum. El regidor Silvestre assenyala que aquests testimonis culturals “són marques del pas del temps, rastres de la gent que ha habitat els espais mentre l’edifici creixia i canviava”.

La direcció tècnica de les jornades està a càrrec del consultor en Patrimoni Cultural Josep Valero, que ha articulat el programa al voltant de tres eixos: patrimoni perdut, patrimoni silenciós i disseny gràfic com a eina de comunicació cultural. Des d’aquesta perspectiva, Muro connecta el seu relat local amb l’esperit de les Jornades Europees de Patrimoni, orientades a reforçar la consciència sobre allò que uneix les societats europees. “Aquestes jornades són una oportunitat per reivindicar el nostre llegat i la nostra història i construir un futur més sensible al que hem estat. Enguany treballem tres pilars: el patrimoni perdut, el silenciós —allò que existeix però no es veu— i la importància del disseny gràfic per comunicar identitat i cultura”, explica Valero.

El programa inclou tallers de patrimoni amb l’alumnat de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi (EASD), una exposició dels seus projectes per renovar les sales del Centre Cultural Vila de Muro i una campanya de sensibilització sobre el patrimoni. També es presentarà el llibre “La lliçó de la pedra” d’Ivana Ponsoda Revert, dedicat a la pedra en sec; així com una sessió de reconeixement d’espais i persones a partir del fons fotogràfic “Ramiro Fotògraf”. A més, es donaran a conèixer les línies estratègiques del Pla de Patrimoni Cultural de Muro i la nova marca corporativa de patrimoni cultural, dissenyada per Rafa Calbo. Completaran la programació una ruta guiada pels grafits de la parròquia, dirigida per l’historiador i arqueòleg Pedro Corredor a partir de les investigacions de Judith Santos-Olmo, i un passeig interpretatiu pel Muro academicista i neoclàssic, conduït pel mateix Valero.

Totes les activitats de les II Jornades Europees de Patrimoni de Muro seran gratuïtes. Algunes propostes, com la ruta dels grafits històrics, requereixen inscripció prèvia per motius d’aforament a través del correu patrimoni@vilademuro.net. El programa complet es pot consultar a la web municipal.