Nova solsida en l’edifici de Sant Francesc 50 d’Alcoi

Ahir a la vesprada van tornar a saltar totes les alarmes al carrer Sant Francesc d’Alcoi en produir-se una nova solsida en l’edifici situat en el número 50 d’aquesta cèntrica via de la ciutat. Aquest immoble ja va viure una situació similar el passat estiu però en aquesta ocasió els despreniments van afectar la part posterior. Fins al lloc dels fets es va desplaçar ràpidament la Policia Local, que va acordonar la zona, i l’incident no va produir majors danys tant en l’edificació com a veïns o transeünts. Si que el mateix veïnat del carrer es va alertar en escoltar el soroll i veure la pols que es va originar després de la caiguda de pedres i rajoles.

Cal recordar que la finca data de 1940 i era una de les poques que no havia sigut rehabilitada en la zona, segons va informar l’Ajuntament d’Alcoi després de l’anterior solsida que es va produir en la matinada del 17 de juliol. A més, els propietaris havien rebut ja un total de 5 multes coercitives per no passar la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Afegir també que des del Partit Popular d’Alcoi van expressar anit en xarxes socials la seua preocupació per la situació en la segueix aquest edifici del carrer Sant Francesc i van instar l’executiu local a buscar una solució urgent “esperem que el govern es prenga molt enserio aquest problema i no deixe de nou desemparats als veïns del Centre“, van assenyalar.

Accident d’un camió a Millena

Al marge d’això, un camió va eixir de la carretera també ahir a la vesprada mentre circulava per CV-710 en el terme municipal de Millena, al Comtat. El conductor i el copilot van quedar atrapats en la cabina i va ser necessària la intervenció dels Bombers del Consorci Provincial d’Alacant per a la seua extracció. Els serveis mèdics van atendre dos homes de 35 i 57 anys per politraumatisme que van ser traslladats a l’Hospital d’Alcoi i de Sant Joan, respectivament.

Aquests són els festius en els col·legis d’Alcoi per al curs 2024/2025

La Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana ha donat llum verda a la proposta del Consell Escolar Municipal d’Alcoi, que estableix tres dies no lectius per al curs escolar 2024-2025. Les jornades seleccionades són el 17 i 18 de març, abans del festiu autonòmic de Sant Josep que serà el dimecres 19 de març, i el 6 de maig que coincidirà amb el dia posterior a les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. Cal recordar que la trilogia s’allarga enguany fins al primer cap de setmana de maig pel fet que la Setmana Santa cau tardana en el calendari, la qual cosa porta a celebrar La Glòria el 20 d’abril ja que en eixe dia cau el Diumenge de Pasqua.

Des del Consell Escolar s’ha decidit que el dilluns 28 d’abril, últim dia de les vacances de Pasqua en la Comunitat Valenciana, siga un dia lectiu a Alcoi, canviant-lo pel divendres 2 de maig. Aquesta modificació respon a la necessitat d’equilibrar els festius, ja que enguany no hi ha possibilitat de fer pont amb festiu en dimarts o dijous. A més, es destaca des del Consistori que el segon trimestre és el que menys festius té amb una major càrrega lectival’elecció d’aquests dies busca racionalitzar els festius i facilitar la conciliació familiar i laboral. També s’ha tingut en compte la celebració de les Festes Moros i Cristians, programades del 3 al 5 de maig, la qual cosa justifica l’elecció del 6 com a dia no lectiu“, afirma el regidor d’Educació; Alberto Belda.

Apuntar que en el cas de les Festes, els escolars tindran festiu el Dia dels Músics acabant les classes el dimecres 30 abans de les celebracions. Tot això pel fet que el Primer de Maig, Dia del Treball, serà el dijous anterior a l’inici dels Moros i Cristians.

Tots els camins porten… al Santuari de la Mare de Déu d’Agres

Article de Javier Pascual Mataix, historiador

Sobre els cingles del racó vedat, ben abraçat per la verdosa frondositat de la serra de Mariola, i envoltat pels vestigis del vell castell àrabs, corona al poble d’Agres el Santuari de la Mare de Déu.

 

Des de la seua aparició al pastor Gaspar Tomàs el 1484, ha sigut este racó lloc de recolliment, fe i devoció de tots aquells que han acudit en peregrinacions a trobar-se amb la imatge, de cara morena i fumada, coneguda – popularment – com la Moreneta de Mariola.

Conta la història que, en la vesprada del 31 d’agost d’eixe mateix any, la Basílica de Santa Maria d’Alacant va patir un pavorós incendi, i els pescadors que es trobaven afaenant al Postiguet vegueren eixir la imatge romànica que presidia un dels altar. La mateixa que seria trobada a Agres en la matinada del dia següent per anomenat pastor, mancat des de xicotet, tornant-li el braç.

Al mateix lloc de l’Aparició es va fer una senzilla ermita cuidada per pastors i algun ermità, però seria l’any 1578 quan se cimentaria l’actual edifici. Construït fins a en tres fases diferents, de parets encalçades i elegant sobrietat, de naus renaixentistes i acolorides ceràmiques valencianes dels segles XVI – XVIII, el santuari – o convent, com encara es resisteixen a anomenar-lo els agresans i agresanes -, va ser fundat pels frares franciscans per ordre del baró Gaspar de Calatayud i amb el permís de l’arquebisbe Joan de Ribera.

Un edifici emblemàtic i ple d’espiritualitat al qual cada any arriben milers de devots en les seues romeries multitudinàries. I és que Agres està orgullós de poder dir que la seua Mare de Déu és la segona més visita de la Comunitat Valenciana, almenys des de finals del segle XVII, i una de les considerades més miraculoses de tota Espanya.

Bona mostra en donen els exvots que els seus fidels deixen en una sala de l’escalinata d’entrada. Promeses i agraïments que reprodueixen en cera parts del cos humà per als quals s’ha demanat cura, així com moltes promeses i vots.

La imatge original fou destruïda en la Guerra Civil, i la que hui podem vorer és obra de Remigio Soler. Això si, l’escultor va col·locar en ella restes de la vertadera, què ara són considerades relíquies.

Es tracta d’una Mare de Déu d’estil romànic: asseguda, amb el Xiquet al braç i amb una mà en posició de benedicció. L’original també era així, però les imatges que ens han arribat d’Ella la mostren vestida amb el mant, cosa que fa que no pugam apreciar la talla del segle XV. Ara bé, Soler va voler dibuixar un incipient somriure al seu rostre, pel que inclús es podria dir que és d’estil romànico-gòtic.

Sabíeu que és diu que eixe somriure va canviant? No són pocs els que asseguren que a la Mare de Déu, algunes vegades, se la veu més somrient, i altres més seriosa.

Després de les festes patronals, celebrades a principis de setembre, la localitat acull tots els diumenges de setembre les històriques romeries.

Antigament, eren els frares i el Consell de la Vila qui s’encarregaven d’engalanar els carrers per a rebre als forasters, i eixint des de la mateixa parròquia baix la creu processional, pujaven al convent per anar passant en perfecta formació per davant de la imatge.

Tal era la nombrosa arribada de fidels que l’any 1649 els frares fundaren l’hostatgeria, junt a l’edifici conventual, atès que a molts romers els era impossible vindre fins a Agres i tornar als seus llocs d’origen en un sol dia. No obstant, esta seria abandonada i tancada amb la desamortització del ministre d’Hisenda, Mendizábal, l’any 1835. I encara que es va reobrir com a escola en ocasions puntuals, mai no va tornar a actuar com a hostatgeria. Ara, els seus murs de maçoneria queden abraçats per la hedra i a mercè de l’imparable pas del temps.

Però la seua reconeguda devoció i festes no sempre foren com ara les coneixem. Ni tampoc les principals de la Vila, ja que estes eren les de Sant Miquel, patró del poble, si més no, des del segle XIII. Però la creixent fama de la Mare de Déu pels regnes de les Espanyes va anar canviant el sentiment. I d’esta manera, començaren a institucionalitzar-se a partir del segle XVIII.

Cal tindre en compte que, en un primer moment, al estar vinculades exclusivament a l’aparició i ambaixada de Gaspar Tomás, eren enteses com a festes merament religioses, més que lúdiques i populars.

Pràcticament, des de l’arribada dels franciscans, el retor i vila pujaven en processó tots els anys el dia de la Nativitat de la Mare de Déu, sense que la imatge ixquera del seu altar; soles ho feia en casos excepcionals, com ara guerres o epidèmies.

La primera gran commemoració de la seua Aparició fou l’any 1784, quan es feien els tres-cents anys de la Vinguda. Amb el permís corresponent, si sabem que la imatge va eixir del convent per a ser traslladada a la parròquia, i que la mateixa vesprada, després de la solemne missa, va ser de nou tornada al seu altar.

Però al 1802 ja hi ha constància d’una junta de festes, i a partir de 1804, les de la Mare de Déu es convertirien en les de més renom. Tot i això, sense voler endarrerir a les de Sant Miquel.

Encara que pot parèixer que peregrinació i romeria són el mateix, és ben cert que són diferents. Peregrinació és el camí que es fa per a trobar-se amb la divinitat que tot fidel busca. Romeria, a més, té un caràcter lúdic i de camp. Un terminació que prové de la ciutat de Roma. I és que ja sabem que tots els camins porten a Roma, veritat?.

Estes romeries foren constants i cada vegada més nombroses des del mateix moment de l’Aparició, però especialment a partir de 1600, quan una terrible epidèmia de pesta negra sacsejà les nostres comarques i molts pobles pregaren la intercessió de la Moreneta.

La població que més vot professa des de llavors és la d’Ontinyent. Conta la història que, en principi, van tractar de portar la imatge fins a la Vila. Però segons s’allunyava d’Agres, la imatge començà a pesar de tal manera que era impossible avançar amb ella. Per la qual cosa, va ser el seu mant qui va processonar per Ontinyent.

Hui en dia, la Festa del Camí dels Carros és l’encarregada d’organitzar les festes del barri de la Mare de Déu d’Agres a Ontinyent i de l’anual romeria.

A principis del segle XIX s’obria un nou capítol en la història de les peregrinacions al convent. Després de diferents epidèmies, com la del còlera de 1885 o la guerra del francès de 1812, la devoció entre els pobles veïns tornà a manifestar-se, fins a tal punt que Consell i frares van autoritzar la celebració de firetes i venda de productes al preu que convingueren. Firetes que es mantenen.

Una fita històrica fou la de l’arribada del ferrocarril a Agres per part de la companyia ferroviària V.A.Y, la qual, abans de la construcció de les xarxes ferroviàries, va demanar justificació a les diferents poblacions per a establir estacions en elles. A Agres, no hi havia altra que la de facilitar l’arribada de romers al convent, com així va ser.

Com a curiositat, aprofitant les pedres que els canterers treien per a la construcció es van poder fer les 14 estacions del via crucis del santuari al voltant de 1901.

El 15 d’abril de 1904 quedava inaugurada la línia del Nord amb destinació Alcoi. I dos mesos més tard, el dia 19 de juny, va tindre lloc la romeria més important fins al moment, amb romers arribats de totes les comarques valencianes i forasteres, tenint inclús una programació especial d’alguns trens, arribant a sumar 55.000 pelegrins.

Camins de tradició, devoció i fe que es mantenen fins a la data. I cada diumenge de setembre, a Agres arriba gent d’Ontinyent, Muro, Cocentaina, Guadalest, Banyeres, Beniatjar, l’Olleria, Ibi, Onil, Castalla, Alacant, València, Torrent, Aielo… I és que és este lloc punt d’atracció i tot un referent del turisme religiós de la nostra terra i més enllà.

Com bé es canta a l’Himne dels Pastors:

De montes y serranías,

de valles y de poblados,

todos de ti enamorados

vienen aquí en romería

 

 

‘Mediodía Cope’ Alcoi dijous 19 de setembre (14:20h)

Hui dijous us hem contat que ahir es va produir una nova solsida en l’immoble del carrer Sant Francesc situat en el número cinquanta. També us hem parlat del judici per la tragèdia que va succeir en la residència geriàtrica DomusVi d’Alcoi durant la primera ona de la pandèmia.

El pròxim 30 de setembre, com vam informar mesos enrere, és la data fixada en el calendari per a l’inici del judici civil per les morts en la residència geriàtrica DomusVi d’Alcoi durant la primera onada de la pandèmia, uns fets que van commocionar les nostres comarques en la primavera de l’any 2020. Han passat quatre anys en què els familiars de les víctimes, constituïts en associació, no han deixat de lluitar per a aconseguir saber què va passar realment en el centre després que un virulent brot de coronavirus posara fi a la vida de ni més ni menys que 74 ancians.

Des de la mateixa associació reconeixen que el camí recorregut fins ací no ha sigut fàcil i insisteixen que mai han tingut temptació d’abandonar la causaens hem trobat amb moltes traves, escàs suport de l’administració i fins i tot alguns contratemps que van impedir que el judici començara el mes de febrer passat. Malgrat tot, seguim ací i estem esperançats de poder obtindre respostes a tots els nostres interrogants. Sabem que seran dies de sentiments oposats ja que d’una banda veiem llum al final del túnel amb l’inici del judici, però sabem que ens enfrontem a un mastodont i que fins i tot sabrem coses que van passar en aquells dies que ens sorprendran “, explicava aquesta setmana en el #TiempoDeAnálisis de COPE ALCOI Josele García, el president del col·lectiu. Aquest recordava que l’esmentat judici tindrà deu sessions en les quals hi haurà més de trenta declaracions diferents tant per part de testimonis de la part demandant, com de professionals de la part demandada “nosaltres només estem ací per a conéixer la veritat sobre el que realment va passar i intentar que això puga obrir camí a un control exhaustiu de les empreses que gestionen residències de majors perquè una cosa així no torne ocórrer. Tots, al final, podem acabar en un centre d’aquestes característiques i els mateixos han d’oferir totes les garanties per a atendre els majors com es mereixen“, assenyala. També García va detallar que encara no hi ha notícies de la constitució de la Comissió d’Investigació en Les Corts que va instar el ple de l’Ajuntament d’Alcoi en 2022 “se’ns va dir que després de l’estiu podria començar però, hui dia, no sabem res. Malgrat que s’han fet passos, continuem notant eixa falta de suport per part de les administracions davant una tragèdia d’aquestes característiques com l’ocorreguda a Alcoi“, conclou.

Acte per al pròxim 25 de setembre

Abans de l’inici del judici, s’ha previst una jornada informativa per al 25 de setembre que tindrà lloc a partir de les 19:30h en la sala d’actes de l’IVAM-CADA. En el mateix s’impartirà la chala “Hospital d’Oliver, de la filantropia al coronavirus’, a càrrec del periodista Javier Llopis, i es projectarà un audiovisual que recopila la història que ha tingut aquest recinte alcoià, en l’àmbit sanitari,  fins a arribar a l’actualitat.

Informativo matinal dijous 19 de setembre 2024 (07:20h)

Hui dijous us hem destacat les reivindicacions en matèria de manteniment de la ciutat que posen sobre la taula des de l’Associació de Veïns de l’Eixample. També destaquem un accident de trànsit que es va produir ahir a la vesprada a Millena.

Un accident de trànsit ocorregut en la CV-710, en el terme municipal de Millena (El Comtat), va mobilitzar als serveis d’emergència aquesta vesprada. A les 13.48 hores, es va rebre l’avís que un camió s’havia eixit de la via i havia caigut en un barranc d’aproximadament 15 metres d’altura, quedant bolcat sobre el seu lateral dret. Els dos ocupants del vehicle, el conductor i el seu copilot, van quedar atrapats en la cabina després de l’impacte segons informen des del Consorci Provincial de Bombers de la Diputació d’Alacant.

Davant aquesta situació, els Bombers van activar un operatiu especial per a dur a terme l’extracció segura dels ferits. La intervenció es va dur a terme usant mitjans com una Unitat Mòbil de Direcció (UMJ), un Furgó de Salvaments Varis (FSV) i una Bomba Urbana Pesada (BUP), juntament amb un sergent, un cap i quatre bombers pertanyents al parc de Cocentaina.

El rescat es va prolongar fins a les 16.18 hores, moment en el qual els ferits van ser finalment trets del camió i posats a la disposició dels serveis sanitaris presents en el lloc dels fets. Des del Consorci Provincial de Bombers han confirmat que tots dos ocupants van patir ferides, encara que no s’ha especificat la gravetat d’aquestes. Aquests van assistir dos homes de 35 i 57 anys per politraumatisme que van ser traslladats a l’Hospital d’Alcoi i de Sant Joan, respectivament.