En el #TiempoDeAnálisis d’aquest dimarts hem parlat de la marxa del McDonald’s a Cocentaina i també hem fet balanç del curs polític que acaba. Ens han acompanyat Vanessa Moltó (regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Alcoi pel Partit Socialista), Carlos Pastor (portaveu del PP), Àlex Cerradelo (vicealcalde d’Alcoi en representació de Compromís), David Abad (portaveu de VOX) i Sergi Rodríguez (portaveu de Guanyar Alcoi).
L’actuació prevista per l’executiu de Pedro Sánchez contemplava intervindre en una superfície de 53.000 metres quadrats en el punt de més altitud de la província d’Alacant per a rehabilitar les instal·lacions militars, ara en desús, i amb una inversió d’uns 25 milions d’euros. Un projecte qualificat de “ambiciós” per Escrivá que anava a disposar d’una capacitat per a 600 refugiats i un complex que anava a tindre una part dirigida a la recepció de persones per situacions internacionals urgents i una altra per a persones d’estades més llargues o, fins i tot, permanents, estimant-se una ocupació mitjana d’entre 200 i 300 usuaris.
Ara el Govern Central fa marxa enrere perquè les edificacions estan en un avançat estat de ruïna i davant el fort rebuig que ha generat l’esmentat projecte en la zona. I és que en els últims mesos s’han anat incrementant les veus crítiques que reclamaven la paralització de la idea de fer un centre de primeres arribades en considerar que la zona no reuneix les condicions òptimes per a això “l’edifici està a la meitat de la muntanya, allunyat dels punts on es produeix arribada massiva d’immigrants a Espanya, i a més pretenien fer-ho en uns municipis on tenim importants mancances en comunicacions per carretera o en matèria de seguretat. Véiem amb gran preocupació que el centre fora una realitat“, explicava en COPE ALCOI Rubén Catalá, un dels integrants de la plataforma ‘Salvem Aitana’.
De moment es desconeix si les restes de la Base d’Aitana tindran un nou ús o si el govern central contempla un altre projecte per a la zona. Des del moviment veïnal creuen que una bona opció seria que el recinte tornara a la naturalesa perquè el paratge recupere la imatge que tenia abans de la construcció de l’immoble.
Les nits també seran molt caloroses, equatorials, amb temperatures per damunt dels 25 graus. L’elevat índex d’humitat farà que la sensació tèrmica siga encara major, arribant a ser asfixiant tant de dia com de nit. Amb la calor que s’aproxima cal insistir en la necessitat de posar en pràctica consells com beure aigua per a estar prou hidratats, evitar exposar-se al sol en les hores centrals del dia i posar-nos molta protecció “perquè la irradiació solar arriba al seu màxim nivell a la província“, adverteix Jorge Olcina, catedràtic de climatologia de la Universitat d’Alacant. Olcina també avança que aquest serà l’oratge que ens espera, almenys, fins a finals de setmana, i avança que la calor serà el protagonista en les pròximes setmanes “els models confirmen fins ara altes temperatures fins a finals de juliol però també pronostiquen que la primera quinzena d’agost estarà marcada per la forta calor“, conclou.
Recomanacions davant la forta calor
Davant aquest nou episodi d’altes temperatures institucions com la Conselleria de Sanitat o l’Ajuntament d’Alcoi ens donen algunes recomanacions importants a tindre en compte:
Hui dimarts hem parlat de la campanya de prevenció d’incendis forestals que posa en marxa ACIF Alcoi. També ens hem centrat en el projecte del Centre de Primeres Acollides que estava previst en les instal·lacions de l’antiga Base Militar d’Aitana.
El Govern Central ha descartat habilitar un centre de primeres arribades de refugiats en l’antiga Base Militar d’Aitana situada en el terme municipal d’Alcoleja. El projecte va ser anunciat el passat estiu durant una visita que va fer el Ministre José Luís Escrivá a les instal·lacions i havia despertat molta controvèrsia ja que en poblacions pròximes com Benilloba o la mateixa Alcoleja molts veïns s’havien mostrat contraris a aquesta infraestructura.
L’actuació prevista per l’executiu de Pedro Sánchez contemplava intervindre en una superfície de 53.000 metres quadrats en el punt de més altitud de la província d’Alacant per a rehabilitar les instal·lacions militars, ara en desús, i amb una inversió d’uns 25 milions d’euros. Un projecte qualificat de “ambiciós” per Escrivá que anava a disposar d’una capacitat per a 600 refugiats i un complex que anava a tindre una part dirigida a la recepció de persones per situacions internacionals urgents i una altra per a persones d’estades més llargues o, fins i tot, permanents, estimant-se una ocupació mitjana d’entre 200 i 300 usuaris.
Ara el Govern Central fa marxa enrere perquè les edificacions estan en un avançat estat de ruïna i davant el fort rebuig que ha generat l’esmentat projecte en la zona. I és que en els últims mesos s’han anat incrementant les veus crítiques que reclamaven la paralització de la idea de fer un centre de primeres arribades en considerar que la zona no reuneix les condicions òptimes per a això “l’edifici està a la meitat de la muntanya, allunyat dels punts on es produeix arribada massiva d’immigrants a Espanya, i a més pretenien fer-ho en uns municipis on tenim importants mancances en comunicacions per carretera o en matèria de seguretat. Véiem amb gran preocupació que el centre fora una realitat“, explicava en COPE ALCOI Rubén Catalá, un dels integrants de la plataforma ‘Salvem Aitana’.
De moment es desconeix si les restes de la Base d’Aitana tindran un nou ús o si el govern central contempla un altre projecte per a la zona. Des del moviment veïnal creuen que una bona opció seria que el recinte tornara a la naturalesa perquè el paratge recupere la imatge que tenia abans de la construcció de l’immoble.
En aquest dimarts hem fet balanç de la darrera campanya de la cirera a les nostres comarques amb Hilari Calabuig, president del Consell Regulador de Cireres de la Muntanya. També hem parat atenció a les darreres novetats al voltant del centre de refugiats que estava previst habilitar a l’antiga Base Militar d’Aitana.
Hui dimarts hem fet balanç dels usuaris de l’autobús urbà de la ciutat. També hem parlat de la campanya de prevenció d’incendis forestals que posa en marxa ACIF un estiu més.
Les altes temperatures que ens han acompanyat des de principis de 2024, unit a un hivern i una primavera amb quasi nul·les precipitacions a les nostres comarques, fan que el risc d’incendis forestals siga molt alt enguany de cara a aquests mesos estiuencs. Així ho asseguren des de l’Agrupació Contra Incendis Forestals d’Alcoi, ACIF, entitat que exerceix una important labor en les tasques de prevenció així com control dels focs que es puguen produir en aquesta zona de l’interior d’Alacant.
El col·lectiu ha activat ja la campanya de prevenció per a aquest estiu, la qual va començar a funcionar a principis de juny i en l’estan treballant 54 voluntaris. Ells prestaran la seua activitat, especialment en les tasques de vigilància i extinció immediata, fins al 29 de setembre amb un total de 2.592 hores sobre una superfície de 14.800 hectàrees. El dispositiu es completa amb dos vehicles lleugers d’extinció i un de coordinació amb 12 voluntaris per torns màxims de 12 hores durant l’emergència “la gran majoria d’incendis forestals venen provocats per negligències i per l’aparició de tempestes elèctriques pel que insistim a la ciutadania molta precaució i col·laboració telefonant a Emergències quan detecten una possible emergència. Tenim totes les eines llestes però som conscients que si es produeix un sinistre, i si es donen les condicions climatològiques pertinents, es pot convertir en un gran incendi degut la complicada situació en la qual es troba la massa forestal de les nostres muntanyes per la falta de pluges. La muntanya de la província està molt ressec i amb molt de matoll, la qual cosa serà un potencial combustible de cara a situacions d’incendi forestal“, afirmava en COPE ALCOI Jordi Gutiérrez, president d’ACIF.
Des d’ACIF remarquen que el canvi climàtic, o la pèrdua de població que pateixen municipis de muntanya, són algunes de les causes dels grans incendis que es venen produint en els últims temps. Incideixen en la importància d’actuar amb responsabilitat davant unes condicions meteorològiques extremes que augmenten eixe risc de sinistres.