tradició

COPE Alcoy > tradició

Alcoi viu este cap de setmana els actes centrals del Jesuset del Miracle

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies

Alcoi celebra este cap de setmana els actes centrals de la festivitat del Jesuset del Miracle, una tradició profundament arrelada que commemora el miracle eucarístic ocorregut a la ciutat l’any 1568. Reconeguda com el segon Corpus, esta singular celebració presumeix, a més, de ser un dels miracles eucarístics més antics del país.

Les festes començaren oficialment el passat 13 de gener amb el pregó a càrrec de la presidenta de l’Associació de Sant Maure Màrtir, Ana María García, donant pas al tradicional novenari, estructurat en tres tridus i amb la predicació de sacerdots alcoians o estretament vinculats a la ciutat. El programa continua este divendres, a partir de les 18.30 hores, amb la celebració de l’eucaristia en la qual es proclamarà el Sermó del Robatori, el mateix que es va pronunciar fa 458 anys, i que enguany anirà a càrrec de Don Juan José Silvestre. El dissabte, a la mateixa hora, se celebraran les solemnes vespres, mentre que la jornada principal tindrà lloc el diumenge, que començarà a les 09.00 hores amb la tradicional Missa del Tullidet a l’església del Monestir del Sant Sepulcre. Posteriorment, a les 11.00 hores, es realitzarà el trasllat del Santíssim Sagrament des de la parròquia de Santa Maria fins al Monestir, on es desenvoluparà la missa solemne, oficiada per Don José Vilaplana Blasco, bisbe emèrit d’Huelva. Els actes culminaran al migdia amb la processó del Jesuset, acompanyat de la Custòdia, pels carrers del centre històric de la ciutat.

L’origen del miracle

Segons la tradició, el 29 de gener de 1568 un estranger va entrar a l’església i, aprofitant que es trobava buida, va robar un cofre de plata amb la Sagrada Eucaristia i altres objectes de valor. Dos dies després, el llaurador alcoià Juan Esteve va localitzar el cofre amagat a la cavallerissa del sospitós, cobert amb terra, fem i llenya. Junt a la vivenda del lladre residia María Miralles, propietària d’una imatge del Xiquet Jesús que, de manera miraculosa, durant els dies de recerca es va inclinar i va assenyalar amb el seu braç el lloc exacte on s’ocultava el cofre. Este fet va motivar que l’aleshores arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, impulsara la construcció d’un monestir i la fundació d’un orde religiós femení per a perpetuar la devoció al Santíssim Sagrament.

L’any 1597 arribaren a Alcoi les Agustines Descalces, que romangueren a la ciutat fins a 2013. Des de 2018, després de la inauguració de la capella d’Adoració Eucarística Perpètua, el lloc del miracle està custodiat per la comunitat de Servidores del Senyor i de la Mare de Déu de Matará.

Els bunyols, el producte típic del Dia de Sant Josep

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies

Si hi ha un producte gastronòmic per excel·lència que regna a les cases de les nostres comarques de l’Alcoià i el Comtat,  en un dia de Sant Josep com el de hui, eixos són els bunyols. Aquest dolç típic ens acompanya en una jornada com aquesta, al costat d’un bon xocolate, a l’hora d’esmorzar, berenar i fins i tot com unes apetitoses postres després del menjar o el sopar.

L’origen dels bunyols de vent es remunta al segle XIX, quan el gremi de fusters de València, va aconseguir que l’Ajuntament els permetera traure els mobles i andròmines velles al carrer per a cremar-los en fogueres. Així van nàixer les Falles, simples muntatges de fusta que es cremaven el dia de Sant Josep. Acompanyant als seus marits, les dones dels fusters cuinaven els bunyols que s’assaborien durant la vetlada.  En aquells dies, acompanyaven el dolç amb anís o aiguardent mentre contemplaven les fogueres cremar.

Més tard, els llauradors introduirien la carabassa a la massa tradicional dels bunyols de vent, per a donar eixida al producte de temporada. Actualment existeixen bunyols de moniato, de vainilla, de figa…però sens dubte, l’original i el que manté tot el sabor és el clàssic bunyol de vent.

La recepta dels bunyols és molt senzilla i la clau està en la manera en què es frigen, i fins i tot també a tindre l’oli al punt .

Necessitaràs els següents ingredients:

  • Aigua
  • Farina
  • Llevadura
  • Carabassa
  • Sucre
  • Una miqueta de sal
  • Oli de gira-sol suau

Quan tingues la pasta, has de donar-li la forma característica que és fer-li forma redona amb un forat en la part central. Després, hauràs de fregir-ho en abundant oli calent. I perquè conegues més detalls de la manera d’elaborar bunyols ací et deixem aquesta exquisida proposta que ens presenten des del Monestir de Sant Esperit en el municipi valencià de Gilet.

Les Falles, una festa que també va ser protagonista a Alcoi

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies

Alcoi també va tindre la seua pròpia festa de Falles malgrat ser aquesta una tradició que està més arrelada de llarg a llarg de la província de València. Va ser en els anys trenta del segle passat i aquest costum a penes ha arribat fins als nostres dies quedant tan sols com a testimoni la Falla que es crema cada any per Sant Josepen El Partidor, una costum que ve acompanyada de molts actes lúdics en la barriada.

Les Falles van arribar a Alcoi en 1933 de la mà de Juan Arques Blanes, un dibuixant i pintor local que havia treballat uns anys a la ciutat de València per a diferents artistes fallers. Segons explica Josep Lluís Santonja, Director de la Xarxa de Biblioteques alcoianes, el mateix Arques va promoure que es plantara una Falla en la Placeta del Carbó i que al mateix temps s’organitzaren diversos actes com una revetla, ‘despertaes’, corregudes de bous, traques, jocs infantils, adorn de carrers i fins i tot una tómbola en La Glorieta. La principal curiositat d’aquelles  primeres Falles de la II República és que es van celebrar a l’estiu i d’aquesta manera en el matí del 30 de juny de 1933, segons relaten les cròniques, van aparéixer plantats sis monuments en diferents zones d’Alcoi.

El suport veïnal a la nova Festa, segons Santonja,  va portar a organitzar una nova edició a penes una setmana després de ‘La Cremà’. En tan sols un mes es van constituir deu barris fallers més, es van crear comissions falleres amb les seues corresponents belleses i es va acordar traslladar el certamen a la festivitat de la Verge del Carmen, concretament entre els dies 12 i 15 de juliol.

Ja un any més tard, en 1934, eixiria la Revista El Faller que recollia tota l’actualitat de les Falles alcoianes i que  va esgotar les seues prop de 2.500 exemplars en tan sols dos dies. Després, en 1935, es van reorganitzar els barris fallers i es van crear huit falles infantils. Els alcoians van poder gaudir de les crítiques dels monuments i també d’un  ampli programa d’actes tant institucionals com festius en cada barriada fallera. Aquell any, remarca Josep Lluís Santonja, van arribar a plantar-se monuments de fins més de deu metres d’altura.

Per a l’estiu  de 1936 l’Ajuntament havia previst una ajuda econòmica de 4.000 pessetes per a les Falles  i la concessió de tres premis a les millors falles infantils. Es van crear nous barris fallers i es van preparar cuidats monuments que mai van arribar a ser plantats als carrers de la ciutat a causa del colp  militar del 18 de juliol que va desembocar en la Guerra Civil. Bona part de les figures van ser emmagatzemades i van acabar sent venudes a Alacant i València en finalitzar la contesa. Finalitzaven així les Falles d’Alcoi, unes Festes que van sorgir amb una identitat pròpia allunyades de la tradició valenciana que preval sempre per aquestes dates de Sant Josep.

Alcoi també va tindre antany la seua pròpia festa de Falles

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies

Alcoi també va tindre la seua pròpia festa de Falles malgrat ser aquesta una tradició que està més arrelada de llarg a llarg de la província de València. Va ser en els anys trenta del segle passat i aquest costum a penes ha arribat fins als nostres dies quedant tan sols com a testimoni la Falla que es crema cada any per Sant Josepen El Partidor, una costum que ve acompanyada de molts actes lúdics en la barriada.

Les Falles van arribar a Alcoi en 1933 de la mà de Juan Arques Blanes, un dibuixant i pintor local que havia treballat uns anys a la ciutat de València per a diferents artistes fallers. Segons explica Josep Lluís Santonja, Director de la Xarxa de Biblioteques alcoianes, el mateix Arques va promoure que es plantara una Falla en la Placeta del Carbó i que al mateix temps s’organitzaren diversos actes com una revetla, ‘despertaes’, corregudes de bous, traques, jocs infantils, adorn de carrers i fins i tot una tómbola en La Glorieta. La principal curiositat d’aquelles  primeres Falles de la II República és que es van celebrar a l’estiu i d’aquesta manera en el matí del 30 de juny de 1933, segons relaten les cròniques, van aparéixer plantats sis monuments en diferents zones d’Alcoi.

El suport veïnal a la nova Festa, segons Santonja,  va portar a organitzar una nova edició a penes una setmana després de ‘La Cremà’. En tan sols un mes es van constituir deu barris fallers més, es van crear comissions falleres amb les seues corresponents belleses i es va acordar traslladar el certamen a la festivitat de la Verge del Carmen, concretament entre els dies 12 i 15 de juliol.

Ja un any més tard, en 1934, eixiria la Revista El Faller que recollia tota l’actualitat de les Falles alcoianes i que  va esgotar les seues prop de 2.500 exemplars en tan sols dos dies. Després, en 1935, es van reorganitzar els barris fallers i es van crear huit falles infantils. Els alcoians van poder gaudir de les crítiques dels monuments i també d’un  ampli programa d’actes tant institucionals com festius en cada barriada fallera. Aquell any, remarca Josep Lluís Santonja, van arribar a plantar-se monuments de fins més de deu metres d’altura.

Per a l’estiu  de 1936 l’Ajuntament havia previst una ajuda econòmica de 4.000 pessetes per a les Falles  i la concessió de tres premis a les millors falles infantils. Es van crear nous barris fallers i es van preparar cuidats monuments que mai van arribar a ser plantats als carrers de la ciutat a causa del colp  militar del 18 de juliol que va desembocar en la Guerra Civil. Bona part de les figures van ser emmagatzemades i van acabar sent venudes a Alacant i València en finalitzar la contesa. Finalitzaven així les Falles d’Alcoi, unes Festes que van sorgir amb una identitat pròpia allunyades de la tradició valenciana que preval sempre per aquestes dates de Sant Josep.

‘Festa dels Quintos’, una tradició singular d’Agres que es remunta en el temps

Actualitat, Comarques, Noticies

Agres celebra el pròxim cap de setmana la singular ‘Festa dels Quintos’, una tradició vinculada a l’inici de la Quaresma, que es remunta en el temps, i que no ha deixat d’evolucionar fins a arribar als nostres dies. De fet els orígens de la festivitat els trobem en les Quaranta Hores d’Adoració al Santíssim Sagrament que tenen lloc en els dies de Carnestoltes i els primers indicis del costum daten del segle XVI segons ha comptat aquest dimecres en COPE ALCOI l’historiador Javi Pascual.

Precisament els joves que compleixen els 18 anys són els protagonistes aquesta festa i la seua presència en la mateixa és recent si tenim en compte l’antiguitat de la celebració. Ells tenen un paper destacat el dilluns de Carnestoltes perquè en eixe dia ixen a la muntanya a buscar un pi que posteriorment tallaran i plantaran en el centre de la plaça del poble. A la nit l’arbre serà cremat i reduït a cendres per a complir amb la tradició.

Aquest moment arriba després d’un intens cap de setmana que començarà el divendres a la nit amb la ‘Plantà de l’Ametler dels Matxutxos’ en la mateixa plaça del poble. El dissabte destaca un sopar de baix braç al costat de la ‘Foguera de l’Ajuntament’, acompanyat per la Unió Musical d’Agres, i la jornada finalitzarà amb una discomóvil . El diumenge és l’anomenat ‘Dia de la Carrasca dels Casats’ destacant actes com la missa solemne, l’exposició del Santíssim Sagrament, el cant dels trisagis i la ‘Cremà de la Carrasca’ a la nit. Una nova discomóvil posarà fi a aquest dia i la festa finalitzarà el dimarts en un dia en què els xiquets també tindran també oportunitat de ‘Plantar el Pi’, gaudir de diverses activitats i assistir a la crema de l’arbre a la vesprada.

 

Hui en COPE ALCOI ens han visitat quatre dels quinze joves que enguany són ‘Quintos’. A continuació pots escoltar el que ens han explicat Altea Gomis, Albert Calatayud, Eva Elenova i María Pecharromán:

Alcoi torna a honrar al Jesuset del Miracle

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies

Alcoi va celebrar ahir diumenge el dia gran de les festes en honor al Jesuset del Miracle que commemoren el robatori i posterior troballa miraculosa de les sagrades formes l’any 1568. En els dies previs es van dur a terme diversos actes religiosos en el Monestir del Sant Sepulcre entre els quals va destacar el novenari, estructurat en tres tridus, i que va comptar amb la predicació de sacerdots alcoians o que exerceixen el seu ministeri en la capital de l’Alcoià. També han destacat moments com la declamació  del Sermó del Robatori que es va pronunciar fa 456 anys, la representació de l’Acte Sacramental ‘El Jesuset del Miracle’ a càrrec del Grup Tesalín i les vespres solemnes amb benedicció eucarística així com la santa missa.

La jornada d’ahir va comptar amb l’eucaristia solemne oficiada enguany pel bisbe de Lleida i natural de Muro, Monsenyor Salvador Giménez Valls, que va destacar pel brillant acompanyament musical i fins i tot per l’assistència de nombrosos fidels. Abans de l’ofici religiós va ser traslladat el Santíssim Sagrament des de la parròquia de Santa María fins a l’església del Monestir del Sant Sepulcre i durant la missa l’alcalde va llegir el vot solemne que va fer la ciutat en 1569 per a venerar a través dels segles al Jesuset del Miracle després de la seua intercessió en el robatori de les sagrades formes de fa 456 anys. Seguidament, va partir la processó amb la imatge del Jesuset del Miracle portada en andes per xiquets i en la qual va destacar també la presència de la custòdia sota pal·li que va rebre diversos homenatges al llarg del trajecte mentre era portada per integrants del Gremi de Llauradors. L’Adoració al Santíssim Sagrament va comptar amb el llançament de pètals per part dels més xicotets i el Grup de Danses Sant Jordi va obrir la comitiva amb diveros balls tradicionals.

La processó va recórrer part del Centre de la ciutat i va culminar prop de les dues del migdia a l’església de Santa María mentre sonaven amb força les campanes del temple gràcies als voltejos manuals efectuats per la Colla de Campaners d’Alcoi. Les entitats religioses de la ciutat, l’Associació del Jesuset del Miracle amb el seu president Jorge Ponsoda al capdavant i part de la corporació municipal presidida per l’alcalde (Toni Francés), van prendre part també en una entranyable processó que a diferència d’anys anteriors va transcórrer en aquest 2024 amb una climatologia quasi primaveral.

456 anys després del miracle eucarístic d’Alcoi

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies

Alcoi celebra aquest cap de setmana els actes centrals de la festivitat del Jesuset del Miracle, una tradició que rememora el miracle eucarístic esdevingut a la ciutat l’any 1568. El singular costum està reconegut com el segon Corpus i el mateix presumeix també de ser un dels miracles eucarístics més antics d’Espanya.

Enguany l’historiador Jordi Ortiz es va encarregar de pregonar les Festes el passat 17 de gener i des d’eixe dia s’ha estat celebrant el novenari, estructurat en tres tridus, i que han comptat amb la predicació de sacerdots alcoians o vinculats a la ciutat. El divendres, a partir de les 18:30h, serà l’eucaristia amb el Sermó del Robatori que es va pronunciar fa 456 anys i després es representaran els fets històrics que donen origen a aquesta festa a càrrec del Grup de Teatre Tesalín. Dissabte, a la mateixa hora, serà el moment de les solemnes vespres i la jornada festiva del diumenge començarà a les 09:00h del matí amb la ‘Missa del Tullidet’ en la mateixa església del Monestir del Sant Sepulcre. Posteriorment, a les 11:00h, tindrà lloc el trasllat del Santíssim Sagrament des de la parròquia de Santa María al Monestir del Sant Sepulcre. Allí s’oficiarà la missa solemne i al migdia serà el torn de la processó amb la imatge del Jesuset, al costat de la Custòdia, pels carrers del Centre.

El miracle del Jesuset

Segons la tradició, un estranger va entrar a l’església la vesprada del dia 29 de gener de 1568 i aprofitant la soledat del temple, va obrir el sagrari i va robar un cofre de plata amb la Sagrada Eucaristia i altres objectes de valor. L’endemà passat, el llaurador alcoià Juan Esteve, registrant la casa del sospitós, va trobar en la cavallerissa, tapat amb terra, fem i llenya, el cofre de plata que contenia la Sagrada Eucaristia i la resta del robatori.

Al costat de la casa del lladre vivia María Miralles, propietària d’una imatge del xiquet Jesús el braç dret del qual i els seus dits assenyalaven cap al cel, però “miraculosament durant els dos dies de cerca, la imatge es va inclinar per la cintura i els seus dits van assenyalar el lloc de l’amagatall”. Davant aquest “miraculós fet”, el llavors arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, va voler alçar una església-monestir i fundar un orde religiós femení de vida contemplativa que mantinguera viu l’amor al Santíssim Sagrament.

Per això, en 1597, van arribar al convent d’Alcoi les Agustines Descalces fundades per Sant Joan de Ribera i van romandre en la localitat fins a l’any 2013, quan es van traslladar al Monestir de la Puríssima Concepció i Beata Inés, de Benigànim. A partir de 2018, amb la inauguració de la capella d’Adoración Eucarística Perpètua, custodien el lloc del miracle la comunitat de Servidores del Senyor i de la Verge de Matará.

La Fireta de Muro obri les seues portes amb bon oratge i afluència de visitants

Actualitat, Comarques, Noticies, Portada

Muro ha amanegut aquest dissabte engalanada per a donar la benvinguda a l’edició 2024 de la Fireta de Sant Antoni, una tradició que data de l’any 1738 i que està profundament arrelada tant en el municipi com en el conjunt de les nostres comarques. La pluja que va caure ahir a la vesprada, encara que esperada, va condicionar alguns dels actes que estaven programats al carrer però hui es va poder desenvolupar tota la programació segons el previst malgrat que la jornada va començar  nuvolosa i fins i tot freda.

A les onze i mitja del matí ha començat l’acte inaugural amb el cant de la popular melodia del ‘Tio Pep’ corejada amb força per tots els que presenciaven l’obertura de la Fireta des de la Placeta Molina. Allí, a les portes de l’Ajuntament, s’ha rendit també un emotiu homenatge a l’establiment local Forn de Pa i Pastisseria Payà que porta més de cent anys de trajectòria en el comerç murer. Seguidament s’ha procedit al tall de la cinta a càrrec d’Agustina Cascant Belvis, una de les veïnes de Muro que en aquests moments presumeix de ser de les més longeves de la localitat donat  que compta amb 98 anys d’edat.

La cerimònia ha seguit amb un espectacle de carrer en el qual s’ha representant una espècie de viatge al futur per a recordar com era Muro en els anys vint d’aquest segle. Després ha actuat el ballet d’Ainhoa Font i la comitiva ha començat un recorregut pels carrers del municipi encapçalada per la imatge de Sant Antoni del Porquet que ha sigut depositada a l’interior de la parròquia de Sant Joan Baptista mentre la Colla de Campaners del Comtat feia sonar amb força les campanes del temple.

A la inauguració de la Fireta ha acudit el President de la Diputació d’Alacant, Toni Pérez, el qual ha acompanyat a l’alcalde Vicent Molina en la visita pels quasi huitanta expositors que donen forma a l’oferta comercial amb la qual compta enguany l’esdeveniment. Tots dos han recordat el “caràcter tradicional de la Fireta de Sant Antoni” i han remarcat que cites com aquesta “contribueixen a dinamitzar l’activitat comercial dels nostres pobles i suposen un punt de trobada per a, en aquest cas, les comarques de l’Alcoià i el Comtat“, van destacar.

L’obertura oficial de la Fireta de Sant Antoni ha comptat també amb la presència dels Diputats que representen a aquestes comarques en la institució provincial pel Partit Popular (Carlos Pastor) i pel Partit Socialista (Ismael Vidal, alcalde també de Fageca). D’altra banda han acudit fins a Muro Blas Calbo (President de la Mancomunitat de l’Alcoià-Comtat i alcalde de Gorga) i Rafa Briet (nou Director de Gabinet del Secretari d’Estat de Política Territorial). Així mateix han destacat regidors dels Ajuntaments de les localitats de la comarca i alcaldes de municipis com Alfafara (Toni Cloquell), L’Orxa (Pau Pinar), Beniarrés (Francisco Sellés), Cocentaina (Jordi Pla), Àlex Cerradelo (Vicealcalde d’Alcoi), Javier Navarro (Benillup), Carlos Montava (Benimarfull) o Salvador Català (Penàguila).

Ací pots escoltar el president de la Diputació, l’alcalde de Muro, els Diputats Provincials de la comarca, a l’alcalde de Cocentaina o al Vicealcalde d’Alcoi:

 

 

 

 

 

 

 

Recordar que la Fireta de Muro és Festa d’Interés Turístic Autonòmic i en la seua completa programació no falta l’homenatge al patró dels animals a través de diferents actes en el seu honor que van començar el dimecres a mitjan matí amb la benedicció de mascotes en l’ermita dedicada al Sant i que es repetirà demà en la parròquia de Sant Joan Baptista després de la missa dedicada a Sant Antoni prevista per a les 11:00h. A la vesprada, a les 17:00h, serà el moment d’acompanyar a Sant Antoni del Porquet en romeria des de la mateixa parròquia fins al ermitori en el qual se li venera tot l’any al costat d’una de les principals entrades a Muro. Durant tot el cap de setmana seguirà l’oferta comercial, amb el Mercat Medieval i paradetes de diversa índole, i a tot això se li uneixen exposicions culturals, balls populars gastronomia, mostres d’animals o propostes per als més xicotets. La programació al complet la pots veure ací.

Benasau, xicotet paradís als peus de la Serrella

TurisCOPE

Benasau es troba a la Vall de Frainós als peus de la Serrella, una població d’origen mulsumán, ocupada a mitjan segle XIII pel rei Jaume I d’Aragó. Lloc de moriscos que quasi es va despoblar amb la revolta d’Al – Azraq i la seua expulsió en 1609.

La zona destaca per la verdor de la naturalesa i les muntanyes, perquè, a més de la Serrella, Benasau està envoltada per la serra Aitana i la serra dels PLans.

Municipi d’economia principalment agrícola, va pertànyer al Senyoriu dels barons de Finestrat, el palau dels quals encara es conserva en el nucli urbà. Passejant pels seus afables carrers podem admirar també l’església de Sant Pere al carrer Major, edifici d’interés arquitectònic que alberga la capella de la Comunió dedicada a la Verge del Carmen, restaurada recentment.

Seguint el nostre passeig ens trobem la Font de L´Ullet. I també podem visitar Ares del Bosc, una pedania de Benasau amb unes vistes impressionants i carrers estrets amb edificacions de pedra.

Benasau celebra les seues festes patronals entorn del 16 d’agost en honor a Sant Joaquim, destacant actes religiosos com l’Ofrena de Flores, Missa i Processó i, després del Pregó, és típic el Sopar Popular amb Pericana sent aquest un dels seus plats més populars al costat dels mintxos, deliciosos pastissets preparats amb farina de dacsa i diferents farciments; o l’olla al qual afigen un sabor especial amb la carabassa

La Parròquia del Salvador prepara la tradicional festa de la Verge del Carme

Actualitat, Comarques, Noticies

La Parròquia del Salvador de Cocentaina està immersa en els preparatius per a celebrar les festes en honor a la Verge del Carme, una tradició que està profundament arrelada en el municipi i entre els veïns del barri del Raval. Els actes centrals tindran lloc el diumenge però durant els dies previs ja s’han celebrat diverses activitats que han comptat amb una destacada participació.

El divendres 9 de juny es va descobrir el cartell anunciador, obra de la contestana Tere Cerver, i també es va presentar la revista dels festejos que ha complit enguany el seu vint-i-cinc aniversari. La publicació recull el programa d’actes, articles d’interés sobre la festa de la Verge del Carme o un destacat resum de la intensa activitat parroquial que ha tingut El Salvador durant tot l’any. A més Reis Pascual va pronunciar en aquella jornada el pregó animant a tots a gaudir d’aquestes tradicionals festes en honor a la Mare de Déu del Carme “la gent s’implica sempre en els actes, malgrat ser una època de forta calor, i el dia de la processó són molts els que ixen al carrer per a abrigallar el pas de la Mare de Déu“, explicava en COPE ALCOI Pepa Cuesta; presidenta de la Confraria que coordina tots la programació.

La festa gran del diumenge inclou la missa solemne a partir de les 19:30h i la posterior processó amb la imatge de la Verge del Carme pels carrers del Raval, però abans d’això s’està celebrant la novena amb una destacada assistència de fidels. El mateix 16 de juliol es convida als xiquets de Primera Comunió a assistir a la missa i la processó “i fins i tot se’ls imposarà l’escapulari de la Verge del Carmen durant l’eucaristia. Animem a tots a participar perquè és un costum molt entranyable que també té molta història en la nostra parròquia“, conclou Don Javier Sanchiz; el titular del Salvador.

L’entrevista completa, amb tots els detalls de la Festa, la pots escoltar aqui: