Cinc anys des de la COVID-19: així hon van viure les nostres comarques

Aquest dissabte, 15 de març, es compleixen cinc anys des de l’entrada en vigor del primer Estat d’Alarma que va decretar el Govern Central per a frenar la primera ona de contagis per Coronavirus. L’increment de positius en tot el país, unit als símptomes de col·lapse sanitari en molts punts d’Espanya, va portar a adoptar una mesura que ens va deixar confinats a casa durant diverses setmanes vivint una situació fins a eixe moment inèdita.

L’origen de la pandèmia es remunta al 31 de desembre de 2019, quan la Comissió Municipal de Salut de Wuhan, la Xina, va informar sobre casos d’una “pneumònia vírica” sense identificar. A penes uns dies després, el 4 de gener de 2020, l’Organització  Mundial de la Salut (OMS) va emetre la primera alerta oficial sobre el virus i va activar els seus sistemes d’emergència. El que semblava una malaltia local prompte es va convertir en una crisi sanitària global, elevada després a categoria de pandèmia. La incertesa ens va acompanyar en els primers mesos però els esdeveniments van començar a precipitar-se entre finals de febrer i l’inici de març amb els primers contagis a Espanya, casos positius que no deixaven d’augmentar dia a dia.

L’activitat es va detindre a les nostres comarques

Al migdia del divendres 13 de març, el President del Govern va comparéixer comunicant eixe primer Estat d’Alarma, que un primer moment tenia una duració de quinze dies, però que es va anar ampliant a causa de la magnitud de la crisi sanitària. Eixa mateixa vesprada es va anunciar a Alcoi l’ajornament de les Festes de Moros i Cristians, seguint el camí que dies abans havien adoptat les Falles de València i la Magdalena de Castelló, i el dissabte següent (14 de març) va ser l’últim d’activitat “normal” amb cues en supermercats i fins i tot molts dubtes entre la ciutadania davant el que estava passant. Després van vindre setmanes marcades per les pluges, carrers buits, supressió de tota l’activitat menys l’essencial, ús de mascareta, desinfecció d’espais comuns, aplaudiments al personal sanitari des dels balcons iniciatives solidàries. També van sorgir propostes des de casa per a fer afrontar el confinament i totes les administracions van implementar mesures de cara a fer front a les conseqüències econòmiques o socials que estava deixant la pandèmia. A més, el teixit empresarial i persones anònimes de la comarca es van bolcar amb caràcter d’urgència per a atendre qüestions bàsiques com la falta de material sanitari. Ens va tocar adaptar-nos ràpidament a una nova realitat que canviava cada dia i que ens era totalment desconeguda.

La residència DomusVi d’Alcoi, epicentre del dolor

Si per alguna cosa seran recordats també aquells és per la tragèdia ocorreguda en la residència DomusVi d’Alcoi, punt en el qual un virulent brot de Coronavirus va posar fi a la vida de 74 ancians. Els familiars de les víctimes, constituïts després en associació, van iniciar després una llarga lluita per a tractar de saber la veritat i que va arribar als tribunals a la tardor de 2024. La justícia finalment es va pronunciar desestimant la demanda presentada per les mateixes famílies en considerar que no va haver-hi una actuació negligent per part dels demandats en un context de pandèmia global “que va superar els límits de qualsevol activitat sociosanitària“. Així ho va manifestar la sentència, enfront de la qual els citats familiars de les víctimes van decidir no recórrer.

La tercera onada, la més dura per al Departament de Salut d’Alcoi 

En l’equador de la primavera de 2020 van arribar les mesures de desescalada vam comencar a recuperar una certa normalitat, amb restriccions, que ens va acompanyar durant l’estiu. Cocentaina, Muro i la resta de poblacions de L’Alcoià i El Comtat, van suspendre les seues festes mentre que va començar a implantar-se el límit d’aforament en els pocs actes culturals o les escasses iniciatives que es duien a terme. Distància de seguretat va ser un altre dels conceptes que sonava amb força. Després del període estival van tornar a pujar els contagis, i a l’octubre el Govern Central va declarar un segon Estat d’Alarma, vigent durant sis mesos, fins al 9 de maig. La situació va començar a complicar-se a partir de finals d’any en un Nadal que va ser totalment diferent i en el qual van començar a ser comuns els tests d’antígens o les proves PCR.

Després d’aquelles atípiques Festes, amb una visita dels Reis Mags que vam veure únicament per televisió i amb una emotiva adoració en una Plaça d’Espanya totalment buida, van augmentar considerablement els contagis en el Departament de Salut d’Alcoi arribant a fregar l’Hospital Verge dels Lliris la saturació. Més del 50% de les morts per la pandèmia a les nostres comarques es va produir en aquelles dates en un inici de 2021 en el qual la nostra ciutat va estar tancada perimetralment, estava implantat el toc de queda en la Comunitat Valenciana i també seguien suspesos els esdeveniments celebrant-se tan sols dins de les esglésies la Setmana Santa, actes religiosos en honor a Sant Jordi entorn dels Festes de Moros i Cristians o les festes de la Mare de Déu del Miracle a Cocentaina.

La vacunació, clau en la lluita contra el virus

Quasi un any després de l’esclat de la pandèmia va començar el procés de vacunació massiva contra el virus, el qual va ser tot un èxit en el nostre Departament de Salut. Gràcies a això van anar baixant els contagis, es va anar recuperant gradualment la normalitat i el 9 d’Octubre de 2021 vam poder deixar arrere totes les restriccions. El Mig Any, amb canvi de format, o la Fira de Tots Sants de Cocentaina en dos caps de setmana consecutius van ser els primers esdeveniments a la comarca sota eixa nova normalitat en la qual encara era obligatori l’ús de la mascareta.

2002, l’any en què la pandèmia va quedar arrere

I així, completant la pauta de vacunació i recuperant gradualment l’activitat, vam començar un 2022 en el qual la pandèmia de la COVID-19 anava a quedar en el record. El 20 d’abril va deixar de ser obligatori l’ús de la mascareta en espais públics i l’endemà sonava amb força en la Plaça d’Espanya d’Alcoi l’Himne de Festes dos anys després. Eixien al carrer els qui anaven a ser protagonistes de les celebracions en 2020 i els moments dolents viscuts van quedar arrere. Es van imposar la resilicencia i la capacitat de superació de l’ésser humà.

Enric Valls, psicòleg: “amb la pandèmia vam aprendre a valorar xicotetes coses”

Aquest divendres, 14 de març, es compleixen cinc anys des de l’eclosió de la pandèmia de la COVID-19 al nostre país. Un lustre arrere, i fins a eixa data, els contagis per Coronavirus feia setmanes que havien començat a emergir, però va ser cap a la segona meitat del mes quan els esdeveniments es van precipitar. L’auge de positius, i davant el risc imminent del col·lapse sanitari, va portar al Govern Central a decretar el primer Estat d’Alarma; mesura que vam conéixer un dijous 13 de març de l’any  2020 i que entraria en vigor des del diumenge dia 15.

A partir d’eixa data, la pandèmia va passar a centrar tota l’actualitat deixant-nos imatges insòlites, situacions inèdites, moments difícils o pèrdues de vides humanes com els 74 ancians que van morir en la residència geriàtrica DomusVi d’Alcoi a causa d’un virulent brot de Coronavirus. També vam viure la cancel·lació d’esdeveniments, com les nostres Festes de Moros i Cristians, i ens enfrontem a un autèntic repte en àmbits com el sanitari o econòmic.

Cinc anys després ens queda lluny tot allò però en alguns casos les seqüeles continuen, depenent de la forma en què vivim o afrontem aquells fets. Així ho assegurava ahir en COPE ALCOI el psicòleg especialista en salut Enric Valls, el qual detallava algunes de les realitats que es donen en la societat després del Coronavirus “hi ha persones que han canviat de paradigma, i que han aprés a valorar les xicotetes coses, prioritzant qüestions com l’oci, un viatge o les vacances. Després, trobem a gent que veu en la pandèmia una cosa passatgera, i ciutadans que fins i tot se sentien còmodes amb aquella situació de confinament sense haver d’estar exposats a moltes de les situacions que porta el dia a a dia“, comenta.

Malgrat que el temps ha transcorregut, segueixen sobre la taula interrogants sobre si el confinament va ser excessiu o si van ser adequades les diferents mesures que es van anar adoptant. El pas dels anys ens ha demostrat que la vacunació va ser efectiva, per a reduir els contagis i la mortalitat, però continuen havent-hi moltes preguntes sense resposta sobre l’origen del mateix Coronavirus. La pandèmia va mostrar les mancances del nostre sistema sanitari, ens va fer estar alertes per a futures crisis d’idèntiques característiques i ens va ensenyar que l’ésser humà és capaç de sobreposar-se davant qualsevol adversitat.

Ací pots escoltar l’entrevista que hem mantingut amb Enric Valls:

“Tras la ventana”, el diari de pandèmia que Mireia Martí va escriure des d’Alcoi

Fa cinc anys la crisi sanitària del coronavirus començava arribava a la seua màxima dimensió a Espanya i el 13 de març, just un dia com hui però del 2020, el President del Govern anunciava el decret del Primer Estat d’Alarma per a frenar el gran increment de contagis que s’estava donant ja al nostre país. De la nit al dia, i sense quasi temps per a digerir-ho, entràvem en període de confinament i quedava en compàs d’espera la vida que tots havíem conegut fins al moment.

Mentrestant, en tot aquell context, sorgia a Alcoi una iniciativa que, acabaria sent un projecte literari, i que cinc anys després té molt futur per davant. Es tracta del llibre “Tras la ventana”, el diari de confinament que va començar a redactar la periodista alcoiana Mireia Martí a partir del 12 de març d’eixe mateix any 2020 “a mi em va agafar en plena carrera, es van cancel·lar les classes en la Universitat i em vaig haver de vindre a Alcoi. Una vegada a casa, i veient tot el que anava passant, em vaig llançar a explicar-ho en una espècie de diari que ara impressiona llegir després que hagen passat cinc anys“, comentava en COPE ALCOI aquest dijous l’artífex de la publicació. Mireia va plasmar les seues vivències davant el confinament, sense deixar de costat les dades que ens anava llançant la mateixa pandèmia, o les conseqüències que la COVID-19 estava deixant a Alcoiparle, per exemple, de les notícies que arribaven des de la residència DomusVi o de la nostàlgia que sentíem en els dies en què s’havien de celebrar les nostres Festes de Moros i Cristians. També narre les primeres eixides en la desescalada o els primers retrobaments en persona, ja que el diari acaba amb la fi d’eixe primer confinament“, assenyala.

Al costat d’ella, a l’hora de dur a terme el diari, es trobava la seua germana Laura; qui curiosament també estudiava periodisme per aquelles dates però a Madrid. Sense adonar-se, Laura Martí, va acabar sent protagonista de la història “és el diari de Mireia però al final també acaba sent el meu diari perquè estàvem en la mateixa casa, compartíem la mateixa rutina i ens enfrontàvem pràcticament a les mateixes vivències. Reconec que quan ho va escriure ho vaig revisar, però ja no ho havia tornat a llegir més. Ara, que han passat cinc anys, estic tornant-ho a llegir i m’estic donant compte de com l’ésser humà és capaç de superar qualsevol adversitat que se li pose per davant en el camí“, assegura.

Mireia no descarta donar continuïtat al llibre amb una segona part en la qual destacaria tot el que va vindre després d’aquell primer confinament. I és que la pandèmia va portar moltes més coses fins pràcticament la primavera de 2022, data en la qual vam recuperar la plena normalitat deixant arrere mesures com l’ús obligatori de la mascareta i una vegada finalitzat el procés de vacunació. Va ser el 20 abril, a escassos dies de reprendre l’activitat al carrer per a celebrar unes Festes en honor a Sant Jordi que tornaven amb força després d’haver quedat suspeses en 2020 i 2021.

Ací pots escoltar l’entrevista amb Mireia i Laura Martí:

Quatre anys del COVID-19 i de la pitjor tragèdia ocorreguda a Alcoi en les últimes dècades

Hui dijous es compleixen quatre anys de la declaració del primer Estat d’Alarma, per part del Govern Central, davant el gran increment de casos positius per Coronavirus que començava a donar-se en aquell moment al nostre país. La pandèmia arribava així les nostres vides i aquell 15 de març de 2020 arrancava un difícil camí marcat pels contagis de COVID-19, el confinament, la desescalada progressiva a la primavera, un nou Estat d’Alarma, la suspensió d’esdeveniments com les nostres Festes de Moros i Cristians o un important augment de casos de Coronavirus que van deixar l’Hospital Verge dels Lliris a la vora del col·lapse al gener de 2021. Després va vindre l’inici de la vacunació progressiva i el 9 d’Octubre d’aquell any, amb la major part de la població vacunada, vam poder començar a recuperar una plena normalitat que ha durat fins ara.

I enmig d’aquest recorregut, la residència Domus VI d’Alcoi en el punt de mira, lloc en el qual es va produir la pitjor tragèdia de les últimes dècades a la nostra ciutat:

Març de 2020, el punt d’inici

Tot va començar al març de 2020, res més esclatar la crisi sanitària del Coronavirus i començar el període de confinament, quan un virulent brot de COVID-19 començava a acarnissar-se amb la residència geriàtrica Domus Vi de la capital de l’Alcoià . En aquest punt van perdre la vida 74 ancians i el centre de majors va haver de ser intervingut fins i tot per la UME per a la seua desinfecció mentre les mateixes famílies denunciaven públicament no tindre informació sobre el que allí estava ocorrent. La Conselleria d’Igualtat va acabar intervenint el geriàtric el 19 de març i tots els esforços es van centrar en intentar salvar la vida de les persones que seguien allí ingressades.

Arranca la lluita per a aconseguir que es faça justícia

A principis de maig de 2020, Sanitat donava per tancat el brot de Domus Vi i els familiars, constituïts inicialment en plataforma, s’agrupaven en una associació que iniciava el procés per a emprendre accions legals. El seu principal objectiu era esclarir la veritat, conéixer tot el que va succeir, la depuració de responsabilitats i aconseguir que una situació similar no torne a passar. A la tardor de 2021 anunciaven la presentació d’una demanda civil contra l’empresa gestora de la residència de majors i l’asseguradora, i a partir de llavors va començar la recopilació de proves. Ahir van ser aportades en la vista prèvia del judici i els 18 representants de les famílies afectades van ser clars abans de veure’s amb el jutge «Ara sabem que se’ns va ocultar informació de manera premeditada per part de l’empresa gestora i de la Conselleria. Ara som conscients que van actuar de mala fe perquè hem tingut accés a uns certs documents”, va dir Josele García com a portaveu del col·lectiu.

Sense resposta a la Comissió d’Investigació en Les Corts

Els familiars dels afectats denuncien també que no s’haja obert en les Corts Valencianes una Comissió de Investigació per a esclarir el succeït. Segueixen sense resposta per part de l’Administració Autonòmica a una petició que va sol·licitar el Ple de l’Ajuntament d’Alcoi. «És un autèntic menyspreu per part dels representants polítics de València al nostre Consistori, ja que el deixen en molt mal lloc, però també cap a les famílies de les víctimes que patim un autèntic malson fa quasi quatre anys», lamentava finalment Josele García, en declaracions a COPE ALCOI aquesta mateixa setmana.

No hi ha data per al judici 

A mitjan passat mes de febrer estava previst que començara el judici per a esclarir l’ocorregut en aquells fatídics dies, però els familiars de les víctimes rebien una dura garrotada  en conéixer que aquesta esperada cita ha quedat suspesa temporalment. Des del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de la nostra ciutat adoptaven aquesta decisió, sense data concreta, perquè «algunes de les parts demandades no han aportat tota la informació i documentació requerida sobre els fets«, tal com comunicaven des de la mateixa Associació d’Afectats. Els familiars de les víctimes lamentaven la situació i consideraven de «molt mala fe»  que ni «la Conselleria de Sanitad i ni Quavitae, que és la matriu de Domus VI, hagen aportat el que se’ls havia reclamat. Costa també d’entendre que la Generalitat Valenciana, que ens representa a tots, no haja fet màxims esforços a reunir la documentació completa que se’ls demanava per al judici«, van indicar.

Fa uns dies, el secretari autonòmic del sistema sociosanitari, Emilio Argüeso; es reunia amb els familiars en el saló de plens de l’Ajuntament d’Alcoi per a analitzar la situació i intercanviar impressions. En aquesta trobada Conselleria es comprometia a aportar la documentació necessària per al judici i fins i tot a posar en marxa la tan reivindicada Comissió d’Investigació en Les Corts.

La indústria tèxtil de les nostres comarques, clau en la fabricació de material sanitari durant la pandèmia

Durant la pandèmia, davant els problemes de subministraments i la falta de material de protecció per als professionals sanitaris, la indústria tèxtil de les nostres comarques va bolcar els seus esforços en la fabricació de màscares, EPIs i altre tèxtil sanitari. Una ràpida actuació del sector que ha sigut reconeguda com una de les més eficaces en aquell moment d’emergència.

Segons un estudi de la Universitat de València, la reacció del Clúster Tèxtil Valencià va ser més eficaç enfront de la pandèmia que la d’altres punts d’Espanya. Davant el desproveïment de material sanitari als hospitals, es van prendre mesures ràpides des d’alguns sectors. “Algunes zones tèxtils, lluny del tancament de les fàbriques i el cessament de la producció, van començar a realitzar activitats intenses i innovadores, treballant junts i solidàriament per a respondre a les necessitats dels metges i infermeres que necessitaven subministraments essencials”, explica l’estudi.

Esta reacció de les empreses va permetre que es reinventaren i pogueren proporcionar tot tipus de materials, fent front al mateix temps a la dificultats per falta de subministraments, confinament…. Això evidencia els valors del sector. “L’arrelada tradició en la producció de tèxtils tècnica-llar i un model organitzatiu formant un clúster que va proporcionar informació i coneixements valuosos a les empreses”.

S’observa, a més, solidaritat dins del sector. “Actes ràpids de solidaritat i una forta cooperació entre tots els actors del territori (institucions, associacions i govern) afavorits pel ressò que estaven tenint en la premsa”. Entre estos actors estan el Govern local, el Govern regional, els instituts d’investigació com AITEX i organitzacions empresarials com ATEVAL.

Els autors de l’estudi són els els doctores Francisco Puig, Santiago Cantirer i Francesco Verdone de la Universitat de València. A més, l’article ha sigut premiat internacionalment com el Millor Article de Moda i Tèxtil amb el premi 2023 Fashion and Textiles Best Paper Award per The Korean Society of Clothing and Textiles.

Després d’un llarg camí, ja hi ha data per al judici de les morts ocorregudes en Domus Vi Alcoi

El judici per a esclarir tot el que va ocórrer en la residència Domus Vi d’Alcoi durant la primera ona de la pandèmia ha quedat fixat per a principis del pròxim any després de la vista prèvia que es va celebrar ahir en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de la nostra ciutat. Al principi s’ha previst la celebració de deu sessions diàries durant dues setmanes, de dilluns a divendres, entre el dilluns 22 de gener i el divendres 2 de febrer.

Tot comença al març de 2020

Els familiars de les víctimes han travessat un camí complicat fins a arribar a aquest punt. Tot va començar al març de 2020, res més esclatar la crisi sanitària del Coronavirus i començar el període de confinament, quan un virulent brot de COVID-19 començava a acarnissar-se amb la residència geriàtrica Domus Vi de la capital de l’Alcoià . En aquest punt van perdre la vida 74 ancians i el centre de majors va haver de ser intervingut fins i tot per la UME per a la seua desinfecció mentre les mateixes famílies denunciaven públicament no tindre informació sobre el que allí estava ocorrent. La Conselleria d’Igualtat va acabar intervenint el geriàtric el 19 de març i tots els esforços es van centrar en intentar salvar la vida de les persones que seguien allí ingressades.

Arranca la lluita per a aconseguir que es faça justícia

A principis de maig de 2020, Sanitat donava per tancat el brot de Domus Vi i els familiars, constituïts inicialment en plataforma, s’agrupaven en una associació que iniciava el procés per a emprendre accions legals. El seu principal objectiu era esclarir la veritat, conéixer tot el que va succeir, la depuració de responsabilitats i aconseguir que una situació similar no torne a passar. A la tardor de 2021 anunciaven la presentació d’una demanda civil contra l’empresa gestora de la residència de majors i l’asseguradora, i a partir de llavors va començar la recopilació de proves. Ahir van ser aportades en la vista prèvia del judici i els 18 representants de les famílies afectades van ser clars abans de veure’s amb el jutge «Ara sabem que se’ns va ocultar informació de manera premeditada per part de l’empresa gestora i de la Conselleria. Ara som conscients que van actuar de mala fe perquè hem tingut accés a uns certs documents”, va dir Josele García com a portaveu del col·lectiu.

Sense resposta a la Comissió d’Investigació en Les Corts

Els familiars dels afectats denuncien també que no s’haja obert en les Corts Valencianes una Comissió de Investigació per a esclarir el succeït. Segueixen sense resposta per part de l’Administració Autonòmica a una petició que va sol·licitar el Ple de l’Ajuntament d’Alcoi. «És un autèntic menyspreu per part dels representants polítics de València al nostre Consistori, ja que el deixen en molt mal lloc, però també cap a les famílies de les víctimes que patim un autèntic malson fa quasi quatre anys», lamentava finalment Josele García, en declaracions a COPE ALCOI aquesta mateixa setmana.

Setmana clau per als familiars afectats per les morts en Domus Vi Alcoi

Arranca una setmana que pot ser decisiva per als familiars afectats per tot el que va passar en la residència de majors Domus Vi d’Alcoi durant la primera ona de la pandèmia del Coronavirus. Aquest dijous, a partir de les deu del matí, començarà en el Jutjat número 3 d’Alcoi la vista prèvia a un judici que les mateixes famílies porten temps esperant amb la finalitat d’esclarir d’una vegada per sempre el succeït en unes jornades que van ser fatídiques.

Des de l’Associació de Familiars d’Afectats expliquen que en aquesta vista prèvia hi haurà una reunió amb el jutge a la qual acudiran representants de 18 de les 74 persones mortes, al costat dels advocats que estan treballant en el cas. També seran presents els demandats i en la sessió es marcarà el calendari per al judici igual que quedaran fixats els testimonis que prendran part en ell. En un altre ordre de coses s’aportaran les proves que totes dues parts han anat recopilant des de març de 2020 “ho hem destacat en reiterades ocasions. El més important de tot aquest procés és aclarir el que va passar i que també es depuren responsabilitats. Quasi quatre anys després del succeït, seguim sense respostes i considerem que mereixem conéixer la veritat del cas. La nostra lluita no va enfocada a aconseguir una compensació econòmica sinó a aconseguir que situacions com aquella no es tornen a repetir“, explicava aquest dimarts en COPE ALCOI Josele García; president de l’esmentat col·lectiu. García també lamentava el silenci administratiu davant el cas i que no hagen tingut resposta sobre la Comissió d’Investigació en Les Corts Valencianes que va sol·licitar el ple de l’Ajuntament d’Alcoi “és un autèntic menyspreu per part dels representants polítics de València al nostre Consistori, ja que el deixen en molt mal lloc, però també cap a les famílies de les víctimes que patim un autèntic malson fa quasi quatre anys“, sentenciava.

Recordar que van ser 74 les persones que van morir en la primera ona de la crisi sanitària a causa d’un virulent brot de Coronavirus. Des de llavors els familiars de les víctimes no han deixat de lluitar perquè es faça justícia davant la terrible tragèdia esdevinguda des de març de 2020.

Ací pots escoltar l’edició de hui del #TiempoDeAnálisis amb l’Associació de Familiars Afectats:

Els familiars dels morts per Coronavirus en Domus Vi Alcoi, sense resposta tres anys després

Hui dimarts es compleixen tres anys de l’esclat de la crisi sanitària del Coronavirus a Espanya i de l’aprovació del decret d’Estat d’Alarma per part del Govern Central, mesura que entrava en vigor l’endemà. Quedàvem confinats a casa durant les setmanes següents per a frenar l’onada de contagis i a partir del mes de maig va començar una desescalada progressiva que ens va portar a l’estiu amb una certa normalitat malgrat que la pandèmia no havia fet més que començar.

En aquells dies grisos de març, marcats per les pluges, també vam estar pendents del que esdevenia en la residència geriàtrica Domus Vi de la nostra ciutat on un brot de Coronavirus va acabar amb la vida de fins a 74 ancians. A partir d’ací els familiars de les víctimes van iniciar una lluita per a esclarir els fets ocorreguts i l’Ajuntament d’Alcoi va instar posteriorment a les Corts Valencianes a obrir una comissió d’investigació per a aclarir per què més de la meitat de les persones usuàries de la residència geriàtrica van morir per la COVID-19. Un any després, encara no han obtingut resposta.

José Luis Garcia, president de l’Associació de Famílies d’Afectats Domus Vi, destacava aquest dimarts en el #TiempoDeAnálisis de COPE ALCOI que Les Corts han considerat oportú no obrir aquesta Comissió d’Investigació perquè encara existeix una demanda sobre el cas en el jutjat. Lamenta aquesta situació i afirma que després de tres anys d’espera «dona la sensació que volen tapar l’assumpte perquè com més prompte millor caiga en l’oblit millor«, matisava sobre aquest tema. També es referia a la situació en la qual ara mateix es troba la citada demanda civil apuntant que l’empresa que gestiona el geriàtric ha presentat diverses pericials «el mal que se’ns ha fet no es pot reparar però volem que es depuren responsabilitats i que això servisca per a fer les coses millor en la gestió de serveis com aquest. Mereixem unes residències d’ancians en condicions perquè, tard o d’hora, tots ens veurem obligats a estar en un centre com aquests«; asseverava.

La platafora d’afectats prepara un gran acte d’homenatge als morts per al pròxim 25 de març, a partir de les 17:30h en La Glorieta. Hi haurà diversos parlaments i després es depositaran roses blanques en el monòlit a les víctimes de la COVID-19 que es va erigir a la tardor de 2020 per a deixar constància de l’ocorregut en una primavera de 2020 que mai oblidarà la ciutat d’Alcoi.