Moros Y Cristianos

COPE Alcoy > Moros Y Cristianos

La lluna de sang guia a l’Abanderat Moro per a acomiadar l’Entrada

Actualitat, Comarques, Noticies, Portada

L’Entrada de Cocentaina del 2025 ha arribat a la seua fi avançada la nit d’aquest dissabte i amb el pas de la Filà Bereberes ‘Els Borts’, formació que ostenta el càrrec d’Abanderat en les hosts de la mitja lluna. El públic, situat en les seues cadires des de mitja vesprada, no ha deixat d’aplaudir el boato que ha acompanyat a un dels càrrecs més joves de la història de la Festa i que a més ha fet història en els festejos en honor a Sant Hipòlit.

El banderí de la Filà al costat de l’Ambaixador Moro a cavall, Luís Reche Sanchis, ha iniciat la comitiva donant pas a l’Esquadra Oficial dels Bereberes ‘Borts’ portant com a armes la clàssica calavera que tant els identifica. Dames acompanyant a l’heràldica, al costat de genets també sota cavalls, han donat pas a un original ballet d’Ana Botella titulat ‘El Jardí del Montcabrer’ que ha despertat les ovacions entre els qui presenciaven la desfilada al llarg de tot el trajecte d’aquest. Una carrossa denominada ‘Lluna Plena’. amb les favorites Paula i Laura Pascual, ha donat pas a la guàrdia de l’Abanderat Moro sobre cavall rendint-li protecció en la seua entrada triomfal a la Vila Comtal. Els cavallers han precedit a un nou ballet, el d’Ana Botella denominat ‘El ball blanc’, que ha donat pas a l’autèntic protagonista de la nit. Diego Pascual Carbonell, l’Abancerat Moro de la Filà Berbers ‘Els Borts’, ha desfilat elegant pel Passeig del Comtat saludant al públic mentre lluïa un disseny de Roperóa Ximo amb referències a la indumentària de la formació a la qual pertany. Tot això acompanyat per les notes de la marxa mora Lluna de Sang, de Francisco Valor Llorens, interpretada pel Cercle Musical Primitiva d’Albaida El Gamell.

Una carrossa representant a la representativa Penyeta Blanca, fent referència a l’emblema del càrrec articulat al voltant de les paraules ‘Lluna de Sang’, ha obert el camí al portador de la bandera i a una imponent esquadra especial amb la qual ha conclòs el mateix boato. La Unió Musical Contestana, amb la peça Ropería Ximo de Francisco Valor Llorens, ha sigut el colofó al pas del Banderer  i ha posat també un brillant fermall d’or a l’Entrada d’aquest 2025, any en què es compleix el 425 aniversari de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit Mártir com a patró de Cocentaina.

Una elegant capitania mora amb referències al passat i mirades cap al futur

Actualitat, Comarques, Noticies, Portada

La nit ja caigut sobre Cocentaina en aquest dissabte 9 d’agost i, amb la il·luminació especial de Festes lluint en tota la seua esplendor, s’ha iniciat l’Entrada Mora als sons de la Colla de Dolçaines i Tabals ‘Mal Passet’ acompanyant l’estendart de la Junta de Festes. Per a l’ocasió ha sonat tot un clàssic com la marxa mora El Ball del Moret de Gustavo Pascual Falcó.

A continuació, s’ha iniciat la desfilada de les hosts de la mitja lluna obrint la comitiva la Filà Manta Roja per ostentar enguany el càrrec de Capità. L’esquadra oficial ha obert un gran boato en el qual també han sigut presents els estendards històrics que ha tingut la mateixa Filà al llarg dels seus molts anys de trajectòria. Un original ballet, representant un mercat amb el tèxtil i el calçat com a protagonistes, han donat pas a una gran obra de l’escultor contestà Moisés Gil en la qual s’ha volgut representar una visió de futur des de l’època àrab a l’actualitat sobre el que és la intel·ligència artificial. Tota unareferéncia, sens dubte, a la professió del mateix Capità Moro ja que actualment és director de l’Agència de Supervisió d’Intel·ligència Artificial.

La posada en escena de la Manta Roja ha seguit amb una amazona infantil, el ballet de Virginia Bolufer amb evolucions al ritme de la marxa mora Natxo, del compositor Enrique Torró Insa que va ser oncle del mateix Capità, i la carrossa amb els cavallers i les dames. Els estendards amb l’heràldica del màxim representant de les forces sarraïnes ha donat pas aquest últim, Ignasi Belda Reig, acompanyat dels seus fills Júlia i Jaume. Lluint un ric i elegant disseny del creador Saúl Santonja Miralles fidel a la indumentària de la Manta Roja, el Capità Moro ha vibrat d’emoció en tot el recorregut fins al Pla on ha sigut rebut amb tots els honors enfront del Palau Comtal. La Societat Musical Beniatjarense, banda de la Filà, ha posat la part musical a aquest màgic instant fent sonar Cerdà Francés de Mario Roig Vila.

Una Esquadra Especial d’aspecte tribal, disseny de Juan Climent, ha culminat aquesta gran boato. Els seus components han desfilat de manera magistral al costat del Ateneu Musical de Cocentaina interpretant Ambra del compositor contestà Francisco Valor Llorens. Després del Capità Moro, l’Entrada segueix el seu curs amb la desfilada de les Filaes Mudèjars, Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, Kabilenyos, Bequeteros, Llana i Muladís.

L’Abanderada Cristiana convertida de l’islam guia amb força als Contestans

Actualitat, Comarques, Noticies, Portada

En l’equador de l’Entrada de les tropes de la creu ha arribat la Filà Contestanos, formació que exerceix el càrrec d’Abanderat dels cristians en aquest 2025. Tot un desplegament de forces ha acompanyat a Olímpia Cerdà Barrachina, l’encarregada d’assumir la responsabilitat de ser Abanderada Cristiana, i que fa història en la Festa de la capital del Comtat per ser un dels càrrecs més joves de les últimes dècades.

El banderí de la Filà ha donat pas al portador de la bandera i a l’Ambaixadora, Marga Reche Sanchis, donant pas a la recreació del poble cristià i musulmà convivint en l’antiga Cocentaina sota la falda del Castell. Posteriorment s’ha representat l’aparició del lleó l’any 1519, emblema de la Filà Contestanos, donant pas després a un original ballet d’Alícia Montava en el qual s’ha pogut veure el miracle de la Mare de Déu ocorregut en la Vila Comtal el 19 d’abril de 1520. El boato ha seguit amb una nova coreografia, la titulada ‘La Conversió-1525’, que ha fet una referència al fil argumental al voltant del qual gira aquest càrrec, la conversió de la Banderera al cristianisme després d’haver nascut en l’islam en referència al fet que ella en nàixer era de la Filà Berbers ‘Els Borts’ a la qual pertanyia el seu avi matern, fins a passar als Contestanos de la qual forma part ara amb els seus pares.

L’esquadra de la Filà Contestans, orgulls d’ostentar aquest càrrec de Banderer en 2025, ha donat pas a les dames i la mateixa Banderera Cristiana. Olímpia Cerdà Barrachina, lluint un original disseny de tall guerrer obra de Juan Climent, ha desfilat al costat de la seua germana Atenea com Rodella saludant totes dues amb emoció al nombrós públic que presencia la desfilada. L’Associació Banda de Música de Manacor, de la qual formava part el seu recordat oncle Edu Bernabéu, l’ha acompanyada mentre sonava la marxa cristiana Olímpia del mateix Francisco Valor Llorens.

Finalment, l’Esquadra Especial. Imponent, guerrera i marcial, amb disseny també de Juan Climent i integrada tota per dones, ha tancat el pas de l’Abanderada Cristiana mentre la Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi interpretava Lleó Daurat d’Anthony Pardo. Després ha seguit l’Entrada Cristiana amb les Filaes Contrabandistes, Cavalleria Ministerial i Maseros.

El Capità creuat entra a Cocentaina sota la protecció del Cor de Jesús

Actualitat, Comarques, Noticies, Portada

A les set en punt de la vesprada d’aquest dissabte 9 d’agost ha arrancat a Cocentaina l’Entrada de Moros i Cristians d’aquest 2025, un any significatiu per a la capital del Comtat ja que es compleix el 425 aniversari de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit Mártir com a patró de la localitat. La desfilada ha  començat al carrer Pare Francesc Agulló, al costat del Convent dels Pares Franciscans, i mentre es donava l’ordre d’Avant l’Entrà sense oblidar la referència al patró per mitjà d’un fort Visca Sant Hipòlit!.

El banderí de la Junta de Festes, al rime de la marxa cristiana Obrint l’Entrà, de Francisco Valor Llorens, ha obert la comitiva donant pas a l’estendard de la Filà Creuats que ostenta enguany el càrrec de Capità en les tropes de la creu. La recreació d’un poble medieval ha donat pas a un grup de guerreres i a una novetat destacada que el públic ha aplaudit molt, una esquadra especial infantil, amb els més xicotets de la Filà com a protagonistes.

Un ballet de xicotets, coordinat per Alicia Montava, ens ha endinsat en una batalla medieval per a trobar la Relíquia del Cor de Jesús fent-se així una referència al Patronat Sagrat Cor de Jesús en el qual va ser fundada aquesta Filà cristiana en 1952. Cavallers, i un ballet d’àguiles també d’Alicia Montava, han donat pas al Capità Cristià acompanyat dels seus Rodelles: Germán Palací Sandoval, María Palací Sandoval, Paula Sandoval García i Carla Soler Ferrando. Germán Palací Miñana, el màxim representant de les forces de Jaume I, ha lluït un disseny guerrer ideat per la firma ‘El Trencat’ i ha estat acompanyat en tot moment de la seua dona, Reyes Sandoval, com a favorita. La Unió Musical Contestana ha interpretat amb força per a l’ocasió la peça Crusllan del murer José Rafael Pascual Vilaplana mentre el mateix Capità no deixava de rebre aplaudiments en tot el trajecte fins als murs de l’històric Palau Comtal.

Finalment, ha desfilat una majestuosa Esquadra Especial amb un disseny obra de Juan Climent acompanyada de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina interpretant Simul de Francisco Valor Llorens. Una doble esquadra oficial de la Filà, amb la seua indumentària característica, ha posat fi al pas de la Capitania arribant seguidament les Filaes Almogàvers, Gentils i Cavallers de Llúria.

Arranca la gran Entrada de Moros i Cristians de Cocentaina

Actualitat, Comarques, Noticies, Portada

A les set en punt de la vesprada ha començat l’Entrada de Moros i Cristians de Cocentaina des dels voltants del Convent  dels Pares Franciscans, una desfilada que baixarà per tot el Passeig del Comtat i que arribarà al Pla on estarà situada la tribuna d’autoritats davant mateix del Palau Comtal. La comitiva enfilarà després un tram del carrer Mare de Déu del Miracle per a finalitzar en la Placeta dels Apòstols com és costum.

En l’Entrada es preveu l’assistència de nombrosos visitants, procedents en la seua majoria de les comarques centrals valencianes, igual que s’espera una destacada participació “serà similar a la d’anys anteriors, superant les tres mil persones, entre festers i músics. Tot el que vinga gaudirà d’un gran espectacle al carrer ja que les Filaes de Càrrec han preparat unes excel·lents posades en escena per a acompanyar a Capitans i Abanderats”, avançava aquesta setmana el president de l’entitat festera; Rafael Monar. Cal destacar que els Càrrecs de 2025 els exerceixen Germán Palací Miñana (Capità Cristià de la Filà Creuats), Olímpia Cerdà Barrachina (Abanderada Cristiana de la Filà Contestanos), Ignasi Belda Reig (Capità Moro de la Filà Manta Roja) i Diego Pascual Carbonell (Abanderat Moro de la Filà Berbers ‘Els Borts’).

Les Festes de Cocentaina, després del dia de hui, seguiran el diumenge amb els actes religiosos en honor a Sant Hipòlit Mártir arribant a la seua fi el dilluns en el Dia del Alardo, jornada marcada per les Ambaixades, les disparades d’arcabusseria, en les quals s’empraran uns 700 quilos de pólvora, i la batalla entre els bàndols de la creu i de la mitja lluna. Malgrat que aquest dia conclourà el gruix de la programació, cal destacar que aquesta última acabarà oficialment el dimecres 13 d’agost a les 10:00h del matí amb una missa solemne a l’església de Santa María amb motiu amb la festivitat litúrgica de Sant Hipòlit Mártir.

L’Ambaixada del Contrabando, un acte únic de la Festa de Cocentaina i sempre esperat

Actualitat, Comarques, Noticies

Cocentaina continua gaudint de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit Mártir en un dels principals dies de la trilogia festera. El calor i les altes temperatures han sigut protagonistes en el matí d’aquest dissabte 9 d’agost i fins i tot durant un dels actes que sempre centra totes les mirades hores abans de la gran desfilada de les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna. Es tracta de la clàssica i singular ‘Ambaixada del Contrabando’, que protagonitzen les Filaes Maseros i Contrabandistes.

Els àvids andalusos, després de recórrer les serres de les nostres comarques, han acudit fins a la Vila Comtal disposats a prestar ajuda als Maseros per a véncer als moros davant la seua imminent arribada al municipi “Lloma Grossa, Escorrupènia, Racó Llobet, Bassa dels Peixos, Font de l´Edra, Esquererola, Huit Piletes y altos cerros hemos recorrido en balde, pues los moros se escondieron ¡Con que, si de algo aprovecha, nuestro trabuco ofrecemos!”, va dir l’ambaixador Contrabandista res més entrar en la població.

L’acte de ‘L´Ambaixada del Contrabando’, que va comptar amb nombrós públic, va transcórrer de nou pels punts habituals del nucli antic com la plaça de l’església de Santa María, el carrer Comte de Cocentaina i El Pla. Els germans Enric i Xavi Albero, pels Maseros, i José Luís Molina al costat d’Aaron Cerver, dels Contrabandistes, han exercit d’ambaixadors i no han deixat escapar l’oportunitat també de fer referències amb humor a l’actualitat local, nacional i internacional. En aquesta ocasió s’han colat temes com el Cas Ábalos, la situació de Palestina, la polèmica menjada de Carlos Mazón en el Restaurant El Ventorro de València el dia de la DANA del passat 29 d’octubre o els aranzels de Donald Trump. De fet, el mateix President Nord-americà ha aparegut per sorpresa en l’acte al costat de la seua esposa davant els aplaudiments del públic.

Finalment, després de l’encreuament dialèctic entre ambdues Filaes, els mateixos Maseros van acceptar l’ajuda Contrabandista per a fer front a les hosts de la mitja lluna que van arribar prompte a la Vila Comtal. Serà en l’Entrada, prevista a partir de les 19:00h, i en la qual moros i cristians desfilaran amb majestuositat des de l’altura del Convent dels Franciscans fins al Pla en un acte que espera una participació superior a les 3.000 persones.

El trasllat del ‘Sant Hipòlit del Raval’, pòrtic de la Festa a Cocentaina

Actualitat, Comarques, Noticies

Cocentaina segueix en el camí cap a les seues Festes de Moros i Cristians i en la recta final de la Setmana Festera s’ha efectuat el trasllat de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Mártir des de la parròquia del Salvador al Monestir  de la Mare de Déu del Miracle. Allí, com és tradició, presidirà al costat de la patrona contestana l’acte d’Acció de Gràcies que se celebrarà el dia del Alardo res més concloure a la vesprada els trets d’arcabusseria

La jornada ha inclòs la celebració d’una missa solemne en la mateixa església del Salvador a les 19:30h, oficiada pel rector Don Diego Pascual, i en la qual s’han imposat les medalles del patró als càrrecs festers d’enguany: Germán Palací Miñana (Capità Cristià de la Filà Creuats), Olímpia Cerdà Barrachina (Abanderada Cristiana de la Filà Contestanos), Ignasi Belda Reig (Capità Moro de la Filà Manta Roja) i Diego Pascual Carbonell (Abanerat Moro de la Filà Bereberes ‘Els Borts’. Seguidament ha començat la processó, amb l’acompanyament musical de la Colla de Dolçaines i Tabals ‘Mal Passet’, en la qual nombrosos festers  han acompanyat al Sant Hipòlit del Raval o de la Filà Manta Roja fins a l’església de Les Clarisses. La comitiva l’ha tancada la Junta de Festes amb el seu President, Rafael Monar , al capdavant així com el regidor de Festes (Javier Sansalvador) i l’alcalde (Rubén Muñoz).

El trasllat ha finalitzat amb l’entrada de Sant Hipòlit en el temple de la Verge del Miracle i la disparada d’una gran traca en la Plaça del Pla. Seguidament, la imatge del patró ha sigut col·locada als peus de la Mare de Déu del Miracle.

Germán Palací i Ignasi Belda, dos Capitans que esperen amb emoció la Festa de Cocentaina

Actualitat, Comarques, Noticies
Cocentaina compta ja les hores que resten per a iniciar les Festes de Moros i Cristians d’aquest 2025, unes celebracions que coincideixen a més amb el 425 aniversari de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit Mártir com a patró de la localitat. A 24 hores vista de la interpretació de l’Himne, s’intensifiquen els preparatius en Filaes com Creuats i Manta Roja, les dues formacions que ostenten les capitanies en tots dos bàndols.

En el bàndol cristià la capitania recau enguany en la Filà Creuats i Germán Palací Miñana és qui assumeix la tasca d’exercir de Capità, un fester dels quals porten el títol de tota la vida i que va nàixer el 8 d’agost de 1971 a escasses hores de l’inici de l’Entrada de Moros i Cristians. Els Bequeteros, per vinculació familiar, van ser el seu primer contacte amb les Festes i ja en edat adulta va passar a la Filà Creuats. Actualment és el Cap de Filà encara que enguany exercirà la tasca en funcions per allò de ser Capità Cristià “l’Entrada, de ben segur, serà el moment més especial però jo espere amb il·lusió cada acte perquè tots tenen una cosa significativa per a un càrrec”, assenyala. El màxim representant de les tropes de la creu estarà acompanyat per la seua dona Reyes Sandoval, com a favorita, i al seu costat tindrà també als seus fills Germán i María com Rodelles al costat de Paula Sandoval i Carla Soler. La firma‘El Trencat’ ha confeccionat els seus dissenys i desfilarà amb la marxa cristiana Crussllan de José Rafael Pascual Vilaplana interpretada per la Unió Musical Contestana “serà un boato basat en la història de nostra Filà i en els seus orígens fundacionals vinculats al Patronat Sagrat Cor de Jesús”, conclou. Juan Climent segella l’esquadra especial que eixirà al carrer amb el Ateneu Musical, interpretant SIMUL, de Francisco Valor Llorens.

El Capità Moro de les Festes de Cocentaina d’aquest 2025 també compta amb un extens currículum fester que es va iniciar en la Filà Contestanos, de la mà del seu pare, i que inclou el pas per una etapa inicial en la Manta Roja abans d’arribar als Muladís. Posteriorment, i després d’un recés en el terreny fester, Ignasi Belda Reig va tornar a la Filà Manta Roja on assumeix en aquestes festes la capitania al costat dels seus fills, Júlia i Jaume. D fortes arrels en la Festa, de la mà de la seua família, el màxim representant de les hosts de la mitja lluna s’ha pres els Moros i Cristians com unes vacances ja que actualment passa molt temps fora de la Vila Comtal a causa del seu càrrec com a director de l’Agència de Supervisió d’Intel·ligència Artificial del Govern Central “ara que l’estic vivint des de dins m’estic donant compte de tot el que implica fer un càrrec d’aquestes característiques, ja que tenim una agenda repleta des de fa mesos”,  afirma. Ignasi Belda ha confiat en el dissenyador contestà Saúl Santonja Miralles, membre també de la Manta Roja, per a confeccionar tots els dissenys del càrrec i eixirà al carrer acompanyat per la Societat Musical Beniatjarense que interpretarà la marxa mora Cerdà Francés de Mario Roig Vila “en aquest boato veurem l’evolució dels oficis en la història de Cocentaina, des de l’època àrab i fins a arribar fins i tot a una visió futura del que és hui la intel·ligència artificial”, indica sense revelar molts més detalls. Finalment, Juan Climent ha dissenyat l’esquadra especial que tindrà l’acompanyament musical de l’Ateneu de Cocentaina.

Els dos protagonistes van passar dies arrere per COPE ALCOI i ací podeu escoltar l’entrevista:

Confirmades les dates per a les Festes d’Alcoi de l’any 2026

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies, Portada

El Consell Econòmic i Social (CES) de la nostra ciutat ha confirmat la proposta de dates per a les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi del pròxim any 2026 que va fer l’Associació de Sant Jordi durant la seua assemblea general del passat 19 de juny. En la reunió es van aprovar els festius locals de l’any que ve i també es va discutir la proposta que el 23 d’abril, festivitat del patró, siga declarat festiu amb caràcter recuperable. Les dates, finalment, tendiran que ser ratificades pel ple de l’Ajuntament d’Alcoi.

D’aquesta manera, serà festa local a Alcoi el dissabte 25 i el dilluns 27 d’abril, podent-se celebrar la trilogia festera entre totes dues jornades, i arrancant els Moros i Cristians el divendres 24 amb l’esperada interpretació de l’Himne de Festes. La celebració en cap de setmana contribueix a facilitar la participació, especialment dels qui resideixen fora d’Alcoi, igual que aporta beneficis a sectors vinculats amb la Festa com el turisme, l’hostaleria o el comerç.

En l’esmentada trobada, com destacàvem anteriorment, es va abordar la petició presentada per la mateixa Associació de Sant Jordi perquè el 23 d’abril siga declarat dia festiu recuperable a Alcoi. Els assistents van coincidir que la proposta ha de comptar, tant amb el suport de l’àmbit social i econòmic, com de tota la Corporació Municipal “el Consell Econòmic i Social ha ratificat per unanimitat les dates plantejades per l’Associació de Sant Jordi, que també ha sigut present en aquest Consell. Apostem pel diàleg i el consens entre la institució, el CES i el govern local, i per descomptat els donarem suport en la moció perquè el 23 d’abril siga festiu a la nostra ciutat; és més, creiem que hauria de ser una declaració institucional i que tots els partits haurien d’assumir-la i secundar-la en un any tan important com el de la celebració del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi“, afirma sobre aquest tema el regidor de Festes; Jordi Martínez.

Apuntar que el Consell Econòmic i Social (CES) va ser creat en 2013 amb l’objectiu de promoure la participació institucional i facilitar decisions consensuades sobre aspectes fonamentals per a Alcoi. Està integrat per representants polítics municipals, sindicats com a UGT i CCOO, entitats empresarials com FEDAC i Alcoi Comercial, així com institucions acadèmiques i tecnològiques vinculades a la ciutat.

Celebrar les Entrades d’Alcoi en dos dies, seria possible l’any vinent?

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies, Portada

Per tots és sabut que l’any vinent 2026 es compleixen a Alcoi 750 anys del patronatge de Sant Jordi i per aquest motiu es prepararan una sèrie d’actes de cara a retre homenatge al màrtir, una programació de la qual pròximament es donaran a conéixer més detalls. De fet, l’Associació de Sant Jordi, com ja es va anunciar mesos arrere, ha constituït una comissió especial de treball en la qual s’estan perfilant diverses activitats i en les quals també s’implicaran institucions com l’Ajuntament i fins i tot la Comunitat Cristiana de la ciutat.

Però al marge d’això, i una vegada finalitzades les Festes de Moros i Cristians de 2025, són molts els qui es pregunten si podrien celebrar-se les Entrades del pròxim any en dos dies amb motiu de l’esmentada commemoració. I és que en la memòria de molts segueix encara 1976, VII Centenari del patronatge de Sant Jordi, i any en què les nostres Festes van tindre lloc a finals de maig amb les Entrades en dos dies: la cristiana en la vesprada del 27 de maig i la mora l’endemà, 28 de maig, en el mateix horari.

A ningú se li escapa que el context social i econòmic de fa cinquanta anys dista molt de l’actual, motiu que fa pràcticament inviable celebrar en dos dies les desfilades dels bàndols de la creu i de la mitja lluna. Així ho destacava en l’espai #LaNostraFesta de COPE ALCOI el regidor de Festes, Jordi Martínez, en preguntar-li per aquesta qüestió el nostre company Carlos Taléns “la dimensió que ha adquirit la nostra trilogia fa pràcticament inviable aquesta opció i a més, per normativa, només es poden fixar dos festius locals. Potser no és necessari festejar els 750 anys del patronatge de Sant Jordi amb dos dies d’Entrades, sinó amb una sèrie d’activitats que tinguen lloc durant tot l’any en les quals estiga implicada tota la ciutat“, va manifestar. Martínez també va destacar que tant l’Associació de Sant Jordi com l’Ajuntament, han mantingut converses amb Conselleria per a plantejar l’opció que el 23 d’abril de 2026, que caurà dijous, poguera ser festiu sol a la ciutat amb caràcter retribuït i recuperable “encara que és una qüestió molt difícil d’aconseguir ja que és una decisió de caràcter autonòmic en la qual entren també en joc determinats aspectes”, va sentenciar.

 

Cal recordar que l’any vinent, si se segueix la tònica de les últimes edicions, les Festes començarien el divendres 24 d’abril per a fer-les coincidir amb el cap de setmana. De totes maneres, la proposta de dates la plantejarà l’ASJ en la seua Assemblea General del mes de juny i després serà el Consell Econòmic i Social qui ratifique el plantejament o propose un canvi. Finalment, serà el ple de l’Ajuntament d’Alcoi qui aprove de manera definitiva els festius locals de 2026.