Últimas Noticias

Alcoy rindió todos los honores a San Jorge en un 23 de abril inédito que coincidió con el ‘Dia del...

El equipo de Cope Alcoy pone a disposición de los ciudadanos el teléfono del oyente. A partir de ahora, a...

Hoy miércoles recuperamos la programación habitual tras las Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy. En esta jornada hemos hecho balance...

Hoy miércoles recuperamos la programación habitual tras las Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy. En esta jornada hemos hecho...

Descargar Els Capitans
Cerol original

La participación sube en Alcoy y en nuestras comarcas en las Elecciones Generales 2023

La jornada de las Elecciones Generales de este 23 de julio avanza a buen ritmo y con las altas temperaturas como principales protagonistas. Durante la mañana hemos visto en Alcoy como muchísima gente iba a los colegios electorales y es que han sido muchos quienes han querido ir a votar a primera hora para así poder ir después a pasar el día en la playa, la piscina municipal o la caseta de campo. Se han formado, por ejemplo, largas colas a las puertas del Centro de Mayores de Oliver y también había muchos ciudadanos a centros como el Ágora, el CCJ o el Colegio de Educación Especial Tomàs Llacer. A las dos del mediodía había votado en la capital de l’Alcoià el 48,53% del censo, 1,98 puntos más que 2019 donde el 10 de noviembre en la misma hora había ejercido su derecho en el voto un 46,55%.

Así quedan los datos de participación en nuestras comarcas

Agres: 48,52%  (44,10% en 2019)

Alcosser: 54,77% (48,55 % en 2019)

Alcoleja: 52,43% (47,59% en 2019)

Alfafara: 52,90% (49,70% en 2019)

Almudaina: 51,13% (39,77% en 2019)

Balones: 62,85% (45,74% en 2019)

Banyeres de Mariola: 53,73% (47,77% en 2019)

Benasau: 59,33% (64,29% en 2019)

Beniarrés: 55,16% (48,49% en 2019)

Benifallim: 62’85% (56,70% en 2019)

Benilloba: 52’50% (51,99% en 2019)

Benillup: 66,66% (63,41% en 2019)

Benimarfull: 55,58% (46,97% en 2019)

Benimassot: 57,14% (38,20% en 2019)

Castalla: 48,86% (43,29% en 2019)

Cocentaina: 50,98% (43,93% en 2019)

Fageca: 57,14% (49,45% en 2019)

Famorca: 66,66% (63,41% en 2019)

Gaianes: 54,87% (48,58% en 2019)

Gorga65,84% (47,30% en 2019)

Ibi: 50,61% (43,12% en 2019)

L’Alqueria d´Asnar: 54,19% (47,76% en 2019)

L’Orxa: 48,32% (45,31% en 2019)

Millena61,53% (50,30% en 2019)

Muro: 51,49% (41,051% en 2019)

Onil: 51,26% (45,87% en 2019)

Penàguila: 49,60% (55,05% en 2019)

Planes: 60,25% (52,24% en 2019)

Quatretondeta: 57,26% (50,48% en 2019)

Tibi: 57,79% (44,85% en 2019)

Tollos: 61,11% (35,71% en 2019)

La Comunitat Valenciana va liderar la creació d’ocupació en 2022

La Comunitat Valenciana va tancar 2022 amb 102.700 ocupats més que un any abans, el major augment en termes absoluts de totes les comunitats autònomes, mentre que en termes relatius va registrar el tercer major increment, un 4’86%, per damunt de la mitjana d’Espanya, que va ser del 1’38%.

Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), publicada aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i corresponent al quart trimestre de 2022, el nombre de persones parades en la Comunitat Valenciana se situa en les 347.200 i la taxa d’atur en el 13’53%, per damunt de la mitjana d’Espanya (12’87%).

Dades del darrer trimestre de 2022

En el quart trimestre de 2022, l’ocupació va pujar en 27.300 persones en la Comunitat Valenciana, que va ser la segona autonomia on més es va incrementar en termes absoluts, només superada per Canàries (43.100 més), i per davant de la Comunitat de Madrid (26.400).

Els majors descensos d’ocupació en l’últim trimestre de 2022 es van produir a Balears (–83.300), Catalunya (–40.900) i Andalusia (–19.400).

En termes relatius, les comunitats amb major augment trimestral de l’ocupació són Canàries (4,55%), Murcia (2,57%) i Comunitat Valenciana (1,25%).

Les majors baixades trimestrals de l’atur es van donar a Canàries (–35.200), Murcia (–11.700) i Galícia (–3.500), i els majors increments a Balears (29.700 aturats més), Catalunya (21.900) i Comunitat de Madrid (10.600). En la Comunitat Valenciana l’atur va pujar en 5.300 persones, un 1’55%.

La Rioja (8,60%), País Basc (8,66%) i Castella i Lleó (8,83%) registren les taxes d’atur més baixes aquest trimestre. En l’extrem oposat, Andalusia (19,00%), Extremadura (17,62%) i Canàries (14,57%) presenten les més elevades.

Els majors increments de l’activitat aquest trimestre es donen en Comunitat de Madrid (37.000 actius més), Comunitat Valenciana (32.600) i Canàries (8.000). Els majors descensos, a Balears (53.600 menys), Andalusia (–22.700) i Catalunya (–19.000).

Les taxes d’activitat oscil·len aquest trimestre entre el 63,21% de Comunitat de Madrid i el 50,45% d’Astúries. En la Comunitat Valenciana va ser del 59’38%.

Dades anuals 

En l’últim any, quasi totes les comunitats van augmentar la seua ocupació. Els majors augments es van produir en Comunitat Valenciana (102.700 més), Canàries (52.800) i Balears (33.800), i els majors descensos a Astúries (–15.100), País Basc (–7.700) i Aragó (–5.000).

En termes relatius, les majors variacions anuals de l’ocupació es donen a Balears (6,30%), Canàries (5,63%) i Comunitat Valenciana (4,86%), mentre que Astúries (–3,81%), Aragó (–0,85%) i País Basc (–0,80%) presenten taxes de variació anual negatives.

Les majors reduccions del nombre d’aturats van correspondre a Andalusia (56.800 menys), Canàries (–50.100) i Balears (–24.100), i els majors augments es van donar en la Comunitat de Madrid (57.700), Astúries (20.000) i Castella-la Manxa (13.000). En la Comunitat, el descens va ser de 8.600 persones parades, un 2’42% menys.

Si es mira al nombre d’actius, els majors increments en els dotze últims mesos es donen en la Comunitat Valenciana (94.100 més), Comunitat de Madrid (75.100) i Castella – La Manxa (16.300), i els majors descensos s’observen a Andalusia (45.500 menys) i País Basc (–5.800).

A Espanya, el número d’ocupats va disminuir en 81.900 persones en el quart trimestre de 2022 respecte al trimestre anterior (–0,40%) i es va situar en 20.463.900, mentre que en els últims dotze mesos l’ocupació ha crescut en 278.900 persones (un 1,38%).

SUMA arranca la commemoració del seu trenta aniversari

SUMA Gestió Tributària, organisme depenent de la Diputació Provincial d’Alacant, comença 2023  amb la conmemoració del seu trenta aniversari. Una de les primeres accions dutes a terme ha sigut la creació d’un logotip, que es desplegarà progressivament en oficines i documents,  i que s’ha donat a conéixer en el marc d’una jornada de treball celebrada en el MARQ.

Aquesta marca, segons la informació facilitada, reflexa els valors que donen un punt de diferència a la important tasca que porta endavant SUMA. Són «valors  emergents en la societat actual com són la sensibilitat amb el medi ambient, la inclusió o la transparència, sense deixar de transmetre la tradicional solidesa que defineix a Suma, així com la proximitat amb la ciutadania i els Ajuntaments”, afirma la diputada d’Hisenda, María Gómez. L’esmentada imatge també vol ser un revulsiu per a la projecció de l’organisme tributari «després d’anys de molt d’esforç i grans resultats, ha arribat el moment d’evolucionar per a continuar sumant. Hem partit d’allò que ens identifica, per a construir una cosa nova sense perdre la nostra essència”, conclou la diputada.

Per part seua, el director de Summa Gestió Tributària, José Antonio Belso, ha recalcat l’encaix d’aquesta iniciativa en l’estratègia de l’organisme a llarg termini, al mateix temps que ha indicat que no es tracta d’una mesura aïllada, “sinó que progressivament s’acompanyarà d’altres inversions com la remodelació de les nostres oficines tributàries”, ha dit al respecte.

Els resultats que deixa 2022 en SUMA 

Cal assenyalar que des de SUMA també han balanç del que ha sigut l’any 2022 que ja ha finalitzat. L’exercici econòmic es tanca amb una recaptació aproximada de 836,4 milions d’euros i una taxa d’èxit del 91,55%. En termes d’atenció a la ciutadania, s’han incrementat en un 0,8% les presències en els municipis de menor grandària, fins a les 13.772 itineràncies, mentre que continua creixent la utilització de les noves tecnologies com la Seu Electrònica en un 8,2%, acostant-se als 4 milions de consultes.

La pluja va deixar quasi 850 litres a Alcoi durant 2022

L’any 2022 que acaba de finalitzar va resultar ser a Alcoi un dels més plujosos de la sèrie històrica. Així ho revelen, per exemple, les dades de precipitació recollides en punts com el pluviòmetre situat en el Cercle Industrial.

Aquestes xifres confirmen també que en la capital de l’Alcoià van caure en tot l’any passat uns 846’20 litres per metre quadrat. El major índex de ruixats es va registrar entre finals de l’hivern i principis de primavera sent març el mes més humit amb 22 dies de pluges quasi consecutius que van deixar ni més ni menys que 428,08 litres per metre quadrat. Li segueix abril amb 146’8 litres i 12 dies de precipitacions així com maig amb 112’22 quantificats en tan sols 5 jornades plujoses. En el costat oposat figuren gener i febrer passat, amb quatre dies de pluges en cadascun, i 2’3 així com 2’4 litres per metre quadrat; respectivament. Sorprén agost amb 25’6 litres en només dos dies i la resta de mesos de l’any ha oscil·lat entre els 10 i els quaranta litres per metre quadrat «els models apunten al fet que l’inici de l’any 2023 continuarà sent sec i fins i tot amb temps afable en els primers dies encara que a partir de la segona quinzena sembla que començaríem a notar més el fred. Tot apunta al fet que les precipitacions tardaran a arribar i que les podríem veure a la fi de febrer o principis de març«, comentava en COPE dies arrere Jorge Olcina, Catedràtic de Climatologia de la UA.

Cal recordar que 2022 ha sigut pràcticament el més plujós del segle XXI ja que en els últims 22 anys no s’havien registrat tants litres per metre quadrat en el citat pluviòmetre del Cercle Industrial. Per a trobar registres similars ens hauríem de remuntar al segle passat  on destaquen 1943 amb 898 litres, 1949 amb 833, 1986 amb 841 o 1989 amb 860 litres per metre quadrat; respectivament.

La Comunitat Valenciana va finalitzar 2022 amb un total de 33.241 aturats

L’atur registrat en tot 2022 va baixar en 33.241 persones en la Comunitat Valenciana, un descens del 8’95% respecte a l’any anterior, la qual cosa situa el nombre total d’aturats en 338.243.

Segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball i Economia Social, l’atur registrat al desembre de 2022 va baixar en tretze comunitats autònomes respecte al mes anterior, entre elles la Comunitat Valenciana, amb 1.052 persones desocupades menys que al novembre, una baixada del 0’31%.

A Espanya hi ha 268.252 aturats i parades menys al tancament de 2022 que un any abans, amb el que el total de persones desocupades s’ha situat en 2.837.653, un descens del 8’64% i la xifra més baixa des de 2007, mentre que al desembre l’atur ha baixat respecte al mes anterior en 43.727 persones, un 1’52%.

Dades a Espanya

El nombre de persones desocupades registrades en les Oficines del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), en finalitzar el mes de desembre, ha descendit en 43.727 persones (-1,52%) en relació amb el mes anterior. D’aquesta manera, l’atur registrat s’ha situat en 2.837.653 allunyant-se més la barrera dels 2,9 milions de persones desocupades. Respecte a desembre de 2021, l’atur interanual ha descendit en 268.252 persones (-8,64%) en un context econòmic internacional que continua marcat per la incertesa.

El nombre de persones desocupades registrades en les Oficines del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), en finalitzar el mes de desembre, ha descendit en 43.727 persones (-1,52%) en relació amb el mes anterior. D’aquesta manera, l’atur registrat s’ha situat en 2.837.653 allunyant-se més la barrera dels 2,9 milions de persones desocupades. Respecte a desembre de 2021, l’atur interanual ha descendit en 268.252 persones (-8,64%) en un context econòmic internacional que continua marcat per la incertesa.

El nombre total de contractes registrats durant el mes de desembre ha sigut d’1.189.917. D’aquest total, 464.152 contractes de treball són de caràcter indefinit i representen el 39% de tots els contractes. En termes absoluts són 290.368 contractes indefinits més que en mateix mes de 2021.

Durant l’any 2022 es van signar un total de 18.310.343 contractes, 4.201.878 contractes menys (-18,7%) que en el mateix període de 2019, un dels efectes esperats, en termes d’estabilitat, després de la posada en marxa de la Reforma Laboral. D’aquest total, 7.027.160 són contractes per temps indefinit fins a desembre de 2022, xifra que suposa un ascens de 4.913.819 sobre el mateix període de l’any 2021. El total de contractes temporals és d’11.283.183.

Cal destacar que s’han signat prop de cinc milions de contractes indefinits més (4.867.726) i nou milions de contractes temporals menys (9.069.604) que l’any 2019, l’any previ a la pandèmia. D’aquests, el contracte que més s’ha incrementat ha sigut l’indefinit ordinari a jornada completa (1,7 milions més).

La Comunitat, on més va baixar l’atur al novembre

La Comunitat Valenciana ha sigut, en termes absoluts, on més ha baixat la desocupació a Espanya al novembre, amb un descens de 15.330 aturats respecte al mes anterior (un 4,32% menys), la qual cosa deixa la xifra total d’aturats en 339.295 persones.

Segons les dades fetes públiques aquest divendres pel Ministeri de Treball i Economia Social, ara hi ha 50.431 aturats menys que fa un any (un -12,94%) i per províncies, al novembre va baixar especialment la desocupació a València (amb 8.260 menys), seguida per Alacant (-4.757) i Castelló (-2.313).

A nivell nacional, l’atur va baixar al novembre en 33.512 persones respecte al mes anterior fins a deixar la xifra total en 2.881.380 aturats. De les huit comunitats autònomes on més ha descendit se situen, per darrere de la Comunitat Valenciana, la d’Andalusia (-11.169) i la Comunitat de Madrid (-7.757).

Dels 339.295 aturats de la Comunitat Valenciana, 207.204 són dones i 132.091 homes, i d’ells 20.216 són menors de 25 anys (10.351 homes i 9.865 dones).

Els resultats provincials ofereixen descensos mensuals en les tres províncies, més acusat a València, que redueix l’atur en 8.260 persones (-4,81%), seguida d’Alacant amb 4.757 aturats menys (-3,27%) i Castelló amb 2.313 menys (-6,15%).

Des de gener l’atur s’ha reduït a València en 24.261 persones, un 12,93%; a Alacant en 22.938, un 14,02%; i a Castelló en 3.232, un 8,38%, amb el que en total hi ha 50.431 aturats menys en l’acumulat de l’any en comparació amb el mateix període de l’any anterior, la qual cosa suposa un 12,94%.

Entre els estrangers, la desocupació ha disminuït en 2.478 persones al novembre, un 4,13%, i acumula un descens de prop de 10.000 persones (9.979) en l’acumulat de l’any, que suposa un 14,80% menys que el mateix període de 2021. Amb això, el total d’aturats estrangers ascendeix a 57.453, dels quals 22.098 procedeixen d’un país comunitari i la resta, 35.355, d’un país extracomunitari.

Per sectors d’activitat, en tots ells ha baixat el nombre d’aturats i l’ha fet en major número en serveis, que registra 11.678 aturats menys. Li segueixen indústria amb 1.685 menys, agricultura amb un descens de 1.021 persones, construcció amb 513 menys i, finalment, el col·lectiu sense ocupació anterior amb 433 aturats menys.

D’aquesta manera, serveis comptabilitza 238.926 aturats, indústria 42.128, construcció 25.805, el grup sense ocupació anterior 22.193 i agricultura 10.243. La contractació ha sumat 137.295 contractes al novembre en la Comunitat Valenciana, 14.186 menys que el mes passat, un 9,35%, i 70.065 menys en l’acumulat de l’any, el 33,79%.

D’ells, 65.308 són temporals (1.635 menys que el mes anterior, un 2,44%, i 112.677 menys en l’acumulat de l’any, un 63,31%)) i 71.987 indefinits (12.551 menys que a l’octubre, un 14,85% menys, i 42.612 més en el període gener-novembre, un 145%).

La distribució per tipus de contractes és de 959.209 temporals, el 57,34% del total, i 713.509 indefinits, el 42,66%, que sumen 1.672.718 contractes en la Comunitat.

Afiliació a la Seguretat Social 

Al novembre l’afiliació a la Seguretat Social ha sumat 21.064 persones en la Comunitat, un 1,02% més, fins als 2.076.704 afiliats. Des de gener hi ha 62.997 afiliats més, un 3,13% més que en el període gener-novembre de 2021.

En la comunitat hi ha 2.547 treballadors en ERTO, dels quals 1.714 són homes i 833 dones, i d’ells 606 estan en un expedient de suspensió parcial i 1.941 total.

La Covid fou més letal el segon any de pandèmia en la Comunitat Valenciana

Durant el segon any de pandèmia, en 2021, van morir en la Comunitat Valenciana un total de 49.648 persones, que són 1.009 més que les que ho van fer en 2020, quan el total de morts es va situar en 48.549. Aquestes dades han sigut aportades per  l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Per contra, en el global d’Espanya en 2021 van morir 450.744 persones -231.410 homes i 219.334 dones-, que són 43.032 menys que en 2020 (-8,71%), però 32.041 més que en 2019 (7,65%), abans de l’arribada de la COVID-19.

Els indicadors demogràfics bàsics i les estadístiques de moviment natural de població publicats aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística, amb dades definitives de 2021 -els provisionals es van avançar al juny-, indiquen també que l’any passat va haver-hi a Espanya 337.380 naixements, un 1,15% menys que en 2020 i un 6,44% menys que en 2019.

La majoria d’aquests es van produir en quatre comunitats: quasi un de cada cinc a Andalusia (19,46%), un 17,08% a Catalunya, un 15,22% a Madrid i un 10,57% en la Comunita Vtalenciana

A més, es van celebrar 143.515 matrimonis de persones de diferent sexe, que són un 64,05% més que en 2020, si bé encara un 11,08% menys que en 2019, a més de 2.867 entre dones i 2.206 entre homes.

La taxa de mortalitat va baixar quasi un punt percentual des de les 10,40 defuncions per cada mil habitants en 2020 a les 9,49 en 2021, però encara lleugerament per damunt de les 8,83 de 2019; i entre els homes va ser major que entre les dones: 9,93 per 9,07.

En totes les comunitats va ser major aquesta taxa en 2021 que en 2019, amb major diferència a Extremadura, Comunitat Valenciana i Andalusia (1,08, 1,03 i 0,98 punts percentuals més, respectivament) i menor a Navarra, Madrid i Castella i Lleó (0,26, 0,35 i 0,36 punts percentuals, respectivament).

Per províncies sí que va haver-hi dues amb menor taxa de mortalitat que abans de la pandèmia: Zamora, amb 0,32 punts percentuals menys, i Segòvia, amb 0,07.

Les més altes es van registrar en el nord-oest peninsular: Astúries (13,25 defuncions per cada mil habitants), Castella i Lleó (12,31) i Galícia (12,21), amb màxims a Orense (15,45), Lugo (15,44) i Zamora (15,36); i les més baixes en els arxipèlags: Balears (7,22) i Canàries (7,63), i a Madrid (7,40).

Al contrari que la de la població en general, la taxa de mortalitat infantil va baixar durant la pandèmia: de 2,65 defuncions per mil nascuts vius en 2019 a 2,59 en 2020 i 2,54 en 2021.

De manera paral·lela, l’esperança de vida va tornar a pujar fins als 83,07 anys, després d’haver baixat en 2020 a 82,33, però també segueix per davall de la dada de 2019, 83,58 anys.

L’esperança de vida dels homes va arribar a 80,27 anys, més de cinc anys i mig menys que les dones, 85,83.

Quant a la taxa de natalitat, va continuar en descens durant la pandèmia, de 7,62 nascuts per cada mil habitants en 2019 a 7,19 en 2020 i 7,12 en 2021 (en 1976 va arribar a aconseguir 18,73).

Segons nacionalitat, entre les mares espanyoles va ser de 6,31, a penes 0,34 punts percentuals menys que abans de la pandèmia, i entre les estrangeres de 13,51, en aquest cas amb una reducció molt major, de 2,21 punts percentuals respecte a 2019.

L’edat mitjana de la mare en tindre el seu primer fill va continuar pujant, de 31,10 anys en 2019 a 31,56 en 2021, encara que entre les espanyoles va superar els 32 anys (32,05) mentre que entre les estrangeres es va quedar prop de 29 (28,95).

Per territoris, les majors taxes de natalitat es van registrar a Melilla (11,17 nascuts per cada mil habitants), Murcia (9,11) i Ceuta (8,68) i les menors en el nord-oest peninsular: Astúries (4,74) i Galícia i Castella i Lleó (5,50 en tots dos casos); en tant que la major caiguda -generalitzada en totes- es va produir a La Rioja i Madrid (-0,72 punts percentuals).

Sanitat notifica 2.071 casos nous de Coronavirus a la Comunitat Valenciana

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha notificat un total de 2.071 casos nous de Coronavirus confirmats per prova PCR o per mitjà de test d’antígens des de l’última actualització, divendres passat. Els casos nous per províncies són 257 a Castelló (192.532 en total), 514 a Alacant (529.477 en total), 1.299 a València (839.546 en total) i 1 sense assignar.

D’aquests, 1.298 són de persones majors de 60 anys. Per províncies: 173 de Castelló, 346 d’Alacant, 778 de València i 1 sense assignar.

Els hospitals valencians tenen actualment 269 persones ingressades per Ccovid, 20 d’aquestes en l’UCI: 33 a la província de Castelló, 2 en l’UCI; 75 a la província d’Alacant, 7 en l’UCI, i 161 a la província de València, 11 en l’UCI.

S’han notificat 17 defuncions per Coronavirus des de l’última actualització, totes amb data de defunció en els últims 7 dies excepte un cas de setembre. Es tracta de 5 dones d’entre 71 i 87 anys i 12 homes d’entre 65 i 96. El total de decessos des de l’inici de la pandèmia ascendeix a 10.123: 1.202 a la província de Castelló, 3.863 a la d’Alacant i 5.058 a la de València.

Avança la campanya de la vacunació contra la grip 

La Conselleria de Sanitat ha immunitzat ja contra la grip a 264.264 persones durant les dues primeres setmanes de la campanya de vacunació, que va començar el 17 d’octubre, de les quals 38.260 corresponen a la província de Castelló, 133.643 a la de València i 92.361 a la d’Alacant. La campanya antigripal discorre en paral·lel amb l’administració de la segona dosi de record enfront de la COVID-19, que es va iniciar el 26 de setembre. Des de llavors, 238.131 persones han rebut aquesta dosi de record (84.394 a Alacant, 30.648 a Castelló i 123.089 a València). El conseller Miguel Mínguez ha destacat la importància d’immunitzar-se tant de la grip com per al Coronavirus, especialment entre els col·lectius més vulnerables «convé destacar que la immunització és la millor protecció, davant una possible normalització de la circulació del virus de la grip aquest hivern i el previsible augment de casos de coronavirus, no podem oblidar que les vacunes continuen salvant vides», ha assenyalat.

 

La Comunitat, l’autonomia en la qual més augmenta l’atur a l’octubre

El nombre d’aturats registrats en les oficines dels serveis públics d’ocupació (antic Inem) en la Comunitat Valenciana va pujar en 3.050 aturats a l’octubre (+0,87%), en relació al mes de setembre, fins a aconseguir la xifra global de 354.625 persones en atur a la regió, segons les dades publicades aquest dijous pel Ministeri de Treball i Economia Social.

Aquestes dades d’octubre situen a la Comunitat en l’autonomia en la qual més ha augmentat l’atur, seguida per Castella i Lleó i Astúries. En general, en l’últim any, la desocupació a la regió baixa un 15,64%, amb 65.734 aturats menys.

En tota Espanya, el nombre d’aturats registrats en les Oficines del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) va baixar en 27.027 aturats a l’octubre en relació al mes anterior (-0,9%), la seua major reculada en aquest mes dins de la sèrie històrica.

Després d’aquesta caiguda, que posa fi a tres mesos consecutius d’ascensos, el nombre total d’aturats es va situar en finalitzar octubre en 2.914.892, la seua menor xifra en un mes d’octubre des de 2008, segons les dades de Treball. En termes desestacionalizados, l’atur registrat va disminuir a l’octubre en 104.915 persones.

Octubre és un mes en què sol pujar la desocupació per la fi de la campanya d’estiu. Des de l’inici de la sèrie històrica comparable en 1996, l’atur ha augmentat sempre a l’octubre excepte en 2021, quan va baixar en 734 persones, molt menys del que ha descendit a l’octubre de 2022. Tirant la vista més arrere, la d’octubre d’enguany seria la segona baixada de l’atur en 46 anys després de la registrada en 2021.

En l’últim any, la desocupació acumula un descens de 342.176 aturats en tota Espanya, la qual cosa suposa un 10,5% menys, amb una reculada de l’atur femení de 181.821 dones (-9,4%) i una caiguda de la desocupació masculina de 160.355 homes (-12,07%).

L’atur va baixar a l’octubre en tots dos sexes, encara que una mica més entre els homes. En concret, la desocupació masculina va baixar en 14.899 homes (-1,2%) i el femení va disminuir en 12.128 dones (-0,7%) en un mes tradicionalment negatiu per a elles.

D’aquesta manera, en finalitzar el desé mes de l’any, el nombre de dones en atur es va situar en 1.746.758, la seua millor dada en un mes d’octubre des de 2008, en tant que el d’homes en desocupació va totalitzar 1.168.134 aturats.

Per CCAA, l’atur registrat va pujar a l’octubre en set comunitats autònomes, especialment en Comunitat Valenciana (+3.050 aturats), Castella i Lleó (+1.756 aturats) i Astúries (+850 aturats), i va baixar en deu regions, sobretot a Andalusia (-18.736 aturats), Catalunya (-6.322) i Extremadura (-2.670).

L’atur puja en 23.300 persones a la Comunitat Valenciana durant l’estiu

L’atur va pujar en el tercer trimestre en 23.300 persones en la Comunitat Valenciana, mentre que la taxa d’activitat es va situar en 46.600 actius més, l’autonomia amb major increment. La taxa d’atur en la Comunitat Valenciana ha crescut fins al 13,50% en el tercer trimestre de 2022, fins a aconseguir els 341.900 aturats.

Així es desprén de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicada aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

En el conjunt d’Espanya, l’atur ha crescut en 60.800 persones en el tercer trimestre d’enguany, el que suposa un increment del 2,08% respecte al trimestre anterior, i la taxa de desocupació s’ha situat en el 12,67% -enfront del 12,48% de fa tres mesos-, amb 2,98 milions d’aturats. Pel que fa a la trasa d’activitat trimestral, la Comunitat, amb 46.600 persones activa més, encapçala el rànquing nacional. La taxa d’ocupació de la Comunitat en aquest trimestre ha augmentat un 1,08%, mentre que en els dotze últims mesos ha augmentat en 107.700 persones (un 5,17% més). En finalitzar setembre hi havia en la Comunitat Valenciana 2.191.200 persones ocupades.

En l’últim any la majoria de comunitats incrementen la seua ocupació, encara que els majors augments es donen a Andalusia (133.000 més), Comunitat Valenciana (107.700) i Catalunya (80.400), segons les dades de la EPA).

Dades de setembre

Cal recordar que l’atur va baixar en la Comunitat Valenciana en 1.250 persones durant el mes de setembre (-0,35%) -el tercer major descens d’Espanya- i el nombre total d’aturats s’ha situat en els 351.575. Segons les dades del Ministeri de Treball i Economia Social, l’atur va baixar en 71.326 persones respecte a setembre de fa un any (-16,87%) en la Comunitat.

En la Comunitat, l’atur únicament va baixar a València (-2.469) i va pujar en 92 persones a Alacant i en 1.127 a Castelló.

Del total d’aturats valencians, 214.326 són dones, 22.037 són menors de vint-i-cinc anys i 58.954 estrangers.

El sector serveis és el que acumula major quantitat d’aturats, amb un total de 247.512, seguit de l’industrial amb 43.600, el de la construcció amb 26.818, el col·lectiu sense ocupació anterior amb 21.966 i l’agrícola amb 11.679.