Últimes Notícies

El saló d’actes de l’IVAM-CADA d’Alcoi va acollir ahir de vesprada l’acte d’entrega dels premis empresarials d’AITEX en la seua quarta...

L’IES Cotes Baixes, d’Alcoi ha sigut seleccionat per a formar part de la xarxa de Centres d’Excel·lència de Formació Professional,...

Aquest diumenge 27 de novembre se celebrarà el referèndum amb el qual els habitants de Muro d’Alcoi podran decidir el...

A un mes exacte per a celebrar els dies grans de les festes de Nadal, quant ens gastarem en la...

La Covid fou més letal el segon any de pandèmia en la Comunitat Valenciana

Durant el segon any de pandèmia, en 2021, van morir en la Comunitat Valenciana un total de 49.648 persones, que són 1.009 més que les que ho van fer en 2020, quan el total de morts es va situar en 48.549. Aquestes dades han sigut aportades per  l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Per contra, en el global d’Espanya en 2021 van morir 450.744 persones -231.410 homes i 219.334 dones-, que són 43.032 menys que en 2020 (-8,71%), però 32.041 més que en 2019 (7,65%), abans de l’arribada de la COVID-19.

Els indicadors demogràfics bàsics i les estadístiques de moviment natural de població publicats aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística, amb dades definitives de 2021 -els provisionals es van avançar al juny-, indiquen també que l’any passat va haver-hi a Espanya 337.380 naixements, un 1,15% menys que en 2020 i un 6,44% menys que en 2019.

La majoria d’aquests es van produir en quatre comunitats: quasi un de cada cinc a Andalusia (19,46%), un 17,08% a Catalunya, un 15,22% a Madrid i un 10,57% en la Comunita Vtalenciana

A més, es van celebrar 143.515 matrimonis de persones de diferent sexe, que són un 64,05% més que en 2020, si bé encara un 11,08% menys que en 2019, a més de 2.867 entre dones i 2.206 entre homes.

La taxa de mortalitat va baixar quasi un punt percentual des de les 10,40 defuncions per cada mil habitants en 2020 a les 9,49 en 2021, però encara lleugerament per damunt de les 8,83 de 2019; i entre els homes va ser major que entre les dones: 9,93 per 9,07.

En totes les comunitats va ser major aquesta taxa en 2021 que en 2019, amb major diferència a Extremadura, Comunitat Valenciana i Andalusia (1,08, 1,03 i 0,98 punts percentuals més, respectivament) i menor a Navarra, Madrid i Castella i Lleó (0,26, 0,35 i 0,36 punts percentuals, respectivament).

Per províncies sí que va haver-hi dues amb menor taxa de mortalitat que abans de la pandèmia: Zamora, amb 0,32 punts percentuals menys, i Segòvia, amb 0,07.

Les més altes es van registrar en el nord-oest peninsular: Astúries (13,25 defuncions per cada mil habitants), Castella i Lleó (12,31) i Galícia (12,21), amb màxims a Orense (15,45), Lugo (15,44) i Zamora (15,36); i les més baixes en els arxipèlags: Balears (7,22) i Canàries (7,63), i a Madrid (7,40).

Al contrari que la de la població en general, la taxa de mortalitat infantil va baixar durant la pandèmia: de 2,65 defuncions per mil nascuts vius en 2019 a 2,59 en 2020 i 2,54 en 2021.

De manera paral·lela, l’esperança de vida va tornar a pujar fins als 83,07 anys, després d’haver baixat en 2020 a 82,33, però també segueix per davall de la dada de 2019, 83,58 anys.

L’esperança de vida dels homes va arribar a 80,27 anys, més de cinc anys i mig menys que les dones, 85,83.

Quant a la taxa de natalitat, va continuar en descens durant la pandèmia, de 7,62 nascuts per cada mil habitants en 2019 a 7,19 en 2020 i 7,12 en 2021 (en 1976 va arribar a aconseguir 18,73).

Segons nacionalitat, entre les mares espanyoles va ser de 6,31, a penes 0,34 punts percentuals menys que abans de la pandèmia, i entre les estrangeres de 13,51, en aquest cas amb una reducció molt major, de 2,21 punts percentuals respecte a 2019.

L’edat mitjana de la mare en tindre el seu primer fill va continuar pujant, de 31,10 anys en 2019 a 31,56 en 2021, encara que entre les espanyoles va superar els 32 anys (32,05) mentre que entre les estrangeres es va quedar prop de 29 (28,95).

Per territoris, les majors taxes de natalitat es van registrar a Melilla (11,17 nascuts per cada mil habitants), Murcia (9,11) i Ceuta (8,68) i les menors en el nord-oest peninsular: Astúries (4,74) i Galícia i Castella i Lleó (5,50 en tots dos casos); en tant que la major caiguda -generalitzada en totes- es va produir a La Rioja i Madrid (-0,72 punts percentuals).

Sanitat notifica 2.071 casos nous de Coronavirus a la Comunitat Valenciana

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha notificat un total de 2.071 casos nous de Coronavirus confirmats per prova PCR o per mitjà de test d’antígens des de l’última actualització, divendres passat. Els casos nous per províncies són 257 a Castelló (192.532 en total), 514 a Alacant (529.477 en total), 1.299 a València (839.546 en total) i 1 sense assignar.

D’aquests, 1.298 són de persones majors de 60 anys. Per províncies: 173 de Castelló, 346 d’Alacant, 778 de València i 1 sense assignar.

Els hospitals valencians tenen actualment 269 persones ingressades per Ccovid, 20 d’aquestes en l’UCI: 33 a la província de Castelló, 2 en l’UCI; 75 a la província d’Alacant, 7 en l’UCI, i 161 a la província de València, 11 en l’UCI.

S’han notificat 17 defuncions per Coronavirus des de l’última actualització, totes amb data de defunció en els últims 7 dies excepte un cas de setembre. Es tracta de 5 dones d’entre 71 i 87 anys i 12 homes d’entre 65 i 96. El total de decessos des de l’inici de la pandèmia ascendeix a 10.123: 1.202 a la província de Castelló, 3.863 a la d’Alacant i 5.058 a la de València.

Avança la campanya de la vacunació contra la grip 

La Conselleria de Sanitat ha immunitzat ja contra la grip a 264.264 persones durant les dues primeres setmanes de la campanya de vacunació, que va començar el 17 d’octubre, de les quals 38.260 corresponen a la província de Castelló, 133.643 a la de València i 92.361 a la d’Alacant. La campanya antigripal discorre en paral·lel amb l’administració de la segona dosi de record enfront de la COVID-19, que es va iniciar el 26 de setembre. Des de llavors, 238.131 persones han rebut aquesta dosi de record (84.394 a Alacant, 30.648 a Castelló i 123.089 a València). El conseller Miguel Mínguez ha destacat la importància d’immunitzar-se tant de la grip com per al Coronavirus, especialment entre els col·lectius més vulnerables «convé destacar que la immunització és la millor protecció, davant una possible normalització de la circulació del virus de la grip aquest hivern i el previsible augment de casos de coronavirus, no podem oblidar que les vacunes continuen salvant vides», ha assenyalat.

 

La Comunitat, l’autonomia en la qual més augmenta l’atur a l’octubre

El nombre d’aturats registrats en les oficines dels serveis públics d’ocupació (antic Inem) en la Comunitat Valenciana va pujar en 3.050 aturats a l’octubre (+0,87%), en relació al mes de setembre, fins a aconseguir la xifra global de 354.625 persones en atur a la regió, segons les dades publicades aquest dijous pel Ministeri de Treball i Economia Social.

Aquestes dades d’octubre situen a la Comunitat en l’autonomia en la qual més ha augmentat l’atur, seguida per Castella i Lleó i Astúries. En general, en l’últim any, la desocupació a la regió baixa un 15,64%, amb 65.734 aturats menys.

En tota Espanya, el nombre d’aturats registrats en les Oficines del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) va baixar en 27.027 aturats a l’octubre en relació al mes anterior (-0,9%), la seua major reculada en aquest mes dins de la sèrie històrica.

Després d’aquesta caiguda, que posa fi a tres mesos consecutius d’ascensos, el nombre total d’aturats es va situar en finalitzar octubre en 2.914.892, la seua menor xifra en un mes d’octubre des de 2008, segons les dades de Treball. En termes desestacionalizados, l’atur registrat va disminuir a l’octubre en 104.915 persones.

Octubre és un mes en què sol pujar la desocupació per la fi de la campanya d’estiu. Des de l’inici de la sèrie històrica comparable en 1996, l’atur ha augmentat sempre a l’octubre excepte en 2021, quan va baixar en 734 persones, molt menys del que ha descendit a l’octubre de 2022. Tirant la vista més arrere, la d’octubre d’enguany seria la segona baixada de l’atur en 46 anys després de la registrada en 2021.

En l’últim any, la desocupació acumula un descens de 342.176 aturats en tota Espanya, la qual cosa suposa un 10,5% menys, amb una reculada de l’atur femení de 181.821 dones (-9,4%) i una caiguda de la desocupació masculina de 160.355 homes (-12,07%).

L’atur va baixar a l’octubre en tots dos sexes, encara que una mica més entre els homes. En concret, la desocupació masculina va baixar en 14.899 homes (-1,2%) i el femení va disminuir en 12.128 dones (-0,7%) en un mes tradicionalment negatiu per a elles.

D’aquesta manera, en finalitzar el desé mes de l’any, el nombre de dones en atur es va situar en 1.746.758, la seua millor dada en un mes d’octubre des de 2008, en tant que el d’homes en desocupació va totalitzar 1.168.134 aturats.

Per CCAA, l’atur registrat va pujar a l’octubre en set comunitats autònomes, especialment en Comunitat Valenciana (+3.050 aturats), Castella i Lleó (+1.756 aturats) i Astúries (+850 aturats), i va baixar en deu regions, sobretot a Andalusia (-18.736 aturats), Catalunya (-6.322) i Extremadura (-2.670).

L’atur puja en 23.300 persones a la Comunitat Valenciana durant l’estiu

L’atur va pujar en el tercer trimestre en 23.300 persones en la Comunitat Valenciana, mentre que la taxa d’activitat es va situar en 46.600 actius més, l’autonomia amb major increment. La taxa d’atur en la Comunitat Valenciana ha crescut fins al 13,50% en el tercer trimestre de 2022, fins a aconseguir els 341.900 aturats.

Així es desprén de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicada aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

En el conjunt d’Espanya, l’atur ha crescut en 60.800 persones en el tercer trimestre d’enguany, el que suposa un increment del 2,08% respecte al trimestre anterior, i la taxa de desocupació s’ha situat en el 12,67% -enfront del 12,48% de fa tres mesos-, amb 2,98 milions d’aturats. Pel que fa a la trasa d’activitat trimestral, la Comunitat, amb 46.600 persones activa més, encapçala el rànquing nacional. La taxa d’ocupació de la Comunitat en aquest trimestre ha augmentat un 1,08%, mentre que en els dotze últims mesos ha augmentat en 107.700 persones (un 5,17% més). En finalitzar setembre hi havia en la Comunitat Valenciana 2.191.200 persones ocupades.

En l’últim any la majoria de comunitats incrementen la seua ocupació, encara que els majors augments es donen a Andalusia (133.000 més), Comunitat Valenciana (107.700) i Catalunya (80.400), segons les dades de la EPA).

Dades de setembre

Cal recordar que l’atur va baixar en la Comunitat Valenciana en 1.250 persones durant el mes de setembre (-0,35%) -el tercer major descens d’Espanya- i el nombre total d’aturats s’ha situat en els 351.575. Segons les dades del Ministeri de Treball i Economia Social, l’atur va baixar en 71.326 persones respecte a setembre de fa un any (-16,87%) en la Comunitat.

En la Comunitat, l’atur únicament va baixar a València (-2.469) i va pujar en 92 persones a Alacant i en 1.127 a Castelló.

Del total d’aturats valencians, 214.326 són dones, 22.037 són menors de vint-i-cinc anys i 58.954 estrangers.

El sector serveis és el que acumula major quantitat d’aturats, amb un total de 247.512, seguit de l’industrial amb 43.600, el de la construcció amb 26.818, el col·lectiu sense ocupació anterior amb 21.966 i l’agrícola amb 11.679.

Sanitat vacuna a 95.102 valencians contra la grip durant la primera setmana de la campanya en la Comunitat

La campanya antigripal d’enguany va arrancar el passat 17 d’octubre i, com en l’anterior, s’està simultanejant amb l’administració de la vacuna del Coronavirus per als qui tenen indicada la doble immunització -ara s’està posant la segona dosi de record contra la Covid 19-. D’aquesta manera, quan la persona té prescrita les dues vacunes, s’inoculen alhora (una en cada braç).

Els col·lectius per als quals està pautada la vacuna antigripal no han variat. Es tracta de majors de 65 anys (74.603 dosis administrades), dones embarassades o que acaben de donar a llum (1.389) o persones que tenen risc de patir complicacions si es contagien, així com els seus convivents.

En aquest últim grup es troben els menors i adults amb malalties cròniques cardiovasculars, neurològiques o respiratòries, així com persones amb diabetis mellitus, obesitat mòrbida, neoplàsies, implant coclear, malaltia celíaca o malaltia inflamatòria crònica, entre altres, ha indicat la Generalitat Valenciana en un comunicat.

La vacuna de la grip també està indicada per al personal sanitari i sociosanitari (10.868 dosis administrades), que està sent immunitzat, majoritàriament en els seus centres de treball. Més avançada la campanya, serà el torn del personal de serveis essencials.

D’altra banda, s’està vacunant en els centres de majors o de diversitat funcional als qui viuen en ells per comoditat, per a evitar que hagen de desplaçar-se.

Vacunació en els Centres de Salut

En canvi, la immunització antigripal de les persones majors que no viuen en residències s’està escometent en els Centres de Salut, amb cita prèvia i prioritzant a les més ancianes perquè l’edat és un factor de risc per a la infecció per grip.

També les dones embarassades i puèrperes i les persones que necessiten vacunar-se perquè pateixen patologies de base que es poden complicar si contrauen la grip estan sent vacunades en els seus Centres de Salut (prèvia petició de cita o aprofitant que han d’anar per qualsevol altre motiu).

Per a tots ells, s’han destinat 1.285.000 dosi de vacuna tetravalent, una formulació dissenyada per a oferir protecció enfront de quatre tipus diferents del virus de la grip: dos de tipus A i dos de tipus B.

Conforme avanç la campanya de vacunació antigripal, Sanitat té previst desenvolupar accions de captació activa (via SMS o trucada telefònica) per a animar a vacunar-se contra la grip a totes aquelles persones que tinguen la indicació però no hagen acudit a vacunar-se.

El 20% de les valencianes amb Càncer de Mama, en situació de vulnerabilitat

La Comunitat Valenciana, segons informa COPE VALENCIA, es troba entre les regions d’Europa amb menor mortalitat per Càncer de Mama, una malaltia que cada any afecta en aquesta autonomia a més de 3.600 dones i suposa un impacte social i psicològic que porta al vint per cent de les afectades a trobar-se en una situació de «extrema vulnerabilitat social«.

Així ho ha advertit l’Associació Espanyola Contra el Càncer a València, que amb motiu de la celebració del Dia Mundial Contra el Càncer de Mama ha presentat una radiografia de l’impacte social i psicològic d’aquesta mena de Càncer en la Comunitat Valenciana, on cada any quasi 2.600 dones afectades perden els seus ingressos per les despeses extres que suposa aquesta malaltia.

A més, en la nostra autonomia, almenys 1.800 pacients precisen anualment atenció psicològica per a afrontar problemes associats a la imatge corporal, la baixa autoestima o les relacions personals, ha explicat el doctor Antonio Llombart, vicepresident de l’Associació Espanyola Contra el Càncer València.

L’impacte psicològic del Càncer de Mama també és elevat, en almenys la meitat de les dones diagnosticades, i en el cas de la Comunitat Valenciana, 1.827 dones requereixen d’atenció psicològica especialitzada cada any, en la seua majoria de 75 anys o més.

El Càncer de mama provoca problemes associats a les relacions personals, l’autoestima i la sexualitat«, asseguraVA Cristina Flor, psicooncòloga de l’Associació, que afig que fins al 55% presenta distorsions en la seua imatge corporal a conseqüència de la intervenció quirúrgica, el 60% ha patit simptomatologia depressiva i un 70% ansietat per la por al futur i a les recaigudes.

Per part seua, el Conseller de Sanitat, Miguel Mínguez, destacava que el programa de prevenció de Càncer de Mama ha permés «detectar prop de 23.000 càncers en 30 anys, el 70% en estat precoç” i ha subratllat que la Comunitat Valenciana es troba entre la regions d’Europa amb menor mortalitat per aquesta malaltia.

Mínguez ha inaugurat una jornada organitzada per la Direcció General de Salut Pública i Addiccions per a commemorar el 30 aniversari del Programa de Prevenció de Càncer de Mama, que es va posar en marxa l’any 1992 en la Comunitat Valenciana i va ser el segon a implantar-se en tota Espanya.

A través d’aquest programa s’han realitzat 5 milions d’estudis mamogràfics des del seu inici i 800.000 dones, d’entre 45 i 69 anys, són citades cada dos anys, ha indicat el conseller, qui ha destacat que la supervivència d’aquesta mena de tumors supera el 90% quan es diagnostiquen a temps.

A més, ha destacat que això permet bandejar l’estigma de malaltia incurable per a donar pas a un procés crònic en el qual s’han d’abordar les necessitats sociosanitàries que requereixen les dones amb una història sanitària de càncer de mama.

Per a això, ha destacat tres eines imprescindibles: la prevenció, la investigació i el suport de la societat a les dones que pateixen càncer de mama, i també ha ressaltat la importància de la ciència i la investigació. «S’està avançant cada vegada més en el desenvolupament d’una medicina personalitzada».

Durant l’any passat, les UPCM de la Comunitat Valenciana van citar a un total de 329.367 dones i es van detectar 1.420 casos de Càncers de Mama gràcies al programa de prevenció, la gran majoria en estat precoç, segons un comunicat de Generalitat.

Així mateix, segons el Sistema d’Informació de Càncer de la Comunitat Valenciana (SIC), durant l’any de pandèmia en 2020 es van diagnosticar 3.142 casos nous de Càncer de Mama en la Comunitat Valenciana, la incidència de la qual augmenta amb l’edat i mentre el 46% de les dones tenia entre 50 i 69 anys, en afectades de 40 a 49 anys representa el 21%.

Quant a la mortalitat, la Comunitat Valenciana es troba entre les regions d’Europa amb menor mortalitat per Càncer de Mama, encara que es tracta de la primera causa de mort per càncer en dones. En 2020 la taxa de mortalitat en la Comunitat se situa 23,4 morts per 100.000 dones, similar a l’espanyola (23,8) i per davall de l’europea (34,1).

Imatge: cope.es

En el que portem de 2022 ja ha plogut més a Alcoi que en tot l’any passat

En els nou mesos que portem de 2022 ja ha plogut més a Alcoi que en tot l’any 2021 segons reflecteixen les xifres del pluviòmetre del Círculo Industrial de la nostra ciutat. Les dades confirmen que fins ara s’han recollit 762,4 litres per metre quadrat enfront dels 451,77 que es van comptabilitzar en els dotze mesos de l’any passat.

Per mesos, cal assenyalar que març és el mes que encapçala el rànquing de precipitacions a la capital de l’Alcoià amb 418,08 litres, seguit d’abril amb 146,8 i maig amb 112,22. La primavera fou especialment plujosa i entre meitat de març i meitat d’abril les precipitacions ens van acompanyar pràcticament cada dia, fet que va provocar esllavissades de terra en alguns punts com La Beniata. L’estiu ha sigut especialment sec amb 10,4 litres al juny, 13,2 al juliol, 25,6 a l’agost i 31,4 en setembre. A aquestes dades falta afegir els índexs de pluja que puguen donar-se en els mesos de tardor, una estació que va començar el passat 21 de setembre i que sol ser sempre abundant quant a pluges es refereix. L’inici d’any també fou notablement sec amb 2,3 i 2,4 litres per metre quadrat, respectivament, al gener i febrer.

Les dades del Círculo Industrial també mostren que 2022 ha sigut l’any més plujós de l’últim lustre. Els 762,4 litres per metre quadrat recollits fins ara contrasten amb els 382 de 207, els 545,3 de l’any 2018, els 538,3 del 2019, els 447,8 de 2020 i els 451,7 del 2021.

Com es presenta la tardor?

El Catedràtic de Climatologia de la Universitat d’Alacant va estar fa uns dies en ‘La Tarde’ de COPE i va parlar de com es presenta la tardor que acaba de començar. Va fer referència al fet que en el conjunt del nostre país, amb algunes excepcions en la zona mediterrània, les previsions parlen d’una tardor amb temperatures per damunt del normal, venim de tardors que des de fa 5 estan adquirint trets propis de l’estiu no sols per les altes temperatures, sinó que també per la falta de pluges. Existeix preocupació perquè els nivells de pluges són més baixos del normal i segons les previsions durant la tardor no podrem aconseguir minimitzar aquesta situació de sequera que pateix bona part d’Espanya.

Les nostres comarques sumen 385 contagis més

El Departament de Salut d’Alcoi ha sumat 385 positius més per Coronavirus en l’actualització de dades feta aquest mateix matí per part de la Conselleria de Sanitat. No hem registrat noves defuncions i el total de contagis actius està situat en aquests moments en els 1.847. La incidència acumulada ha tornat de nou a baixar i se situa en aquest equador de febrer en els 1.350 contagis per cada 100.000 habitants.

Pel que fa als nous positius per poblacions, cal assenyalar que Alcoi ha registrat 204 casos més, Cocentaina 69, Muro 43 i 34 Ibi. També tenen 21 contagiats més en Banyeres de Mariola, 11 en Castalla, 8 en Onil, 6 a l’Orxa, 2 a l’Alqueria d’Asnar i 2 a Benilloba. Finalment Agres, Alfafara, Beniarrés, Benimarfull i Gaianes tenen un contagi; respectivament.

A l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi arribem a l’equador del mes de febrer amb una situació prou normalitzada. Segons les dades facilitades aquest divendres, són 13 els ingressats i 1 està a l’UCI.

El Departament de Salut d’Alcoi registra dues noves defuncions per Coronavirus

La Conselleria de Sanitat ha actualitzat aquest matí les dades referides a les comarques de l’Alcoià i el Comtat amb relació a l’evolució de la crisi sanitària del Coronavirus. El nostre Departament de Salut ha sumat 2.185 casos positius més mentre que la incidència acumulada ha tornat a contraure’s fins als 4.822 contagis per cada 100.000 habitants.

Per altre costat, lamentem dues noves defuncions que s’han produït a Alcoi i Onil. En aquests moments tenim 6.593 positius actius mentre que a l’Hospital Verge dels Lliris són 37 les persones ingressades en planta i 2 en l’UCI. Per localitats Alcoi ha sumat 1.091 contagis, Ibi 292, Cocentaina 211, Castalla 175, Muro 151, Banyeres de Mariola 115 i Onil 98. Per altre costat destaca Planes amb 10 contagis més, Benilloba 8, L’Orxa 5, Alcoleja 4, Beniarrés 4 i Penàguila també 4. Finalment sumen tres positius a Alfafara, Benasau i Benifallim així com 2 a Agres, l’Alqueria i Benimarfull i Gaianes. Per últim Gorga té un contagi més.

Amb aquestes xifres les nostres comarques afronten la recta final d’un mes de gener en el qual han muntat considerablement els contagis per Coronavirus a causa de la nova variant òmicron. No obstant això, la vacunació de la major part de la població ha permés que no visquérem situacions com la d’ara fa un any quan l’Hospital d’Alcoi va superar tots els límits de saturació.

Sanitat notifica una nova defunció per Covid-19 en Banyeres

La Conselleria de Sanitat ha actualitzat noves dades sobre l’evolució de la crisi sanitària del Coronavirus i el Departament de Salut d’Alcoi ha sumat en aquest dimarts 1.553 nous positius per Covid-19. A més, lamentem la pèrdua d’una nova vida humana a Banyeres de Mariola mentre que en aquests moments tenim 6.717 contagis actius.

Per localitats Alcoi ha sumat un total 697 nous contagis i en el conjunt de la província d’Alacant ahir a la vesprada, i després del darrer cap de setmana, sumem 12.984 positius més. A més Ibi ha registrat 277 casos, Castalla 127, Muro 112, Cocentaina 106, Banyeres de Mariola 101, 85 Onil, Beniarrés 15, Benilloba 14 i l’Alqueria d’Asnar 5. Per la seua part Gaianes ha sumat 3 positius més, Gorga 3, Benimarfull 2, Penàguila 2, i Agres, Alcoleja, Planes i Quatretondeta 1; respectivament.

Ara mateix a l’Hospital Verge dels Lliris hi ha 27 persones ingressades en planta per Coronavirus i 2 a l’UCI, segons la informació facilitada.