La Cremà de les Fogueres’ introdueix a Cocentaina en el Dia de la Mare de Déu

Anit, Cocentaina va donar inici a les seues tradicionals Festes Patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle, unes celebracions que enguany es retarden uns dies a causa de les seues jornades habituals a causa que la Setmana Santa ha caigut tardana en el calendari. La Vila Comtal torna a retre homenatge a la seua patrona, la festivitat de la qual es remunta al 19 d’abril de 1520, quan la icona de la Verge va vessar 27 llàgrimes de sang en la Capella de Sant Antoni Abat del Palau Comtal mentre el sacerdot Mossén Onofre Satorre oficiava l’eucaristia. Aquells fets, arreplegats en acta notarial, van marcar l’origen de la profunda devoció que la capital del Comtat li professa a la que és la seua patrona.

Aquest prodigi miraculós va ser recordat anit amb l’encesa de les 27 fogueres en El Pla. Enfront del Palau Comtal, una veu en off va relatar l’ocorregut fa més de cinc segles, mentre que la pirotècnia va contribuir a crear una atmosfera especial per a aquest acte tradicional que sempre té lloc en la vespra del dia central de les festivitats. Finalment, van quedar enceses les esmentades 27 fogueres en referència a les llàgrimes, davant l’aplaudiment del nombrós públic present. La celebració va continuar amb la Serenata a la Mare de Déu, un acte en el qual van participar una Cambrera i un Majoral triats per sorteig, així com les persones que rebran enguany l’Homenatge als Majors.

El dia gran de les festes comença hui a les 07.30 hores amb el volteig general de campanes i el tret de 27 salves en record del miracle, seguit per la Santa Missa matinal en el Monestir de les Clarisses. Després de la cercavila matutina, la icona de la Mare de Déu del Miracle eixirà al Pla per a ser traslladat posteriorment a Santa María. Allí, Dámaris Pardo recitarà La Súplica i es dugueren a terme l’ofrena floral, la Missa Major i l’Homenatge als Majors, que enguany recau en José Antonio Agulló i María Silveria Tomás. Al migdia es dispararà una Mascletà en El Pla i a la vesprada,a 19:00h, serà la processó general. La jornada acabarà a les 23:00h amb la Missa de la Joventut donant pas a l’exposició del Santíssim Sagrament amb torns de ciri durant tota la nit a l’església de Santa María per a acompanyar a la Mareta.

La pluja obliga a suspendre les Fogueres de San José a Muro

La tradició mana cada 18 de març a Muro, en la vespra de la festivitat del patró dels fusters, i tots els anys en aquesta jornada té lloc la crema de les populars Fogueres de Sant Josep per diferents punts del municipi. L’origen d’aquest costum es remunta en el temps i tant mureros com mureras s’encarreguen de renovar-la any rere any.

No obstant això, en aquest 2025, no serà possible la festa a causa de les adverses condicions climatològiques. I és que la previsió de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) anuncia per a tota la jornada cels coberts amb ruixats que poden ser localment forts, i amb caràcter tempestuós, de cara a la vesprada. A més s’ha decretat l’avís groc per pluges i davant aquesta situació l’Ajuntament de Muro no ha dubtatens veiem obligats a suspendre la crema de la foguera municipal que havíem preparat en El Patronat. Estava previst que abans, des de mitja vesprada, hi haguera jocs per als més xicotets i ja als huit de la vesprada s’havia encés la foguera després del volteig de campanes de la parròquia. Finalment, com és tradició, contemplàvem un sopar popular entorn de la mateixa foguera. No podrà ser enguany, perquè marca pluja, i tampoc ens plantegem endarrerir els actes perquè el cap de setmana que ve hi ha previstes diverses activitats en el mateix Patronat. Desmuntarem la foguera, que portem dies muntant, i a l’any que ve esperem que hi haja sort“, assenyalava en COPE ALCOI aquest matí Fernando Picó, edil de Tradicions a Muro.

Els qui si que han decidit ajornar els actes són els veïns i les veïnes de la pedania murera de Setla. Allí, segons la informació facilitada, estava previst que aquesta nit cremara l’habitual ‘Foguera de Sant Josep’ però, a causa de la pluja; es traslladen al dissabte les iniciatives previstes.

Avancen la suspensió de la crema de restes agrícoles

La Conselleria de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana ha tramitat una resolució per a anticipar la prohibició d’autoritzacions de crema de restes de cultius i altres elements en zones pròximes a terrenys forestals. La mesura s’adopta davant l’actual situació de perill d’incendis forestals a causa de les altes temperatures que s’estan donant en aquest inici de la primavera.

Aquesta resolució ha entrat en vigor en el dia després de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) i s’emmarca en el context d’emergència climàtica que afecta de manera especial la Conca Mediterrània, informa la Generalitat.

La legislació actual estableix que podrà realitzar-se la crema de marges de cultiu o de restes agrícoles o forestals, fora del període comprés entre l’1 de juliol i el 30 de setembre.

Una activitat en les condicions contemplades en la normativa i dins les zones autoritzades que estiguen situades fora de zones forestals, i en aquelles confrontants o amb una proximitat menor de 500 metres.

La resolució planteja, entre altres aspectes, que “per a aconseguir una més eficaç prevenció de la iniciació de possibles incendis forestals es considera convenient ampliar el període de restricció de cremes de residus agrícoles“.

La consellera de Transició Ecològica de la mateixa Generalitat Valenciana, Isaura Navarro, que ha signat la resolució, ha explicat  al respecte sobre aquest tema que davant aquesta situació d’emergència climàtica és necessari adoptar noves mesures de prevenció, com avançar la prohibició de cremes agrícoles perquè no patim més problemes.

De fet, s’ha duplicat el nombre d’incendis respecte a l’any passat en aquest període” i”estem en una situació de sequera prolongada que ens obliga a adoptar aquest tipus de mesures“, ha indicat Navarro.

Durant 2023 s’han produït 91 incendis forestals, multiplicant-se per dos respecte a 2022, quinze punts per damunt de la mitjana dels últims 10 anys.

Imatge: cope.es