Últimas Noticias

El pasado 17 de junio tuvo lugar la entrega de premios del Reto AITEX 2024, el concurso que premia las...

El salón de actos del IVAM-CADA de Alcoy ha acogido esta semana la presentación de una nueva edición de la...

Pepe Serna ha revalidado la presidencia de ATEVAL para los próximos cuatro años. Ha sido en el transcurso de un...

El equipo de Cope Alcoy pone a disposición de los ciudadanos el teléfono del oyente. A partir de ahora, a...

Estas son las singularidades que esconde el festivo de este Día de San Juan

La Generalitat Valenciana ha declarado el 24 de junio, día de San Juan, como festivo recuperable, generando cierto malestar tanto entre empresarios como trabajadores, sumando en muchos casos algo de desconocimiento sobre esta fórmula en el calendario laboral. Esta modalidad de jornada festiva implica que las horas no trabajadas en ese día deben recuperarse en otro momento, lo cual ha complicado la organización laboral en diversas empresas.

¿Qué significa festivo recuperable?

Un festivo recuperable permite a los trabajadores disfrutar de un día libre con la condición de que las horas no trabajadas ese día deben recuperarse posteriormente. En el caso del 24 de junio, los profesionales tendrán derecho a no acudir a sus puestos de trabajo, pero deberán compensar esas horas, cumpliendo con la jornada anual estipulada en sus convenios colectivos​.

Dificultades para acoplarlo al calendario laboral

El derecho de disfrutar de este día festivo de San Juan implica la obligación de recuperarlo y puede generar sobrecarga laboral en otro momento del año, especialmente en profesiones con horarios ya confirmados. La ley no especifica claramente cómo y cuándo deben recuperarse estas horas, lo que deja espacio para conflictos entre empleados y superiores.

Los sindicatos han pedido a la administración que cualquier festivo declarado debería ser incondicional, sin la obligación de recuperación. Por otro lado, los empresarios han expresado su preocupación por la complicación adicional que esta medida trae a la gestión de los horarios y la organización del trabajo.

Así se deben de recuperar las horas

La recuperación de las horas de un festivo recuperable debe acordarse entre la empresa y los representantes de los trabajadores. En caso de no existir representantes, el acuerdo debe ser directo entre la empresa y el trabajador. Si no se alcanza un acuerdo, la decisión inicial recae sobre el empresario, siempre respetando la normativa y procurando no afectar los días de libranza previstos.

El momento de recuperación debe situarse dentro del año natural en curso, antes de que termine el actual año 2024, y en días que ya estaban previstos como laborales, sin añadir más días de trabajo ni reducir las jornadas de permiso por asuntos propios, salvo acuerdo específico que permita otra cosa. La empresa no puede imponer la recuperación de manera unilateral si no se acuerda con el trabajador.

Prohibido el uso de móviles en los colegios valencianos. Así se ve la medida en Alcoy.

A partir de este próximo lunes, una vez quede publicada en el DOGV la orden de consellería de Educación, los dispositivos móviles en las aulas de la Comunitat Valenciana no podrán utilizarse como norma general y su uso quedará limitado a dos excepciones: las actividades didácticas bajo la supervisión del personal docente y razones individuales específicas de salud u otras debidamente justificadas que deberá autorizar la dirección del centro educativo.

Así lo explicaba ayer el conseller José Antonio Rovira, quien daba a conocer la resolución elaborada por la Conselleria sobre la regulación del uso de dispositivos móviles en centros educativos no universitarios sostenidos con fondos públicos de la Comunitat Valenciana, es decir, públicos y concertados. La resolución alcanza toda la jornada escolar (horario lectivo, tiempo de recreo y periodos dedicados al desarrollo de actividades complementarias y extraescolares).

La norma general será que la utilización de los móviles quede limitada a actividades didácticas en las que se requiera su uso y que deberán estar contempladas en el proyecto educativo de centro y en la programación de aula correspondiente. Ante posibles incumplimientos será cada centro quien establezca, dentro de sus normas de organización y funcionamiento, el procedimiento de retirada, custodia temporal y devolución de los dispositivos. La resolución subraya que antes de su retirada, el personal docente “debe asegurarse de que el alumno lo apague como garantía de confidencialidad”. Mantener operativos dichos dispositivos se entenderá como uso.

¿Cómo ven la medida los alcoyanos?

La regulación del uso del móvil, en general, es bien vista por los alcoyanos aunque como suele ser habitual en estos casos la disparidad de opiniones está servida. Algunos centros educativos de la ciudad ya aplican la medida aunque el dispositivo sigue empleándose para llevar a cabo diferentes actividades didácticas en las aulas. También los profesores creen que debe de haber una norma que permita hacer un uso responsable del teléfono para evitar situaciones que se han dado en algunos centros como grabaciones sin permiso o menos sociabilización en momentos como el recreo. Estas son algunas de las opiniones de padres y madres de nuestras comarcas:

 

 

Datos a nivel de Comunidad Valenciana

El contenido de la resolución se ha trasladado después de dar a conocer los principales resultados relacionados con la evaluación de contexto del sistema educativo, en la que han participado 1.765 centros públicos, concertados y privados de la Comunitat y se han obtenido cerca de 170.000 respuestas.

La encuesta se realizó entre final de 2023 y principios de 2024, y entre alumnado de 3º y 6º de Primaria, 4º ESO, 2º Bachillerato y 2º de FP Básica. De las conclusiones del informe, llama la atención el uso de más de tres horas al día de los móviles por parte del alumnado en uso lúdico. En 3º de primaria el 8% afirma pasar más de tres horas al día usando dispositivos, en 6º de primaria un 18%, en 4º de ESO un 23%, en 2º de FP Básica un 35% y en 2º de Bachillerato un 18%. Además de esas tres horas, los alumnos que hacen un uso moderado (entre una y tres horas al día), excepto en 3º de primaria todos superan las dos horas al día.

Adiós al uso obligatorio de la mascarilla en Hospitales y centros sanitarios

La Conselleria de Sanidad ha anunciado que la mascarilla ya no será obligatoria en los centros de salud y hospitales valencianos. Según avanzaba COPE VALENCIA ayer, la bajada de contagios de la gripe permiten al Gobierno Valenciano tomar la decisión y dar marcha atrás a una medida que se implantó el pasado 5 de enero, cuando la incidencia de contagios, covid y gripe en la Comunitat valenciana era de 1.501 casos por 100.000 habitantes, muy por encima de la tasa nacional que no alcanzaba el millar.

En este sentido, el conseller de Sanidad, Marciano Gómez, ha explicado que la decisión “responde al notable descenso registrado en las últimas tres semanas en la Comunitat de la incidencia de infecciones respiratorias agudas (IRA) y de infecciones respiratorias agudas graves (IRAG), que se sitúan actualmente en 830 casos por 100.000 habitantes y en un 15,7 % de los casos respectivamente, según datos facilitados por el servicio de Epidemiología de la Dirección General de Salud Pública”. Además, el conseller ha indicado que la decisión cumple con las indicaciones del Ministerio de Sanidad que estableció como requisito para la retirada de la mascarilla obligatoria un descenso continuado de las tasas de incidencia durante dos semanas. Los datos reflejan que la tasa de incidencia de IRA desciende un 44,7% desde el pasado 5 de enero. Asimismo, la incidencia de infecciones respiratorias agudas graves desciende un 58,2 % desde la misma fecha. La incidencia se ha comportado de manera similar en los grupos etarios de personas más vulnerables, como son los menores de 4 años y los mayores de 65, entre los que se produce un descenso del 28,3% y del 44,8 % respectivamente.

Finalmente, los datos de vacunación en la Comunitat desde que se abrió la posibilidad de acudir a los centros de salud sin cita previa se había duplicado, incluso ya se supera el número de valencianos vacunados respecto al año pasado. De hecho, los últimos datos de la conselleria de Sanidad dejaban un balance de un total de 1.015.727 dosis de la vacuna frente a la gripe desde que comenzó la campaña de vacunación el pasado 16 de octubre. Asimismo, se han administrado hasta la fecha 756.369 dosis de la vacuna frente a la Covid-19 y más de 25.000 dosis frente al virus respiratorio sincitial (VRS).

L’Ivace convoca les ajudes de 2023 per a la millora d’àrees industrials

L’Ivace ha convocat noves ajudes directes destinades a la millora i modernització d’àrees industrials de la Comunitat Valenciana en 2023 amb un pressupost de 40 milions d’euros.

Consten de tres línies d’actuació: una per a les localitats en risc de despoblació dotada amb dos milions d’euros, una altra per a la resta de municipis de la Comunitat Valenciana amb un pressupost de 28 milions d’euros i una nova línia específica de 10 milions d’euros dirigida a les àrees industrials que tinguen constituïda vàlidament mitjançant acord plenari una Entitat de Gestió i Modernització (EGM) a data 31 de desembre de 2022.

En aquest sentit, cal destacar que els parcs empresarials que compten amb una EGM podran optar a subvencions de fins a un milió d’euros en lloc dels 200.000 euros que establien les convocatòries anteriors.

Les ajudes de 2023 consistiran en una subvenció de fins al 100% i estan dirigides a tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana.

El conseller d’Economia Sostenible Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent, ha subratllat la rellevància d’aquestes ajudes directes “per a continuar millorant la qualitat i infraestructures de les àrees industrials, modernitzar-les, renovar la seua imatge i fer-les més competitives i sostenibles”.

Climent ha destacat que la inversió per a 2023 és la major realitzada fins al momenti posa de manifest el nostre compromís real amb els parcs empresarials perquè continuen sent el motor econòmic de municipis i comarques i situant-los en el centre de la política industrial de la Generalitat”.

D’aquesta manera, ha recordat que “un any més contribuiran a fer front al fenomen del despoblament que afecta especialment les zones rurals del nostre territori a través d’una línia dirigida a la millora de les àrees industrials dels municipis en risc de despoblació”. Així mateix, ha ressaltat la nova línia per a polígons amb EGM i ha posat en valor aquesta fórmula jurídicaque està incrementant la competitivitat dels parcs empresarials i augmentant el valor de les empreses instal·lades alhora que permet millorar les seues infraestructures i serveis bàsics, així com l’atracció d’inversions”.

Tal com estableix la convocatòria, les ajudes estan dirigides a projectes i/o actuacions anuals, executables en l’exercici 2023, és a dir, els projectes podran haver-se iniciat abans de la presentació de la sol·licitud d’ajuda, però només seran subvencionables els treballs realitzats des de l’1 de gener de 2023 fins al 31 de desembre de 2023.

Els projectes hauran d’executar-se en una àrea industrial inclosa en el Mapa de Sòl Industrial de la Comunitat Valenciana de l’Ivace i es duran a terme en el marc d’un desenvolupament sostenible i de foment de la conservació, protecció i millora del medi ambient.

Actuacions subvencionables

Entre les actuacions subvencionables destaca l’obra civil per a la portada total o parcial al polígon de serveis i /o infraestructures com a energia elèctrica, gas, fibra òptica, telecomunicacions i aigua que permetrà donar un major subministrament a les empreses i la construcció de grans infraestructures que beneficien a l’àrea industrial com un baixador ferroviari, ponts o creació de vials d’accés al parc empresarial.

Se subvencionarà l’adquisició de terrenys confrontants a l’àrea industrial per a l’ampliació de viaris, zones verdes, aparcaments i accessos, així com la implantació en el polígon o en terrenys confrontants d’estació de servei, centre polivalent, servei de correus, oficines bancàries, instal·lacions per a la pràctica esportiva, centre d’educació infantil, hotel i servei de salut i restauració.

També s’inclou la millora en el subministrament elèctric, en el subministrament d’aigua i la dotació o millora del subministrament de gas, la generació d’energia renovable per a tot el polígon, la implantació d’algun sistema que permeta la identificació correcta dels codis LER (Llista Europea de Residus) dels residus generats, la creació d’eina web amb informació de l’àrea industrial o la creació d’un cens d’empreses del polígon.

De la mateixa manera, se subvencionarà també la millora de la senyalització dels carrers i les zones verdes, i la implantació de recorreguts bio saludables, la millora viària mitjançant l’habilitació de nous aparcaments, voreres més àmplies, nous accessos, passarel·les per als vianants, eixample dels vials i pàrquing de camions.

L’adequació de marquesines per a les parades d’autobús dins del polígon industrial o en un radi de 300 metres i la creació o millora de zona/punts de recàrrega de vehicles elèctrics dins del parc empresarial (incloses bicicletes elèctriques i patinets elèctrics) són també actuacions subvencionables.

Així mateix, queden comtemplades l’ampliació o creació de depuradora, l’obra civil que permeta la implantació de fibra òptica, la vigilància a través de circuit tancat de televisió, la creació de carril bici, la millora de l’enllumenat públic, de la xarxa contra incendis i del sanejament separatiu de les aigües residuals.

La Comunitat Valenciana va liderar la creació d’ocupació en 2022

La Comunitat Valenciana va tancar 2022 amb 102.700 ocupats més que un any abans, el major augment en termes absoluts de totes les comunitats autònomes, mentre que en termes relatius va registrar el tercer major increment, un 4’86%, per damunt de la mitjana d’Espanya, que va ser del 1’38%.

Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), publicada aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i corresponent al quart trimestre de 2022, el nombre de persones parades en la Comunitat Valenciana se situa en les 347.200 i la taxa d’atur en el 13’53%, per damunt de la mitjana d’Espanya (12’87%).

Dades del darrer trimestre de 2022

En el quart trimestre de 2022, l’ocupació va pujar en 27.300 persones en la Comunitat Valenciana, que va ser la segona autonomia on més es va incrementar en termes absoluts, només superada per Canàries (43.100 més), i per davant de la Comunitat de Madrid (26.400).

Els majors descensos d’ocupació en l’últim trimestre de 2022 es van produir a Balears (–83.300), Catalunya (–40.900) i Andalusia (–19.400).

En termes relatius, les comunitats amb major augment trimestral de l’ocupació són Canàries (4,55%), Murcia (2,57%) i Comunitat Valenciana (1,25%).

Les majors baixades trimestrals de l’atur es van donar a Canàries (–35.200), Murcia (–11.700) i Galícia (–3.500), i els majors increments a Balears (29.700 aturats més), Catalunya (21.900) i Comunitat de Madrid (10.600). En la Comunitat Valenciana l’atur va pujar en 5.300 persones, un 1’55%.

La Rioja (8,60%), País Basc (8,66%) i Castella i Lleó (8,83%) registren les taxes d’atur més baixes aquest trimestre. En l’extrem oposat, Andalusia (19,00%), Extremadura (17,62%) i Canàries (14,57%) presenten les més elevades.

Els majors increments de l’activitat aquest trimestre es donen en Comunitat de Madrid (37.000 actius més), Comunitat Valenciana (32.600) i Canàries (8.000). Els majors descensos, a Balears (53.600 menys), Andalusia (–22.700) i Catalunya (–19.000).

Les taxes d’activitat oscil·len aquest trimestre entre el 63,21% de Comunitat de Madrid i el 50,45% d’Astúries. En la Comunitat Valenciana va ser del 59’38%.

Dades anuals 

En l’últim any, quasi totes les comunitats van augmentar la seua ocupació. Els majors augments es van produir en Comunitat Valenciana (102.700 més), Canàries (52.800) i Balears (33.800), i els majors descensos a Astúries (–15.100), País Basc (–7.700) i Aragó (–5.000).

En termes relatius, les majors variacions anuals de l’ocupació es donen a Balears (6,30%), Canàries (5,63%) i Comunitat Valenciana (4,86%), mentre que Astúries (–3,81%), Aragó (–0,85%) i País Basc (–0,80%) presenten taxes de variació anual negatives.

Les majors reduccions del nombre d’aturats van correspondre a Andalusia (56.800 menys), Canàries (–50.100) i Balears (–24.100), i els majors augments es van donar en la Comunitat de Madrid (57.700), Astúries (20.000) i Castella-la Manxa (13.000). En la Comunitat, el descens va ser de 8.600 persones parades, un 2’42% menys.

Si es mira al nombre d’actius, els majors increments en els dotze últims mesos es donen en la Comunitat Valenciana (94.100 més), Comunitat de Madrid (75.100) i Castella – La Manxa (16.300), i els majors descensos s’observen a Andalusia (45.500 menys) i País Basc (–5.800).

A Espanya, el número d’ocupats va disminuir en 81.900 persones en el quart trimestre de 2022 respecte al trimestre anterior (–0,40%) i es va situar en 20.463.900, mentre que en els últims dotze mesos l’ocupació ha crescut en 278.900 persones (un 1,38%).

La incidència de la Covid en la Comunitat puja en la segona setmana de gener

La incidència de la COVID-19 va augmentar en la segona setmana del mes gener, entre el 9 i el dia 15, respecte a la primera, i es va situar en 142,3 casos per cent mil habitants. Per altre costat, segons informa COPE VALÈNCIA,  el virus de la grip es va reduir fins a una taxa de 54,9.

El virus respiratori sincitial (VRS), causant de la bronquiolitis, es manté en xifres similars a la setmana anterior, amb una incidència de 133,3 casos, segons l’últim Butlletí del Sistema de Vigilància d’Infeccions Respiratòries Agudes (IRA) de la Comunitat Valenciana. Aquest document fou publicat ahir dimecres en la web de la Conselleria de Sanitat.

La incidència de les Infeccions Respiratòries Agudes -la suma dels tres virus- va ser de 1.120,9 casos per cent mil habitants, la cual cosa duplica la mitjana nacional de 567,5. Aquestes infeccions, segons les esmentades dades, van afectar especialment els menors d’entre zero i quatre anys, que van presentar una incidència de 3.002,4 per cent mil habitants.

Respecte a la Covid-19, cal assenyalar que aquesta última va elevar la seua incidència respecte a la primera setmana de l’any, amb 142,3 casos per cent mil habitants enfront dels 82,3 de la setmana un de 2023. També el virus respiratori sincitial (VRS) es va mantindre en taxes similars (133,3 la segona setmana i 137,2 la primera); i la grip va patir un descens des de la taxa de 138,3 casos als 54,9 actuals.

En el cas de la incidència d’Infeccions Respiratòries greus als hospitals de la Comunitat Valenciana, van anar 29,2 casos en la segona setmana, similar a la primera, per damunt de la mitjana nacional, que va ser de 21,4 casos.

Vacunació contra la grip 

Cal recordar que la campanya de vacunació contra la grip va començar el mes d’octubre passat i pràcticament ha arribat fins a aquest mes de gener. Aquesta s’ha administrat de manera simultània, al costat de la segona dosi de record -la quarta en total- de la vacuna del Coronavirus, per a tota la població a qui estava indicada la citada doble immunització.

Baixen les temperatures aquesta setmana a la Comunitat Valenciana

El Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana l’112 CV’, ha emés un avís especial en el qual ha alertat d’un temporal marítim, de vent i neu amb una baixada important de temperatures. Aquest, segons eixe comunicat, tindrà lloc a partir d’aquest dilluns 16 de gener en la Comunitat Valenciana.

A més, ha assenyalat que a partir del dimecres dia 18 de gener s’espera que s’intensifique un descens acusat i generalitzat de les temperatures, així com de les cotes de neu amb nevades per damunt dels 600 metres en el sud-est peninsular, ha comunicat el ‘112 CV’ a través de les seues xarxes socials, al mateix temps que ha indicat que emetrà un nou avís especial en funció de l’evolució de l’episodi.

El ‘112 CV’ ha activat per a aquest dilluns el risc nivell groc per vents a l’interior de Castelló, l’interior i el litoral nord d’Alacant i tota la província de València; així com el risc nivell groc per fenòmens costaners en tot el litoral de la Comunitat.

Des de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències han recomanat als municipis i organismes amb competències en gestió d’emergències seguir aquests avisos per a activar amb antelació els protocols d’actuació, a més de prestar especial atenció als grups de risc i a la xarxa viària per la possible presència de plaques de gel.

El Centre de Coordinació d’Emergències ha destacat que pot fer-se un seguiment més detallat i actualitzat a través de la pàgina web de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

El preu dels aliments es dispara un 16% a la Comunitat Valenciana

El preu dels aliments continua una escalada desbocada i l’últim mes registra una variació del 16% respecte de desembre del 2021, segons les dades que ha confirmat l’Institut Nacional d’Estadística aquest divendres. El percentatge és inèdit en tota la sèrie històrica i constata que les butxaques ciutadanes estan fent front a preus de rècord en el supermercat.

Cal destacar en aquest sentit que l’índex de preus al consum (IPC) encadena ja una frenada de quatre mesos. La taxa interanual autonòmica marca una davallada d’1,2 punts fins al 5,5%. Són dues dècimes per davall de la mitjana estatal, que se situa en el 5,7% després que l’INE ha retallat en 0,1 la dada avançada publicada al final de desembre. Atribueix la davallada en la taxa, que ha perdut 1,1 punts des de novembre en el conjunt estatal, a l’abaratiment dels carburants i a la menor pujada de l’electricitat.

Els preus de l’alimentació continuen pels núvols i en màxims des de 1994, quan començaren a registrar-se. I a la Comunitat Valenciana s’han encarit per damunt del conjunt estatal (16% i 15,7%, respectivament). En aquest assumpte, l’INE atribueix aquest comportament als increments en l’import de la llet, formatge i ous, els olis i els greixos, l’aigua mineral, refrescos, sucs de fruites i vegetals i la carn, més elevats tots ara que en desembre de 2021. Segons dades de l’ens, els que més han unflat el preu en l’últim any són el sucre (+50,6%); els olis i grasses (+38,1%); la llet (+37,2%); els ous (+29,8%); els productes lactis (+23,4%); els cereals (+22,7%) i les creïlles (+22,6%).

Per contra, els grups que influeixen en el descens de la inflació són l’habitatge, que s’afona a la Comunitat Valenciana quasi sis punts fins a –7,9%, per una menor pujada de l’electricitat que fa un any i la baixada més gran del gasoil per a calefacció. En el cas del transport, la taxa està en el 4,7%, punt i mig per damunt de la mitjana espanyola, però més de quatre per davall de la de novembre, a causa d’una baixada dels preus de carburants i lubrificants més pronunciada que l’últim mes de l’any 2021.

La despesa mitjana per Nadal en la Comunitat Valenciana va arribar als 585 €

La despesa mitjana per Nadal en la Comunitat Valenciana va aconseguir en 2022 els 585 euros de mitjana, un fet que suposa un 64 per cent més respecte a l’any anterior segons recull l’estudi realitzat pel Obervatorio Cetelem.

El 32 per cent dels valencians i les valencianes ha gastat més en les compres de nadal enguany enfront del 34 per cent de 2021, segons en estudi Zoom de despesa de Nadal de l’Observatori Cetelem que detalla que un 43 per cent dels consumidors diu haver gastat el mateix que en 2021 (un punt percentual més que en 2021) i el 24 per cent diu haver gastat menys (un punt menys respecte a 2021).

L’estudi mostra que el 46 per cent ha realitzat la mateixa despesa en regals que l’any anterior, sis punts més que en 2021, i un 27 per cent afirma haver gastat més (enfront del 26% del 2021) i un altre 27 per cent ha gastat menys (enfront del 26% de 2021).

Respecte a les compres per a les reunions de Nadal, en productes d’alimentació i decoració entre altres, un 33% manifesta haver invertit més (nou punts més que l’any anterior), mentre que el 40 per cent ha gastat el mateix (enfront del 56% de 2021) i un 26% va dedicar menys pressupost (enfront del 21% de 2021).

Els productes més comprats aquest nadal han sigut joguets (52%, igual que en 2021) i perfums (43%, 16 punts més respecte a l’any anterior). A aquests els segueixen moda (32%), llibres (25%) i tecnologia i informàtica (22%).

El Zoom de Despesa de Nadal de l’Observatori Cetelem revela també que el 56% dels valencians enquestats que declara haver destinat menys pressupost per a les seues compres nadalenques d’enguany ha sigut per l’impacte de la inflació en la seua economia.

Les dades analitzades i les reflexions mostrades en aquesta edició del baròmetre mensual de l’Observatori Cetelem, s’han obtingut a partir de la realització d’una enquesta en línia realitzada en àmbit nacional amb 6.000 enquestes (1.000 mensuals) a majors de 18 anys.

Després de Nadal arriba la campanya de rebaixes a la Comunitat Valenciana

Les previsions de contractació per a la campanya de rebaixes de gener són més optimistes que les de la campanya nadalenca. Això s’explica perquè hi ha major consum i més concentrat que durant el Nadal, a causa de la reducció dels preus que generen un estímul de compra. Així, Adecco, preveu que durant la campanya de rebaixes de gener se signen a Espanya al voltant de 202.000 contractes, que suposen un 9,3% més que en el mateix període de 2022 quan es van signar 184.591 contractes.

A la Comunitat Valenciana, segons informa COPE VALÈNCIA, l’increment esperat és similar, d’un 9,5%, i suposarà la creació de més de 28.350 nous llocs de treball, sent la segona autonomia on més ocupació es generarà.

Per províncies, la de València espera la celebració de més de 22.330 contractes (+10%), sent com sempre la gran generadora d’ocupació a la regió. Després d’ella, Alacant espera signar quasi 3.900 contractes (+8%), i Castelló es quedarà prop dels 2.150 (+7%).

L’augment del consum durant la campanya de rebaixes beneficia a molts sectors, però tradicionalment per damunt de tots ells, cobra especial protagonisme el sector gran consum (perfumeria, cosmètica, botiga de joguets, electrònica, telefonia, alimentació, etc.) i les àrees d’atenció al client o força de vendes en els quals es generen més llocs de treball. És per això que, en aquestes dates, les empreses busquen dependents, ajudants de caixa, promotors, comercials, teleoperadores i hostesses.

Ja no sols es demanda personal per a les botigues físiques, sinó que en els últims anys el sector de l’e-commerce s’ha convertit en el gran protagonista de la creació d’ocupació al nostre país. Per això, gràcies al comerç en línia, s’ha vist reforçada la incorporació de treballadors destinats a la preparació i la distribució de les comandes realitzades a través de l’e-commerce: empaquetadors, mossos, preparadors de comandes, carretoners i els coneguts com a treballadors d’última milla.

L’àrea de distribució i retail, a causa de la seua posició en la cadena comercial i a l’ésser l’encarregat de fer arribar el producte al client final, acapara una gran part dels llocs de treball que es generen com a reposadors, responsables d’estoc o caixers i treballadors encarregats del transport.