Transport i accés a l’habitatge, dos reptes en les poblacions xicotetes de la comarca

Els municipis de menor població de l’Alcoià i el Comtat s’enfronten diàriament a diversos desafiaments de cara a la seua supervivència i per a fer front a la tan temuda despoblació. La pèrdua de serveis ha sigut constant en els últims anys, amb tancament de farmàcies o entitats bancàries, i per això urgeix la necessitat d’atendre reivindicacions necessàries com una millor connexió en transport públic entre els pobles xicotets i les localitats més grans de la comarca.

Des d’eixes poblacions xicotetes creuen que és necessari avançar per a definir connexions de bus adaptades a les necessitats dels usuaris. Consideren que aquesta qüestió és prioritària, especialment per a atendre les demandes de la gent més majoractualment cal coordinar-se amb gent que vinga, per exemple a Alcoi, per a aprofitar el viatge i així acostar-se a la ciutat per a assumptes com una visita a l’Hospital o fins i tot fer unes compres. Hem d’avançar per a aconseguir un servei eficient que ens connecte diàriament amb Alcoi, Cocentaina i Muro; però també per a facilitar l’accés a altres mitjans de transport com el tren o l’autobús de València i Alacant. S’han fet alguns passos en els últims anys, però no és suficient, i necessitem aconseguir una solució per a un problema que la majoria d’alcaldes volem solucionar“, comentava en COPE ALCOI Alejandro Montava; primer edil de Quatretondeta. A això se li uneix l’accés a l’habitatge, que encara que és més fàcil que en una ciutat més gran o capital com València, no deixa de ser un altre important repte per a algunes famílies “amb ajudes, especialment a la gent jove, es podria facilitar que pogueren tindre una casa als nostres pobles. Molts opten per vindre a localitats com les nostres, a la recerca de qualitat de vida o tranquil·litat aprofitant també que tenen l’opció de teletreballar, però es troben amb la dificultat de comprar una propietat pels preus o perquè no hi ha oferta en aquests moments. A més, estem molt limitats per a créixer, ja que els tràmits per a aprovar nous Plans Generals d’Ordenació Urbana són molt llargs, i això fa que no puguem atendre la demanda que tenim“, indicava també en aquesta emissora Javier Navarro; alcalde de Benillup.

Tant aquest municipi com Quatretondeta superen el centenar de veïns en l’actualitat i afronten el futur amb relativa esperança. Han vist en els últims anys com moltes famílies joves han optat per establir-se en la localitat i creuen que aquesta tendència pot anar a méssi se’ns donen més facilitats, tant als Ajuntaments com a les persones que vulguen vindre a viure, es pot frenar la despoblació perquè pobles com els nostres són cada vegada més buscats“, conclouen Navarro i Montava.

Un nou contratemps impedeix frenar l’erosió del Barranc de Benillup

Una històrica reivindicació de Benillup és la consolidació del vessant del ‘Barranc de Caraita’, un punt que porta més de dues dècades patint despreniments cada vegada que plou amb intensitat. Els veïns veuen amb preocupació la situació, i més després de la DANA del passat 29 d’octubre, i continuen exigint una solució urgent al problema tant a la Generalitat Valenciana, com a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o la Diputació d’Alacant.

Des de l’Ajuntament d’aquest  poble del Comtat no han deixat de treballar per a que puga ser possible l’estabilització del llit del ‘Barranc de Caraita’ i porten temps entaulant negociacions amb les institucions anteriorment esmentades perquè es duga a terme un projecte que frene el risc en el qual actualment està el poble. Ara, els esdeveniments han donat un gir inesperat després de conéixer-se quina és la propietat real dels terrenys del barranc “hem pogut esbrinar que no són de l’Ajuntament, sinó d’una empresa. Això dificulta molt que l’administració pública puga actuar ja que estem davant unes parcel·les privades”, explicava en COPE ALCOI Javier Navarro; l’alcalde de Benillup.  El primer edil no oculta la seua preocupació davant una realitat que és més complexa del que el Consistori podia esperar “estem parlant de més de 80.000 metres quadrats, units a una zona de vinya, i el cost de l’adquisició seria inassumible per a un Ajuntament com el nostre. Ens queda negociar amb el propietari, per a arribar a un acord, i aconseguir que es partione la part del barranc de la resta dels terrenys. Si aconseguim que puga ser municipal, es podria avançar bastant i seguir amb la reivindicació“, comenta Navarro. El primer edil també deixa clar que ara mateix qualsevol mal que es genere en el ‘Barranc de Caraita’ ha de ser assumit pels qui són propietaris dels esmentats terrenys perquè l’Ajuntament no té cap competència per a actuar ací.

Mentrestant Benillup mira amb temor al cel, des de fa vint anys, cada vegada que plou amb força. I és que l’erosió ha fet que el ‘Barranc de Caraita’ estiga hui dia a poc més de vint metres del nucli urbà de la localitat.