Benillup

COPE Alcoy > Benillup

Benillup reconeix el llegat de Càndida Beneito, la seua comare més estimada

Actualitat, Comarques, Noticies

Benillup va viure el passat dissabte 8 de novembre una jornada plena d’emoció i reconeixement amb motiu de l’homenatge a Càndida Beneito Botella (1904–1972), coneguda afectuosament com a Candideta, comare i infermera nascuda al municipi. L’acte, celebrat a l’Ajuntament, va culminar amb el descobriment de la placa que dóna nom a la nova plaça Càndida Beneito Botella, en record a la seua trajectòria professional i humana. Durant la cerimònia, l’historiador Jordi Ortiz va oferir una conferència en què va repassar la trajectòria vital d’esta figura exemplar de la sanitat valenciana.

Càndida Beneito va nàixer a Benillup l’any 1904, al si d’una família humil, i, òrfena de mare als sis anys, va ser acollida per Serafina Bonet, una comare alcoiana que li va transmetre la vocació de servei als altres. Gràcies al suport i la sororitat d’altres dones del seu ofici, va poder formar-se a València i obtindre els títols de comare (1928) i infermera (1933), un èxit excepcional per a una dona de la seua època. Va exercir de manera independent durant més de quaranta anys a Alcoi, on va assistir centenars de parts i va cuidar mares i nounats amb gran dedicació. Durant la Guerra Civil i la postguerra, va continuar treballant sense descans, convertint-se en un referent de professionalitat, proximitat i humanitat, i en una de les figures més estimades de la sanitat popular valenciana. L’acte va comptar amb la presència dels diputats provincials Carlos Pastor i Luis Rodríguez, del secretari autonòmic d’Infraestructures i Transports, Javier Sendra, i de diversos alcaldes i representants municipals de la comarca. En la seua intervenció, el diputat de Repte Demogràfic, Luis Rodríguez, va destacar: “El valor dels referents locals, i especialment de les dones, que han sostingut amb el seu esforç la vida dels nostres pobles.” Va afegir també que: “El major patrimoni dels municipis són les persones, i dedicar hui un espai públic a una dona que va fer tant de bé a Benillup és un orgull. La Diputació està al costat dels municipis en el repte demogràfic, i posar en valor les persones és una eina clau per al futur de les poblacions.” Per la seua banda, l’alcalde de Benillup, Javier Navarro Adrián, va agrair la presència dels familiars de Candideta i va subratllar: “Benillup està orgullós del treball de la vostra ascendenta. El seu exemple ens motiva a ser bones persones, i per això, a partir d’ara, la plaça principal del nostre poble portarà el seu nom, perquè mai oblidem el que va fer per tants veïns i veïnes”, afirma.

A l’homenatge van assistir també la nora de Càndida Beneito, diversos dels seus nets, besnets i altres familiars, que van rebre nombroses mostres d’afecte per part del veïnat i de les autoritats presents. A l’interior de l’Ajuntament es va poder visitar l’exposició “Vides que donen vida. Càndida Beneito Botella”, amb fotografies, documents i objectes originals vinculats a la seua vida i llegat professional. La jornada, que va incloure també una fira infantil i un vi d’honor obert a tots els assistents, es va convertir en una trobada de convivència, memòria i orgull col·lectiu per a tot el poble.

Transport i accés a l’habitatge, dos reptes en les poblacions xicotetes de la comarca

Actualitat, Comarques, Noticies, Portada

Els municipis de menor població de l’Alcoià i el Comtat s’enfronten diàriament a diversos desafiaments de cara a la seua supervivència i per a fer front a la tan temuda despoblació. La pèrdua de serveis ha sigut constant en els últims anys, amb tancament de farmàcies o entitats bancàries, i per això urgeix la necessitat d’atendre reivindicacions necessàries com una millor connexió en transport públic entre els pobles xicotets i les localitats més grans de la comarca.

Des d’eixes poblacions xicotetes creuen que és necessari avançar per a definir connexions de bus adaptades a les necessitats dels usuaris. Consideren que aquesta qüestió és prioritària, especialment per a atendre les demandes de la gent més major “actualment cal coordinar-se amb gent que vinga, per exemple a Alcoi, per a aprofitar el viatge i així acostar-se a la ciutat per a assumptes com una visita a l’Hospital o fins i tot fer unes compres. Hem d’avançar per a aconseguir un servei eficient que ens connecte diàriament amb Alcoi, Cocentaina i Muro; però també per a facilitar l’accés a altres mitjans de transport com el tren o l’autobús de València i Alacant. S’han fet alguns passos en els últims anys, però no és suficient, i necessitem aconseguir una solució per a un problema que la majoria d’alcaldes volem solucionar“, comentava en COPE ALCOI Alejandro Montava; primer edil de Quatretondeta. A això se li uneix l’accés a l’habitatge, que encara que és més fàcil que en una ciutat més gran o capital com València, no deixa de ser un altre important repte per a algunes famílies “amb ajudes, especialment a la gent jove, es podria facilitar que pogueren tindre una casa als nostres pobles. Molts opten per vindre a localitats com les nostres, a la recerca de qualitat de vida o tranquil·litat aprofitant també que tenen l’opció de teletreballar, però es troben amb la dificultat de comprar una propietat pels preus o perquè no hi ha oferta en aquests moments. A més, estem molt limitats per a créixer, ja que els tràmits per a aprovar nous Plans Generals d’Ordenació Urbana són molt llargs, i això fa que no puguem atendre la demanda que tenim“, indicava també en aquesta emissora Javier Navarro; alcalde de Benillup.

Tant aquest municipi com Quatretondeta superen el centenar de veïns en l’actualitat i afronten el futur amb relativa esperança. Han vist en els últims anys com moltes famílies joves han optat per establir-se en la localitat i creuen que aquesta tendència pot anar a més “si se’ns donen més facilitats, tant als Ajuntaments com a les persones que vulguen vindre a viure, es pot frenar la despoblació perquè pobles com els nostres són cada vegada més buscats“, conclouen Navarro i Montava.

Un nou contratemps impedeix frenar l’erosió del Barranc de Benillup

Actualitat, Comarques, Noticies

Una històrica reivindicació de Benillup és la consolidació del vessant del ‘Barranc de Caraita’, un punt que porta més de dues dècades patint despreniments cada vegada que plou amb intensitat. Els veïns veuen amb preocupació la situació, i més després de la DANA del passat 29 d’octubre, i continuen exigint una solució urgent al problema tant a la Generalitat Valenciana, com a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o la Diputació d’Alacant.

Des de l’Ajuntament d’aquest  poble del Comtat no han deixat de treballar per a que puga ser possible l’estabilització del llit del ‘Barranc de Caraita’ i porten temps entaulant negociacions amb les institucions anteriorment esmentades perquè es duga a terme un projecte que frene el risc en el qual actualment està el poble. Ara, els esdeveniments han donat un gir inesperat després de conéixer-se quina és la propietat real dels terrenys del barranc “hem pogut esbrinar que no són de l’Ajuntament, sinó d’una empresa. Això dificulta molt que l’administració pública puga actuar ja que estem davant unes parcel·les privades”, explicava en COPE ALCOI Javier Navarro; l’alcalde de Benillup.  El primer edil no oculta la seua preocupació davant una realitat que és més complexa del que el Consistori podia esperar “estem parlant de més de 80.000 metres quadrats, units a una zona de vinya, i el cost de l’adquisició seria inassumible per a un Ajuntament com el nostre. Ens queda negociar amb el propietari, per a arribar a un acord, i aconseguir que es partione la part del barranc de la resta dels terrenys. Si aconseguim que puga ser municipal, es podria avançar bastant i seguir amb la reivindicació“, comenta Navarro. El primer edil també deixa clar que ara mateix qualsevol mal que es genere en el ‘Barranc de Caraita’ ha de ser assumit pels qui són propietaris dels esmentats terrenys perquè l’Ajuntament no té cap competència per a actuar ací.

Mentrestant Benillup mira amb temor al cel, des de fa vint anys, cada vegada que plou amb força. I és que l’erosió ha fet que el ‘Barranc de Caraita’ estiga hui dia a poc més de vint metres del nucli urbà de la localitat.