Alcoy mira en el horizonte el segundo fin de semana del mes de mayo después de que en el primero...
Mazón aspira a governar la Generalitat en solitari
El President del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, ha assegurat en aquest dijous 6 d’octubre que aspira «tots els dies al fet que hi haja un govern unit, fort i exclusiu del Partit Popular» després de les Eleccions Autonòmiques de 2023, en ser preguntat per si contempla o té converses per a un hipotètic Consell compartit amb Vox.
Mazón, en un desdejuni informatiu de Nova Economia Fòrum, ha assegurat que en el seu partit tenen «tendències» que apunten cap a un Consell governat en solitari pel Partit Popular, per la qual cosa creu que «val la pena explorar aqueix camí» davant una Generalitat que actualment «no influeix, no reivindica i no pinta res a Madrid«.
«Hui estic en condicions de presentar un partit unit, un projecte clar i un espai de trobada per a tots els valencians«, ha proclamat després de recordar que porta 14 mesos des que va ser triat en primàries per a «liderar» el canvi. A més, ha afirmat que no li «obsessiona» la popularitat«, sinó il·lusionar a la gent.
Per a això ha repassat les seues propostes electorals, com una baixada d’impostos basada en l'»autonomia fiscal«, i ha anunciat altres com que si ix triat al capdavant de la Generalitat Valenciana hi haurà trens AVE entre Alacant, Castelló i València i construirà 10.000 habitatges públics.
La «llibertat a la valenciana»
Així mateix, també ha posat l’accent en la seua proposta de llei educativa, en la qual advoca per l’elecció de col·legis i llengua vehicular per part dels pares; a defensar l'»autonomia fiscal«, en la qual «no es plora quan altres autonomies es converteixen en atractives» sinó «que es competeix«; o a eliminar el requisit lingüístic per a funcionaris.
«El valencià ha de ser un mèrit en l’Administració, un complement. No pot ser un requisit. Sabem el que passa amb grans professors, que no poden vindre«. Segons Mazón, la Comunitat Valenciana no pot captar talent per aqueixa barrera lingüística, perquè els pares no poden triar on estudiaran els seus fills i pels elevats impostos. «Tot això fa inviable que puguen vindre a fer-nos mes grans«, ha rematat.