Enric Valls, psicòleg: “amb la pandèmia vam aprendre a valorar xicotetes coses”

Aquest divendres, 14 de març, es compleixen cinc anys des de l’eclosió de la pandèmia de la COVID-19 al nostre país. Un lustre arrere, i fins a eixa data, els contagis per Coronavirus feia setmanes que havien començat a emergir, però va ser cap a la segona meitat del mes quan els esdeveniments es van precipitar. L’auge de positius, i davant el risc imminent del col·lapse sanitari, va portar al Govern Central a decretar el primer Estat d’Alarma; mesura que vam conéixer un dijous 13 de març de l’any  2020 i que entraria en vigor des del diumenge dia 15.

A partir d’eixa data, la pandèmia va passar a centrar tota l’actualitat deixant-nos imatges insòlites, situacions inèdites, moments difícils o pèrdues de vides humanes com els 74 ancians que van morir en la residència geriàtrica DomusVi d’Alcoi a causa d’un virulent brot de Coronavirus. També vam viure la cancel·lació d’esdeveniments, com les nostres Festes de Moros i Cristians, i ens enfrontem a un autèntic repte en àmbits com el sanitari o econòmic.

Cinc anys després ens queda lluny tot allò però en alguns casos les seqüeles continuen, depenent de la forma en què vivim o afrontem aquells fets. Així ho assegurava ahir en COPE ALCOI el psicòleg especialista en salut Enric Valls, el qual detallava algunes de les realitats que es donen en la societat després del Coronavirus “hi ha persones que han canviat de paradigma, i que han aprés a valorar les xicotetes coses, prioritzant qüestions com l’oci, un viatge o les vacances. Després, trobem a gent que veu en la pandèmia una cosa passatgera, i ciutadans que fins i tot se sentien còmodes amb aquella situació de confinament sense haver d’estar exposats a moltes de les situacions que porta el dia a a dia“, comenta.

Malgrat que el temps ha transcorregut, segueixen sobre la taula interrogants sobre si el confinament va ser excessiu o si van ser adequades les diferents mesures que es van anar adoptant. El pas dels anys ens ha demostrat que la vacunació va ser efectiva, per a reduir els contagis i la mortalitat, però continuen havent-hi moltes preguntes sense resposta sobre l’origen del mateix Coronavirus. La pandèmia va mostrar les mancances del nostre sistema sanitari, ens va fer estar alertes per a futures crisis d’idèntiques característiques i ens va ensenyar que l’ésser humà és capaç de sobreposar-se davant qualsevol adversitat.

Ací pots escoltar l’entrevista que hem mantingut amb Enric Valls:

L’escola rural, un element clau per a fer front a la despoblació al Comtat

Bona part de les localitats xicotetes de la comarca del Comtat s’enfronten al temut repte demogràfic i lluiten per a fer front a una despoblació que posa en perill alguns dels serveis que en elles es presten. I és que el descens de la natalitat, unit al fet que alguns opten per residir en grans municipis com Alcoi, Cocentaina o Muro per a disposar de més oportunitats; fan que la baixada d’habitants als nostres pobles haja sigut una constant en les últimes dècades.

Precisament l’escola rural és una eina fonamental per a combatre eixa despoblació i això ho saben molt bé a Agres, localitat de la Mariola en la qual quaranta xicotets d’entre dos i dotze anys cursen els seus estudis en un col·legi que pertany al CRA Mariola – Benicadell. Allí la manera de fer classe canvia molt si ho comparem amb una gran ciutat i això és una cosa que valoren molt positivament les famílies que porten als seus xicotets a aquest centrel’existència de l’escola a Agres va ser determinant perquè tant la meua parella com jo decidírem establir el nostre projecte de vida ací i la veritat és que estem cada dia més convençuts que adoptem la decisió adequada“, explicava en COPE ALCOI Kike Suay; pare d’un xiquet que cursa els seus estudis a l’escola rural d’aquesta població del Comtat.

Kike posa en valor la gran faena i la implicació dels docents igual que destaca els molts aspectes positius que l’escola rural d’Agres aporta al seu xicotet. Assegura que el col·legi compta amb tres eixos fonamentals que el diferencien d’un centre d’una gran ciutat ciutat “no és una escola tancada i les famílies podem entrar dins a acompanyar-los i fins i tot seguir de prop el procés d’aprenentatge del nostre fill. Tenim unes ràtios reduïdes i un internivel que fa que, per exemple, estudien junts en una mateixa classe els alumnes de primer, segon o tercer de primària i els de quart, cinqué o sisé en una altra. Això trenca molt amb els estereotips d’aprenentatge i porta al fet que els alumnes puguen reforçar l’aprés o a descobrir abans alguns conceptes. A tot això se li uneix un entorn natural privilegiat i una metodologia per part dels professors que no siguen estar davant d’un llibre hores i hores“, conclou Kike.

Agres és, sens dubte, una població privilegiada per mantindre viva una escola on es formen els qui seran els veïns i les veïnes del poble en el futur més immediat. Altres poblacions de l’Alcoià i el Comtat han perdut amb els anys la seua escola per la falta d’habitants fent que amb això desapareguera un dels principals motors del municipi.