Alcalde

Prop d’un centenar de persones es van concentrar anit a la plaça principal de L’Alqueria d’Asnar per reclamar, una setmana més, la dimissió de l’alcalde d’este municipi del Comtat. Bona part del veïnat considera que César Palmer hauria de fer un pas arrere després de les notícies que s’han conegut en els últims dies i que presumptament el vinculen amb la desaparició de més de sis mil euros procedents de la recaptació de les instal·lacions esportives municipals. El context ha portat que el primer edil estiga governant ara mateix en solitari, assumint també totes les regidories junt amb l’alcaldia, tot després que el PP decidira abandonar totes les regidories que ostentava al costat de Palmer, un gest que també va protagonitzar la regidora no adscrita Saray González. Cal recordar que esta última era companya de files del mateix primer edil quan tots dos accediren al govern local per Compromís, en les Eleccions Municipals de 2023, i tots dos deixaren el partit per discrepàncies en haver subscrit un acord de govern amb el PP que apartava el PSOE de liderar l’executiu, malgrat haver guanyat els comicis.

L’informe d’Intervenció, clar i contundent: “una gestió irregular de fons públics”

Al marge d’això, ha transcendit esta setmana l’informe del secretari-interventor municipal de l’Ajuntament, del qual es desprén que “la gestió de la recaptació de la piscina municipal s’ha realitzat al marge de la legalitat, sense integrar els fons en Tresoreria ni comunicar-los a Intervenció”. El document, al qual ha tingut accés COPE ALCOI, revela també que “la retenció d’efectiu i els pagaments no documentats són pràctiques incompatibles amb l’ordenament jurídic; la custòdia i posterior sostracció de 6.300 euros deriva exclusivament d’una gestió irregular de fons públics realitzada fora del sistema econòmic municipal”. S’hi remarca que Secretaria-Intervenció no va tindre cap constància dels diners ni del robatori d’aquestos, que segons les explicacions donades recentment per l’alcalde es va produir el passat 30 d’octubre.

Finalment, es destaca amb contundència que el secretari-interventor, en règim d’acumulació, no va tindre coneixement ni possibilitat de control sobre cap dels fets descrits: “no existix, per tant, cap tipus de responsabilitat atribuïble a este òrgan, recaient íntegrament en qui va assumir la possessió, gestió i destí dels fons”. Finalment, el text conclou que els fets descrits “podrien ser susceptibles de valoració per responsabilitat comptable per alcance, responsabilitat disciplinària i política, responsabilitat patrimonial i responsabilitat penal per apropiació indeguda per distracció i malversació imprudent”.