El bàndol de la creu venç en la batalla i recupera la vila d’Alcoi

Alcoi viu intensament les últimes hores de les seues Festes de Moros i Cristians del 2025, unes celebracions que enguany han tingut lloc en els primers dies del mes de maig a causa que la Setmana Santa ha caigut tardana en el calendari. En un dia marcat pel so de la pólvora, al costat de la batalla entre els exèrcits de la creu i de la mitja lluna, les tropes cristianes van tornar a la vila per a dur a terme la reconquesta de la mateixa després que aquesta haguera caigut a les mans dels moros durant el matí del Dia del Alardo.

Un dels moments més esperats va ser l’Estafeta, on el genet cristià es va acostar al castell per a sol·licitar la rendició del baluard. No obstant això, la seua proposta va ser rebutjada, la qual cosa va portar a l’emissari a tornar ràpidament amb notícies a les seues tropes mentre emprenia una veloç carrera ascendint pel carrer Sant Nicolau. A continuació, es va donar pas a l’Ambaixada, on Tono Delgado, en el paper d’Ambaixador Cristià, va instar les forces sarraïnes a capitular i entregar el mateix castell. Davant la seua negativa, va esclatar una intensa batalla d’arcabusseria que va desembocar en un combat cos a cos després d’una proclama que va enfurir tant als participants en el combat, com als qui presenciaven el mateix.

Els càrrecs festers van lluitar valentament amb espases i simitarres davant les portes de la fortalesa, donant com a resultat aquest xoc una victòria decisiva per als cristians, els qui van alçar l’ensenya de la Creu a la part alta de la torre. A continuació, i sense tot just descans, van sonar les campanes de Santa María i va arrancar el trasllat de Sant Jordi ‘El Xicotet’ des de la mateixa parròquia fins al temple del patró, acompanyat per Martín Bellver Sevila, el Sant Jordiet 2025.

L’acte va finalitzar amb una emotiva Acció de Gràcies a l’església de Sant Jordi, un instant en el qual el president de l’Associació de Sant Jordi, Francisco García; va expressar el seu agraïment a tots els que han fet possible que les del 2025 siguen ja unes grans Festes. Ara, totes les mirades se centren ja en el castell de festes on a partir de les 21:30h es durà a terme l’esperada l’aparició de Sant Jordi.

Ferida una festera de la Filà Aragonesos en el tret matinal

Una festera de la Filà Aragonesos ha resultat ferida en el Alardo matinal d’aquest matí en ple Centre d’Alcoi. Ha sigut, segons la informació facilitada, després d’explotar la cantimplora en la qual portava la munició. Els fets han ocorregut poc abans de les 12 del migdia a l’altura de la plaça Ramón y Cajal,  i l’ha afectada ha patit ferides en diverses parts del cos, la qual cosa ha motivat el seu trasllat a l’Hospital Verge dels Lliris de la nostra ciutat.

Afortunadament ha sigut un incident de caràcter lleu, sense majors conseqüències, i des de la Filà han decidit finalitzar l’acte sense disparar en un gest solidaritat feia la persona que s’ha vist implicada en aquest fet. En el succés també van patir cremades altres dues persones que van ser atesos en el lloc de la deflagració.

Imatge: À Punt Notícies

Les hosts de la mitja lluna prenen Alcoi

L’últim dia de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi avança i aquest matí ha tingut lloc un dels moments més esperats: l’Ambaixada Mora i el Alardo. Durant tota la jornada les tropes de la creu i les hosts mahometanes empraran prop de tres mil quilos de pólvora per a recrear-la batalla entre tots dos bàndols esdevinguda en 1276 i que dona origen a aquestes celebracions.

A les onze en punt, les forces àrabs van fer la seua entrada triomfal en la plaça d’Espanya, on un genet va entregar un pergamí al castell sol·licitant als cristians el lliurament d’aquestes terres banyades pel Serpis. No obstant això, els hereus de Jaume I van desestimar la petició, la qual cosa va portar al missatger a tornar ràpidament per a informar les seues tropes en una veloç carrera pel carrer Sant Nicolau. És el que es coneix com L’Estafeta, una altra de les cites clàssiques d’un dia com el de hui.

Poc després, els màxims representants del bàndol moro es van presentar davant l’Ajuntament, on l’Ambaixador, Óscar Martínez, va prendre la paraula. Amb fermesa, va exposar els motius pels quals havien de rebre la ciutat de mans cristianes. Els de la creu, decidits a defensar el seu territori, van respondre amb vehemència instant els seus soldats a eixir proveïts d’armes de cara a defensar les muralles de la vila. La batalla es va intensificar amb la disparada dels arcabussos i ràpidament es va transformar en un combat cos a cos entre els càrrecs festers i els principals personatges de la Festa d’enguany.

La lluita té lloc a les portes del castell i culmina amb una escenificació que sempre desperta cert interés entre el públic: el moment en el qual s’alça a la part alta del castell la bandera de la mitja lluna. Se simbolitza així la victòria sarraïna abans que les tropes del bàndol cristià tornen aquesta vesprada disposades a reconquerir la ciutat.

Incident durant el Alardo

Segons ha pogut saber COPE ALCOI, s’ha produït també aquest matí un incident durant la disparada. I és que una festera de la Filà Aragonesos ha resultat ferida en explotar-li la cantimplora en la qual portava la munició. Ràpidament ha sigut traslladada per a rebre atenció sanitària sense que la seua vida córrega perill.

L’exercit de la mitja lluna pren Cocentaina en el matí de l’últim dia de Festes

En la jornada d’aquest dilluns 14 d’agost, vespra de la festivitat de La nostra Senyora de L’Assumpció, arriben a la seua fi les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Mártir amb la celebració del Dia del Alardo. En aquest últim es recreen les batalles entre les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna, que donen origen a les celebracions, i el matí ha començat en despuntar el dia amb les guerrilles a les faldes de la Serra de Mariola.

A les onze del matí s’ha efectuat l’Estafeta, en la qual els moros han demanat la rendició de la Vila als cristians, però en ser rebutjada la proposta ha emprés una veloç carrera per a advertir als seus de la negativa. Trompetes i percussió han anunciat l’arribada dels sarraïns al Pla on l’Ambaixador, paper encarnat enguany per Joan Aura, ha entaulat un intens diàleg amb el seu homòleg cristià. Els àrabs no han pogut convéncer als hereus de Roger de Llúria i l’Ambaixada ha conclòs amb l’ordre de calar foc a les muralles contestanes per a recordar així l’incendi de 1304 que va cremar en aquell moment la VilaAlà ho vol, per tossud, infidel i insolent vaig fugir veurás cremar la Vila de Cocentaina. Soldats, per Mahoma, incendieu es castell”, resa en el text de les citades Ambaixades que s’ha recitat i que va escriure en 2006 Iván Carbonell Iglesias. Amb aquest instant simbòlic s’han recordat també uns fets històrics que van propiciar que els veïns de la capital del Comtat siguen coneguts encara hui com “Socarrats”.

El calorós matí ha seguit amb la batalla d’arcabusseria, per a la qual finalment s’empraran més de 300 quilos de pólvora durant tota la jornada, i després d’aquesta ha arribat el moment de la lluita armada cos a cos entre els càrrecs. Finalment els moros han vençut a la part alta del castell hissant l’ensenya de la mitja lluna a la torre més alta de la fortalesa.

La batalla entre moros i cristians posa el punt i seguit a les Festes de Muro

Ahir dilluns 15 de maig va arribar el moment de posar el punt i seguit a les Festes de Moros i Cristians de Muro amb l’escenificació de la batalla entre les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna. Precisament aquests fets històrics donen origen a unes celebracions que ja gaudeixen del títol de Festes d’Interés Turístic Autonòmic.

La jornada va començar en la Placeta Molina a les 10:30h del matí amb la posada en escena de la tradicional ‘Ambaixada del Tonell’ que, amb enormes dosis d’humor, protagonitzen les Filaes Llana i Mare de Déu. Ambdues entren en un curiós xoc dialèctic per la disputa d’un tonell de vi i, curiosament, l’Ambaixada finalitza amb acord entre ambdues parts marxant després les dues formacions a degustar un bon esmorzar i donar compte del preuat contingut del tonell protagonista d’aquest curiós acte. Ja al migdia es van realitzar les guerrilles d’arcabusseria donant pas a l’Ambaixada Mora, declamada aquesta vegada per Rafa Reig, i que va concloure amb la presa de la fortalesa per part de les hosts mahometanes materialitzant-se aquesta victòria amb la col·locació de la bandera de la mitja lluna en totes les torres.

Ja entrada la vesprada, després d’un bon menjar en la seu de les Filaes, es va representar l’Ambaixada Cristiana protagonitzada per Juanma Colomer. Tampoc va haver-hi entesa entre tots dos bàndols i després de la batalla d’arcabusseria els cristians van reconquerir Muro i van alçar els seus emblemes as Castell de Festes de la Plaça del Matzem. Precisament aquest últim lloc va acollir l’últim instant de Festes, el conegut com ‘sopar de germanor’ entre totes les Filaes que ja s’ha consolidat com una cita imprescindible per a acomiadar la primera part dels festejos abans de reprendre’ls el de setmana que ve amb els actes de ’La Pujà’.

Les tropes àrabs prenen la vila d’Alcoi

L’últim dia de la trilogia festera avança a Alcoi i en aquests instants les tropes de la creu i de la mitja lluna es disputen la vila en una intensa batalla d’arcabusseria que ha començat després de l’Ambaixada Mora. Cap a les onze del matí les forces àrabs han arribat fins a la Plaça d’Espanya i el genet ha lliurat al castell una mena de pergamí on demanava als cristians que li feren entrega d’aquestes terres banyades pel Serpis.

Els mateixos cristians han desestimat la petició i el genet esmentat ha corregut ràpidament a informar els seus. Instants després, s’han presentat a La Bandeja els màxims representants dels mahometans i l’ambaixador ha pres la paraula. Oscar Martínez, que assumeix aquestes tasques, ha desgranat un per un els motius pels quals devien rebre la ciutat de mans dels de Jaume Ino os detengáis, y pronto resolveos, pues conozco que estáis aún indecisos. Mirad qué respondéis, pues mis soldados el resultado del mensaje mío en los montes esperan impacientes, ansiosos de llegar pronto a este sitio”, es va poder escoltar amb contundència a les portes de l’Ajuntament. Els cristians, ferms en la seva decisió, es van mostrar contraris a cedir els seus dominis “Ciego, desventurado ismaelita!. Si tú hubieras tenido otros principios, te diría que en mí obra una fuerza superior a la tuya, pues confío en el brazo invencible del Eterno; tengo el carácter de su Hijo ungido; llevo en mis triunfadores estandartes la augusta insignia en que sufrir”, i la falta d’acord va acabar en batalla “Ah soldados míos!¡Alarma, al arma! Y sientan los cristianos el cruel estrago, los agudos filos de vuestras impertérritas cuchillas.¡Viva Al-Azraq! Tomemos el castillo. ¡Alcoians! Per Sant Jordi i Aragó a defensar la fé de Jesucrist!!!”, es van creuar en paraules tant Ambaixador moro com cristià.

Els arcabussos són els que després han recollit el testimoni i la batalla es resoldrà amb la lluita cos a cos entre els càrrecs i els principals personatges de la festa. Serà a les portes del castell i en la victòria sarraïna s’escenificarà després amb l’hissat de la bandera de la mitja lluna al capdamunt de la fortalesa.