Mor el Papa Francesc
El Papa Francesc ha mort a les 7.35 hores d’aquest Dilluns de Pasqua als 88 anys d’edat. Així ho ha contat des de Roma, la corresponsal de COPE, Eva Fernández. La defunció s’ha produït hores després de veure-lo per última vegada en la Plaça de Sant Pere saludant des del papamóvil als 50.000 fidels que s’havien concentrat aquest Diumenge de Resurrecció.
“Una vida dedicada al servei del Senyor i de la seua Església. Ens va ensenyar a viure els valors de l’Evangeli amb fidelitat, valentia i amor universal, especialment en favor dels més pobres i marginats“, segons resa el comunicat de la Santa Seu en la qual es comunica la seua mort.
Jorge Mario Bergoglio, el Papa de la fi del món
“Van anar a buscar-lo quasi a l’altra part del món”: amb aquesta recurrent frase Jorge Mario Bergoglio donava inici al seu Pontificat després de ser elegit en cinquena votació durant el segon dia de conclave.
Era el 13 de març de 2013, dia en què l’Església va abraçar al seu 266é Pontífex, el primer Successor de Pedro sud-americà i jesuïta de la història. Ni el propi cardenal Bergoglio imaginava en eixe moment un viatge a Roma sense bitllet de tornada a Buenos Aires, de la qual era el seu arquebisbe.
Els moments més destacats del seu pontificat
Dotze anys ocupant la Càtedra de Pere han donat per a molt, amb imatges que han quedat per a la història de l’Església, com la benedicció Urbi et Orbi que va impartir al març de 2020 davant una Plaça de Sant Pere buida en plena pandèmia del coronavirus o l’últim comiat del seu antecessor, Benet XVI, i una efemèride molt especial per a aquesta casa, la de l’1 de setembre de 2021, quan per primera vegada en la història COPE va entrevistar un papa.
Francesc ha deixat al llarg del seu Pontificat tres encícliques: la primera, ‘Lumen Fidei’ completava la iniciada per Joseph Ratzinger) on l’argentí posava en el centre de la seua preocupació dues dels problemes apressants que assolen al món de hui, com són la cura del medi ambient davant l’emergència climàtica (‘Laudato SI’) i l’anomenada a la fraternitat per a humanitzar un sistema que afavoreix les desigualtats (‘Fratelli tutti’).
En els seus discursos i homilies han sigut recurrent les seues proclames en favor de l’acolliment de les persones migrants; la denúncia de la cultura del descarte als més vulnerables com a ancians o malalts; les proclames de la pau enfront de les armes; l’anomenada als joves a no resignar-se a les injustícies i “fer embolic” o fer un ús ètic de les noves tecnologies.