Presentada una nova edició de la Guia del Joguet

El conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent, ha participat aqesta setmana en la presentació de la 32a edició de la ‘Guia AIJU 2022-2023’, desenvolupada per l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i d’Oci (AIJU) amb una subvenció nominativa de 216.000 euros de la Conselleria d’Economia, a través de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace).

En aquesta edició, la ‘Guia AIJU’, única en el context nacional avalada per institucions de consum, inclou un estudi realitzat pel centre tecnològic a 2.800 famílies amb fills/as de 0 a 12 anys i en el qual s’ha analitzat la percepció de la sostenibilitat en el món del joguet per part dels consumidors d’Alemanya, Espanya, el Regne Unit, França i Itàlia.

Segons aquest estudi, el 32% de les famílies afirma tindre en compte la sostenibilitat a l’hora de comprar un joguet i el 44% considera que l’oferta actual de joguets sostenibles és baixa o molt baixa. Encara que la veritat és que, aspectes com a qualitat-preu (62%), el valor educatiu (56%), i la petició infantil (46%), continuen sent els principals criteris de compra.

En aquest sentit el responsable d’Economia Sostenible, Rafa Climent, ha destacat la necessitat “reforçar l’impacte d’una cultura sostenible eficaç tant en les empreses com en la societat, i la ‘Guia AIJU’ és una bona plataforma per a aconseguir-ho”.

Per a Climent la sostenibilitat “és oportunitat i són moltes les empreses que han passat de veure-la com una despesa a veure-la com una inversió”.

Així les coses, el conseller d’economia ha indicat que “és igual de necessari com d’urgent, que des de les administracions ens anticipem i ajudem a les empreses amb pressupost i eines enfocades a integrar la sostenibilitat en les seues estratègies”.

Climent ha recordat la línia d’ajudes que Ivace va publicar en 2019 perquè els ceptres tecnològics desenvoluparan demostradors en l’àmbit de l’economia circular equipats amb tecnologia d’avantguarda al servei de tot el teixit empresarial de la Comuitat Valenciana.

La presentació de la ‘Guia AIJU 22-23’ ha tingut lloc en el marc de la Fira Pre-Xou organitzada per l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ) on es reuneixen fabricants de joguets i clients de cara a la preparació de la pròxima campanya

L’atur puja en 23.300 persones a la Comunitat Valenciana durant l’estiu

L’atur va pujar en el tercer trimestre en 23.300 persones en la Comunitat Valenciana, mentre que la taxa d’activitat es va situar en 46.600 actius més, l’autonomia amb major increment. La taxa d’atur en la Comunitat Valenciana ha crescut fins al 13,50% en el tercer trimestre de 2022, fins a aconseguir els 341.900 aturats.

Així es desprén de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicada aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

En el conjunt d’Espanya, l’atur ha crescut en 60.800 persones en el tercer trimestre d’enguany, el que suposa un increment del 2,08% respecte al trimestre anterior, i la taxa de desocupació s’ha situat en el 12,67% -enfront del 12,48% de fa tres mesos-, amb 2,98 milions d’aturats. Pel que fa a la trasa d’activitat trimestral, la Comunitat, amb 46.600 persones activa més, encapçala el rànquing nacional. La taxa d’ocupació de la Comunitat en aquest trimestre ha augmentat un 1,08%, mentre que en els dotze últims mesos ha augmentat en 107.700 persones (un 5,17% més). En finalitzar setembre hi havia en la Comunitat Valenciana 2.191.200 persones ocupades.

En l’últim any la majoria de comunitats incrementen la seua ocupació, encara que els majors augments es donen a Andalusia (133.000 més), Comunitat Valenciana (107.700) i Catalunya (80.400), segons les dades de la EPA).

Dades de setembre

Cal recordar que l’atur va baixar en la Comunitat Valenciana en 1.250 persones durant el mes de setembre (-0,35%) -el tercer major descens d’Espanya- i el nombre total d’aturats s’ha situat en els 351.575. Segons les dades del Ministeri de Treball i Economia Social, l’atur va baixar en 71.326 persones respecte a setembre de fa un any (-16,87%) en la Comunitat.

En la Comunitat, l’atur únicament va baixar a València (-2.469) i va pujar en 92 persones a Alacant i en 1.127 a Castelló.

Del total d’aturats valencians, 214.326 són dones, 22.037 són menors de vint-i-cinc anys i 58.954 estrangers.

El sector serveis és el que acumula major quantitat d’aturats, amb un total de 247.512, seguit de l’industrial amb 43.600, el de la construcció amb 26.818, el col·lectiu sense ocupació anterior amb 21.966 i l’agrícola amb 11.679.

Els Premis Empresarials d’Aitex baten el rècord de participació en la seua edició de 2022

Un total de 76 empreses de tot el territori nacional s’han presentat a la convocatòria 2022 dels Premis Empresarials que llança l’Institut Tecnològic del Tèxtil (AITEX). Ha sigut en les seues diferents modalitats de participació: 19 en la categoria de tèxtil, 22 en la de cosmètica i 35 en la d’emprenedoria. Una molt bona xifra tenint en compte que s’ha incrementat en un 52% la participació respecte a l’any anterior

Del total d’empreses inscrites, el 39% són procedents de la Comunitat Valenciana, i el 61% de fora, sent Catalunya i Madrid les Comunitats Autònomes amb més empreses participants en l’edició actual dels Premis Empresarials, segons han informat des d’AITEX.

Un jurat expert i format per representants de primer nivell del sector tèxtil, cosmètic, acadèmic, institucional i empresarial, valorarà les propostes presentades de cada modalitat, coneixent-se la decisió del jurat en l’acte de lliurament dels premis del pròxim 24 de novembre.

Els criteris de valoració del jurat per a assignar la seua puntuació es basaran en la proposta de valor de cada proposta presentada, la seua innovació o impacte ambiental, els resultats obtinguts, la seua petjada socioeconòmica i la qualitat de la proposta presentada.

Acte de lliurament

La gala de lliurament dels Premis Empresarials Aitex 2022 serà el dijous, 24 de novembre, a partir de les 18 hores en la sala d’actes de l’IVAM-CADA (C/ Rigoberto Albors, 8 Alcoi). Es presentaran a cinc finalistes de cada modalitat de participació per a posteriorment anunciar al guanyador de cadascuna de les categories, així com el segon classificat. El guanyador de cada modalitat obtindrà una dotació econòmica de 20.000 euros, sent 10.000 euros la quantitat que obtindrà el segon classificat. Es repartiran un total de 90.000 euros en premis.

Aquesta cerimònia de lliurament dels Premis Empresarials Aitex 2022 comptarà també amb un seminari professional a càrrec de Laura Durán, Directora General de Desenvolupament de Negoci i Sostenibilitat i Membre del Comité de Direcció d’IKEA España.

Isaura Navarro és la nova Consellera d’Agricultura

La nova Consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Isaura Navarro, va rebre ahir la cartera d’aquest departament de mans de la vicepresidenta del Consell, Aitana Mas.  Fou en el transcurs d’un acte en el qual va prometre “lleialtat” i “deixar-se la pell” per la Comunitat Valencinana, una cerimònia que va estar marcada per l’absència de la Consellera sortint, Mireia Mollà.

Al traspàs es carteres, celebrat  durant dimecres a la vesprada en la seu de la Conselleria d’Agricultura de la capital de Túria, van assistir la Vicepresidenta i Consellera d’Igualtat, Aitana Mas; la Consellera de Política Territorial, Rebeca Torró; la Consellera de Participació, Rosa Pérez Garijo; el Conseller de Sanitat, Miguel Minguez; el Portaveu d’Iniciativa, Alberto Ibáñez; i el exconseller d’Educació i representant de l’executiva de Compromís, Vicent Marzà, entre molts altres representants del govern del botànic.

L’acte va començar amb la lectura del decret de nomenament de la nova Consellera per part d’Aitana Mas, la qual va donar pas a una intervenció de Navarro, visiblement emocionada. En aquestes paraules va agrair a la vicepresidenta la seua “confiança” i va assegurar que es “deixarà la pell” amb “lleialtat i treball” en la “lluita per aquesta terra“.

Durant el seu discurs, Isaura Navarro també va fer referència a “una absència” per a ella “molt important”, la de la exconsellera d’Igualtat i Vicepresidenta del Consell Mónica Oltra, a la qual va destacar com a “companya de tants viatges“, i va destijar que “la seua situació jurídica injusta acabe i torne a la vida pública“.

Posteriorment, en declaracions als mitjans de comunicació, també va fer menció a l’absència de Mireia Mollà, que va qualificar d’una “decisió personal“. “Cada persona amb els seus actes deixa clar quin és el seu posicionament i la seua actitud“, va agregar.

 

Alcoi acull amb gran èxit la seua primera ‘Nit del Comerç’

La Sala d’Actes de la Cambra de Comerç d’Alcoi va acollir anit dimarts la ‘Nit del Comerç’, un esdeveniment organitzat amb motiu del Dia del Comerç Local. Aquesta data, recordem, se celebra des de l’any passat cada 25 d’octubre amb l’objectiu de reconéixer la important tasca que exerceix el sector comercial en la nostra economia.

Durant la cerimònia es van entregar quatre reconeixements: a la Innovació, a la trajectòria comercial, al creixement comercial i pel suport al comerç. Paco Expósito, tècnic de la Cambra, va conduir l’acte i va anunciar els noms dels negocis guanyadors. Coba Complements es va alçar amb el guardó en la modalitat d’Innovació; Casa Mati amb el de la de Trajectòria Comercial; A foc i flama en Creixement Comercial; i finalment, Rafa Pérez, en la categoria de suport al comerç. Prèviament a conéixer els noms dels guanyadors, es va realitzar el sorteig de les tres persones guanyadores de la campanya ‘3000 razones para comprar en Alcoy celebrada en la ciutat durant les últimes setmanes. Tant Pablo de Gràcia (President de la Cambra de Comerç) com Toni Francés (alcalde d’Alcoi) van agrair a la Diputació d’Alacant l’esforç econòmic assumit per a posar en marxa aquesta iniciativa i van felicitar a tots els premiats de la nit. També, van animar al sector comercial a continuar treballant amb resiliència i innovació en els moments delicats que pateixen després de la pandèmia i en l’actualitat amb l’elevada inflació. Finalment, van destacar el paper social i de serveis que compleix el sector de comerç, “que dona vida a Alcoi i que la converteix en una ciutat agradable per a viure“, va concloure el President de la Cambra.

A la primera Nit del Comerç d’Alcoi van acudir nombrosos representants d’establiments de la nostra ciutat. Aixi mateix va estar present el Diputat Javier Sendra, com a cap visible de la Diputació Provincial d’Alacant en aquest acte.

Mireia Mollà és destituïda com a Consellera d’Agricultura i la substituirà Aitana Mas

El President de la Generalitat, Ximo Puig, nomenarà a Isaura Navarro com a nova Consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica en substitució de Mireia Mollà, a proposta de la vicepresidenta Aitana Mas.

Segons informa Presidència de la Generalitat, la proposta de la vicepresidenta es produeix pocs dies després que Mollà haja complit cent dies en el càrrec, en considerar que “cal fer canvis que aposten per la unitat” dins del Consell, que requereix estabilitat i cohesió davant el difícil context socioeconòmic.

Aquesta situació obliga el govern valencià a centrar-se en l’aprovació dels pressupostos i en el desenvolupament de les polítiques transformadores del Botànic, particularment aquelles vinculades a la protecció social de les famílies i les empreses valencianes“, segons les mateixes fonts.

Navarro és actualment secretària autonòmica de Salut Pública en la Conselleria de Sanitat i constitueix “un perfil polític i de gestió de primera línia“.

Durant una conversa en el Palau de la Generalitat, Mes ha traslladat a Puig la proposta de cessament de Mollà, a qui li agraeix el seu esforç i dedicació d’aquests anys. El President ha acceptat la proposta i nomenarà a continuació a Isaura Navarro com a nova Consellera.

Els motius d’aquesta situació 

El cessament de Mireia Mollà com a consellera de Transició Ecològica respon als seus recents enfrontaments i retrets a altres membres del Consell i al fet que tractara de negociar els comptes del seu departament de manera individual amb la Conselleria d’Hisenda, han explicat a EFE fonts del Consell.

L’actual secretària autonòmica de Salut pública, Isaura Navarro, substituirà a Mollà al capdavant de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a proposta de la vicepresidenta del Consell, Aitana Mas, també de Compromís.

Així ho ha anunciat la Generalitat Valenciana després de la reunió que ha mantingut el president, el socialista Ximo Puig, amb Aitana Mas en una reunió no anunciada en el Palau de la Generalitat i que es produeix amb la finalitat d’aportar “unitat” dins del Consell -que formen PSPV, Compromís i Unides Podem-, que requereix “estabilitat i cohesió davant el difícil context socioeconòmic“, segons ha informat oficialment Presidència.

Altres fonts de l’Executiu autonòmic han assenyalat a EFE que la decisió de cessar a Mollà es pren “després d’uns mesos de desavinences, algunes de les quals han transcendit a l’àmbit públic, com uns recents retrets a la resta de membres del Consell sobre la seua suposada falta d’implicació en la transició energètica“.

Les mateixes fonts han apuntat a una suposada “deslleialtat” de Mollà amb la resta de consellers del seu mateix partit, en tractar de negociar la seua partida pressupostària de manera individualitzada amb Hisenda.

En aquest sentit, consideren imperativa la necessitat de “treballar sense soroll per a afrontar una tardor i hivern que no sabem com serà“.

Per contra, fonts de l’entorn de Mireia Mollà consultades per EFE han considerat aquesta mesura “incomprensible i injustificada, que obri una crisi en Compromís i posa en perill la reedició d’un tercer pacte del Botànic“, el pacte de govern entre PSPV, Compromís i Unides Podem.

El Govern valencià aprova la rebaixa fiscal però també més impostos per als rics en 2024

El Ple del Consell ha aprovat la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat, coneguda com a “llei d’acompanyament” de 2023, així com la reforma fiscal de 2022, que suposarà una menor factura fiscal per al 97% dels valencians. Les propostes es concreten en un augment de mínims exempts i més deduccions.

Els membres del Govern valencià, reunits en ple extraordinari ahir dilluns, han aprovat totes dues mesures fiscals que finalment s’han ratificat com a textos separats: un avantprojecte de llei per a la llei d’acompanyament i un decret llei per a la baixada fiscal. La vicepresidenta, Aitana Mas i el conseller d’Hisenda, Arcadi España, han presentat les normatives.

Les mesures posades damunt la taula són una part de les propostes tributàries del Consell. La reforma fiscal es notarà en la pròxima declaració de la renda, ja que afecta l’any 2022 amb caràcter retroactiu. La llei d’acompanyament inclou les taxes i tributs de 2023.

Queda pendent d’aprovar la tarifa de l’IRPF per a 2023 i les modificacions de l’impost de patrimoni, que s’inclouran en el pressupost –que ha de passar pel ple del Consell abans del dilluns– i que serà el que pagaran els ciutadans en la declaració de la renda que facen en 2024.

Sobre aquesta segona part de l’acord, els efectes del qual es notaran en la declaració de 2024, la vicepresidenta ha explicat que es mantindran els mínims i les deduccions i ha indicat que es crearà una nova tarifa de l’IRPF perquè “els trams més alts aporten més“.

També s’incrementarà en un 0,25% els trams més elevats del valor patrimonial per a aquells que tinguen una riquesa superior a 1,3 milions d’euros, sense comptar el mínim exempt i el valor de l’habitatge habitual. Amb aquesta proposta, esperen recaptar 25 milions d’euros.

Igualment, es crearà un nou tipus de l’11% en l’impost de transmissions patrimonials per a compres d’immobles per valor superior a un milió d’euros, amb el que esperen recaptar 15 milions.

D’aquesta manera, les mesures que afecten les rendes de menys de 60.000 euros seran efectives des de l’1 de gener, abans dels pròxims comicis autonòmics, mentre que la resta (inclosos els increments per a rendes més altes) s’aplicarien ja en 2024.

Reforma fiscal de 2022

La reforma fiscal de 2022 tindrà efectes retroactius a 1 de gener, reduirà els impostos a 1,3 milions de contribuents amb rendes mitjanes i baixes i reportarà un estalvi global de 149 milions d’euros a les famílies. Les rendes de menys de 30.000 euros s’emporten la major part de la inversió, amb 101 milions, i 962.000 contribuents tindran quota zero.

S’inclou una nova tarifa del tram autonòmic de l’IRPF. Hi ha un tram nou i canvien les quantitats de la base liquidable. El tipus aplicable al primer tram es rebaixa, del 10 al 9% i el límit passa de 12.450 a 12.000. El segon tram puja de 17.500 a 22.000 euros i el tipus aplicable passa de l’11 al 12%.

El tercer tram arriba fins als 32.000 euros (fins ara arribava als 30.000) i el tipus aplicable serà del 15%. El nou tram es crea per a la base liquidable de fins a 42.000 euros, que tindrà un tipus del 17,50, mentre que la de fins a 52.000 euros tindrà un tipus del 20%. Fins ara, per a una base liquidable de fins a 50.000 euros s’aplicava un tipus del 18%. Els trams d’a partir de 65.000 euros no es modifiquen.

Quant als mínims exempts de tributació pugen tots fins al 10% permés: el tipus general pansa de 5.550 euros a 6.105; el contribuent major de 65 anys tindrà de 6.700 a 7.370 i el major de 75 anys passa de 6.950 a 7.645. El mínim familiar per descendents passarà per al primer fill de 2.400 a 2.640 i per al tercer fill, de 4.000 a 4.400. Quant al d’ascendents, per major de 65 anys passa de 1.150 a 1.265 i per a majors de 75, de 1.400 a 1.454.

Des de la Generalitat, han posat com a exemple que una renda de 19.000 euros s’estalviarà 97,95 euros; algú amb renda de 48.000 euros estalviarà 57 i algú que coure més de 65.000 pagarà 0,1 euros més.

Deduccions de 2022

S’incrementarà al màxim del 10% els mínims exempts de tributació i s’incrementen al mínim de renda les deduccions de la Generalitat: “Es puja la seua quantia i el límit de renda“, ha explicat Espanya. També ha destacat l’augment de valencians que tindran quota zero, en incrementar-se aquests mínims.

Augmenten també les deduccions un 10%: la de naixement, per exemple, passa de 270 a 300 euros, i la de lloguer de la residència habitual incrementa el seu límit fins als 800 euros, dels 700 actuals. El límit de renda per a beneficiar-se de les deduccions puja de 25.000 a 30.000 l’individual; i de 40.000 a 47.000 el conjunt.

Quant a les deduccions per inversions en energies renovables i d’autoconsum, es manté el 40%, però el límit puja de 8.000 a 8.800 euros. Per a la contractació indefinida d’empleats de la llar per a la cura de persones ha passat de 600 a 660 en el cas dels menors de cinc anys i de 1.000 a 1.100 per a dos menors o famílies monoparentals.

S’incorporen dues noves deduccions: de 100 euros per l’increment dels interessos de les hipoteques, que permetrà que els contribuents es deduïsquen el 50% de la diferència entre interessos abonats en 2022 i els de l’any anterior amb un límit de 100 euros. També hi haurà una deducció per a dones que estiguen en tractaments de fertilitat no coberts per la sanitat pública.

L’impacte de la reforma fiscal, segons la Generalitat, beneficiarà únicament a les rendes de menys de 60.000 euros i serà neutra per a les de més de 60.000. L’estalvi mitjà per contribuent serà de 111 euros.

Reducció de la recaptació

Preguntat sobre la reducció de la recaptació que generarà aquesta reforma fiscal, Espanya ha assenyalat que en sumar les dues noves deduccions, s’espera que la Generalitat deixe d’ingressar uns 180 milions d’euros, encara que ha apuntat que aquesta és una estimació a l’alça.

Espanya ha remarcat que el volum “és molt reduït” ja que la Generalitat va recaptar amb el tram autonòmic de l’IRPF 4.400 milions en 2020 i 2.800 milions en impostos propis. Per això, ha insistit que es tracta d’utilitzar mesures fiscals per a “fer política social“. “Si anunciàrem un pla d’ajudes de 200 milions també se’ns preguntaria d’on es retallarà“, ha assenyalat.

Per això, el conseller ha demanat una mirada global a “la cistella de tributs” de la Generalitat i ha apuntat que en 2022 s’estan “superant les expectatives” de recaptació.

Llei d’acompanyament

La llei d’acompanyament inclou un nou perfil de beneficiaris de la Renda Valenciana d’Inclusió per a les persones que han tornat de l’estranger i es garantirà que el Carnet Jove siga “absolutament gratuït“, alguna cosa que costarà un milió d’euros.

La vicepresidenta, Aitana Mas, ha defensat que amb aquestes dues normatives busquen “mitigar la inflació i tirar una mà a la societat valenciana que veu com es redueix el seu poder adquisitiu“.

El conseller d’Hisenda, Arcadi España, ha avançat algunes mesures de la llei d’acompanyament, com la possibilitat que els taxis d’un municipi presten servei en uns altres que no el tenen. Es canvia també el terme “minusvàlid” per “discapacitat”.

Carlos Pastor: “el govern de Toni Francés està esgotat i Alcoi necessita un canvi”

El candidat del Partit Popular a l’alcaldia d’Alcoi en les Eleccions Municipals de maig de 2023, Carlos Pastor, insisteix que és necessari un canvi perquè la ciutat adopte un rumb que la porte a eixir de la situació de paràlisi en la qual, assegura, es troba ara mateix. Així ho ha afirmat hui dilluns en COPE ALCOI, en la primera entrevista que l’alcaldable concedeix a aquesta casa des de la seua designació com a tal fa unes setmanes.

Pastor ha explicat que va rebre la proposta de ser candidat a l’alcaldia de part de la direcció regional del Partit i ha recordat que ho va haver de pensar diverses vegades abans de dir que sí conscient de la responsabilitat que implica aquest repte. En aquest sentit ha detallat que va fer el pas endavant animat pels companys de partit així com per tota la seua famíliam’han donat un gran suport i ací estic, disposat a fer les coses bé per a donar-li a Alcoi el canvi que necessita“. Carlos Pastor ha lamentat també que l’actual portaveu del PP, Quique Ruiz, haja declinat sumar-se al nou projecte del PP que el ara candidat començarà a liderar a partir del mes de maig “és una persona a la qual li tinc una gran consideració i que ha fet una gran tasca d’oposició. Sap, que si finalment vol estar amb nosaltres, serà benvingut“, ha dit deixant clar també que compta amb els tres regidors restants que formen actualment el grup municipal del Partit Popular. Sobre la llista que l’acompanyarà té una cosa clara “vull apostar per gent que combine experiència i joventut, que siga coneixedora de l’Ajuntament i que provinga de tots els àmbits que tenim a la societat alcoiana“, ha comentat.

L’alcaldable ha deixat clars en l’entrveista alguns dels reptes que vol aconseguir si arriba a liderar el govern de la ciutat després dels comicis. Considera que és prioritari treballar per a buscar sòl industrial de qualitatnecessitem donar futur a les nostres empreses perquè es queden ací. Alcoi no es pot permetre ser una ciutat dormitori, com s’està convertint ara mateix, i hem d’unir esforços per a evitar perdre població“, ha sentenciat. Per últim ha sigut crític amb l’executiu de Toni Francésveiem un equip esgotat, que dilata els projectes en el temps i que ja no té forces per a seguir endavant. Per això, el PP, és la millor alternativa per al canvi“, ha conclòs.

L’entrevista completa a Carlos Pastor la pots escoltar ací:

 

Aprovat el nou servei de l’autobús urbà d’Alcoi

El plenari extraordinari de l’Ajuntament d’Alcoi ha aprovat avui divendres el nou contracte del servei de l’autobús urbà. La proposta ha eixit finalment endavant amb 19 vots a favor (PSOE, PP, Ciudadanos, Vox i No adscrit) i 5 en contra (Compromís, Podem i Guanyar Alcoi).

Cal recordar que abans de l’estiu es va aprovar inicialment la proposta i després aquesta va passar al procés d’exposició pública. En aquest temps no hi ha hagut cap al·legació i des del Consistori es va enviar l’esborrany del contracte a la Generalitat Valenciana per tal de complir amb la legislació vigent. D’aquesta manera, la direcció general d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat Sostenible va informar favorablement realitzant unes observacions que ja han sigut incloses en el projecte per part del personal tècnic de l’Ajuntament com ha explicat en el ple de hui el regidor de Mobilitat, Jordi Martínez:

 

El nou servei contempla la renovació completa de la flota d’autobusos, un servei directe a l’Hospital Verge dels Lliris des de tots els barris de la ciutat, accés a la piscina municipal, i bus cap a La Salle, Horta Major i Andreu Sempere. També hi haurà servei al cementeri i poliesportiu el cap de setmana des de tots els barris. PP, Ciudadanos, VOX i el regidor No Adscrit han donat el seu suport a la iniciativa encara que algunes formacions com els populars han expressat la seua disconformitat amb la forma en la qual s’ha portat a terme el procés per a definir l’esmentat nou contracte. Així ho han destacat, respectivament, Quique ruiz, Rosa Garcia, David Abad i Marcos Martínez:

 

Per la seua banda Compromís, Podem i Guanyar han donat les seues raons per a votar en contra del projecte. Aquests dos últims partits han insistit en la municipalització del servei de bus. Així ho han destacat Màrius Ivorra, Aarón Ferràndiz i Pablo Gonzàlez:

 

A banda del servei, recordem que una proposta dels pressupostos participatius va ser instaurar el servei al poliesportiu per als entrenaments durant les vesprades. Aquesta proposta es va ajornar a causa de la Covid 19. D’acord amb els clubs, el Centre d’Esports està acabant de perfilar els horaris i farà una reunió per concretar el servei amb la intenció que estiga en marxa durant els primers sis mesos de 2023 a prova, per a poder incorporar-ho al servei habitual si el resultat és satisfactori.

Alcoi tornarà a congelar les taxes i els impostos per a l’any 2023

L’Ajuntament d’Alcoi tornarà a congelar les taxes i els preus públics per a l’any 2023. Així ho ha anunciat en aquest dimarts el Govern Municipal del PSOE, el qual hi ha remarcat que aquesta mesura s’adopta davant la crisi derivada per qüestions com la pujada de costos en l’energia.

La proposta d’Ordenances Fiscals que presenta l’executiu contempla gravar en un 50% l’IBI dels habitatges buits de grans tenedors (a partir de 10 habitatges), gràcies a la regulació de la llei de funció social de l’habitatge. També s’incrementarà el límit de la renda a 14.000 euros per poder acollir-se a la bonificació de la brossa del 60% i del primer tram de l’aigua, per garantir així l’accés a serveis bàsics de les persones més vulnerables. Altres mesures preveuen incrementar la taxa d’ocupació de la via pública als caixers, amb bonificacions per a aquelles entitats que els instal·len en barris on hi ha demanda, i també es vol actualitzar el preu del servei de grua. A més es recupera el cobrament de la taxa de la brossa als hotels després de la moratòria que es va aplicar a aquests negocis amb motiu de la pandèmia. L’alcalde ha recordat també les ajudes que es llançaran per a fer front als augments de preus de l’energiaaquestes estan dotades amb 300.000 euros i l’objectiu és arribar a 2.000 famílies, les quals també es beneficiarien d’una bonificació del 60% en la taxa de brossa i de l’aigua“, ha destacat Toni Francés. També es bonificarà la instal·lació de carregadors elèctrics i es regularà el preu públic per a un nou servei de bio triturat de restes de poda “la congelació d’impostos, que mantenim a causa del context de crisi que patim, suposarà per a la ciutadania una rebaixa del 14% dels impostos respecte a l’augment de preus establert en els dos últims anys“, ha dit la regidora d’Hisenda; Vanessa Moltó.

El document de les Ordenances  Fiscals serà sotmés a votació en el ple del mes de novembre. El Govern ha agraït la col·laboració dels partits polítics de l’oposició a l’hora de fer aportacions i han apuntat que algunes formacions com Ciutadans o Guanyar no han presentat cap iniciativa.