La neu torna a visitar els municipis de l’Alcoià i el Comtat

Les comarques de l’Alcoià i el Comtat tornen a veure la neu en aquest últim diumenge del mes de gener. Els flocs han tornat a caure després que ja nevara dimarts i dimecres, unes precipitacions que van quallar de forma notable en punts com Alcoleja o Banyeres de Mariola.

La cota de neu està situada hui en els 800 metres d’altura i això ha fet que nevara en poblacions com Tollos, Fageca o Famorca. Ha començat a nevar a primera hora del matí i segons la informació facilitada per alguns veïns de Benimassot, com Ximo Canet, estava costant quallar. També ha començat a nevar tímidament a les zones més altes d’Alcoi mentre que a Cocentaina o Muro una fina pluja ha sigut la protagonista durant els primers minuts del matí. La nevada també s’ha deixat sentir a muntanyes com La Serrella, l’Aitana o Benicadell i les previsions de l’AEMET apunten al fet que pot seguir nevant en el que resta de jornada.

El fred no desapareix

Durant la pròxima setmana seguirà el fred amb nosaltres tot i que les màximes pujaran considerablement si ho comparem amb les que hem tingut en els últims dies. A Alcoi seguirem amb temperatures que estaran al voltant dels 14 graus durant les hores centrals del dia i les matinades continuaran freds amb mínimes que se situaran en els zero graus o en un grau negatiu. De cara al cap de setmana pujaran eixes mínimes fins als 2 0 3 graus per damunt de zero i el pròxim dilluns 6 de febrer podria tornar a aparéixer la pluja. No hi ha risc de neu per als próxims dies segons la mateixa AEMET.

Fins 10.000 euros anuals per als metges que ocupen places de difícil cobertura a hospitals com el d’Alcoi

Com ocorre en moltes ocupacions públiques, en Sanitat hi ha places de difícil cobertura. Parlem de vacants que, després d’esgotar-se tots els processos de selecció, romanen més de dotze mesos sense ser cobertes.

Que falte personal sanitari és un risc i es tracta d’una situació que, lamentablement, ocorre a molts hospitals de la Comunitat Valenciana. I entre ells es troba l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi. Encara que la situació ha millorat en els últims mesos, continua havent-hi places de difícil cobertura.

Ara, per fer front a aquesta problemàtica, el conseller de Sanitat, Miguel Mínguez, ha anunciat un incentiu de fins 10.000 euros anuals més per als metges que ocupen una d’aquestes places. I no només hi haurà retribució extra per a aquest tipus de facultatius. També els infermers i altres sanitaris tindran la possibilitat de cobrar per serveis puntuals.

En aquest sentit, els professionals que reforcen l’atenció sanitària en un altre departament de salut -en jornada ordinària- rebran una retribució addicional del 50% del cost per hora. Si en canvi, ho fan en jornada complementària la retribució addicional serà del 100%, és a dir, el doble del que es percep en condicions normals.

A aquests incentius es suma la possibilitat que les categories de personal mèdic i d’infermeria realitzen guàrdies o atenció continuada, de manera voluntària, en un altre departament de salut.

Amb aquesta mesura l’objectiu de la conselleria és reforçar els centres de salut i consultoris dels municipis de l’interior, com és el cas de l’Hospital Verge dels Lliris, a més de determinats serveis assistencials dels hospitals allunyats dels principals nuclis urbans -els quals sofreixen una manca de determinats professionals.

Millores a l’Hospital Verge dels Lliris

Aquests nous incentius es sumen a altres projectes que, recentment, s’han anunciant i pretenen millorar la qualitat del servei que s’ofereix. És el cas de la incorporació d’una cinquena dotació en la Unitat d’Hospitalització a domicili i la posada en marxa d’una Unitat d’Arrítmies.

La necessitat de solucions per a la indústria marca els Premis Cambra Alcoi

La indústria no deixa de ser notícia a la nostra ciutat. Com et contàvem aquesta setmana en Cope Alcoi, els empresaris no poden esperar més. Demanen solucions, amb urgència, a una situació que s’allarga cada vegada més en el temps i que pot posar en risc la principal via econòmica de la nostra ciutat.

“Hem de fer l’esforç per a liderar un projecte, més que necessari, urgent per al futur industrial de la nostra ciutat. Em referisc al desenvolupament del parc tecnològic i industrial que limita amb Ibi”, va demanar Pablo de Gracia, president de la Cambra de Comerç d’Alcoi, en la seua intervenció durant el lliurament dels Premis Cambra Alcoi.

I és que aquest acte, celebrat al Cercle Industrial de la ciutat, va servir de pretext per a posar sobre la taula un dels principals reptes que té Alcoi en aquests moments: crear sòl industrial de qualitat. Es referia el president de la Cambra, precisament, a eixa nova zona industrial que podria crear-se a la Canal Sud.

I, precisament seguint aquesta línia de desenvolupar nous projectes, Toni Francés, alcalde d’Alcoi, va anunciar la creació d’una oficina d’atracció d’inversions. “Nem a desenvolupar-la de la mà de la Cambra. Ajudarà a que tot eixe potencial que té la ciutat el puguem donar a conéixer fora de les nostres fronteres”.

A l’acte, a més de reconéixer als premiats en les quatre categories, es va concedir la Medalla d’Honor a Enrique Rico, anterior president de la Cambra. Un guardó que va ser entregat per José Luis Bonet, president de Cámara de Comercio de España.

Un lliurament que va reunir a membres del sector empresarial, de la política local i del teixit social de la ciutat. I també assistiren al lliurament representants de la política autonòmica com són Rafael Climent, conseller d’Economia Sostenible, i Carlos Mazón, president de la Diputació d’Alacant.

L’empresa pública de l’Ajuntament d’Alcoi serà prompte una realitat

L’Ajuntament d’Alcoi farà realitat d’ací a poc temps l’empresa pública, una iniciativa que pretén regular els serveis que es presten des de l’administració municipal de la nostra ciutat. El projecte serà ratificat la setmana que ve en sessió plenària segons han comunicat des del govern municipal del PSOE.

Amb l’esmentada empresa pública es busca optimitzar la gestió dels serveis públics, efectuar un major control i incrementar la qualitat prestacional. En un primer moment l’empresa pública gestionarà el Complex Esportiu Eduardo Latorre, actualment en mans de la regidoria d’Esports de l’Ajuntament, i amb aquest pas endavant es donarà una major flexibilitat i celeritat burocràtica en la gestió del mateix servei. L’executiu local del PSOE insisteix en el fet que aquest procés suposarà un benefici econòmic per al nostre Consistori que podrà estalviar l’IVA i el marge de benefici industrial que en l’actualitat obtenen tercers. Estem contents perquè finalment veurà la llum un projecte en el qual fa temps que estem treballant perquè amb això obrim la porta a la posada en marxa d’un instrument valuós per a millorar la gestió i eficiència de determinats serveis que presta l’Ajuntament a la ciutat. Recordem que ja ho vam intentar anys arrere, però la demonització de les empreses públiques per part del govern de la nació del Partit Popular va fer en el seu moment impossible poder dur a terme la seua posada en marxa i ara finalment, hem aconseguit reunir els requisits perquè puga començar a ser ja una realitat, indica la regidora d’Hisenda; Vanessa Moltó.

Està previst que l’empresa pública gestione en un futur altres serveis com la neteja d’edificis públics, el servei d’ajuda a domicili o la gestió de centres sociosanitaris. També es preveu que assumisca la promoció, gestió i rehabilitació d’habitatge públic o la producció i distribució d’energia verda, entre altres.

L’Ivace convoca les ajudes de 2023 per a la millora d’àrees industrials

L’Ivace ha convocat noves ajudes directes destinades a la millora i modernització d’àrees industrials de la Comunitat Valenciana en 2023 amb un pressupost de 40 milions d’euros.

Consten de tres línies d’actuació: una per a les localitats en risc de despoblació dotada amb dos milions d’euros, una altra per a la resta de municipis de la Comunitat Valenciana amb un pressupost de 28 milions d’euros i una nova línia específica de 10 milions d’euros dirigida a les àrees industrials que tinguen constituïda vàlidament mitjançant acord plenari una Entitat de Gestió i Modernització (EGM) a data 31 de desembre de 2022.

En aquest sentit, cal destacar que els parcs empresarials que compten amb una EGM podran optar a subvencions de fins a un milió d’euros en lloc dels 200.000 euros que establien les convocatòries anteriors.

Les ajudes de 2023 consistiran en una subvenció de fins al 100% i estan dirigides a tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana.

El conseller d’Economia Sostenible Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent, ha subratllat la rellevància d’aquestes ajudes directes “per a continuar millorant la qualitat i infraestructures de les àrees industrials, modernitzar-les, renovar la seua imatge i fer-les més competitives i sostenibles”.

Climent ha destacat que la inversió per a 2023 és la major realitzada fins al momenti posa de manifest el nostre compromís real amb els parcs empresarials perquè continuen sent el motor econòmic de municipis i comarques i situant-los en el centre de la política industrial de la Generalitat”.

D’aquesta manera, ha recordat que “un any més contribuiran a fer front al fenomen del despoblament que afecta especialment les zones rurals del nostre territori a través d’una línia dirigida a la millora de les àrees industrials dels municipis en risc de despoblació”. Així mateix, ha ressaltat la nova línia per a polígons amb EGM i ha posat en valor aquesta fórmula jurídicaque està incrementant la competitivitat dels parcs empresarials i augmentant el valor de les empreses instal·lades alhora que permet millorar les seues infraestructures i serveis bàsics, així com l’atracció d’inversions”.

Tal com estableix la convocatòria, les ajudes estan dirigides a projectes i/o actuacions anuals, executables en l’exercici 2023, és a dir, els projectes podran haver-se iniciat abans de la presentació de la sol·licitud d’ajuda, però només seran subvencionables els treballs realitzats des de l’1 de gener de 2023 fins al 31 de desembre de 2023.

Els projectes hauran d’executar-se en una àrea industrial inclosa en el Mapa de Sòl Industrial de la Comunitat Valenciana de l’Ivace i es duran a terme en el marc d’un desenvolupament sostenible i de foment de la conservació, protecció i millora del medi ambient.

Actuacions subvencionables

Entre les actuacions subvencionables destaca l’obra civil per a la portada total o parcial al polígon de serveis i /o infraestructures com a energia elèctrica, gas, fibra òptica, telecomunicacions i aigua que permetrà donar un major subministrament a les empreses i la construcció de grans infraestructures que beneficien a l’àrea industrial com un baixador ferroviari, ponts o creació de vials d’accés al parc empresarial.

Se subvencionarà l’adquisició de terrenys confrontants a l’àrea industrial per a l’ampliació de viaris, zones verdes, aparcaments i accessos, així com la implantació en el polígon o en terrenys confrontants d’estació de servei, centre polivalent, servei de correus, oficines bancàries, instal·lacions per a la pràctica esportiva, centre d’educació infantil, hotel i servei de salut i restauració.

També s’inclou la millora en el subministrament elèctric, en el subministrament d’aigua i la dotació o millora del subministrament de gas, la generació d’energia renovable per a tot el polígon, la implantació d’algun sistema que permeta la identificació correcta dels codis LER (Llista Europea de Residus) dels residus generats, la creació d’eina web amb informació de l’àrea industrial o la creació d’un cens d’empreses del polígon.

De la mateixa manera, se subvencionarà també la millora de la senyalització dels carrers i les zones verdes, i la implantació de recorreguts bio saludables, la millora viària mitjançant l’habilitació de nous aparcaments, voreres més àmplies, nous accessos, passarel·les per als vianants, eixample dels vials i pàrquing de camions.

L’adequació de marquesines per a les parades d’autobús dins del polígon industrial o en un radi de 300 metres i la creació o millora de zona/punts de recàrrega de vehicles elèctrics dins del parc empresarial (incloses bicicletes elèctriques i patinets elèctrics) són també actuacions subvencionables.

Així mateix, queden comtemplades l’ampliació o creació de depuradora, l’obra civil que permeta la implantació de fibra òptica, la vigilància a través de circuit tancat de televisió, la creació de carril bici, la millora de l’enllumenat públic, de la xarxa contra incendis i del sanejament separatiu de les aigües residuals.

‘Mediodía Cope’ Alcoi divendres 27 de gener 2023 (14:20h)

Hui divendres hem recordat tot el que va donar de sí ahir l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi del mes de gener. També hem parlat de les reivindicacions que es van llançar des del sector empresarial durant l’entrega dels premis de la Cambra de Comerç.

La indústria no deixa de ser notícia a la nostra ciutat. Com et contàvem aquesta setmana en Cope Alcoi, els empresaris no poden esperar més. Demanen solucions, amb urgència, a una situació que s’allarga cada vegada més en el temps i que pot posar en risc la principal via econòmica de la nostra ciutat.

«Hem de fer l’esforç per a liderar un projecte, més que necessari, urgent per al futur industrial de la nostra ciutat. Em referisc al desenvolupament del parc tecnològic i industrial que limita amb Ibi», va demanar Pablo de Gracia, president de la Cambra de Comerç d’Alcoi, en la seua intervenció durant el lliurament dels Premis Cambra Alcoi.

I és que aquest acte, celebrat al Cercle Industrial de la ciutat, va servir de pretext per a posar sobre la taula un dels principals reptes que té Alcoi en aquests moments: crear sòl industrial de qualitat. Es referia el president de la Cambra, precisament, a eixa nova zona industrial que podria crear-se a la Canal Sud.

I, precisament seguint aquesta línia de desenvolupar nous projectes, Toni Francés, alcalde d’Alcoi, va anunciar la creació d’una oficina d’atracció d’inversions. «Nem a desenvolupar-la de la mà de la Cambra. Ajudarà a que tot eixe potencial que té la ciutat el puguem donar a conéixer fora de les nostres fronteres».

A l’acte, a més de reconéixer als premiats en les quatre categories, es va concedir la Medalla d’Honor a Enrique Rico, anterior president de la Cambra. Un guardó que va ser entregat per José Luis Bonet, president de Cámara de Comercio de España.

Un lliurament que va reunir a membres del sector empresarial, de la política local i del teixit social de la ciutat. I també assistiren al lliurament representants de la política autonòmica com són Rafael Climent, conseller d’Economia Sostenible, i Carlos Mazón, president de la Diputació d’Alacant.

Informatiu matinal divendres 27 de gener (07:50h)

Les reivindicacions del sector dels empresaris per a que es busquen solucions ‘urgents’ a la situació industrial de la ciutat i les mesures que es demanen al Consell per a evitar nous incendis com el de la Vall d’Ebo són algunes de les notícies destacades d’aquest divendres 27 de gener.

Alcaldes i portaveus del Partit Popular de les comarques de l’Alcoià i El Comtat s’han unit per a exigir al Consell la creació en la zona de la muntanya de punts d’emergència. Aquesta iniciativa persegueix la posada en marxa de les eines necessàries per a lluitar d’una manera més eficaç contra incendis com el que va arrasar el passat estiu la zona de la Vall d’Ebo.

A la trobada van acudir també els alcaldes de Benifallim, José Carlos Barrachina; de Tollos, Félix Frau; de Planes, Javier Sendra; de Benimassot, Rafael Cano i de Famorca, Vicente Antonio Ruiz. A més van ser presents la tinenta alcaldessa d’Agres, María García; el diputat provincial José Ramón González de Zárate i el candidat a l’alcaldia d’Alcoi, Carlos Pastor.

El Diputat Autonòmic dels populars, Nando Pastor, ha insistit en la necessitat de desenvolupar un projecte d’aquestes característiques. A més assegura que “a conseqüència dels incendis d’aquest estiu els alcaldes i portaveus han detectat unes mancances quant a infraestructures mínimes, per això proposen que la Generalitat execute infraestructures, punts d’emergència com a eines útils per a combatre millor el foc”, ha indicat sobre aquest tema. En aquestes zones d’emergència, continua Pastor s’haurien d’incloure punts amb l’adequada pressió d’aigua perquè els vehicles d’emergència puguen omplir els depòsits en cas d’incendi. També s’han de contemplar depòsits perquè els helicòpters carreguen aigua sense desplaçar-se a altres llocs i no perdre més temps, així com altres mesures que resulten eficaces en cas d’incendi”, afirma. Finalment ha remarcat que aquestes peticions “es canalitzaran a través d’una proposició no de llei a les Corts Valencianes per a exigir al Consell una actuació urgent en aquest sentit”, conclou Nando Pastor.

La ciutadania d’Alcoi, dividida pel nou carril bici

L’inici de les obres és imminent. Queda menys d’una setmana per a que es comence a habilitar un del trams pel qual discorrerà el nou carril bici d’Alcoi, que unirà el Centre de la ciutat amb la Zona Nord.

Un projecte que, des que va ser anunciat, ha generat una gran polèmica. Des de l’Ajuntament justifiquen aquesta actuació amb la necessitat d’avançar en una mobilitat sostenible. Però, comparteixen els alcoians aquest plantejament? És necessari un carril bici a una ciutat com Alcoi?

En Cope Alcoi hem preguntat als ciutadans i no tots pareixen estar d’acord amb la iniciativa. “No li veig sentit. Per altres parts de la ciutat, sí, però no per ací que és per on passa tot el tràfic“, explica un veí d’Alcoi. “No és que no estiga d’acord amb el carril, però és que no li veig molta utilitat“, afig una altra. I en la mateixa línia es mostra altre un tercer ciutadà: “No ho veig clar, perquè no s’utilitza“.

No obstant, no tot són queixes. També hi ha qui veu que es tracta d’una iniciativa útil. “Tot el que es faça per a llevar el perill dels ciclistes em pareix bé“, explica una alcoiana. “Molta gent utilitza els patinets i les bicicletes per anar a treballar, així que ho veig bé” puntualitza un altre.

El Partit Popular, en contra

Per al principal partit de l’oposició el major inconvenient del projecte és l’efecte que tindrà en el transport públic. “Castiga durament la seua efectivitat, al eliminar el carril bus i afegir al tràfic la circulació d’autobusos i taxis“, critica Kiko Cantó, regidor popular. Assegura, a més, que no s’ha contat amb l’opinió de ciutadans i comerciants i no s’han valorat altres alternatives. Per exemple, la possibilitat d’habilitar ‘ciclocarrils’ -vies de trànsit compartit entre cotxes i bicicletes- en vies principals com l’Alameda o en carrers adjacents, com Pintor Cabrera o el Cid.

Gran resposta a les visites guiades al campanar de Muro durant la Fireta de Sant Antoni

Un autèntic èxit. Així és com defineixen des de la Colla de Campaners del Comtat l’edició 2023 de les visites guiades al campanar de la parròquia de Sant Joan Baptista de Muro, una iniciativa que es va dur a terme durant el passat cap de setmana coincidint amb la celebració de la Fireta de Sant Antoni. Les citades visites van començar el dissabte al matí, abans fins i tot d’inaugurar-se la mateixa Fireta, i pràcticament des de primera hora es va registrar un degoteig constant de persones que s’acostaven fins a la porta lateral de l’església amb la finalitat d’ascendir fins a l’alt de la torre.

Gonzalo Alemany i Jorge Ferri, integrants de l’agrupació, s’encarregaven de donar-los la benvinguda mentre que Josep Jordà, Xavi Calvo o Leticia Rodrigo assumien la tasca d’explicar a la sala de campanes les característiques que posseeix aquest emblema icònic de Muro, els aspectes més curiosos o la història de cadascun dels bronzes. A més, els més xicotets i, recuperada l’any passat, i van ser molts els que no van deixar passar l’oportunitat de fer-se una foto tenint com a teló de fons les magnífiques vistes del Comtat que es contemplen des de cadascuna de les finestres de l’esmentat campanar murer.

Cal destacar que les activitats organitzades per la Colla de Campaners del Comtat no van quedar ací i en la vesprada del dissabte l’entitat va donar oportunitat de veure els repics previs a la missa de la vesprada o els voltejos que van efectuar. Finalment, el diumenge van seguir els tocs manuals tant al matí, abans de la missa de Sant Antoni, com a la vesprada per a anunciar l’inici de la romeria que va acompanyar a la imatge del sant fins a la seua ermita. En total, segons la informació facilitada, van ser més de 100 persones les que van conéixer els secrets d’un llenguatge universal que des de finals de 2022 està declarat com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

La Comunitat Valenciana va liderar la creació d’ocupació en 2022

La Comunitat Valenciana va tancar 2022 amb 102.700 ocupats més que un any abans, el major augment en termes absoluts de totes les comunitats autònomes, mentre que en termes relatius va registrar el tercer major increment, un 4’86%, per damunt de la mitjana d’Espanya, que va ser del 1’38%.

Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), publicada aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i corresponent al quart trimestre de 2022, el nombre de persones parades en la Comunitat Valenciana se situa en les 347.200 i la taxa d’atur en el 13’53%, per damunt de la mitjana d’Espanya (12’87%).

Dades del darrer trimestre de 2022

En el quart trimestre de 2022, l’ocupació va pujar en 27.300 persones en la Comunitat Valenciana, que va ser la segona autonomia on més es va incrementar en termes absoluts, només superada per Canàries (43.100 més), i per davant de la Comunitat de Madrid (26.400).

Els majors descensos d’ocupació en l’últim trimestre de 2022 es van produir a Balears (–83.300), Catalunya (–40.900) i Andalusia (–19.400).

En termes relatius, les comunitats amb major augment trimestral de l’ocupació són Canàries (4,55%), Murcia (2,57%) i Comunitat Valenciana (1,25%).

Les majors baixades trimestrals de l’atur es van donar a Canàries (–35.200), Murcia (–11.700) i Galícia (–3.500), i els majors increments a Balears (29.700 aturats més), Catalunya (21.900) i Comunitat de Madrid (10.600). En la Comunitat Valenciana l’atur va pujar en 5.300 persones, un 1’55%.

La Rioja (8,60%), País Basc (8,66%) i Castella i Lleó (8,83%) registren les taxes d’atur més baixes aquest trimestre. En l’extrem oposat, Andalusia (19,00%), Extremadura (17,62%) i Canàries (14,57%) presenten les més elevades.

Els majors increments de l’activitat aquest trimestre es donen en Comunitat de Madrid (37.000 actius més), Comunitat Valenciana (32.600) i Canàries (8.000). Els majors descensos, a Balears (53.600 menys), Andalusia (–22.700) i Catalunya (–19.000).

Les taxes d’activitat oscil·len aquest trimestre entre el 63,21% de Comunitat de Madrid i el 50,45% d’Astúries. En la Comunitat Valenciana va ser del 59’38%.

Dades anuals 

En l’últim any, quasi totes les comunitats van augmentar la seua ocupació. Els majors augments es van produir en Comunitat Valenciana (102.700 més), Canàries (52.800) i Balears (33.800), i els majors descensos a Astúries (–15.100), País Basc (–7.700) i Aragó (–5.000).

En termes relatius, les majors variacions anuals de l’ocupació es donen a Balears (6,30%), Canàries (5,63%) i Comunitat Valenciana (4,86%), mentre que Astúries (–3,81%), Aragó (–0,85%) i País Basc (–0,80%) presenten taxes de variació anual negatives.

Les majors reduccions del nombre d’aturats van correspondre a Andalusia (56.800 menys), Canàries (–50.100) i Balears (–24.100), i els majors augments es van donar en la Comunitat de Madrid (57.700), Astúries (20.000) i Castella-la Manxa (13.000). En la Comunitat, el descens va ser de 8.600 persones parades, un 2’42% menys.

Si es mira al nombre d’actius, els majors increments en els dotze últims mesos es donen en la Comunitat Valenciana (94.100 més), Comunitat de Madrid (75.100) i Castella – La Manxa (16.300), i els majors descensos s’observen a Andalusia (45.500 menys) i País Basc (–5.800).

A Espanya, el número d’ocupats va disminuir en 81.900 persones en el quart trimestre de 2022 respecte al trimestre anterior (–0,40%) i es va situar en 20.463.900, mentre que en els últims dotze mesos l’ocupació ha crescut en 278.900 persones (un 1,38%).