Cocentaina vivirá este sábado un hecho significativo en su política local, el relevo en la alcaldía entre dos partidos políticos...
A pesar de estar un momento en el que la despoblación supone una amenaza para los municipios pequeños de todo...
Hoy viernes os hemos contado que el Convento de los Padres Franciscanos de Cocentaina celebra en esta jornada la festividad...
Hoy viernes hemos destacado que arranca en Alcoy la temporada de las piscinas municipales. También hemos comentado que nuestra ciudad...
| 21°C | 21°C |
La actriz alcoyana Pilar Almeria Serrano será la encargada de escribir y leer el pregón que dará inicio a los...
En aquest dimarts hem tingut el ‘Tiempo de Análisis‘ i hem parlat del 25N. Han estat amb nosaltres Aranza de Gràcia (regidora d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alcoi), Estela Torres (promotora d’Igualtat en ACOVIFA) i Marieta Romà (integrant del Col·lectiu 8 de març de l’Alcoià i el Comtat)
Per a atraure i mantindre la inversió empresarial és indispensable que hi haja sòl industrial disponible. I Alcoi manca, en aquests moments, d’això. Des del Partit Popular d’Alcoi critiquen que falta oferta i que les parcel·les disponibles no compleixen amb el mínim exigit per les empreses.
Segons un catàleg elaborat per tècnics de l’Ajuntament d’Alcoi, dels 525.072 metres quadrats que estan disponibles només sis parcel·les tenen més de 5.000 metres, la superfície mínima que reclamen les empreses per a establir-se.
Lirios García, regidora del Partit Popular, exigeix agilitzar la cerca d’alternatives “per a garantir la viabilitat econòmica d’Alcoi”, i carrega contra l’Ajuntament. “En dotze anys de govern, Toni Francés no ha creat ni un sol metre de sòl industrial. En aquest moment Alcoi no té parcel·les viables. El que queda és inservible o de molt mala qualitat”.
Des del consistori, no obstant això, es defensen. El vicealcalde, Jordi Martínez, recorda que el Partit Popular és coneixedor d’altres projectes que s’estan duent a terme per a buscar sòl industrial. “S’ha fet una modificació puntual, que el PP va votar a favor, per a crear una nova zona en el Clérigo. També hi ha una nova zona, Pagos, que es recull en el Pla General d’Ordenació Urbana. I, a més, saben que hem acordat amb la Cambra de Comerç d’Alcoi un estudi per a la cerca de noves zones industrials”.
I a les crítiques de García, el regidor afig: “Jo crec que si el que tenen és interés és que aqueixes noves zones industrials vagen avant, el que cal fer és espentar entre tots i no posar bastons a les rodes”.
La creació d’un polígon mancomunat
Una altra solució seria la creació d’un polígon mancomunat, una cosa que, insisteix Martínez, encara no s’ha descartat. “Parlem de buscar més d’un milió de metres i això es duria a terme a la comarca. Estem treballant des de fa temps amb la Mancomunitat per a crear buscar un espai d’aquesta grandària”.
L’Ajuntament d’Alcoi està executant diferents obres de millora en el Polígon Industrial Santiago Payà. Són dues intervencions, que suposen una inversió de 73.000 euros, i dels quals el 98,1% són aportats per l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), segons la informació facilitada pel Consistori de la nostra ciutat.
D’una banda està executant-se un mur perimetral de 270 metres per a la delimitació del vial i la protecció del desnivell existent entre el carrer Filà Benimerins i la riba del riu Riquer. També, s’ha refet i reparat la pavimentació de la vorera existent a la zona. Per altre costat, està realitzant-se la millora de la vegetació que hi ha en la rotonda del Polígon Santiago Payà situada en l’encreuament del carrer Filà Benimerins i carrer Filà Asturians, així com la renovació de la superfície de cobertura de la mateixa amb nous materials que la milloren paisatgísticament. Les actuacions, entre altres, consisteixen en la poda de l’arbratge i palmeres de la rotonda, la col·locació de la vorada perimetral per a diferenciar les zones de gespa artificial i àrida, subministrar i col·locar gespa artificial en les zones definides i la instal·lació de balises en l’exterior perimetral de llum intermitent “continuem millorant les nostres àrees industrials, ja hem invertit més de 7 milions en els últims sis anys. Hem de dir que totes aquestes actuacions formen part del pla Impulsalcoi on es pretén millorar la nostra indústria i que evidentment són actuacions consensuades amb tots els agents industrials de la ciutat i que són confirmades pel Consell Econòmic i Social”, comenta al respecte el regidor d’Indústria; Jordi Segura.
Des del Consistori alcoià remarquen que en els últims 6 anys, amb els 4,1 milions d’euros procedents de la Subvenció d’IVACE, han sigut executades importants obres de millora en els Polígons de la ciutat. A aquesta quantitat s’afegeixen els 2,92 milions d’aportació municipal.
L’arbre del parc del Plàtan de Biar és un dels nou candidats a Arbre d’Espanya 2023, que organitza l’ONG Boscos sense Fronteres. Després de presentar la seua candidatura i després de passar per una selecció prèvia davant un jurat, ara l’arbre de Biar s’enfronta a una votació popular per a aconseguir aquest guardó i optar així, a ser candidat a Arbre d’Europa 2023. L’exemplar és el plàtan de major tamany de la Comunitat Valenciana, i un dels majors d’Espanya, comparable, per la seua grandària, diàmetre del tronc i antiguitat, amb els existents a Aranjuez.
Amb l’objectiu d’arribar a la fase europea, l’Ajuntament ha llançat una campanya convidant a votar en la pàgina web https://arbolybosquedelaño.es la candidatura de l’arbre del plàtan. L’acció és ambiciosa i pretén mobilitzar a la Comunitat Valenciana perquè prenga partit per aquest exemplar. En aquest sentit, l’alcaldessa de Biar assenyala que “és l’únic arbre de la Comunitat Valenciana opta a aquest nomenament i per això, encoratgem a tots els valencians a votar per ell”. La campanya promocional s’inicia amb un vídeo promocional, que conta la seua història i la seua vinculació amb la població.
L’Ajuntament de Biar va presentar la candidatura d’aquest plàtan situat al parc més emblemàtic de la població per ser un exemplar singular tant en les seues característiques com espècie com en la seua vinculació amb la història i les gents del municipi. L’alcaldessa de Biar, Magdalena Martínez, ha indicat que “Biar compta en el seu terme municipal amb exemplars de gran port, d’avançada edat i de característiques singulars, però cap que estiga tan unit a població com el plàtan”. “Ha vist jugar i conversar davall de les seues branques a desenes de generacions de biarenses, és un emblema per al municipi i un atractiu turístic”.
La primera documentació que fa referència a l’esmentat arbre, considerant-ho com un element singular, data de l’any 1824 segons la informació facilitada.
Agres i Alfafara, estan duent a terme diversos projectes per a habilitar noves infraestructures mitjançant ajudes que arriben a través de diversos programes que impulsa la Diputació Provincial d’Alacant. La quantia total d’aquestes ajudes, per als dos municipis del Comtat, és de més d’1,5 milions d’euros.
Recentment, el diputat d’Infraestructures i Assistència a Municipis, Javier Gutiérrez, ha visitat les dues localitats per tal de veure en persona les obres municipals que són finançades a càrrec de l’administració provincial. D’una banda, en el cas d’Agres, s’ha reunit amb l’alcalde, Rafael Sanjuan i la regidora María García Pascual, per a conéixer aquests projectes. Les iniciatives fetes realitat són la renovació de la pista poliesportiva, l’adquisició d’un immoble al Carrer Major i diferents actuacions de millora en espais públics i enllumenat. A més, el diputat ha visitat la zona en la qual està projectada l’adequació d’un aparcament per a les caravanes i la millora de camins i de paviment en el nucli urbà, obres, aquestes últimes, sufragades a través del Pla Planifica. En total, la inversió a Agres és de més de 670.000 euros.
En el cas d’Alfafara, Gutiérrez ha mantingut una trobada amb l’alcalde, Toni Cloquell per a visitar les obres finalitzades i subvencionades amb ajudes de la Diputació d’Alacant, que ascendeixen a més de 800.000 euros procedents dels plans Planifica, Més A prop, Més Esport i Més Aigua. Algunes de les actuacions visitades, ja finalitzades, han sigut l’adequació d’espais públics i millora de l’accessibilitat, la instal·lació fotovoltaica en edificis com el magatzem municipal i la Casa de Cultura i la renovació de la xarxa d’aigua potable al Carrer Salvador. També s’escometrà a través de Planifica la construcció d’un col·lector de pluvials en la zona oest amb un pressupost pròxim als 200.000 euros i millores d’accés en el nucli urbà i en el Camí de Bocairent.
La despesa en Sanitat augmenta en els Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2023. I ho fa amb una inversió de 173 milions (el 40% del total) per a la província d’Alacant. No obstant això, el Departament de Salut d’Alcoi no es veurà especialment beneficiat. Per darrere de Dénia, és el que menys rebrà d’aqueix pressupost que la regidoria de Sanitat, que dirigeix Miguel Mínguez, destinarà a la província.
En concret, són 4,46 milions d’euros els que rebrà el Departament de Salut d’Alcoi i amb els quals es finançaran quatre projectes: la construcció del nou centre de Salut de Castalla, l’ampliació de l’hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, i les ampliacions dels centres de salut d’Onil i La Bassa d’Alcoi.
A l’hospital Verge dels Lliris arribarà un milió aquest 2023, mentre que La Bassa comptarà amb dos milions l’any vinent.
Enrique Barbeito, director del departament de Salut d’Alcoi, assegura que, malgrat no rebre’s grans quantitats enguany, està previst que arriben més en 2024 i 2025, d’acord amb la inversió pressupostada a deu anys en tots dos projectes. “Nosaltres tenim una gran inversió. El que passa és que els primers anys es realitzen les direccions d’obra, els projectes arquitectònics i aquells aspectes que són més barats”, explica Barbeito.
En aquest sentit, al milió que rebrà l’hospital Verge dels Lliris enguany se sumarien 3 milions en 2024 i uns 9 milions en 2025, quan l’execució estiga més avançada. “Tot és a relació del Pla Director que enviem a la Generalitat”, sosté el director. I posa també l’exemple del centre de salut de Castalla. “Té una inversió de 4.600 milions. L’any que ve només entraran 600.000 euros, però està previst que arriben més els següents”.
Avui dimarts hem parlat de les inversions que arribaran a Agres i Alfafara procedents de la Diputació Provincial d’Alacant. A més hem parlat de qüestions referides a la cerca de sòl industrial en Alcoi.
Per a atraure i mantindre la inversió empresarial és indispensable que hi haja sòl industrial disponible. I Alcoi manca, en aquests moments, d’això. Des del Partit Popular d’Alcoi critiquen que falta oferta i que les parcel·les disponibles no compleixen amb el mínim exigit per les empreses.
Segons un catàleg elaborat per tècnics de l’Ajuntament d’Alcoi, dels 525.072 metres quadrats que estan disponibles només sis parcel·les tenen més de 5.000 metres, la superfície mínima que reclamen les empreses per a establir-se.
Lirios García, regidora del Partit Popular, exigeix agilitzar la cerca d’alternatives “per a garantir la viabilitat econòmica d’Alcoi”, i carrega contra l’Ajuntament. “En dotze anys de govern, Toni Francés no ha creat ni un sol metre de sòl industrial. En aquest moment Alcoi no té parcel·les viables. El que queda és inservible o de molt mala qualitat”.
Des del consistori, no obstant això, es defensen. El vicealcalde, Jordi Martínez, recorda que el Partit Popular és coneixedor d’altres projectes que s’estan duent a terme per a buscar sòl industrial. “S’ha fet una modificació puntual, que el PP va votar a favor, per a crear una nova zona en el Clérigo. També hi ha una nova zona, Pagos, que es recull en el Pla General d’Ordenació Urbana. I, a més, saben que hem acordat amb la Cambra de Comerç d’Alcoi un estudi per a la cerca de noves zones industrials”.
I a les crítiques de García, el regidor afig: “Jo crec que si el que tenen és interés és que aqueixes noves zones industrials vagen avant, el que cal fer és espentar entre tots i no posar bastons a les rodes”.
La creació d’un polígon mancomunat
Una altra solució seria la creació d’un polígon mancomunat, una cosa que, insisteix Martínez, encara no s’ha descartat. “Parlem de buscar més d’un milió de metres i això es duria a terme a la comarca. Estem treballant des de fa temps amb la Mancomunitat per a crear buscar un espai d’aquesta grandària”.
Avui dimarts hem parlat amb Oeste Soriano, gerent del Restaurant Filà Llana d’Alcoi. Amb ell hem conegut tota l’oferta d’aquest espai gastronòmic de la nostra ciutat i també hem parlat dels menús especials que estan preparant per a les Festes de Nadal.
La Filà Llana d’Alcoi compta amb una nova gerència de la mà del restaurant La Cuina de Kike i Cuca de Castalla, un espai gastronòmic amb més de 20 anys d’experiència en esdeveniments de tota classe. Ja pots reservar en la Filà Llana per a celebrar tots els teus esdeveniments: sopars i menjars d’empreses, aniversaris, aniversaris, batejos i comunions. A més els divendres a la nit, gaudeix del menú sopar Filà Llana amb cinq tapes, plat principal i postres amb beguda per vint euros per persona. Estan oberts com a restaurant divendres, dissabtes i diumenges prèvia reserva.
Cal recordar també, per altre costat, que la Filà Llana data de finals del segle XVIII i és la única que conserva el seu nom d’origen. Abans totes les filaes mores tenien un ordre seguint el material amb el que es feia la tela dels bombatxos. La filà Llana era denominada “Primera de Llana”, deixant clar que era la primera i més vella que tenia els bombatxos grocs fets d’aquest teixit. L’actual Filà Verds era la Tercera de Llana i els Cordoneros la Quarta de llana. La desapareguda filà Tapiadors era la Quinta de Llana, però aquesta denominació “de Llana” va anar perdent-se en favor de noms més distintius. La filà Llana si va seguir tenint aquesta referència com la seua arrel del passat Groc, roig, blanc, blau i verd són els colors de la filà Llana, i no en són pocs.
No es pot precisar amb exactitud l’any de fundació de la filà Llana, ja que no hi ha una documentació oficial, però si que apareixia en l’acta de l’Associació de Sant Jordi de 1839 en el primer lloc de formació. Hui en dia continua sent la filà que encapçala molts actes de la Trilogia Festera Alcoyana. Un honor que comparteix amb la filà Andaluces del bàndol cristià. És la primera filà mora a la Diana, per darrere de les filaes cristianes i de la filà del capità moro. També és la filà que comença la Processó General. Fins fa unes dècades també desfilava en segon lloc a l’Entrada Mora, a no ser que desempenyara els càrrecs d’alférez, capità moro o esquadra d’enmig.
L’increment de les llistes d’espera en els Hospitals valencians i la inversió en Sanitat que contemplen els Pressupostos de la Generalitat per a 2023 a les nostres comarques marquen l’actualitat del dia. També hem recordat que AITEX entrega aquest dijous els seus Premis Empresarials 2022.
Cal destacar que AITEX ha donat a conéixer el llistat de les empreses que han quedat finalistes de l’edició 2022 dels Premis Empresarials que atorga l’Institut Tecnològic del Tèxtil. Dels 76 projectes nacionals presentats, un jurat expert ha triat, segons proposta de valor, innovació & sostenibilitat de la proposta, qualitat i resultats obtinguts, als quinze finalistes d’aquesta edició. Són cinc empreses de cada modalitat de participació: tèxtil, cosmètica i emprenedoria.
Dels finalistes d’aquesta edició, el 53% són de la Comunitat Valenciana i un 46% són de la resta d’Espanya. Cal destacar que al Premi AITEX a la sostenibilitat i/o innovació en tèxtil opten firmes com Interfabrics S.L. (Aquaclean), Jeanología S.L, Waste Prevention S.L, Rioma S.L o Teixits Royo S.L.. Per altre costat per al guardó AITEX a la sostenibilitat i/o innovació en cosmètica han sigut Seleccionades empreses com Berioska S.L. (Babaria), Germaine de Capuccini S.A.O, Martiderm S.L, Cosmètica Cosbar S.L. (Montibello) i Prospera Biotech S.L. Finalment el Premi AITEX a la millor iniciativa emprenedora pot recaure en ARS Athletic Ibèria S.L, Kimera Technologies S.L, Mediterranean Algae Technologies S.L, Recovo Lab S.L i Wecaria Technologies.
Un jurat format per representants de màxim nivell del sector industrial tèxtil i cosmètic, empresarial, i acadèmic, han sigut els encarregats de valorar els projectes presentats, segons criteris de proposta de valor, qualitat de la proposta presentada, innovació & sostenibilitat, així com resultats obtinguts, impacte socioeconòmic i impacte mig ambiental. El guanyador de cada modalitat obtindrà una dotació econòmica de 20.000€, sent 10.000€ la quantitat que obtindrà el segon classificat. Repartint així un total de 90.000€ en premis.
L’entrega dels premis serà el pròxim 24 de novembre a les 18:00h en l’IVAM-CADA Alcoi. Aquest acte comptarà també amb un seminari professional de primer nivell a càrrec de Laura Durán, Directora General de Desenvolupament de Negoci i Sostenibilitat i Membre del Comité de Direcció d’IKEA España. Cal assenyalar que Laura Durán, amb la seua ponència «Expansió de negoci i desenvolupament sostenible», compartirà el mètode de disseny de producte en IKEA, conegut com a “disseny democràtic”. A més, parlarà de l’estratègia de sostenibilitat d’IKEA “Persones i Planeta”, la qual explica com el se nou negoci en IKEA s’ha implantat a Espanya.
AITEX ha donat a conéixer el llistat de les empreses que han quedat finalistes de l’edició 2022 dels Premis Empresarials que atorga l’Institut Tecnològic del Tèxtil. Dels 76 projectes nacionals presentats, un jurat expert ha triat, segons proposta de valor, innovació & sostenibilitat de la proposta, qualitat i resultats obtinguts, als quinze finalistes d’aquesta edició. Són cinc empreses de cada modalitat de participació: tèxtil, cosmètica i emprenedoria.
Dels finalistes d’aquesta edició, el 53% són de la Comunitat Valenciana i un 46% són de la resta d’Espanya. Cal destacar que al Premi AITEX a la sostenibilitat i/o innovació en tèxtil opten firmes com Interfabrics S.L. (Aquaclean), Jeanología S.L, Waste Prevention S.L, Rioma S.L o Teixits Royo S.L.. Per altre costat per al guardó AITEX a la sostenibilitat i/o innovació en cosmètica han sigut Seleccionades empreses com Berioska S.L. (Babaria), Germaine de Capuccini S.A.O, Martiderm S.L, Cosmètica Cosbar S.L. (Montibello) i Prospera Biotech S.L. Finalment el Premi AITEX a la millor iniciativa emprenedora pot recaure en ARS Athletic Ibèria S.L, Kimera Technologies S.L, Mediterranean Algae Technologies S.L, Recovo Lab S.L i Wecaria Technologies.
Un jurat format per representants de màxim nivell del sector industrial tèxtil i cosmètic, empresarial, i acadèmic, han sigut els encarregats de valorar els projectes presentats, segons criteris de proposta de valor, qualitat de la proposta presentada, innovació & sostenibilitat, així com resultats obtinguts, impacte socioeconòmic i impacte mig ambiental. El guanyador de cada modalitat obtindrà una dotació econòmica de 20.000€, sent 10.000€ la quantitat que obtindrà el segon classificat. Repartint així un total de 90.000€ en premis.
L’entrega dels premis serà el pròxim 24 de novembre a les 18:00h en l’IVAM-CADA Alcoi. Aquest acte comptarà també amb un seminari professional de primer nivell a càrrec de Laura Durán, Directora General de Desenvolupament de Negoci i Sostenibilitat i Membre del Comité de Direcció d’IKEA España. Cal assenyalar que Laura Durán, amb la seua ponència «Expansió de negoci i desenvolupament sostenible», compartirà el mètode de disseny de producte en IKEA, conegut com a “disseny democràtic”. A més, parlarà de l’estratègia de sostenibilitat d’IKEA “Persones i Planeta”, la qual explica com el se nou negoci en IKEA s’ha implantat a Espanya.
