noviembre 2021

Es que sempre estàs enfadada. Si continues així et posaràs malalta. Ho dic per tu, eh? No pots fer eixes coses. És que no ho entens. Parles molt bé però estàs equivocada.

Des de que he entrat com a regidora a l’Ajuntament d’Alcoi cada dia, cada dia, he d’escoltar a homes donant-me consells, recomanacions, bonegant-me… No sóc l’única que ho pateix, també he vist amb indignació com es respon amb sorna a les preguntes o propostes d’altres companyes o fins i tot com es qüestiona la seua capacitat en decidir i redactar una moció. Qüestionaments que mai he escoltat fer als homes que ens acompanyen en la corporació municipal. I mira que han demostrat ser capaços de dir autèntiques barbaritats. Però mai se’ls respon amb la condescendència amb que se’ns respon a nosaltres, les dones.

I no són només paraules. Són bromes, converses, apropiació dels espais, maneres de fer, horaris de reunions i actes com si no tinguérem família o amics fora de l’Ajuntament… fets que diàriament ens adverteixen que la política institucional és només d’ells, dels homes. I que nosaltres som només circumstàncies provisionals que han de suportar no siga que queden malament davant de l’opinió pública. Ja sabeu, aparentar que és un lloc igualitari per a poder continuar com sempre: manant només ells.

I no, no és una cosa que depèn de cada persona, perquè si fora així no seríem només les dones les que ho patim. I sí, és molt important. En primer lloc perquè amb eixa actitud desencoratgen a les que podrien acompanyar-nos i a les que vindran. Perquè fan de la política institucional un espai àrid que reclama, en el cas de les dones, no només capacitat mobilitzadora i propositiva com en els homes, sinó la necessitat de recordar-te a tu mateixa cada dia, cada dia, que tens dret a estar encara que es faça el possible per expulsar-te. Per una simple raó: som, almenys, la meitat de la població. La meitat. I sense nosaltres, les dones, les polítiques municipals no poden resoldre els problemes de la societat alcoiana.

Hi ha un llibre fantàstic de Caroline Criado-Perez que posa clarament de manifest amb dades quotidianes que el món està fet per homes i per als homes. I així quan els homes decideixen de què s’ha de parlar i sobre el que s’ha d’actuar no tenen el compte que els busos obliden que els nostres trajectes que no estan basats en el treball remunerat sinó en el treball de cures, ni tampoc les ajudes a les famílies per a poder cuidar als nostres fills. No tenen en compte les nostres dolències mèdiques, ni que les escoles i els seus voltants han de ser espais segurs i lliures de fum, ni que menstruem, ni que tenim la menopausa, ni que ens prenyem i necessitem banys públics més a sovint… Una política municipal que no té en compte totes aquestes qüestions és una política municipal insuficient. Una política que fa mal a les persones. Com mal fan tots els seus comentaris i menyspreus quotidians a les dones que ens atrevim a estar.

I encara pregunten per què m’enfade. El que és sorprenent és com no m’enfade més.