marzo 2021

Article d’opinió de Javi López, Director del Centre d’Esports

Segons es desprén de l’informe de Woman and Sport de 2016, les xiquetes que participen en activitats esportives en edat i període escolar tenen un 76% de probabilitats de continuar mostrant interés per l’esport durant la resta de les seues vides.

Per tant, és un fet contrastat que el foment de l’esport en edats primerenques ha afavorit i afavoreix que el percentatge de dones que practiquen esport de manera continuada (durant un any almenys amb una freqüència d’una vegada per setmana) s’acoste al 50% i s’equilibre respecte al sexe masculí (Hàbits esportius a Espanya, CSD 2015).

Actualment a la nostra ciutat no sols a les aules, també fora d’elles, cada dia són més les xiquetes que participen de l’ampli ventall de modalitats esportives tant individuals com col·lectives a través, per exemple, de les diferents convocatòries dels Jocs Esportius.
En aquestes competicions l’augment de participació femenina ha sigut considerable d’algun temps ençà. Segons l’informe elaborat pel Centre d’Esports, a la convocatòria 2019/20 van participar 501 xiquetes, la qual cosa va suposar un 37% del total. A la convocatòria de l’any anterior 2018/19, el total va ser de 441 xiquetes, un 30%.

Projectes esportius i activitats inclusives com les EPIS (Escoles Poliesportives d’Iniciació), promogudes pel Centre d´Esports i que compten amb el suport i la col·laboració de tots els centres educatius de la ciutat, reforcen les pràctiques i el coneixement de diferents esports minoritaris en horari lectiu, afavorint i sumant per a una continuïtat en la pràctica esportiva i adopció de la mateixa com a hàbit de vida saludable en les dones.

Acostar l’esport i els seus valors a edats primerenques és sembrar per a recollir. La llavor del feminisme esportiu està hui més present que en temps passats i aquesta és la garantia més gran, no sols d’un major protagonisme futur de la dona en l’esport, sinó també de la construcció d’una societat igualitària entre homes i dones.

Lluny queda la irrupció transgressora en 1967 de Katherine Switzer en el transcurs de la Marató de Boston, tot un símbol en la lluita de les dones per la igualtat en l’esport. Poques eren les dones que en aquells anys tenien la gosadia d’envair un terreny dominat per homes. La dona, en la seua lluita i avanç social ha augmentat la seua presència en esdeveniments esportius de tota mena.

Segons document de 2019 aportat per l’organització de la Mitja Marató d’Alcoi, l’evolució de la participació femenina en aquesta prova s’ha incrementat notablement amb el pas de les edicions passant de les 312 de l’edició de 2015 (25%) a les 616 de 2019 (32%). Un termòmetre que ens permet contrastar l’avanç quantitatiu de les dones en aquesta mena d’esdeveniments a la nostra ciutat.

L’esport femení avança i es consolida. Una dada il·lustrativa: de les 17 medalles olímpiques obtingudes per la delegació espanyola en els Jocs de Rio de Janeiro, 9 van ser aconseguides per l’esport femení. Així i tot, la bretxa en l’esport federat en el nostre país continua sent considerable. Assignatura pendent. Del total de llicències federades en el nostre territori només el 22,3% són dones. Quant a esportistes d’alt nivell, l’esport femení representa el 36,4% del total (Pla Estadístic Nacional CSD 2017)

A Alcoi, segons dades aportades per les mateixes entitats esportives de la ciutat al Centre d’Esports (febrer 2021), el nombre més gran de llicències federades en l’esport femení correspon al patinatge (116 llicències), seguit per la gimnàstica (110), bàsquet (55), atletisme (53), futbol 11,7 i sala (33) i judo (30). Hem de tindre present que tots els clubs a causa de la irrupció de la pandèmia han vist minvats els nombres de llicències durant aquest any.

L’aparició d’esportistes referents, l’interés dels mitjans de comunicació per l’esport femení, les reivindicacions de les dones per continuar derrocant sostres de cristall i les polítiques d’igualtat i feminisme impulsades pel govern socialista a través d’accions i ajudes directes i lleis progressistes (Llei d’Igualtat, Programa Dona i Esport, entre altres) han afavorit la consolidació dels valors cívics, inclusius, de respecte i convivència necessaris en una societat que avança ferma cap a la paritat i igualtat d’oportunitats. No és un fet casual que serà baix mandat socialista amb una dona com Irene Lozano al capdavant del CSD, quan finalment la primera divisió del futbol femení a partir de la pròxima temporada obtinga la condició de professional. Les xiques estaran al nivell de l’ACB o la Lliga de Futbol Masculina.

Mª Carmen Mas Alós va ser reconeguda l’any 1978 pel Centre d’Esports com a millor esportista femenina de la ciutat. Des de llavors, moltes esportistes i gestores alcoianes han sigut distingides pels seus èxits i assoliments. Maria Valent, Susana Angulo, Mº Ángeles Gosálbez, Luisa Palmer, Inmaculada Pastor, Marisa Sempere, Amalia Romà, Mª Elvira Sempere, Loles Masià, Consuelo Albert, Carolina Corbí, Lara Garcia, Ruth Catalá, Amparo Camps, Carol Prats, Alba Pascual, Mar Gisbert, Andrea Silva, Pilar Serrano, Maia Llácer, Ángela Andúgar, Mónica Castillo o Daniela Picó, formen part de la història de l’esport femení alcoià. Són algunes de les nostres referents. Però hi ha moltes altres. Totes quantes van participar i participen de la pràctica o de la gestió esportiva consoliden i reforcen drets fonamentals que van més enllà de les pistes, tatamis, circuits o terrenys de joc. Quin gran instrument l’esport!!… Elles han demostrat, malgrat les dificultats, saber utilitzar-ho com ningú per a anar guanyant assalts a la marginació i injustícia social.

En l’última edició dels Premis de l’Esport (Premis 2020) a més de ser Daniela Picó reconeguda com a millor esportista de promoció, el jurat va atorgar dos reconeixements directes a l’esport femení. El primer d’ells a l’equip femení sènior del Nou Bàsquet Alcoi pel seu ascens de categoria Nacional. El segon, a l’equip femení del C.D.Alcoyano al qual a més de reconéixer-li el seu èxit esportiu, es reconeixia i valorava l’aportació i foment de l’esport femení en una modalitat tradicionalment masculina com el futbol.

Una última dada per a concloure que ens permet conéixer de primera mà el lloc rellevant que està aconseguint l’esport femení a la nostra ciutat i que ens fa albirar un futur feminista esperançador és que de les 20 ajudes atorgades en 2020 per l’Ajuntament d’Alcoi a través de la Regidoria d’Esports a esportistes de la nostra ciutat pels mèrits esportius obtinguts en aqueixa anualitat, 16 van ser destinades a esportistes femenines. Alejandra Gisbert, Àngels Alcaraz, Maria García, Laura Casabuena, Olaia Albert, Ines Padilla, Lucia Casabuena, Elba Navarro, Raquel Pla, Claudia Belda, Daniela Picó, Ángela Mengual, Laura Mengual, Fátima Guangmeng, Marta Crespo i Elena Llácer, les seues entrenadores i tantes altres… són el present i futur de l’esport femení alcoià.

Malgrat tot l’exposat amb anterioritat, amb dades que ens conviden a afrontar el futur amb optimisme i esperançats a travessar la meta i aconseguir un esport definitivament igualitari i inclusiu, la cursa encara no ha finalitzat. Si definitivament volem parlar d’un esport net de sexisme i masclisme necessitem de totes i tots. Formació, informació, compromís, lleis que afavorisquen, emparen i regulen, promoció d’esdeveniments, difusió en els mitjans…

Dones valentes, seguim en ruta. Per un futur necessàriament feminista, continuem practicant i treballant per l’esport.