2020

Article d’Opinió d’Hipòlit Borràs, membre de la Filà Almogàvers i President de la Junta de Festes de Cocentaina entre 2017 i 2019

Hores després de veure’s obligats a suspendre les festes d’agost

Estem vivint moments molts difícils per culpa d’aquesta pandèmia que ens ha tocat passar. Són situacions desconegudes, inesperades, que ni la persona més pessimista podria arribar a pronosticar que passarien.  Però dia a dia i molt a poc a poc, el nostre està costant-nos, anem assimilant que res serà  igual i ens adonem que  el que abans era una cosa habitual, senzilla i normal, ara ja no ho és. Abraçar-se, besar-se, donar-se la mà, parlar amb algú, passejar,  dinar amb la família, anar a la filà, sopar amb els amics, fer la compra setmanal i un llarg etcètera, ara hauran d’esperar  i no sabem quan podrem fer-les de nou.

D’una manera directa, tot açò està afectant el dia a dia de la nostra vida, els nostres costums, les nostres tradicions i, com no,  les nostres festes, i en particular, les que en el mes d’agost dediquem al nostre Patró Sant Hipòlit, que tan arrelades tenim.

La Festa s’ha apagat de colp, com la flama d’un ciri en un pastís d’aniversari. Hem d’assimilar que l’any 2020 ha passat o passarà a ser uns dels anys més tristos de la història de les nostres Festes, del nostre poble i del nostre món.

Però l’únic que sé cert és que aquesta situació tan greu no podrà amb els nostres sentiments, uns sentiments que mai seran suspesos, ni ajornats, perquè són forts i poderosos i perquè, estic segur,  el proper dissabte 8 d’agost, a les 7 del matí, el suau so de la trompeta que trenca el murmuri de la gent a la plaça de la Vila per anunciar que la Festa, de nou, torna a nàixer, ressonarà en el nostre interior, així com les primeres notes d’eixe pasdoble dianer que envairà amb força el nostre cor que tindrem obert al sentiment.

Recordarem, pas a pas, el ritual de posar-nos el trage de fester per a encaminar-nos cap a la Plaça de la Vila, a trenc d’alba, sentint la brisa fresca d’un matíagostenc.

I la vida, sense aturar-se, seguirà el seu camí, els quatre càrrecs i les seues filaes, i tots els festers farem volar, una vegada més, la nostra imaginació. Serà el moment de tancar els ulls i recrear tot allò que ara encara és un somni, però que en breu es farà realitat, perquè la festa, sense cap dubte, tornarà i el soroll eixordador dels arcabussos, anunciaran l’arribada del nostre Patró a l’església i recordaran les passades gestes i al conqueridor.

Per tot això mai es podran suspendre eixos sentiments tan forts que tenim i seran els que guardaran la festa en el nostre interior,  i allí esperarà que torne a esclatar amb tota la seua força, per recórrer, un altra vegada, tots els nostres carrers i places, acompanyats per la música festera que serà l’encarregada d’anunciar als quatre vents i que s’escolte des del Montcabrer a l’Aitana que la FESTA contestana ha tornat a nàixer.

PS: He votat suspendre les festes per l’imperatiu sanitari de la Covid-19.