abril 2020

Dentro del confinamiento al que estamos sometidos se suceden una gran cantidad de situaciones que es preciso reflexionar pues si ya para los adultos empieza a ser una penuria dura de soportar, pensemos en los jóvenes y más si cabe en los niños. Los jóvenes que se asoman a las ventanas, ponen su música a elevado volumen, se gritan de una casa a otra y utilizan frenéticamente el whatsapp y las redes sociales son dignos de atención pues la fuerza de su juventud y la rebeldía connatural que conlleva la edad hace que sean un colectivo al que sin duda hay que comprender aunque por lo que vamos viendo, ellos mismos son autosuficientes para evaluar su propia ansiedad y gestionarla adecuadamente a la vista de como lo están llevando. Por tanto un aplauso cálido para ellos. Pero otra cuestión no menos importante son los niños, esos pequeños sujetos que no paran quietos ni un momento y saltan por las camas, sofás y sillones, se agarran a los barrotes de los balcones y gritan lo que les sale, y saludan a los pocos viandantes y se apoderan de las casas y de todo su interior y que hay que sujetar en horarios estrictos de enseñanza, gimnasia, manualidades, distracciones que han de inventar los padres acordes al perfil de cada uno, sus llantos desesperados por acercarse a sus amiguitos tan cerca y tan lejos, sus prohibidas salidas al parque, sus interminables horas de televisión, sus riñas con sus hermanos, su sumisión poco deseada a los dictados de los padres, hace que todo ello los coinvierta en algo muy especial y muy esencial.

Especial porque sin razón y con sentido común todavía no formado han de someterse día a día a  lo dicho y esencial porque es muy importante analizar sus comportamientos para adivinar en un futuro que ha podido ocasionar un posible cambio en sus vidas. El coronavirus nos somete a un esfuerzo mental muy grande, y es lo que nos prima para amainar nuestros impulsos y ansiedades pues está claro que perder la concentración es darle ventaja al virus. Pero ello llevado a mentes en formación es esencial como digo, pues el que el virus nos someta a la tortura del confinamiento al final terminará aunque con consecuencias añadidas de bienestar social,  pero no prestar atención a la consecuencias añadidas que pudiera ocasionar a los niños es algo que nos concierne a todos, pues de nuestro comportamiento y de nuestro ejemplo ellos serán los niños del coronavirus solamente, pero solo deben ser eso.

No hay que perder de vista ni por un instante que logre tal virus hacer mella mas allá de lo necesario y toca pues que cuidemos de los niños con gran acierto para que sus mentes ahora sometidas sean todo lo libres que deben ser cuando todo pase y medir cada instante cualquier gesto o reacción extraña para que todo sea lo normal que era antes y todo se convierta en mejor para después. No tengo ninguna duda de que a todos nos cambiará la situación pero hemos todavía de empujar mas nuestro empeño para que el final sea una liberación y una vuelta a la normalidad. Que lo vivido será un mal recuerdo y evitar que nuestros jóvenes y nuestros pequeños se conviertan en los niños del coronavirus mas allá de lo que se espera y se pretende. A por ello pues con valor, con tesón y con amor….mucho amor.

A Compromís teníem un doble objectiu amb la proposta, transmetre als nostres majors que no estaven sols i que la societat, aquesta societat que ells havien ajudat a crear i fer créixer, estava ahí per ajudar-los si era necessari.

Ens van dir que ho farien. A totes les reunions virtuals que hem fet amb la resta de portaveus i l’alcalde, sempre els preguntem per aquesta atenció. La resposta la mateixa, han atés als que els ho han sol·licitat mitjançant el telèfon 900 posat a disposició de la ciutadania. Segons les últimes dades que ens han facilitat, que són del 2 d’abril, s’ha atés a 20 majors i s’ha portat el menjar a 8 i pel telèfon s’han atés a 146 persones majors.

Davant aquesta pandèmia, demanàvem el major operatiu a l’àmbit de serveis socials que Alcoi mai haguera posat en marxa i ens hem trobat, una vegada més, amb una campanya d’imatge.

I les restants 12.454 persones? Estan ben atesos? Necessiten alguna cosa? La nostra voluntat que els alcoians sàpien que la primera institució de la ciutat està pendent d’ells i està disposada a fer qualsevol cosa per ajudar-los. Encara som a temps.

Ahir se’ns donaven per primera vegada, dades per cada àrea de salut. Gràcies fonamentalment a la pressió ciutadana que ha fet canviar d’opinió a la Consellera de Salut. La nostra Àrea de Salut té la taxa de morts per cent mil habitants més alta del País Valencià. Dades que alguns sospitàvem després d’escoltar les necrològiques cada dia als mitjans de comunicació. Tot el meu condol i afecte més sincer als familiars. Dins d’aquest drama, una menció especials  a la plataforma de familiars dels residents de Domus VI per la tasca, pel seu esforç, per la lluita constant. Tenen tot el nostre suport en les gestions posteriors per esclarir que ha passat a l’Hospital Civil d’Oliver. El que està clar, que després caldrà analitzar què ha passat per a tindre aquesta mortalitat tan alta i demanar responsabilitats.

I per finalitzar aquesta reflexió, una altra qüestió que ens ha portat a enfrontaments amb membres del govern socialista alcoià, i no podia deixar passar, les mascaretes. A hores d’ara molts municipis d’arreu l’estat espanyol, del País Valencià o  de les nostres comarques, han repartit o estan repartint mascaretes entre la població. Sembla que ací, a Alcoi, sempre anem una mica endarrerits.

Des de Compromís ho proposàvem públicament el passat dilluns sis d’abril i tot van ser excuses socialistes de per què no es podia fer a Alcoi. Altres municipis, xicotets i grans, ho estan fent. Per què no Alcoi? Tot fa pensar que l’obligatorietat de portar mascareta els pròxims dies, setmanes serà un fet i des de Compromís volíem ajudar els alcoians i fer la comanda abans que altres municipis, però sembla que amb els socialistes mai ens podem anticipar, sempre anem una o dues passes per darrere de la resta.

Què fem en aquestes persones que estan obligats a eixir de casa per a treballar i no aconsegueixen mascaretes? A Compromís considerem que és obligació de l’administració local garantir la seguretat dels veïns que ho necessiten, ja ho hem dit al principi. Ens hem d’avançar als problemes que poden aparéixer en els següents passos d’aquesta crisi sanitària, tenim els mitjans humans necessaris.

Però no s’enganyen pensant en imatges d’avions de camí a la xina, aquesta compra de mascaretes és especialment fàcil a la nostra comarca gràcies a la tasca de reconversió que han realitzat les nostres empreses tèxtils, de la mà d’Aitex i l’Ivace.

Moltes gràcies a totes les heroïnes i herois que esteu fent possible que açò millore.