2017

Article d´Opinió d´Estefanía Blanes, portaveu de Guanyar Alcoi

Una vegada més el PP ens va portar al saló de plens una moció que segons deien ells, era per a parlar d’educació. I em permetreu que ho pose en dubte. Si es vol parlar exclusivament d’educació perquè ens preocupem pels alumnes, no es pot fer una redacció plena d’acusacions i desqualificacions. Evidentment, amb aquesta moció no es pretenia arribar a cap tipus d’acord.

A la moció es parla de xantatge lingüístic, un terme agressiu i desafiant, pretenent alertar a les famílies, per tal que es posen en posició de defensa enfront d’allò que ells consideren un atac a la llibertat d’elecció. Però amb el model que critiquen, els consells escolars, on participen representants de la comunitat educativa, dels pares i dels alumnes, han pogut escollir, per majoria de 2/3, entre sis itineraris i nivells de llengües diferents. No hi ha ací llibertat d’elecció?

Es vol justificar el desacord en el fet que la llengua pròpia i la llengua estrangera tinguen una vinculació directa a l’hora de triar nivell al nou model. Açò queda sense efecte quan els motius que s’argumenten per no triar un nivell avançat de valencià són que hi ha alumnat que trobaria dificultats per què no escolten el valencià a casa o al seu entorn. Quants d’aquests alumnes escolten l’anglés a casa? Cal recordar que el nivell avançat contempla una proporcionalitat del 45% de matèries en valencià, el 30% en anglés i del 25% en castellà.

L’any 2011 la Conselleria d’Educació i elaborat per l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE) va encarregar un informe en el qual s’analitzaven les diferències en 13 centres entre els dos modeles lingüístics (PIL) i (PIP). Les conclusions de l’estudi són molt significatives. L’informe diu que els alumnes que estudien immersió lingüística en valencià i introdueixen l’anglés des dels 3 anys obtenen millors resultats en les tres llengües que els que ho fan en castellà amb la incorporació progressiva del valencià. És a dir, els que estudien més valencià saben parlar millor valencià, però també millor castellà i anglés que els que estudien menys valencià.

És sorprenent que a una ciutat valencianoparlant com Alcoi, tan sols 1 dels 9 centres educatius privats-concertats ha triat el nivell avançat. Açò no és adoctrinament?

Als punts d’acord d’aquesta moció del PP, que va ser 100% compartida per Ciudadanos, es demanava la dimissió del Conseller d’Educació per “imposar la seua doctrina catalanista”, una vegada més amb un clar objectiu de dividir i enfrontar, fent una utilització pejorativa del terme catalanista per associar de forma incorrecta la promoció i ensenyament de la nostra llengua pròpia, el valencià, amb el nacionalisme independentista català, el qual ja se n’ocupen els mitjans nacionals de demonitzar.

També es demanava la dimissió de Marzà per “desobeir les resolutòries del TSJCV que anul·len el decret del xantatge lingüístic”. En el moment de presentar la moció existia una paralització cautelar del decret, que no una nul·litat, ja que el tribunal no s’havia pronunciat sobre el fons de la qüestió. Per tant, no s’havia desobeït res.

Al recurs interposat per la Diputació d’Alacant se sol·licitava la paralització cautelar per possibles danys irreparables. Són aquests danys que l’alumnat d’infantil (que és amb el qual entra en vigor aquest decret per al pròxim curs 2017-2018) puga aprendre i estudiar la llengua pròpia del país valencià al mateix temps que el castellà i també l’anglés com a llengua estrangera? Danys irreparables.

La resolució del TSJCV del mateix dia del plenari, 27 de juliol, suspén únicament la disposició addicional cinquena, la qual fa referència a les certificacions de llengües a l’alumnat en el moment de finalitzar a cadascuna de les etapes educatives. Per tant, l’efecte d’aquesta mesura no es produiria fins al curs 2023-2024 en acabar la primària els alumnes que comencen infantil el curs que ve.

El recurs interposat per USO on es demanava deixar sense efecte els articles del decret (11, 12 i 13) que regulen els nivells (bàsic, intermedi i avançat) ha sigut desestimat pel TSJCV. Per tant, aquests nivells que han sigut triats pels centres educatius són totalment legals.

Així és que, el decret de plurilingüisme és legal, a excepció de la disposició addicional cinquena, i el curs que ve es podrà aplicar amb normalitat.

Totes aquelles que tan fermament demanaven que s’aplicaren immediatament les mesures cautelars pel compliment d’una ordre judicial, haurien de demanar en la mateixa contundència que s’aplique ara el decret de plurilingüisme en la seua totalitat a excepció de la disposició addicional cinquena.

I què haguera passat amb la disposició addicional cinquena? Doncs que en acabar batxillerat en nivell avançat l’alumnat s’hauria certificat amb un nivell B1 en anglés i un nivell C1 en valencià. Al nivell intermedi s’hauria tingut una certificació A2 en anglés i un B2 en valencià. S’hagueren regulat els mecanismes perquè l’alumnat acreditara els coneixements de llengües en cada una de les etapes a través de proves d’acreditació i a més, els centres que han optat pel nivell intermedi I i II podrien completar les hores lectives de llengua estrangera amb 2 hores i 1 hora respectivament, de les 3,5 hores de lliure disposició dels centres i així igualar el nivell avançat i obtenir les certificacions corresponents.

En resum, s’ha d’agrair al PP, C’s, Diputació provincial d’Alacant, CSI-F, USO, CONCAPA (Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d’Alumnes), Federació Provincial de Pares de Centres Concertats, entre altres, que l’alumnat que estudiarà amb aquest model lingüístic, en acabar els seus estudis no obtindrà cap acreditació en llengües. És el que alguns entenen com a igualtat. Si els meus fills no obtenen una certificació en anglés, perquè el seu nivell de coneixements no ho justifica, que no l’obtinguen els teus. Això sí, després al meu li pagaré una acadèmia privada, ja que l’estudi de llengües és fonamental.

Discriminació i falta de llibertat d’elecció?

Com deia l’Ovidi “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense.”.