Alcoi arriba a l’equador d’una primavera marcada per l’absència de pluges
La primavera arriba al seu equador a Alcoi sense abundants precipitacions i amb aquest context preocupa l’estiu malgrat que encara les reserves hídriques són òptimes. Les dades de ruixats recollides fins al moment demostren que la sequera és cada vegada més pertinaç perquè des de setembre del passat any que no s’han superat els trenta litres per metre quadrat.
Març, amb dades de pluviòmetre del Círculo Industrial, va acabar amb 12’5 litres totals mentre que a l’abril es van recollir 15’4. Dades ínfimes que es mantenen en els primers dies de maig havent-se comptabilitzat fins al moment 1’4 litres. Caldrà veure l’evolució que té el mes perquè l’any passat va començar amb temperatures de ple estiu però la situació va canviar a partir de la segona quinzena amb pluges fortes que van deixar més de 167 litres a la ciutat.
Llavors, tornarà a canviar eixa tendència?. És la pregunta que ens fem hui i que per ara no té resposta ja que la previsió meteorològica no apunta a ruixats a curt termini. Tan sols lluirà el sol amb cels despejats al llarg de les pròximes jornades “aquesta falta de pluges es nota en els cultius però també en la vegetació amb espècies, com per exemple els pins, que presenten un aspecte groguenc i completament sec a les portes d’un estiu en el qual cal prestar moltíssima atenció al risc extrem d’incendis forestals“, comentava en COPE ALCOI Tono Belda, professor del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat d’Alacant.
De moment no s’estan aplicant restriccions a Alcoi ni tampoc en bona part de les localitats de la comarca. Tan sols destaca Fageca, municipi on la sequera va obligar a recomanar una sèrie de limitacions als veïns. Mentrestant, està en marxa el procés de connexió del pou de Tollos amb els de Fageca, Famorca i Benimassot; una iniciativa que “serà beneficiosa per a tots” segons assegura el mateix alcalde de Fageca; Ismael Vidal. Ja s’han fet algunes proves i d’aquesta manera, segons Vidal, si alguna de les quatre poblacions tinguera problemes de sequera, podria recórrer als altres pous i remeiar la situació de forma més ràpida i econòmica, a més de “adaptar-se al canvi climàtic i optimitzar recursos”.