Cocentaina manté la seua aposta per la millora dels camins del seu terme municipal

LAjuntament de Cocentaina continua endavant amb el seu pla de manteniment i millora de l’entorn rural. En esta ocasió, s’han executat treballs de conservació i reparació als camins de Penella i Terratge, on s’ha col·locat un nou ferm asfàltic amb l’objectiu de garantir un accés més còmode i segur per a les pedanies.

L’alcalde de Cocentaina i regidor d’Obres, Rubén Muñoz, ha destacat la importància d’estes actuacions i ha assenyalat que en esta ocasió s’ha realitzat una inversió de 36.000 euros: «Hem actuat en la zona que dona accés a la pedania de Penella i també a la del Terratge. Esta actuació forma part d’este pla continu que té com a objectiu garantir unes vies d’accés segures i eficients tant per als nostres agricultors com per a tots els veïns i veïnes que utilitzen estes infraestructures com a part de la seua activitat quotidiana», afirma. Aquesta nova inversió permet a l’Ajuntament mantenir la seua aposta per millorar l’extensa xarxa de camins rurals amb què compta el terme municipal de la Vila Comtal; unes infraestructures que registren diàriament un important ús. «Des de l’Ajuntament de Cocentaina volem reiterar que la nostra prioritat és continuar invertint de manera planificada i responsable en aquells espais que vertebren el nostre territori i que són imprescindibles per a garantir un municipi ben comunicat, segur i preparat per a afrontar els reptes del futur», conclou Muñoz.

Amb este projecte, ja se superen els 100.000 euros destinats durant la legislatura a la reparació de camins rurals. La quantia econòmica, tal com recorda el govern local contestà, també inclou la modernització d’altres infraestructures bàsiques del municipi.

Finalitza la intervenció de la Diputació d’Alacant en la Plaça del Portalet de Penàguila

La Diputació Provincial d’Alacant ha finalitzat la posada en valor de la Plaça de El Portalet de Penàguila, un projecte de gran rellevància patrimonial que ha permés recuperar part del fossat de la muralla medieval que protegia la localitat i que va ser construït durant el regnat de Jaime II, entre 1304 i 1330. La diputada d’Arquitectura, Carmen Sellés, va visitar recentment, juntament amb l’alcalde de Penàguila, Salvador Catalá, esta actuació desenvolupada en diverses fases entre 2022 i 2025, i que ha comptat amb una inversió provincial de 130.000 euros.

Gràcies als treballs realitzats, s’han localitzat també restes de fàbrica de silleria, amb diverses dovelles de pedra treballada que pertanyerien al pont d’accés a la porta principal de la Vila de Penàguila. Així mateix, s’han documentat dos estreitaments del canal del fossat, un del segle XV i un altre del segle XVII, situats sota l’àmbit del pont. “Les troballes han sigut una sorpresa excepcional, ja que en diversos documents històrics es mencionen els fossats de les muralles del municipi, però fins a esta intervenció no s’havia trobat ni documentat a Penàguila cap resta d’aquest característic element defensiu”, va destacar Sellés.

Entre els treballs impulsats per la Diputació d’Alacant per a la posada en valor de l’espai s’inclouen la retirada del paviment en rampa existent, així com la modificació del traçat de les instal·lacions de sanejament i fontaneria que es trobaven en servei. El projecte també ha contemplat la investigació arqueològica del terreny, la documentació i anàlisi històric i arquitectònic de les troballes, la consolidació estructural dels restes constructives exhumats i l’acondicionament i musealització de la zona.

‘Mediodía Cope’ Alcoi dijous 4 de desembre 2025 (14:20h)

Hui dijous us hem contat que el Convent dels Franciscans de Cocentaina acollirà aquest Nadal una interessant exposició centrada en la figura del Jesuset. També hem comentat que Alcoi renova la distinció com a ciutat de la Ciència i la Innovació en la categoria de ciutats intermèdies.

Alcoi ha renovat oficialment el distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació en la categoria de municipis de entre 20.001 i 100.000 habitants, segons la resolució publicada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats el passat 27 de novembre. Aquest reconeixement posa en valor el compromís de l’Ajuntament amb la innovació i permet a la ciutat formar part de la Xarxa Innpulso, un fòrum que impulsa i reconeix les administracions locals en matèria d’innovació.

L’alcalde d’Alcoi i vicepresident de la Xarxa Innpulso, Toni Francés, va participar aquest dimarts en el Consell Rector de la Xarxa Innpulso, celebrat a Viladecans, a l’antiga Cambra Agrària de Can Modolell. A la vesprada, va intervindre en el Conama Local 2025, on va presentar els avanços d’AlcoiBioUp!, l’estratègia de renaturalització urbana de la ciutat, en una taula redona sobre innovació, sostenibilitat i transició ecològica “la renovació d’aquest reconeixement no és només un segell que revalida el nostre treball, sinó una confirmació que Alcoi continua avançant amb una estratègia clara, coherent i sostinguda en el temps. Ser Ciutat de la Ciència i la Innovació significa assumir un compromís real amb la transformació de la ciutat: planificar a llarg termini, invertir en coneixement i obrir les administracions al canvi”, ha destacat Francés.

L’alcalde ha subratllat que aquest distintiu arriba en un moment clau, quan s’estan executant projectes pioners en renaturalització urbana, digitalització, economia de dades i governança innovadora, demostrant que Alcoi utilitza la innovació com una eina pràctica que millora la vida dels ciutadans i anticipa els reptes de la pròxima dècada.

Durant la seua intervenció en Conama Local Viladecans 2025, Toni Francés va explicar els principals reptes i aprenentatges d’AlcoiBioUp!, des de la recuperació de l’estany de Buidaoli fins a la coordinació administrativa necessària per als fons Next Generation i la participació ciutadana.

El projecte integra la innovació en la renaturalització urbana mitjançant disseny ecològic, governança participativa, seguiment tècnic continu i la filosofia de ciutat-laboratori del Sandbox Urbà. Els espais renaturalitzats ja formen part del dia a dia dels ciutadans, amb sendes, àrees recreatives, corredors naturals i activitats d’educació ambiental, recolzats per indicadors d’impacte com els 29.577 exemplars plantats i més de 420.000 m² restaurats.

Amb la renovació d’aquest distintiu i la continuïtat d’AlcoiBioUp!, Alcoi reforça la seua posició com a referent en innovació i sostenibilitat urbana, consolidant el seu compromís amb projectes transformadors que combinen tecnologia, medi ambient i participació ciutadana.

Informatiu matinal dijous 4 de desembre 2025 (07:50h)

Hui dijous us hem contat que la Penya Fontilles recordarà aquest dissabte el 75 aniversari de la visita de la Festa al Sanatori de la Vall de Laguar amb diferents activitats. També hem recordat que Alcoi guanya població tal com confirmen les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

Alcoi aconsegueix la seua major població des de 2008, amb 61.613 habitants a 1 de gener de 2025, segons l’INE. Això representa un augment sostingut respecte a anys anteriors: 1.241 més que en 2024 i 2.120 més que en 2023, tal com destaquen des de l’Ajuntament de la ciutat. L’ increment de població va acompanyat de millors indicadors laborals. A novembre de 2025, l’atur es va situar en 4.371 persones, front a 5.063 en 2008, i els afiliats a la Seguretat Social van augmentar fins a 17.605, 907 més que aquell any.

El creixement s’explica principalment per un saldo migratori positiu i l’arribada de nous residents atrets per la qualitat de vida i les oportunitats laborals. A més, Alcoi compta amb uns 2.000 estudiants no empadronats, molts dels quals s’estableixen després de finalitzar els seus estudis, impulsant projectes empresarials i tecnològics. L’alcalde, Toni Francés, assenyala que “la ciutat continuarà desenvolupant projectes per a consolidar aquesta tendència. Alcoi és cada vegada més atractiva per a viure i retenir talent gràcies a la qualitat de vida, la mobilitat, l’entorn natural i l’oferta cultural, esportiva i d’oci”.

Pel que fa al nombre d’habitants, cal remuntar-se a l’any 2008 per a trobar una xifra superior a la de 2025. En aquell moment es van registrar 61.698 residents i, exceptuant aquell any, la dada actual és la més alta dels últims trenta anys.

‘Herrera y Mediodía Cope’ Alcoi dimecres 3 de desembre 2025

Hui dimecres hem viatjat fins al Convent dels Pares Franciscans de Cocentaina per a parlar d’una interessant exposició que podrem veure allí durant aquest Nadal, una mostra que ens ha explicat Fray Francisco González, com a Guardià de la comunitat franciscana contestana. També hem parlat amb Jordi Peidro per conèixer detalls de la novel·la gràfica que ha realitzat, ‘Insurrecció’, que es presenta aquest divendres a la ciutat.

Alcoi continua guanyant població: la ciutat arriba als 61.613 habitants

Alcoi aconsegueix la seua major població des de 2008, amb 61.613 habitants a 1 de gener de 2025, segons l’INE. Això representa un augment sostingut respecte a anys anteriors: 1.241 més que en 2024 i 2.120 més que en 2023, tal com destaquen des de l’Ajuntament de la ciutat. L’ increment de població va acompanyat de millors indicadors laborals. A novembre de 2025, l’atur es va situar en 4.371 persones, front a 5.063 en 2008, i els afiliats a la Seguretat Social van augmentar fins a 17.605, 907 més que aquell any.

El creixement s’explica principalment per un saldo migratori positiu i l’arribada de nous residents atrets per la qualitat de vida i les oportunitats laborals. A més, Alcoi compta amb uns 2.000 estudiants no empadronats, molts dels quals s’estableixen després de finalitzar els seus estudis, impulsant projectes empresarials i tecnològics. L’alcalde, Toni Francés, assenyala que “la ciutat continuarà desenvolupant projectes per a consolidar aquesta tendència. Alcoi és cada vegada més atractiva per a viure i retenir talent gràcies a la qualitat de vida, la mobilitat, l’entorn natural i l’oferta cultural, esportiva i d’oci”.

Pel que fa al nombre d’habitants, cal remuntar-se a l’any 2008 per a trobar una xifra superior a la de 2025. En aquell moment es van registrar 61.698 residents i, exceptuant aquell any, la dada actual és la més alta dels últims trenta anys.

El nou President de la Generalitat reestructura el seu executiu. Així queda el nou Consell

El Consell de la Generalitat Valenciana ha anunciat una profunda remodelació de la seua estructura amb l’objectiu de reforçar àrees considerades prioritàries com ara l’habitatge, la joventut, l’ocupació i la igualtat. La principal novetat és la creació d’una Vicepresidència Primera, que assumirà aquestes competències i que estarà dirigida per Susana Camarero.

Reforçar polítiques transversals

L’Executiu autonòmic subratlla que l’habitatge i l’ocupació són “polítiques transversals” en la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, s’ha decidit integrar aquestes àrees amb les d’igualtat per tal de donar-los una major visibilitat i coordinació. El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha destacat aquesta prioritat: «L’habitatge i l’ocupació són polítiques transversals a tota l’activitat política de la Valenciana».

Noves vicepresidèncias i estructura de presidència

A més, s’ha creat una Vicepresidència Segona, que serà alhora la Conselleria de Presidència, sota la direcció de Pepe Díez, fins ara director general de Projectes Estratègics. Este departament gestionarà també la política lingüística i comptarà amb Díez com a secretari del Consell. Per reforçar aquesta àrea, s’incorporen tres nous secretaris autonòmics: Enar Molinero per a Presidència, Jacobo Navarro Peralta responsable d’Anàlisi, Estudis i Polítiques Públiques i Vicente Ordaz Soriano, en l’àrea de Comunicació.

Recuperació, territori i àrees econòmiques

En Medi Ambient, Infraestructures i Territori continuarà Vicente Martínez Mus, encara que s’introduïx la figura del comissionat per a la recuperació, que serà Raül Mérida. La seua funció serà garantir “un comandament clar i una coordinació real” amb els ajuntaments, els sectors afectats i el Govern d’Espanya. A més, este departament recupera les competències en matèria d’energia.

La Conselleria d’Economia, Hisenda i Administració Pública estarà dirigida per José Antonio Rovira Jover, i integrarà àrees com la simplificació administrativa i la funció pública.

En Sanitat i Emergències i Interior no hi haurà canvis: seguiran al capdavant Marciano Gómez i Juan Carlos Valderrama.

Polítiques socials, educació i indústria

La Conselleria de Serveis Socials, Família i Infància estarà dirigida per Elena Albalat, fins ara secretària autonòmica del sistema sociosanitari.

En Educació, que manté Cultura i Universitats, assumirà la responsabilitat María del Carmen Ortiz Ferre, inspectora educativa.

Per la seua banda, Miguel Barrachina continuarà liderant Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, i assumirà també la portaveu del Consell.

Finalment, Nuria Martínez Sánchez dirigirà Justícia, que incorpora Transparència i Participació, mentre que Marian Cano García seguirà al capdavant d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Pau Pinar, alcalde de L’Orxa: “continuarem reivindicant el canvi de nom del nostre poble”

L’Orxa té la intenció de continuar amb la reivindicació per aconseguir el canvi del seu nom oficial en valencià. Tot això després que el Consell haja desestimat la proposta que plantejava l’Ajuntament perquè el topònim L’Orxa, que és l’actualment vigent, passara a ser Lorxa o Lorcha, tal com, segons el consistori del municipi, defensa bona part de la localitat.Així ho assegurava aquesta setmana en COPE ALCOI l’alcalde d’aquesta població del Comtat, Pau Pinar, després de publicar-se dilluns la resolució de la Generalitat Valenciana al DOGV.

Pinar lamenta que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no haja tingut en compte els arguments que exposava el consistori per a modificar el citat topònim: “En les trobades que vam mantindre amb la institució, i amb un estudi a la mà de l’historiador Abel Soler, vam explicar que sempre el nostre poble ha estat conegut com a Lorxa fins que es va canviar per Sanchis Guarner quan va actualitzar els noms de les poblacions valencianes. Ens considerem lorxans i lorxanes, i això és el que continuarem defensant”, insistia el primer edil. Pinar també confiava en la Generalitat Valenciana i en un canvi no molt llunyà en la legislació: “Actualment és l’AVL qui té potestat per a aquestes qüestions de canvis de topònims, però si això es modifica, amb la reestructuració que es vol fer a l’organisme perquè realment assumisca les competències que li corresponen, ho tindrem més fàcil per aconseguir el que demanem. És només qüestió d’esperar”, conclou.

Cal destacar que la sol·licitud municipal per iniciar el procés de canvi de nom del poble va ser aprovada per majoria absoluta del plenari de l’Ajuntament, que se celebrà el 14 de juny de 2024.