La indústria del joguet afronta Nadal amb optimisme i importants reptes
L’indústria joguetera espanyola, amb l’activitat concentrada principalment a les nostres comarques i, en concret, a la zona de la Foia de Castalla, enceta la campanya de Nadal amb optimisme, recolzada en una recuperació sostinguda del consum nacional. José Antonio Pastor, president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ), descriu el sector com “molt innovador, molt àgil, molt flexible”, destacant la seua capacitat per afrontar els reptes amb èxit. Aquest bon punt de partida es recolza en onze mesos de creixements consecutius, un fet significatiu, especialment tenint en compte que la Comunitat Valenciana concentra el 36% dels treballadors i el 40% de la facturació del sector a Espanya.
Després d’un 2024 qualificat com a “un any dolent” per la caiguda de la facturació del 9%, el sector preveu tancar aquest exercici amb una millora d’al voltant del 2,5%, gràcies a l’impuls del mercat nacional. Segons Pastor, “el mercat nacional acumula un creixement del 6%, que és molt”, mentre que les exportacions, encara que es van frenar a l’agost, podrien experimentar una “certa milloria” en els últims mesos de l’any.
El principal reptes de l’indústria juguetera és demogràfic, davant la reducció de la població infantil. Pastor advertia en aquest sentit en COPE COMUNITAT VALENCIANA que “la reducció de la població infantil ja comença a ser dramàtica” i qualifica de “brutal” la disminució d’un milió de xiquets de 0 a 12 anys des de 2012. Per contrarestar aquest repte, la indústria ha apostat per la innovació i el desenvolupament de productes dirigits a nous públics, donant lloc a un auge de categories com els joguets per a adults (kidults), els col·leccionables i els jocs de taula, que han guanyat popularitat després de la pandèmia.
“Hem suplert els reptes amb innovació i desenvolupament de producte dirigit a altres trams d’edat”, assegura Pastor. Aquesta estratègia està donant fruits: “Els adults que compren joguets ja són el 30% del total de les nostres vendes”. Per a això, és necessari oferir “producte també específic i adequat per a aquest públic”, mentre que els jocs de taula destaquen per “apelar al joc en família i al joc a les cases”, consolidant-se com una categoria de creixement continu.
Un altre repte persistent és la competència de les pantalles, davant la qual la indústria busca innovar incorporant tecnologia interactiva en els joguets, però sense necessitat de dispositius electrònics. Pastor adverteix que “està demostrat que les pantalles generen addicció” i poden produir efectes adversos en la salut infantil, com trastorns d’atenció o hiperactivitat.
La estacionalitat de les vendes continua sent un problema a Espanya, on el joguet es percep com un regal de Nadal i Reis, a diferència d’altres països europeus on és una necessitat durant tot l’any. El gast mitjà per xiquet a Espanya és d’uns 200 euros anuals, front a més de 350 euros a Europa.
Finalment, la competència deslleial de falsificacions i còpies a través de plataformes online preocupa el sector. Pastor alerta que “el 90% dels joguets que venen en aquestes plataformes aquests fabricants tercers no compleixen les normes” i que un 86% d’ells posa en “risc imminent la salut del xiquet”. Aquesta situació genera pèrdues directes que superen els 110 milions d’euros anuals per a la indústria.








