Fageca posa en valor el jaciment de La Salema i reclama suports per a la seua conservació

El municipi de Fageca, al cor de l’interior d’Alacant, ha fet un pas decisiu per a garantir la protecció d’un dels tresors paleontològics més singulars de la geografia valenciana: el jaciment de La Salema, un espai excepcional que conserva fauna fòssil del Plistocé i que l’Ajuntament vol preservar, estudiar i convertir en un referent científic i cultural. Segons assenyala el consistori, aquest enclavament és considerat “un dels laboratoris naturals més destacats del Mediterrani” i requereix una aposta ferma per part de totes les administracions.

Situat a 770 metres d’altitud i allotjat en una cavitat càrstica, La Salema conserva nivells fòssils del Plistocé Mitjà i Superior amb restes de grans mamífers com l’Ursus arctos, la Crocuta crocuta o la Panthera pardus, juntament amb una rica microfauna formada per ratpenats, rosegadors i rèptils. Esta diversitat convertix el jaciment en una peça clau per a reconstruir antics ecosistemes i comprendre l’evolució climàtica del Mediterrani, consolidant-lo com un punt estratègic per a la investigació valenciana.

Malgrat el seu enorme valor científic, l’espai ha patit problemes de conservació degut a l’absència d’intervencions continuades i a episodis d’espoli ocorreguts dècades arrere. L’Ajuntament alerta que és imprescindible impulsar mesures urgents i coordinades “per a protegir una oportunitat històrica per al municipi i per al conjunt de la Comunitat Valenciana”. Per a Fageca, un poble amb poc més de 100 habitants i catalogat en risc de despoblament, La Salema representa també una via per a impulsar turisme científic, divulgació i desenvolupament rural sostenible.

El consistori ja compta amb un Pla Director que contempla cinc anys de treball i una inversió d’uns 35.000 euros anuals destinats a investigació, conservació i museïtzació del jaciment. Este document establix el marc necessari per a garantir una gestió rigorosa i sostenible, amb l’objectiu que La Salema arribe a convertir-se “en un referent provincial i autonòmic”. Finalment, l’Ajuntament de Fageca manifesta la seua voluntat de treballar conjuntament amb les institucions i fa una crida a sumar esforços per tal de transformar La Salema en un espai de coneixement, recerca i projecció territorial.

‘Mediodía Cope’ Alcoy viernes 21 de noviembre 2025 (14:20h)

Hui divendres hem destacat que les reformes es disparen a Alcoi durant els primers sis mesos de l’any 2025. També hem comentat que ací a la nostra ciutat han finalitzat ja les obres de millora de la carretera de Gormaget.

L’Ajuntament d’Alcoi ha conclòs les obres de millora de la seguretat viària en la carretera d’accés a Gormaget, una via fonamental que dóna servei al Centre OcupacionalCentre de Dia i Residència que l’Associació Aspromín gestiona en aquesta zona rural de la ciutat. La intervenció, impulsada per la Regidoria d’Obres, ha comptat amb una inversió de 35.000 euros procedents de fons municipals.

L’actuació ha abastat tres línies principals de treball: el reasfaltatge d’un tram de calçada que presentava un notable deteriorament, la reparació de l’andana per millorar-ne l’estabilitat i el drenatge, i la instal·lació de noves biondes de seguretat en els punts més sensibles del vial. Amb aquestes millores, l’Ajuntament busca reforçar la protecció dels vehicles que circulen diàriament cap al centre, entre ells transports especials que traslladen les persones amb discapacitat intel·lectual usuàries d’Aspromín.

«En el nostre govern, el manteniment de les infraestructures és fonamental, especialment en els accessos a centres socials tan vitals com Gormaget. Els 35.000 euros invertits no sols milloren la qualitat de l’asfalt, sinó que garantixen una major seguretat amb la instal·lació de biondes. Treballem perquè totes les zones d’Alcoi, des del centre fins a les partidaes, tinguen la millor seguretat viària possible, i l’accés a Aspromín, on s’atén col·lectius vulnerables, és una prioritat irrenunciable», assenyala el regidor d’Obres i Serveis, Jordi Martínez.

Des del Consistori es destaca que aquesta intervenció era considerada prioritària i fins i tot urgent. Tot a causa del elevat trànsit de vehicles que registra la zona.

‘Herrera y Mediodía Cope’ Alcoi divendres 21 de novembre 2025

Hem arribat al divendres i hui hem parlat de les II Jornades Europees de Patrimoni que se celebren a partir de hui a Muro. També hem tingut #DeportesCopeAlcoy, juntament amb Unión Alcoyana Seguros, i ens hem centrat en l’actualitat de l’AITEX PAS Alcoi, tot això en una entrevista que hem mantingut amb la vicepresidenta del club, Elena Amorrortu.

Informatiu matinal divendres 21 de novembre 2025 (07:50h)

Hui divendres hem destacat que les primeres peces del Monument a Sant Jordi, ja restaurat, han arribat a la Rosaleda. També hem comentat que Cocentaina estrena unes interessants jornades dedicades a l’almirall Roger de Llúria, primer senyor feudal del municipi.

Cocentaina es prepara per a posar en marxa unes jornades dedicades a difondre la figura de Roger de Llúria, primer senyor feudal de la Vila Comtal, coincidint amb el 720 aniversari de la seua mort. La iniciativa també ret homenatge a Na Saurina d’Entença, amb l’objectiu de rescatar la rellevància històrica i el llegat que tots dos deixaren al municipi i en el conjunt de la Corona d’Aragó.

Les sessions, obertes al públic i de caràcter gratuït, se celebraran aquest divendres i demà dissabte al Centre Social Real Blanc. El regidor de Patrimoni, Paco Payà, va explicar durant la presentació que és la primera vegada que Cocentaina acull una trobada acadèmica centrada exclusivament en la família Llúria: “Volem recordar el seu protagonisme al segle XIV i el paper decisiu que tingueren en la configuració del poble que coneixem hui”, va dir. El programa arrancarà  a les 19:00 hores amb l’acte inaugural, seguit de la conferència de Rossanna Lamboglia, investigadora de la Università della Basilicata, centrada en la formació i els primers anys de Roger de Llúria.

L’activitat continuarà el dissabte amb una jornada completa, de 09:00 a 19:30 hores, en la qual participaran historiadors i especialistes com Marina Miguel VivesCarmen SubiranasEnric GuinotJosé Cabezuelo o José Tébar, a més de tècnics municipals i del MARQ. Segons va detallar la tècnica de Patrimoni, Elisa Doménech, les ponències tractaran temes com el sepulcre de Llúria al Panteó Reial de Santes Creus, la situació del Regne de València durant la seua època, els conflictes del llinatge o la petjada de la família a Cocentaina. “Tots ells aportaran claus per a entendre la presència dels Llúria en la població i la seua influència en el nostre passat”, comenta Doménech. Per últim, l’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz, va animar la ciutadania a participar en les jornades: “Part del que som com a contestans li ho devem a Roger de Llúria. És una figura poc coneguda i volem posar en valor la seua història i el seu llegat familiar”.

De manera paral·lela, el Palau Comtal manté oberta al públic l’exposició “Llúria, Senyors i Senyores de la Terra”, impulsada pel MARQ. Esta mostra, que va obrir amb motiu de la Fira de Tots Sants, es podrà visitar fins a la tardor del pròxim any.

50 anys de la mort de Franco i de l’inici de la transició a la Democràcia. Així es va viure a Alcoi

Aquest dijous 20 de novembre s’han complit 50 anys del 20 de novembre de 1975, data que va marcar un abans i un després a Espanya a causa de la mort del dictador Franco. Amb la seua mort finalitzaven quasi quatre dècades de règim dictatorial al nostre país després de la Guerra Civil, i amb la proclamació del Rei Joan Carles I com a Cap de l’Estat el dia 22 del mateix mes s’iniciava un temps nou que culminaria el 6 de desembre de 1978. Aquell dia era aprovada en referèndum l’actual Constitució Espanyola i Espanya començava ja a caminar en democràcia.

La notícia del falleixement del Caudillo es va conéixer a Alcoi passades les cinc del matí, a través de les ones de Ràdio Nacional, i dos dies després el Periòdic Ciudad se’n feia ressò recordant que des de la capital de l’Alcoià s’havien enviat diferents telegrames de condol a la Presidència del Govern, al Consell del Regne i a la Casa Civil del Príncep d’Espanya. A la Casa d’Andalusia, segons el mateix diari, s’instal·là un full de signatures i es van suspendre les diverses activitats esportives o culturals previstes a causa de la declaració de dol nacional. El dissabte 22, mentre a Madrid se celebrava la proclamació del Rei Joan Carles I, s’oficiava un funeral en memòria de Franco: “hi havia molta incertesa perquè ningú s’atrevia a aventurar què podia vindre a partir d’eixe moment”, recordava hui a COPE ALCOI l’historiador Pedro Juan Parra.

En els primers anys de la transició, i mentre Espanya avançava cap a una reforma política en què havien de primar el consens i la reconciliació, també es feien passos a Alcoi que permeteren l’acostament entre les diferents sensibilitats polítiques. Tot això en un escenari que no va deixar d’estar exempt d’episodis significatius i fins i tot complicats: “destaca, per exemple, la vaga del tèxtil del 76, en la qual hi hagué càrregues a la Plaça d’Espanya, o la mobilització creixent del moviment veïnal”, recorda Parra.

El que va vindre després forma ja part de la història de la ciutat. Les primeres Eleccions Municipals de la Democràcia, en 1979, es van saldar amb un triomf ajustat del Partit Socialista, amb 11 regidors davant els 10 que va obtindre la UCD. El fet que el Partit Comunista n’obtinguera 4 va propiciar un govern d’esquerres, encara que José Sanus, investit alcalde el 19 d’abril, va donar delegacions a tots els regidors, donant així llum verda al primer govern local de concentració de la nova etapa democràtica. Cinquanta anys d’evolució i canvis polítics, però també de fets significatius en un dels períodes històrics de més estabilitat a Espanya. I quasi mig segle després, el 14 d’abril de 2023, el Ple de l’Ajuntament feia un pas avant clau: recolzar la retirada de tots els honors que Alcoi havia concedit a Franco durant els anys de la dictadura.

Ací pots escoltar l’entrevista amb Pedro Juan Parra:

Tot preparat per al retorn de Sant Jordi a La Rosaleda

Les obres per adaptar La Rosaleda a la legalitat estan pràcticament finalitzades en la part superior, ja que s’ha plantat tota la vegetació i s’han instal·lat tant els punts d’il·luminació que il·luminaran la zona com els diferents elements de mobiliari urbà que tindrà aquest renovat enclavament. A més, s’han retirat algunes de les valles que cobriren l’entorn de l’obra i ja s’ha obert al trànsit la Carrer Poeta Joan Valls.

D’altra banda, aquesta setmana s’ha realitzat la cimentació de les peanyes sobre les quals s’assentarà el Monument de Sant Jordi, quan torne al lloc en què va estar erigit des de la seua inauguració oficial. Avui ja s’han pogut veure col·locades les figures del moro i del cristià que formen part d’aquest conjunt i que es situen als peus del patró. Així, el procés de restauració d’aquest emblema, que va començar a principis de 2024 amb la retirada del Monument de La Rosaleda abans d’iniciar les obres, entra en la seva recta final. La intervenció es va intensificar a partir de la tardor del passat any després d’adjudicar-se amb un pressupost de 42.350 euros (IVA inclòs).

Segons va informar l’Ajuntament d’Alcoi, els treballs s’han centrat a reparar els danys patits pel conjunt monumental ideat per l’artista José Gonzalvo, especialment en la base de les escultures, que van patir un notable deteriorament per l’exposició a l’aigua quan presidien el surtidor de l’anterior Rosaleda, sorgida després de la construcció de l’actual aparcament a principis de la dècada dels dos mil. A més, s’han eliminat capes de pintura per retornar a l’obra el seu estat original, tal com va ser inaugurada el 21 d’abril de 1983.

Concentració de veïns a L’Alqueria d’Asnar per a exigir la dimissió de l’alcalde

L’Alqueria d’Asnar continua travessant un context polític complicat després dels últims esdeveniments que s’han donat al municipi. Ahir a la vesprada, diversos veïns es van concentrar a la plaça principal de la localitat per reclamar la dimissió de l’alcalde César Palmer, una protesta que sorgeix a conseqüència de la desaparició de 6.300 euros de la recaudació de la piscina municipal, denunciada pel PSPV aquesta mateixa setmana.

Els fets, que van transcendir fa uns dies, van provocar que la passada setmana els concejals del PP renunciaren a totes les responsabilitats que ostentaven a l’Ajuntament, acompanyats un dia més tard per l’edil No Adscrita que fins fa poc compartia files amb l’alcalde, inicialment a Compromís, i després com a independents després d’abandonar l’any passat aquest últim partit.

Des del PP, en declaracions a Ràdio Élite de Muro, han explicat que van proposar un acord d’alternança a l’alcaldia després de conèixer la desaparició del diners i després que la quantia econòmica no estiguera reflectida a la contabilitat municipal. El portaveu, Juan Vicente Cortés, ha aclarit que va tenir constància de la desaparició dels 6.300 euros el passat 30 d’octubre, quan l’alcalde ho va informar als grups polítics de l’Ajuntament, i assenyala que tant ell com l’interventor municipal no tenien constància d’aquesta recaudació, ja que estava registrada a la contabilitat oficial:

“Creiem que és un fet molt greu i per això vam proposar que hi haguera un releu a l’alcaldia i fins i tot un canvi en el procediment per poder tindre controlada aquesta recaptació amb tot detall. César Palmer es va negar i ens vam veure abocats a deixar l’executiu. El poble necessita estabilitat i la solució és buscar un candidat de consens, amb un govern de concentració, per afrontar el que resta de legislatura”, indica Cortés.

En aquest escenari, continua sobrevolant la possibilitat d’una moció de censura. Tant el PP com el PSOE reconeixen les dificultats d’assolir un acord per qüestions ideològiques, deixant en mans de l’edil No Adscrita un paper clau. El seu vot podria permetre que el PSOE, la llista més votada en 2023 amb tres concejals, lidere un canvi de rumb al poble que gran part del veïnat considera urgent per a aquesta població del Comtat.

‘Mediodía Cope’ Alcoy jueves 20 de noviembre 2025 (14:20h)

Hoy jueves hemos destacado que se cumplen cincuenta años del fallecimiento de Franco y del inicio de la transición hacia la Democracia. También hemos comentado que Cocentaina pone en marcha unas interesantes jornadas para poner en valor la figura del almirante Roger de Llúria.

Cocentaina es prepara per a posar en marxa unes jornades dedicades a difondre la figura de Roger de Llúria, primer senyor feudal de la Vila Comtal, coincidint amb el 720 aniversari de la seua mort. La iniciativa també ret homenatge a Na Saurina d’Entença, amb l’objectiu de rescatar la rellevància històrica i el llegat que tots dos deixaren al municipi i en el conjunt de la Corona d’Aragó.

Les sessions, obertes al públic i de caràcter gratuït, se celebraran aquest divendres i el dissabte al Centre Social Real Blanc. El regidor de Patrimoni, Paco Payà, va explicar durant la presentació que és la primera vegada que Cocentaina acull una trobada acadèmica centrada exclusivament en la família Llúria: “Volem recordar el seu protagonisme al segle XIV i el paper decisiu que tingueren en la configuració del poble que coneixem hui”, va dir. El programa arrancarà  a les 19:00 hores de demà amb l’acte inaugural, seguit de la conferència de Rossanna Lamboglia, investigadora de la Università della Basilicata, centrada en la formació i els primers anys de Roger de Llúria.

L’activitat continuarà el dissabte amb una jornada completa, de 09:00 a 19:30 hores, en la qual participaran historiadors i especialistes com Marina Miguel Vives, Carmen Subiranas, Enric Guinot, José Cabezuelo o José Tébar, a més de tècnics municipals i del MARQ. Segons va detallar la tècnica de Patrimoni, Elisa Doménech, les ponències tractaran temes com el sepulcre de Llúria al Panteó Reial de Santes Creus, la situació del Regne de València durant la seua època, els conflictes del llinatge o la petjada de la família a Cocentaina. “Tots ells aportaran claus per a entendre la presència dels Llúria en la població i la seua influència en el nostre passat”, comenta Doménech. Per últim, l’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz, va animar la ciutadania a participar en les jornades: “Part del que som com a contestans li ho devem a Roger de Llúria. És una figura poc coneguda i volem posar en valor la seua història i el seu llegat familiar”.

De manera paral·lela, el Palau Comtal manté oberta al públic l’exposició “Llúria, Senyors i Senyores de la Terra”, impulsada pel MARQ. Esta mostra, que va obrir amb motiu de la Fira de Tots Sants, es podrà visitar fins a la tardor del pròxim any.

‘Herrera y Mediodía Cope’ Alcoi dijous 20 de novembre 2025

Hui dijous hem parlat de les activitats preparatòries del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi i ens ha acompanyat Don Camilo Bardisa, vicari episcopal en la Vicaria de la Diòcesi de València a la qual pertany Alcoi. També hem tingut amb nosaltres Pedro Juan Parra per parlar del 50 aniversari del falleixement de Franco i de l’inici de la transició.