Informatiu matinal dimarts 22 d’abril 2025 (07:50h)

La notícia de la defunció del Papa Francesc continua centrant l’actualitat. Hui hem destacat les reaccions que s’estan produint des de les nostres comarques.

La mort del Papa Francesc continua centrant l’actualitat internacional i el món mira a Roma on aquest dimecres, a les nou del matí, serà traslladat el cos sense vida del Sant Pare a la Basílica de Sant Pere. Allí serà exposat per a la veneració de fidels i pelegrins durant tres dies fins al Funeral d’Estat anunciat per al dissabte a les 10 del matí en la Plaça de Sant Pere del Vaticà.

Res més conéixer-se la notícia de la seua defunció, van començar a succeir-se les mostres de condolença des dels municipis de les nostres comarques. A Alcoi, en l’àmbit institucional, l’Ajuntament s’ha unit als tres dies de dol oficial decretats pel Govern Central onejant ja des d’ahir les banderes a mitja asta en senyal de dol tant en el consistori com en els edificis municipals. A nivell religiós s’ha previst una cerimònia en memòria del Papa Francesc per al dijous 24 d’abril “resarem el rosari a les sis de la vesprada i, una hora després, s’oficiarà la solemne missa en la seua memòria. Ens unim al dolor per la seua pèrdua, des de la comunitat cristiana alcoiana, i confiem que l’Esperit Sant guie pel millor camí als qui has de triar al nou líder de l’església catòlica“, explicava en COPE ALCOI en aquest dimarts Don Jesús Fuentes; titular de les parròquies del Centre.

Toc de campanes i dol oficial també a la comarca

A les nostres comarques també onegen a mitja asta les banderes en Ajuntaments com els de Beniarrés. Per part seua, a Cocentaina, on estan immersos en les festes patronals de la Mare de Déu del Miracle, van sonar ahir les campanes amb toc de difunts en la recta final de la Missa Major de la patrona. També es va resar un respons en memòria del Sant Pare “ens ha pillat per sorpresa quan la Mare de Déu eixia de la seua església i ens hem quedat sense paraules perquè ahir, Diumenge de Pasqua, vam veure pels mitjans de comunicació que havia impartit la benedicció Urbi et orbi. Encomanem la seua ànima a la Mare de Déu, resem per ell i pel futur Papa que vaja a regir l’església“, comentava en COPE ALCOI Don Juan Antonio Reig Pla; Bisbe Emèrit d’Alcalá de Henares i natural de la capital del Comtat.

En cope.es, i a través de la ràdio, pots seguir tota la informació i l’última hora sobre la defunció del Papa Francesc. La programació especial també la pots escoltar en copealcoy.es.

La mort del Papa Francesc sorprén l’eixida de la Mare de Déu del Miracle a Cocentaina

La notícia de la defunció del Papa Francesc ha marcat l’actualitat d’aquest Dilluns de Pasqua a tot el món i ha causat una certa sorpresa. I és que el Pontífex, malgrat portar setmanes amb problemes de salut, havia aparegut públicament en els últims dies després de la seua eixida de l’hospital després de més de 30 dies ingressats. L’última va ser ahir, Diumenge de Pasqua, quan el Sant Pare va recórrer en papamóvil la plaça de Sant Pere del Vaticà i fins i tot va impartir la benedicció Urbi et Orbi amb motiu de la Resurrecció de Jesús.

A les 10:00h del matí avançava COPE l’última hora de la mort de Jorge Mario Bergoglio i just a eixa hora Cocentaina vivia un dels moments més esperats dins de les festes de la Mare de Déu del Miracle, l’eixida de la patrona del Monestir de les Clarisses per al seu trasllat a la parròquia de Santa María. En eixe instant sonaven les campanes en senyal d’alegria, es llançaven al vol centenars de coloms i transcendia al món des de Roma que ens havia deixat el Sant Pareens hem quedat sorpresos i des d’ací ens unim al dolor de tota l’església universal per la seua pèrdua. Encomanem la seua ànima a la Mare de Déu del Miracle“, assenyalava als micròfons de COPE ALCOI el Bisbe Emèrit d’Alcalá de Henares; el contestà Don Juan Antonio Reig Pla. També Don Ernesto Brotóns, Bisbe de Plasència i amb arrels en la capital del Comtat, manifestava la seua tristesa per la defunció de Francisco “ha sigut un gran Papa que ens ha deixat un important llegat en els seus 12 anys de pontificat. Resem per ell en aquests moments, pel seu etern descans i lamentem profundament la seua pèrdua“, indicava també a aquesta emissora.

Durant el matí van tindre també lloc diversos moments d’homenatge al Papa. Quan la Mare de Déu del Miracle va girar a la capella de sant Antoni Abat del Palau Comtal, en la qual es va produir el prodigi de les 27 llàgrimes de sang el 19 d’abril de 1520, es va pronunciar una oració en la seua memòria i en la recta final de la Missa Major es va resar un respons pel descans etern de Francisco. En eixe moment també van sonar en senyal de dol les campanes de la parròquia de Santa María mentre dins de l’església tots estaven drets, i en silenci, recordant al Papa davant la Mare de Déu del Miracle.

Cocentaina rep amb gran fervor a la seu Mareta

Cocentaina viu en aquest Dilluns de Pasqua, 21 d’abril, el dia gran de les festes patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle. Les celebracions, pel fet que la Setmana Santa ha caigut tardana en el calendari, s’han retardat uns dies i van arrancar ahir estant previst que finalitzen dimecres que ve.

La jornada ha començat en despuntar el dia amb el tret de les 27 salves en record del miracle de les llàgrimes de sang de la Verge, esdevingut el 19 d’abril de 1520, i mentre sonaven les campanes en tots els temples de la capital del Comtat.  Un dels instants més destacats ha sigut l’eixida de la icona de la patrona al Pla, des del Monestir de les Clarisses on se li venera durant tot l’any, i allí en la plaça ha sigut rebuda per centenars de persones entregades amb gran fervor cap a la que és patrona de la Vila Comtal des de fa cinc segles. I eixe instant d’alegria, entre el voltig de les campanes de l’església de la Verge i el llançament de coloms al vol per a rebre a la Mareta, transcendia al món des de Roma la notícia de la defunció del Papa Francescens hem quedat sorpresos i des d’ací ens unim al dolor de tota l’església universal per la seua pèrdua. Encomanem la seua ànima a la Mare de Déu del Miracle“, assenyalava als micròfons de COPE ALCOI el Bisbe Emèrit d’Alcalá d’Henares; el contestà Don Juan Antonio Reig Pla.

Molt participatiu ha sigut el trasllat matinal fins a l’església de Santa María i allí, a les portes del temple, s’ha viscut un altre dels instants més destacats d’una jornada com la de hui. Dámaris Pardo ha declamat davant la Mare de Déu del Miracle La Súplica emocionant a tots els que abarrotaven en eixe instant la plaça de l’església “ja la vaig dir a València fa unes setmanes, en la festa que li fan a la Verge en el barri de Benimaclet, però ací ha sigut molt diferent. He tingut al meu costat a la meua família i l’he tinguda davant a ella. Ha sigut molt especial“, va assenyalar.

 

L’ofrena floral ha donat pas a la Missa Major, concelebrada per la Germanor Sacerdotal de Cocentaina, i oficiada enguany pel Bisbe de Plasència Don Ernesto Brotóns; el qual té fortes arrels amb el municipi. En la recta final de l’eucaristia s’ha resat un respons en memòria del Papa Francesc, mentre tocaven a difunt les campanes de Santa María, i a continuació José Antonio Agulló i María Silveria Tomás han rebut l’Homenatge als Majors. Els actes matutins han finalitzat en El Pla amb la disparada d’una Mascletà.

Escolta als protagonistes de la jornada

 

 

 

 

 

 

 

Mor el Papa Francesc

El Papa Francesc ha mort a les 7.35 hores d’aquest Dilluns de Pasqua als 88 anys d’edat. Així ho ha contat des de Roma, la corresponsal de COPE, Eva Fernández. La defunció  s’ha produït hores després de veure-lo per última vegada en la Plaça de Sant Pere saludant des del papamóvil als 50.000 fidels que s’havien concentrat aquest Diumenge de Resurrecció.

Una vida dedicada al servei del Senyor i de la seua Església. Ens va ensenyar a viure els valors de l’Evangeli amb fidelitat, valentia i amor universal, especialment en favor dels més pobres i marginats“, segons resa el comunicat de la Santa Seu en la qual es comunica la seua mort.

Jorge Mario Bergoglio, el Papa de la fi del món

Van anar a buscar-lo quasi a l’altra part del món”: amb aquesta recurrent frase Jorge Mario Bergoglio donava inici al seu Pontificat després de ser elegit en cinquena votació durant el segon dia de conclave.

Era el 13 de març de 2013, dia en què l’Església va abraçar al seu 266é Pontífex, el primer Successor de Pedro sud-americà i jesuïta de la història. Ni el propi cardenal Bergoglio imaginava en eixe moment un viatge a Roma sense bitllet de tornada a Buenos Aires, de la qual era el seu arquebisbe.

Els moments més destacats del seu pontificat

Dotze anys ocupant la Càtedra de Pere han donat per a molt, amb imatges que han quedat per a la història de l’Església, com la benedicció Urbi et Orbi que va impartir al març de 2020 davant una Plaça de Sant Pere buida en plena pandèmia del coronavirus o l’últim comiat del seu antecessor, Benet XVI, i una efemèride molt especial per a aquesta casa, la de l’1 de setembre de 2021, quan per primera vegada en la història COPE va entrevistar un papa.

Francesc ha deixat al llarg del seu Pontificat tres encícliques: la primera, ‘Lumen Fidei’ completava la iniciada per Joseph Ratzinger) on l’argentí posava en el centre de la seua preocupació dues dels problemes apressants que assolen al món de hui, com són la cura del medi ambient davant l’emergència climàtica (‘Laudato SI’) i l’anomenada a la fraternitat per a humanitzar un sistema que afavoreix les desigualtats (‘Fratelli tutti’).

En els seus discursos i homilies han sigut recurrent les seues proclames en favor de l’acolliment de les persones migrants; la denúncia de la cultura del descarte als més vulnerables com a ancians o malalts; les proclames de la pau enfront de les armes; l’anomenada als joves a no resignar-se a les injustícies i “fer embolic” o fer un ús ètic de les noves tecnologies.

La Cremà de les Fogueres’ introdueix a Cocentaina en el Dia de la Mare de Déu

Anit, Cocentaina va donar inici a les seues tradicionals Festes Patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle, unes celebracions que enguany es retarden uns dies a causa de les seues jornades habituals a causa que la Setmana Santa ha caigut tardana en el calendari. La Vila Comtal torna a retre homenatge a la seua patrona, la festivitat de la qual es remunta al 19 d’abril de 1520, quan la icona de la Verge va vessar 27 llàgrimes de sang en la Capella de Sant Antoni Abat del Palau Comtal mentre el sacerdot Mossén Onofre Satorre oficiava l’eucaristia. Aquells fets, arreplegats en acta notarial, van marcar l’origen de la profunda devoció que la capital del Comtat li professa a la que és la seua patrona.

Aquest prodigi miraculós va ser recordat anit amb l’encesa de les 27 fogueres en El Pla. Enfront del Palau Comtal, una veu en off va relatar l’ocorregut fa més de cinc segles, mentre que la pirotècnia va contribuir a crear una atmosfera especial per a aquest acte tradicional que sempre té lloc en la vespra del dia central de les festivitats. Finalment, van quedar enceses les esmentades 27 fogueres en referència a les llàgrimes, davant l’aplaudiment del nombrós públic present. La celebració va continuar amb la Serenata a la Mare de Déu, un acte en el qual van participar una Cambrera i un Majoral triats per sorteig, així com les persones que rebran enguany l’Homenatge als Majors.

El dia gran de les festes comença hui a les 07.30 hores amb el volteig general de campanes i el tret de 27 salves en record del miracle, seguit per la Santa Missa matinal en el Monestir de les Clarisses. Després de la cercavila matutina, la icona de la Mare de Déu del Miracle eixirà al Pla per a ser traslladat posteriorment a Santa María. Allí, Dámaris Pardo recitarà La Súplica i es dugueren a terme l’ofrena floral, la Missa Major i l’Homenatge als Majors, que enguany recau en José Antonio Agulló i María Silveria Tomás. Al migdia es dispararà una Mascletà en El Pla i a la vesprada,a 19:00h, serà la processó general. La jornada acabarà a les 23:00h amb la Missa de la Joventut donant pas a l’exposició del Santíssim Sagrament amb torns de ciri durant tota la nit a l’església de Santa María per a acompanyar a la Mareta.

La Glòria anuncia la Festa d’Alcoi 2025 en un fred matí de Pasqua

Alcoi va en camí de les seues pròximes Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi després que en el matí del Diumenge de Pasqua haja tingut lloc l’acte de La Glòria. La desfilada, que pregona anualment els festejos després de la matinal processó de ‘Els Xiulitets’, ha transcorregut amb total normalitat sent el comentari generalitzat les baixes temperatures que hi havia a la ciutat en el moment de la arrancà ja que a eixa hora el termòmetre estava entorn dels deu graus.

Quan el rellotge del campanar de l’església de Santa María va marcar les deu en punt, va arrancar l’acte sense demores amb la interpretació de l’Himne de Festes a càrrec de la Unió Musical d’Alcoi. A mesura que avançaven els compassos de la peça van començar a sonar amb força les campanes de l’esmentada parròquia de Santa María, voltejades manualment per la Colla de Campaners d’Alcoi, unint-se així l’inici de la Festa amb alegria per la Resurrecció una vegada finalitzada la Setmana Santa. A continuació, els heralds de la ciutat i els trompeters van iniciar la marxa donant pas de nou a la Unió Musical d’Alcoi que, per a obrir la desfilada, va interpretar el pasdoble Krouger  de Camilo Pérez Laporta, en el seu 125 aniversari.

 

I després d’això totes les mirades les va acaparar Mauro Cámañez Català. S’estrenava en aquest 2025 com a Sergent Major Moro i va entusiasmar al públic en eixe màgic instant de l’arrancà mentre no deixaven d’escoltar-se els aplaudiments. Amb gran emoció, Mauro va guiar als Glorieros i les Glorieres de les forces mahometanes al ritme de la composició A la guerra, de Camilo Pérez Laporta, interpretada per la Societat Musical Nova d’Alcoi.

 

Després van arribar els cristians, amb Jordi Seguí vivint la seua tercera Gloria com a Sergent Major, i també sent objecte de nombroses ovacions quan va donar l’ordre perquè els Glorieros de les tropes de la creu iniciaren la desfilada. En eixe cas la Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi va acompanyar als protagonistes amb les notes de Musical Apol·lo, pasdoble d’Amando Blanquer Ponsoda.

La Glòria va seguir després fins al Casal de Sant Jordi on, sense temps per a descansar, es va reprendre l’acte cap a l’església de Sant Jordi. Allí les esquadres de tots dos bàndols van girar les esquadres al temple, en homenatge al patró, i es va emprendre el camí fins a la Avinguda del País Valencià. Vent, fred, núvols i algunes gotes van aparéixer durant aquests primers minuts de La Glòria i cap a migdia, amb ja el sol fora, el pregó fester va lluir amb tota la seua esplendor en la baixada per Sant Nicolau fins a La Bandeja.

La disparada d’una Mascletà, davant l’Ajuntament, va posar fi a aquest tret d’eixida cap a les nostres Festes. La jornada contínua amb gran ambient festiu en les seus de les Filaes i en caure la nit, com és tradició, es durà a terme la popular Entraeta del Berenar amb marcat protagonisme infanti.

Ací pots consultar el llistat de Glorieros i Glorieres 2025.

El so de ‘Els Xiulitets’ acompanya la Trobada Gloriosa i anuncia la Festa d’Alcoi

Alcoi ha tancat en aquest Diumenge de Pasqua, 20 d’abril, la seua Setmana Santa amb el tradicional acte de la Trobada entre la Mare de Déu i Crist Ressuscitat en la matinal processó de ‘Els Xiulitets’. La jornada ha començat a les 08:00h hores, quan totes dues imatges van eixir des del temple de Sant Maure i Sant Francesc sota un fred matí que va obligar a molts a portar roba d’abric malgrat estar ja avançada la primavera.

Crist Ressuscitat, portat en andes, va recórrer un tram de la Plaça de Ramón y Cajal fins a situar-se a escassos metres de les portes de La Glorieta. Allí, amb les primeres llums del dia i acompanyats per l’eixordador so de milers de xicotets botijonets de fang, va tindre lloc l’esperada Trobada Gloriosa. La Mare de Déu va pujar en veloç carrera pel carrer de Sant Nicolau per a trobar-se amb el seu fill ressuscitat en un moment carregat d’emoció. Aplaudiments i la disparada d’una traca van acompanyar aquest instant tan significatiu, que va continuar amb les reverències entre totes dues imatges.

L’acte va comptar també amb la presència del titular de les parròquies del Centre, Don Jesús Fuentes, qui des d’un balcó va dirigir una oració felicitant a tots els alcoians per l’arribada de la Pasqua. A més va animar a gaudir de les pròximes Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi llançant el primer Visca Sant Jordi previ a la trilogia festera.

Després de la Trobada, tant El Salvador com la Mare de Déu van recórrer diversos carrers del Centre fins a arribar a l’església de Sant Maure, acompanyats musicalment per la peça ‘Els Xiulitets, desperta´t Alcoi’, interpretada per la Unió Musical. Amb aquest acte emotiu es va posar fi a la Setmana Santa d’enguany a Alcoi, tardana en el calendari, donant pas ràpidament a les celebracions festives amb l’acte de La Glòria, que prendrà els carrers de la ciutat a partir de les deu del matí.

La Glòria anuncia hui l’arribada de les Festes d’Alcoi 2025

Alcoi viu en aquest Diumenge de Pasqua de Resurrecció, 20 d’abril, una de les jornades més esperades de l’any: la celebració de La Glòria Major. L’acte, que arranca a les deu del matí i recorre els principals carrers del Centre de la ciutat, anunciarà les imminents Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi,

En aquesta ocasió, dues persones acapararan totes les mirades: Mauro Camáñez Catalá, qui s’estrena com a Sergent Moro després de guanyar el concurs convocat per l’Associació de Sant Jordi l’any passat, i que lluirà un nou disseny creat per Jorge i Nicolás Pérez Doménech, de Borleta Dissenys “no estic gens nerviós ara, però quan arribe el moment i veja tota la plaça plena de gent davant meu segur que canvia la cosa“, comentava dimecres passat en l’espai #LaNostraFesta de COPE ALCOI. Per altre costat, en les tropes de la creu Jordi Seguí tornarà a encapçalar als festers i a les festeres en la seua tercera Gloria com a Sergent Cristiàsempre és un dia molt especial i espere gaudir-lo molt perquè la il·lusió és màxima“, destacava també en l’espai #LaNostraFesta del dimecres al costat del nostre company Carlos Taléns.

El recorregut començarà a les 10 hores des de Plaça d’Espanya i seguirà per diversos carrers emblemàtics del Centre com Pintor Casanova, Sant Miquel, Verge Maria o Sant Jordi. La Glòria discorrerà també per País Valencià o Sant Francesc i iniciarà el seu tram final sobre les 12:00h en El Partidor i així enfilar Sant Nicolau finalitzant al voltant de les 14:00h en La Bandeja amb la disparada d’una Mascletà. En caure la nit, com és tradició, eixirà al carrer la clàssica Entraeta del Berenar.

Ací pots escoltar el programa #LaNostraFesta del dimecres 16 d’abril:

Una processó de Divendres Sant plena de singularitats a Cocentaina

Cocentaina va viure ahir un dels dies més destacats dins de la seua Setmana Santa, la Processó del Sant Enterrament. L’acte va culminar un intens Divendres Sant que va arrancar a les huit del matí, amb el Viacrucis interparroquial partint des de la parròquia del Salvador, i que va seguir entre migdia i la vesprada amb els oficis de La Passió i Mort de Jesús en les diferents esglésies.

A les huit i mitja de la vesprada, i des de la parròquia de Santa María, va partir la solemne processó encapçalada, com és tradicional en la capital del Comtat, per la Creu de Sant Cristòfor. A ella li va seguir la imatge del patró dels conductors, un costum únic que és protagonista cada Divendres Sant, i que duen a terme des de la confraria que agrupa als qui es dediquen al transport en el municipi. A continuació va arribar Jesús de l’Hort, que es venera en el Convent dels Franciscans i que antany aglutinava al gremi dels constructors, i després va destacar el Crist de La Columna representant als treballadors de l’antiga industria del paper. Posteriorment va processionar l’Ecce Homo, a qui pertanyia el sector del tèxtil temps arrere, i després va vindre El Nazareno la talla desperta enorme del qual devoció en la capital del Comtat podent-se contemplar la mateixa durant tot l’any en el Monestir de la Mare de Déu del Miracle. D’aquesta confraria, seguint l’ordre gremial de dècades passades, formava part el gremi del comerç contestà. La Processó del Sant Enterrament va entrar en la seua recta final amb el pas de La Dolorosa, amb seu en la parròquia del Salvador i vinculada a l’extinta indústria del calçat, i després va recórrer el barri antic de la Vila Comtal el Crist dels Llauradors que com el seu propi nom indica representava al sector agrícola tan arrelat a la Cocentaina del passat. Aquesta talla, del segle XVI i també molt venerada en la localitat, és la més antiga de la Setmana Santa Contestana.

La comitiva processional la va tancar l’Arxiconfraria del Santíssim Sagrament, de la parròquia de Santa María, i que trau al carrer en Divendres Sant a Crist Jacent. Al costat d’ell, com és tradició, un grup de xiquetes vestides de blanc que porten els atributs de La Passió i que reben el nom de ‘Les Llagrimetes’. També van destacar un any més ‘Les Capelletes’, corals de xicotets i adults que canten els clàssics ‘Motets’, davant els passos de Jesús de l’Hort, El Nazareno i La Dolorosa. Cal destacar que aquests dos últims van protagonitzar abans de la processó la Trobada de Comiat al carrer Bisbe Estaña, que condueix fins al Pla, en un emotiu instant marcat per l’acompanyament musical davant els dos passos.

Sobre les deu de la nit va finalitzar la Processó del Sant Enterrament enfront del temple de Santa María. Allí, davant totes les imatges participants, es va pronunciar una oració final per part de Don Eduardo Rengel (titular de Santa María) al costat del rector del Salvador (Don Diego Pascual) i el Guardià dels Franciscans (Fra Fernando Fuertes). Finalment, els diferents passos van emprendre el camí de retorn als seus respectius temples.