Els Cristians guanyen la batalla i recuperen la Vila Comtal

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina esgoten ja les seues últimes hores després d’una frenètica vesprada del Dia del Alardo. Es posa així fi a uns festejos que han transcorregut amb total normalitat i que han destacat per una gran participació en tots els actes que s’han celebrat.

Passades les 18:00h, ha tingut lloc l’esperat moment de l’Estafeta, en la qual els cristians han demanat a les tropes de la mitja lluna poder recuperar el castell. Els moros no han acceptat tal petició i el genet de la creu, després de ser desestimada la seua oferta, ha emprés una veloç carrera en direcció al Passeig del Comtat. Des d’allí ha descendit la comitiva que acompanyava a l’Ambaixador Cristià, paper desentelat enguany per Aitor Pascual Bonet, arribant totes les Filaes cristianes fins als peus de l’històric Palau Comtal. Enfront del Castell ha començat l’Ambaixada i els hereus de Roger de Llúria han defensat amb força que aquestes terres del Comtat banyades per Riu Serpis tornen a les seues mans “xoqueu els armes contra la roca, alceu els banderes cristianes, salvem ja Cocentaina. Crideu a tot pulmó, Desperta Ferro, Desperta!”, va dir contundentment el mateix Ambaixador en finalitzar el seu parlament. Immediatament després, va començar una cruenta batalla d’arcabusseria que va finalitzar de nou en El Pla amb la lluita cos a cos entre els càrrecs festers d’aquest 2024. La història va acabar imposant-se i els cristians van guanyar finalment el combat hissant el seu emblema a la part alta de la fortalesa.

Sense temps a penes per al descans, l’activitat es va traslladar a l’interior del Monestir de les Clarisses per a efectuar l’acte d’Acció de Gràcies, tant a Sant Hipòlit Mártir com a la Mare de Déu del Miracle, per les festes que acaben. A més, es va produir el traspàs de càrrecs anunciant-se que en 2025 les Filaes Creuats i Manta Roja ostentaran la capitania en tots dos bàndols mentre que Contestans i Bereberes ‘Els Borts’ seran els abanderats. A més se’ls va entregar un pergamí a Luís Reche i Aitor Pascual, per la important labor realitzada durant la declamació de les Ambaixades, i a títol pòstum a Joan Aura que va ser Ambaixador de les hosts de la mitja lluna l’any passat i ens va deixar fa uns mesos. La jornada va avançar amb el retorn de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Mártir a la parròquia del Salvador sent rebuda allí pel volteig general de campanes i fins i tot nombrosos aplaudiments. Ja dins del temple el rector, Don Javier Sanchiz, va pronunciar una oració final en un moment també emotiu per a ell ja que són les seues últimes Festes a Cocentaina ja que al setembre deixarà de ser titular del temple. Un sopar de totes les Filaes en la Plaça del Mercat, amenitzada per una revetla, acomiada les Festes iniciant el camí cap a les pròximes, les quals coincidiran amb el 425 aniversari de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit Mártir com a patró de la Vila Comtal.

Benimassot, balcó de la Serrella i una bona opció per a descobrir a l’estiu

Benimassot, balcó de la Serrella, és una xicoteta població que pertany a la comarca del Comtat en el nord de la província d’Alacant, a una altitud de 950 metres sobre el nivell de la mar. La població, amb nombrosos atractius, està situada a la Vall de Seta i disposa a més d’una privilegiada situació paisatgística.

El seu nucli urbà, al qual s’accedeix a través d’un túnel, manté els típics carrers empinats amb els balcons plens de tests amb flors, i està  format per carrers blancs i estrets, i on es pot visitar l’església de la Puríssima Concepció del segle XIII, a qui dediquen les seues festes patronals que se celebren la segona quinzena d’agost en el seu honor.

Benimassot és una població d’origen musulmà. En el 1602 estava constituïda per 18 famílies de moriscos, i va patir contínues cessions de propietat pertanyent a l’almirall Roger de Lauria, i més tard al Comte de Terranova. Posteriorment va passar a la Corona d’Aragó, regida llavors per Pere IV El Cerimoniós, qui  la va donar al seu fill Martí I d’Aragó i, per herència va passar al seu net, Fadrique de Lluna. Posteriorment, va ser recuperada de nou per la Corona de mans d’Alfons el Magnànim i anys més tard també va pertànyer als Cardona o Marquesos de Guadalest, sent a més Senyoriu d’Ariza.

El terme municipal de Benimassot, unit a la falda meridional de la Serra d’Almudaina, ofereix interessants excursions que discorren per punts com el ‘Camí de la Font’, on hi ha una balconada tan llarga com el carrer i que es denomina el Balcó de Serrella amb vista exclusives. També destaca la  ‘Font de Baix’, la ‘Font de Perelló’, el ‘Corral de la Penya’, on s’inicia una senda morisca amb trams originaris; el ‘Corral del Terrer Roig’ (ruïnes) o el ‘Alt de la Lloma Plana’ són altres zones d’interés. A això se li uneixen el ‘Corral dels Estanquers’, la ‘Font de Frau’ amb la seua Àrea Recreativa o les formacions rocoses com el ‘Tossal Blanc’, el ‘Penyal de Cantacuc’, o l’art rupestre dels ‘Covetes Roges’ en el  vessant per damunt de la serra de ‘L’Esmoladora’.

Sense cap dubte, Benimassot és una localitat que conjuga història pels quatre costats amb les seues sendes antigues, tradició, festa al carrer a l’estiu o art rupestre en corrals i alquerias morisques. Elements que ens traslladen a altres èpoques i que formen part encara del dia a dia de la població.

Bequeteros i Cavallets renoven la tradició de ‘L’Ambaixada dels Tomaques’

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina compten amb actes únics que marquen la diferència amb la resta de poblacions de les nostres comarques que duen a terme aquests festejos. Un d’ells és la clàssica ‘Ambaixada de les Tomaques’, una cita que té lloc cada Dia del Alardo i que sempre és molt esperada tant pels contestans com pels visitants que s’acosten fins a la Vila Comdal per a descobrir aquesta singularitat.

El seu origen radica en el fet que anys arrere totes dues formacions eren considerades “Filaes de Cavalleria” i per tal condició eren les encarregades d’obrir la processó o tancar actes com la Diana o l’Entrada. A més, no podien disparar en la jornada del Alardo i davant aquesta situació van decidir crear la seua pròpia batalla tenint com a munició les tomaques de l’horta contestana que en aquesta època de l’any eren abundants. Així va nàixer una Ambaixada satírica que ha tingut lloc al migdia en una nova ubicació, el recinte Fira al costat del Centre Cultural El Teular, i que ha transcorregut sota un sol de justícia. Les altes temperatures no han minat l’ànim de les dues Filaes protagonistes de l’Ambaixada i ambdues han entrat en una dura batalla de tomaques res més finalitzar el parlament irònic que han pronunciat Paco Castillo, icònic ambaixador dels Cavallets, i David Javaloyes que s´ha estrenat de forma brillant en el càrrec. Un bon capbussó, per a llevar-se les llavors de damunt i la clàssica foto de família entre els valents guerrers que han protagonitzat el combat, van posar fi a aquesta cita tan idiosincràtica de la Festa contestana.

 

Després d’aquesta peculiar batalla, la capital del Comtat esgota ja les últimes hores de les Festes de Moros i Cristians del 2024. A les 18:00h serà l’Estafeta i la posterior Ambaixada Cristiana donant lloc a un nou tret d’arcabusseria que finalitzarà amb l’hissat de l’emblema de la creu a la part alta del castell. Després tindran lloc l’Acció de Gràcies en el Monestir de la Mare de Déu del Miracle i el posterior retorn de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Mártir a l’església del Salvador. La jornada acabarà amb un sopar de germanor de totes les Filaes en la Plaça del Mercat.

Cocentaina cau en mans de les tropes àrabs

Cocentaina avança en l’últim dia de les Festes d’enguany i la jornada de hui dilluns està marcada per l’escenificació de la batalla entre moros i cristians. En aquesta, segons va informar la Junta de Festes abans de la trilogia, es cremaran més de set-cents quilos de pólvora.

L’activitat festera ha arrancat amb les guerrilles als peus de la Serra de Mariola en despuntar l’alba anunciant-se així l’imminent combat entre les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna. Aquest s’ha materialitzat passades les onze del matí en El Pla, lloc en el qual ha tingut lloc l’Estafeta amb la petició perquè els cristians entregaren la Vila als moros. Els hereus de l’almirall Roger de Llúria han rebutjat la missiva i l’emissari ha iniciat una ràpida carrera amb el seu cavall per a donar compte als seus d’aquesta situació. El ritual ha seguit amb l’Ambaixada Mora davant el castell, declamada per Luís Reche, i un parlament que ha acabat sense cap acord entre totes dues parts «Alà ho vol, per tossud, infidel i insolent vaig fugir veurás cremar la Vila de Cocentaina. Soldats, per Mahoma, incendieu es castell”, resa en el text de les Ambaixades que hem pogut escoltar i que va escriure en 2006 Iván Carbonell Iglesias. D’aquesta manera s’ha simulat l’incendi del municipi per part de les tropes sarraïnes, un fet ocorregut l’any 1304 i pel qual els contestans són coneguts amb el sobrenom de “Socarrats”. Després d’aquest moment ha tingut lloc el dispar matinal donant pas després a la lluita amb les armes dels quatre càrrecs festers d’aquest 2024, una batalla que va finalitzar a dalt del castell hissant-se l’emblema de la mitja lluna com a senyal de victòria.

La capital del Comtat està ara mateix baix domini musulmà a l’espera que aquesta vesprada els cristians tornen amb força a reconquerir aquestes terres flanquejades per la Serra de Mariola. Abans d’això, entorn de les 14:00h, les Filaes Bequeteros i Cavalleria Ministerial protagonitzaran la clàssica ‘Ambaixada dels Tomaques’ en el solar situat al costat d’un dels accessos a la Ronda Sud i prop del Poliesportiu Municipal.

Cocentaina rendeix tribut a Sant Hipòlit Mártir

El segon dia de les Festes de Cocentaina ha estat reservat per a retre homenatge al patró, Sant Hipòlit Mártir. Els actes religiosos en el seu honor han sigut els protagonistes destacant aquest matí la missa major mentre que a la vesprada ha tingut lloc la solemne processó pels principals carrers del barri antic.

Aquesta ha començat a les 20:15h de la vesprada després de l’eixida de la imatge del màrtir des de la parròquia de Santa María mentre sonaven amb força les campanes del temple. Al costat del patró també ha destacat la Relíquia custodiada en el flamant reliquiari ideat pel recordat sacerdot contestà Don José Soler Cardona, una peça única que va ser estrenada l’any 2000 coincidint amb els 400 anys de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit com a patró de la capital del Comtat.

La comitiva l’han encapçalada les Filaes de tots dos bàndols donant pas a les quatre formacions que ostenten enguany el càrrec de Capità i Abanderat. De nou, totes les mirades les han acaparades Luís Rade (Abanderat Moro de la Filà Kabilenyos), Aina Errando Calleja (Abanderada Cristiana de la Filà Cavallers de Llúria), Pablo León Vidal (Capità Moro de la Filà Muladís) i Adolfo Calafat Ferrándiz (Capità Cristià de la Filà Maseros). Després d’ells la imatge de Sant Hipòlit Mártir i la Relíquia, precedides pels majorals d’enguany, han centrat l’atenció en una processó que obri camí a les celebracions especials que es commemoraran l’any vinent en ocasió del 425 aniversari del patronatge del sant. La Junta de Festes, amb el seu president Rafael Monar al capdavant, ha tancat la representació institucional de l’acte al costat de part de la Corporació Municipal encapçalada per l’alcalde de la Vila Comtal; Jordi Pla.

De nou han voltejat les campanes de Santa María per a anunciar que Sant Hipòlit havia arribat al temple i ja dins es va donar a besar la Relíquia del patró a càrrecs, festers en general, fidels i devots. Mentrestant, fora, es va efectuar la disparada d’una traca en homenatge al Sant que fou escollit patró de Cocentaina en 1600.