Com arribar al Centre d’Alcoi el Dia de l’Entrada, la qual cosa has de saber sobre els autobusos llançadora

Queden a penes dos dies perquè comencen les Festes de Moros i Cristians i l’Ajuntament d’Alcoi ha habilitat un servei d’autobusos especial.

Durant el Dia de l’Entrada -22 d’abril- es podrà arribar al Centre de la ciutat des dels afores, punt pel qual discorren les Entrades Mora i Cristiana, mitjançant autobusos llançadora. Es tracta de dues línies especials que connectaran els accessos nord i sud d’Alcoi amb el barri del Viaducte. El bitllet de l’autobús serà de 50 cèntims, excepte per a xiquets menors de 4 anys i pensionistes -que serà gratuït-.

La freqüència dels trajectes serà de 15 minuts en el cas de la línia que parteix de la Zona Nord i de 30 minuts la que anirà des del Cementeri al Viaducte. El primer autobús partirà a les huit del matí i el servei es mantindrà actiu fins a les 23:35h del mateix 22 d’abril. En les àrees pròximes als dos accessos de la ciutat (nord i sud) s’incrementarà el nombre de places d’aparcament.

“És un servei que per a tota la gent que ve de fora a visitar-nos és bàsic, perquè et porta al Centre de la ciutat amb una freqüència molt baixa. Per la Zona Nord té cinc o sis parades i pretén anar recollint a gent al llarg de tot el recorregut”, ha explicat Jordi Martínez, vicealcalde, en declaracions a Cope Alcoi.

Les parades

En el cas de l’accés sud a Alcoi (els vehicles que arriben per la A-7 des d’Alacant), s’habilitarà aparcament als carrers Filà Verds i Filà Navarros, al carrer Vicente Balaguer Pascual (Cata), en el recinte del Monòlit i a l’esplanada al costat del nou camp de futbol del Poliesportiu Francisco Laporta.

La línia d’autobús llançadora realitzarà dues parades inicials a l’esplanada del cementeri i enfront del concessionari Opel que hi ha a l’inici de la carretera Font Roja, i portarà als viatgers fins al Col·legi Major Ovidi Montllor, en el barri del Viaducte.

Quant a l’accés nord, els aparcaments s’han habilitat als carrers dels polígons industrials de Cotes Altes i Cotes Baixes, i al carrer Tirant lo Blanc.

Aquest circuit realitzarà les següents parades: Alcalde Francesc Boronat (Hospital), Alcalde Francesc Boronat (CEIP Miguel Hernández), Rotonda Recinte Firal (davant de la farmàcia), Escultor Ridaura, Mestre Laporta (Aules Verdes), Juan Gil Albert, 46 (estació d’autobusos), València. 4 (Lidl), Polígon Industrial Cotes Baixes, carrer B (Seat) i Polígon Industrial Cotes Baixes, Carrer B (Mirasierra). Per a la volta, les parades seran: Polígon Industrial Cotes Baixes, carrer B (Mirasierra), Av. Hispanitat. 64 (Domti), Av. Hispanitat. 39 (Bar Las Cañas), Enginyer Colomina Raduán. 6, i Alcalde Francesc Boronat (Hospital).

La ‘Cremà de les Fogueres’ endinsa a Cocentaina en el dia gran de la Mare de Déu

Cocentaina viu en aquest dimecres 19 d’abril el dia gran de les festes patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle, unes celebracions que recorden cada any el prodigi de les 27 llàgrimes de sang vessades per aqueixa icona de la Mare de Déu que el Papa Nicolás V havia regalat al Comte de Cocentaina Ximén Pérez de Corella. Un gran present que va arribar a les mans de qui governava el municipi en aquell moment després de l’ajuda prestada pel mateix Comte al Sant Pare en la defensa dels Estats Pontificis. Aquest miracle, recollit en acta notarial, es va produir el 19 d’abril de 1520 i va marcar el punt d’origen de la profunda devoció que la capital del Comtat li professa a qui des de llavors és la seua estimada patrona.

Els actes van arrancar ahir a la vesprada amb les solemnes vespres en el Monestir de les Clarisses, on es venera a la Mare de Déu del Miracle durant tot l’any, i al vespre l’activitat es va traslladar a la plaça del Pla. Allí, davant els històrics murs del Palau Comtal, van cremar les 27 fogueres que recorden el miracle de la patrona en un acte que va estar acompanyat d’efectes pirotècnics i d’una veu en off que va relatar l’ocorregut en la Capella de Sant Antoni de l’emblemàtic edifici fa 503 anys.

El dia gran de la Mare de Déu comença de bon matí amb el tret de les 27 salves i el volteig general de campanes en totes les esglésies de la Vila Comtal anunciant l’inici d’una jornada especial repleta de tradició, festa i record cap als quals ja no estan. A les 08:30h es resarà l’Àngelus pels contestans difunts en la Capella de Sant Antoni i des d’allí partirà una Diana que recorrerà els principals carrers del municipi. Sobre les 10 del matí està prevista l’eixida de la icona de la patrona de la seua església per a ser traslladat a la parròquia de Santa María, lloc en el qual estarà durant els pròxims tres dies. En arribar alli, la jove Inés Sánchez Vicent recitarà La Súplica i després es duran a terme tant l’ofrena floral com la Missa Major oficiada pel Bisbe Emèrit d’Alcalá de Henares, Don Joan Antonio Reig Pla. Els actes matinals acabaran amb l’Homenatge als Majors que recau enguany en José Luís Jover González i Dolores Insa Brotóns.

Cocentaina s’endinsa a les Festes patronals de la Mare de Déu

Cocentaina ja compta les hores que resten per viure la jornada gran de les festes patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle, unes celebracions que recorden cada any el prodigi de les 27 llàgrimes de sang vessades per aquella icona de la Verge Maria que el Papa Nicolau V havia regalat al Comte de Cocentaina Ximén Pérez de Corella. Un gran present que va arribar a mans de qui governava el municipi en aquell moment després de l’ajuda prestada pel mateix Comte al Sant Pare en la defensa dels Estats Pontificis.

Aquest miracle, recollit en acta notarial, es va produir el 19 d’abril de 1520 i va marcar el punt d’origen de la profunda devoció que la capital del Comtat li professa a qui des d’aleshores és la seua estimada patrona. Les festes de la Mare de Déu del Miracle barregen història, tradició i religiositat, però també un gran sentiment que fa que els contestans i les contestanes s’emocionen de debò al pas de la Verge pels carrers del poble.

Aquestes celebracions no serien possible sense la tasca tan important que durant tot l’any porta endavant la Pia Unió, entitat que organitza totes les celebracions i que treballa de valent per mantenir viva la devoció cap a la patrona. Enguany  estrena nova Junta Directiva i al capdavant de la mateixa estan Dolo Franco i Jose Torró com a presidents “ens vam quedar de pedra quan ens proposaren com a presidents, però vam dir de seguida que si perquè és tot un goig treballar per la Mareta i a més fer-ho amb el gran equip de gent que ens acompanya. Agafem el repte amb il·lusió i alguns nervis encara que sabem com funciona l’organització perquè ja formarem part de la directiva anterior“, assenyalen. A l’hora de parlar de novetats expliquen que els actes són els habituals de sempre, donat que l’estructura de la trilogia mariana contestana està molt marcada, tot i que posen l’accent en un instant que es recupera després de la pandèmia “enguany sí que es podrà besar la icona després del retorn al Monestir, ja que l’any passat només es va poder fer una veneració davant el quadre perquè encara teníem algunes mesures restrictives davant la COVID-19. La resta serà com sempre i esperem que ens acompanye el bon oratge per poder eixir al carrer a festejar a la nostra patrona com cal“, indiquen. Respecte als moments que esperen amb més il·lusió, els dos ho tenen molt clar “l’instant en el qual baixem a la Verge del cambril, i que la portem per a col·locar-la en les andes abans d’eixir al carrer, serà molt especial i després la súplica o la missa dels malalts sabem que seran molt emotives per la gran càrrega sentimental que tenen darrere“. Per últim Dolo Franco i Jose Torro conviden no sols al poble de Cocentaina a viure les festes de la Maretaels contestans estarem als seus peus, però convidem també a tots els veïns dels pobles d’aquestes comarques perquè en el Comtat i l’Alcoià també se li professa una gran devoció a la Mare de Déu del Miracle. Estan tots convidats a compartir amb nosaltres uns dies tan emotius“, conclouen.

Ací pots escoltar l’entrevista amb la Pia Unió hores abans de l’inici de la Festa de la Mareta:

Una radiant ‘Publicà’ va obrir el camí cap a les Festes de Muro

El compte arrere cap a les Festes de Moros i Cristians de Muro d’aquest 2023 va començar en el matí del diumenge 16 d’abril amb l’esperat acte de ‘La Publicà. El particular pregó fester va estrenar algunes novetats i la més significativa fou el canvi d’ubicació del moment de la ‘arrancà’ a la Plaça del Matzem en comptes de realitzar-se en la Placeta Molina “hem hagut d’adoptar una solució urgent perquè la situació en la qual es troba un immoble en el barri antic impedia partir de davant de l’Ajuntament com era habitual. Creiem que ha eixit molt bé i davant el castell hi havia molta gent amb ganes d’aplaudir als publicadors”, manifestava sobre aquest tema el president de la Junta de Festes; Paco Vicedo.

‘La Publicà’ es va iniciar amb la declamació dels versos que anuncien la festa i que va escriure en el seu moment el recordat Advocat Senabre, una tasca que va assumir enguany la xicoteta María Montelegrino Reig en exercir el paper de l’ ‘Angelet’. La recitació la va executar des dels balcons del castell de festes i després el mateix ‘Angelet’ va prendre part en la desfilada sobre un cavall blanc des del qual va continuar pronunciant l’esmentat vers en diferents punts del trajecte. Un altre dels instants més anhelats va tornar a ser l’ ‘arrancà’ dels publicadors i els primers en despertar a la festa foren els més xicotets representant a cadascuna de les 12 Filaes del municipi. Seguidament van fer el mateix els adults guiats pels formadors dels Contrabandistes (Marcos Cascant) i Tariks (Alfonso Roque), Filaes que ostentaven enguany les capitanies dels bàndols de la creu, així com de la mitja lluna. La comitiva la va tancar la corporació municipal encapçalada pel regidor de Festes, Ángel Mollà, i l’alcalde de Muroés un dia molt especial perquè tornem a retrobar-nos per a iniciar el camí que ens portarà cap a unes celebracions de plena normalitat de la qual gaudirem tot el poble amb moltes ganes i il·lusió”, expressava Gabriel Tomás.

‘La Publicà’ d’enguany va discórrer sota un sol radiant i unes temperatures més pròpies de l’estiu que van superar els 25 graus al migdia mentre l’acte es desenvolupava sense contratemps pel nucli històric de Muro.

Més pressió per a augmentar les freqüències del tren Alcoi-Xàtiva, el compromís de l’Ajuntament

La modernització del tren Alcoi-Xàtiva és una de les assignatures pendents que persegueix la nostra ciutat, i per extensió bona part dels municipis de l’interior d’Alacant i València, després d’anys en què la línia ha sumat deficiències en les seues diferents infraestructures. A això se li afig també una baixada constant del nombre d’usuaris o la supressió de freqüències del pas de trens arran de la pandèmia.

Precisament aquest últim aspecte ha generat gran malestar en els usuaris del tren i des de la plataforma ‘Salvem El Tren’ han reivindicat en més d’una ocasió que se solucione aquest problema. En relació a això, l‘Executiu Municipal del PSOE insisteix en que incrementar el nombre de trens serà el primer pas res més finalitze la modernització de la línia «quan finalitzen les actuacions tan importants que es realitzaran en els pròxims mesos, gràcies a la inversió que ha fet al nostre tren el Govern Central liderat pel PSOE, posarem sobre la taula canvis en les freqüències o supressió de parades. El més important és que qui use la línia Alcoi-Xàtiva-València puga arribar a temps a agafar altres trens que tenent com a punt d’eixida aquestes últimes estacions en direcció a altres punts d’Espanya«, ha dit en COPE ALCOI Jordi Martínez, regidor de Mobilitat en el Consistori de la capital de l’Alcoià.

A aquestes declaracions, fetes en el debat sectorial previ a les eleccions municipals de maig que ha organitzat hui aquesta casa, ha contestat el Partit Popular. La formació política considera que el PSOE ven fum en la qüestió del tren i acusa els socialistes de no haver invertit res en la línia «el PP si que va aconseguir una important inversió i fins i tot va millorar les estacions. Ara només escoltem grans anuncis però no veiem cap resultat«, ha dit la regidora Amalia Payà.

Des de Compromís van mes allà i aposten per la connexió d’Alcoi amb el sud de la província d’Alacant. Per a aquest partit és prioritari treballar en aquest aspecte «no pel traçat antic, sinó aprofitant l’autovia, per a poder així facilitar que les nostres empreses puguen fer ús dels ports secs que es crearan entorn del corredor mediterrani. Això permetrà a les nostres empreses tindre més facilitats en el transport de mercaderies«, comentava Àlex Cerradelo; candidat a l’alcaldia.

El debat al complet el pots escoltar a la nostra web. El dijous continuarem abordant aquesta qüestió amb els representants polítics de Ciutadans, Podem, Guanyar, VOX i ADIN.

Els secrets que hi ha darrere els vestits de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi

La indumentària festera és un dels grans reclams de les Festes de Moros i Cristians. Més enllà del que són els vestits oficials de les 28 ‘filaes’, cada any els càrrecs compten amb dissenys exclusius i originals que no es descobreixen fins a les Entrades Cristiana i Mora.

Capità, Alferes, Esquadres Especials i també Sant Jordiet. Darrere d’aquests trages hi ha un treball de disseny i confecció que configura un sector econòmic important a la nostra ciutat. Però, com es porta a terme aquest procés? Com és dissenyar un vestit per a un Sant Jordiet, per exemple?

Michel Abiétar és un dels gerents de El Trencat, empresa que es dedica a la indumentària festera. En 2013 va rebre l’encàrrec de dissenyar el trage del Sant Jordiet d’eixe any, David Giner (Filà Muntanyesos). Una indumentària molt particular. “Has d’inspirar-te en la imatge que tenim ací de Sant Jordi, però sí que pots donar-li molts tocs. Per exemple, detalls amagats en els vestits que fan referència tant a la persona com a la família del qual en eixe moment representava a Sant Jordiet”.

Encara que es tracta d’una icona i, per tant, existeixen unes certes normes no escrites sobre com ha de ser el vestit, sí que hi ha possibilitat de personalitzar-lo. “El que s’intenta representar és la innocència del Sant que és representat per un xiquet. Per això, queden fora armes i altres elements més propis d’un trage d’esquadra o d’un altre càrrec”, explicava Abiétar en el programa especial de Cope Alcoi per la presentació de la revista ‘Sant Jordiet en Imatges II’.

Entre eixos detalls, hi ha referències personals però també a la Filà a la qual pertany, en aquest cas, el Sant Jordiet. “En el nostre disseny, els tocs relacionats amb la Filà eren les sanefes de les mànegues i els baixos de la túnica brodats. En la cuirassa i el casc hi havia elements que representaven a les persones que durant tota la vida anaven a cuidar d’aqueix xiquet”, detalla el dissenyador.

El Trencat porta des de 2003 en el món de la Festa. “El nostre primer vestit va ser fa vint anys per a la Filà Navarros. Va ser la primera esquadra especial en la qual es va utilitzar la pedra com a element principal per a un trage de Festes”. I, a partir d’ací, han anat eixint més encàrrecs.

Però darrere del disseny hi ha molt més del que es veu a simple vista. “Primer hi ha un cicle d’investigació del que volem representar, del per què de les coses. Cada trage conta una història. Moltes vegades hi ha elements amagats. Per als esquadrers i per als càrrecs és molt important que siga el seu trage i que haja sigut realitzat per a ells, que cada símbol tinga el seu significat. Això és el que fa que un trage tinga la seua història i no siga un més“, confessa Abiétar.