Hui en el nostre #TiempoDeAnálisis hem tingut amb nosaltres a Alberto Belda (edil del PSOE), Lirios García (edil del PP) i Marcos Martínez (regidor No Adscrit). Ens hem centrat en qüestions referides a la pèrdua d’empreses d’Alcoi
Comprar un habitatge o llogar-lo a Alcoi és, cada vegada, més car. I és que el preu per metre quadrat ha augmentat significativament en els últims anys. En concret, a la ciutat, adquirir una residència d’uns 100 m² costava al gener de 2023 uns 79.900 euros, mentre que en el mateix mes de 2022 costava 74.100 euros. Un augment de 58 euros per metre quadrat, segons dades d’un portal immobiliari.
I en el cas del lloguer, la tendència és la mateixa. Llogar un pis d’uns 60 m² ronda els 348 euros al mes, una xifra que fa un any era de 324 euros. Si ens remuntem a fa quatre anys, abans de la pandèmia, la diferència seria d’uns 100 euros mensuals. Però, com s’explica aquest increment? “En els últims anys el lloguer s’ha disparat. Abans la gent jove es comprava una casa i ara opten sempre pel lloguer. Hi ha una demanda molt important i una oferta que, malgrat ser creixent, és escassa. Això ha fet que pugen els preus”, explica Nacho Blanes, administrador d’una agència immobiliària de la ciutat, en declaracions a Cope Alcoi.
Que la gent jove opte pel lloguer no és casualitat. Blanes atribueix aquest canvi a diferents factors. “Jo crec que és degut a un canvi cultural que es dona per molts motius. Ara la gent jove viu més al dia o simplement perquè per la situació laboral la gent no sap on acabarà treballant”, sosté Blanes. I afig: “Si que hi ha una part de la població que no compra perquè la seua situació econòmica no li ho permet per les seues circumstàncies o per sous baixos”. Segons l’expert, el perfil de comprador d’una residència habitual se situa a partir dels 33 anys, aproximadament.
No obstant això, malgrat aquestes dades, Blanes deixa clar que el mercat immobiliari no passa per una mala situació. “No vull dir que el mercat viu un gran moment, però està bastant sostingut i té un creixement”. No obstant això, les pujades sí que estan repercutint en les butxaques dels ciutadans. I no sembla que la tendència es vaja a invertir. “Ens hem acostumat a viure amb incertesa. Jo crec que si les condicions externes són les mateixes, continuarà havent-hi un creixement de la demanda”. I, amb això, un augment dels preus.
Centre i Zona Alta, els barris més cars
També existeixen diferències per barris. Hi ha zones de la ciutat on el preu és més car. Comprar un habitatge d’uns 100 m² en el Centre o Zona Alta costa uns 85.000 euros. Una xifra que contrasta amb la de Santa Rosa, on una residència de la mateixa grandària rondaria els 70.500 euros.
El candidat del Partit Popular a l’alcaldia d’Alcoi en les pròximes Eleccions Municipals ha passat hui dimarts pels micròfons de COPE ALCOI per tal de fer un repàs a l’actualitat de la nostra ciutat. Pastor s’ha referit a temes importants com la pèrdua d’empreses que pateix la capital de l’Alcoià, un fet que es tradueix en 82 firmes que han desaparegut del nostre teixit industrial en els últims anys.
L’alcaldable ha deixat clars en l’entrevista alguns dels reptes que vol aconseguir si arriba a liderar el govern de la ciutat després dels comicis. Considera que és prioritari treballar per a desenvolupar sòl industrial de qualitat «necessitem donar futur a les nostres empreses perquè es queden ací. Alcoi no es pot permetre ser una ciutat dormitori, com s’està convertint ara mateix, i hem d’unir esforços per a evitar perdre població«, ha sentenciat. Per últim ha sigut crític amb l’executiu de Toni Francés «veiem un equip esgotat, que dilata els projectes en el temps i que ja no té forces per a seguir endavant. Per això, el PP, és la millor alternativa per al canvi«, ha matisat.
Un dels punts que ha destacat Pastor és que estem ja en la segona quinzena de febrer i Alcoi encara no té pressupost municipal per a 2023. El candidat dels populars lamenta aquesta situació i assegura que sembla que el govern de Toni Francés vol prorrogar els comptes de l’any passat “perquè així tapen el gran forat econòmic que té l’Ajuntament. Els alcoians no ens podem permetre més un executiu que està deixant perdre importants oportunitats per a una ciutat com la nostra“, ha manifestat.
Finalment el candidat a l’alcaldia ha fet menció a les obres del carril bici que s’estan executant en el tram de L’Alameda. Per a Carlos Pastor aquest projecte no s’està fent de la forma més adequada igual que ha assegurat que la manera en la qual està desenvolupat el projecte perjudica seriosament els veïns i comerciants de la zona. L’entrevista completa a Carlos Pastor la tens en la nostra web.
Els municipis xicotets de les comarques de l’Alcoià i el Comtat també s’enfronten a la pèrdua d’importants serveis com el de la banca. Això ha motivat que la Generalitat Valenciana haja dut a terme la instal·lació de 141 caixers en poblacions de la Comunitat que no tenien servei bancari fins al moment, la qual cosa permet traure de l’exclusió financera a quasi 73.000 persones que no disposaven d’aquest servei essencial.
Pel que fa al Comtat, els caixers s’han situat en les localitats d’Almudaina, l’Alqueria d’Asnar, Benasau, Fageca, Famorca, Quatretondeta i en la pedania murera de Setla de Nunyes. Per a l’Agenda Valenciana Antidespoblament (AVANT) aquest procés suposa fer un important pas cap avant perquè els caixers bancaris són molt demandats en les poblacions xicotetes de la Comunitat Valenciana on, especialment la gent gran, té inconvenients per a poder desplaçar-se a les grans localitats a l’hora de ser atesos en el banc «hem finalitzat el mapa de la inclusió financera en la Comunitat i cap població que haja sol·licitat aquest servei al Consell s’ha quedat fora«, afirma la directora de AVANT; Jeannette Segarra.
Precisament ells, els veïns, són els que més aplaudeixen aquesta iniciativa encara que insisteixen en s’haurien de reforçar els serveis perquè no totes les persones poden accedir en igualtat de condicions a un caixer. Així ho expressava en declaracions a COPE ALCOI Puri, veïna de Famorca «està molt bé que tinguem un caixer al poble perquè això ajuda molt i facilita que puguem fer gran quantitat de tràmits. El més important és que no deixem de perdre serveis per a frenar la despoblació«, assegura.
La mesura impulsada pel Consell ha beneficiat a prop de 12.000 persones a Alacant, amb 22 caixers. La Generalitat Valenciana ha destinat a aquest programa un total de huit milions d’euros.
El X Concurs de Robòtica Mòbil, organitzat pel Grup de Robòtica i Mecatrònica (GROMEP) i el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València (UPV), va tindre lloc divendres passat 10 de febrer en el pavelló d’esports de l’Edifici Georgina Blanes amb una gran assistència de públic. La iniciativa es va emmarcar dins de la programació anual de ‘Joves consciència’ del mateix campus alcoià.
L’esdeveniment va comptar en aquesta ocasió amb la col·laboració de la Càtedra «Alcoi Ciutat del Coneixement» signada amb l’Ajuntament d’Alcoi, l’Obra Social de Caixa Ontinyent, i amb el suport de Multiscan Technologies.
En aquesta iniciativa van prendre part aquesta vegada un total de 17 instituts de La Vila Joiosa, Villena, Moixent, Algemesí, Alacant, Alcoi, Coix, Sant Joan d’Alacant, Cocentaina, Pego, Castalla, Oliva i Altea. El concurs anava dirigit a estudiants pertanyents a centres educatius d’Educació Secundària, Batxillerat o Cicles Formatius de Formació Professional, entitats educatives i qualsevol aficionat a la robòtica. Prop de 500 estudiants han participat, la qual cosa suposa el rècord en les 10 edicions d’aquest esdeveniment.
Cal esmentar que aquest concurs està ja plenament consolidat i té com a objectiu fomentar la robòtica estimulant l’aprenentatge en continguts científics com ara les matemàtiques, física, informàtica i mecànica. A més va comptar amb les modalitats Recogebot Llec, Recogebot Lliure, Lluita Lliure, Lluita LLEC, Laberint, Siguelineas LLEC i Siguelineas LLIURE.
Lliurament de premis
El lliurament de premis es va convertir en tota una gran festa en la qual van ser presents organitzadors així com patrocinadors. Per part del Campus d’Alcoi, van entregar els premis el secretari, Vicente Díez, i el subdirector primer, Josep Maria Gadea. També van repartir els guardons els regidors de l’Ajuntament d’Alcoi, Alberto Belda i Jorge Segura; el professor del Campus d’Alcoi de la UPV, Jaime Masiá, i Elvira Moreno, en representació de Multiscan Technologies.
Consulta ací el palmarés de guanyadors.
Hui dimarts hem destacat qüestions referides al preu de l’habitatge a Alcoi. També ens hem centrat en l’arribada dels caixers automàtics a les localitats amb menys població de l’interior d’Alacant.
Els municipis xicotets de les comarques de l’Alcoià i el Comtat també s’enfronten a la pèrdua d’importants serveis com el de la banca. Això ha motivat que la Generalitat Valenciana haja dut a terme la instal·lació de 141 caixers en poblacions de la Comunitat que no tenien servei bancari fins al moment, la qual cosa permet traure de l’exclusió financera a quasi 73.000 persones que no disposaven d’aquest servei essencial.
Pel que fa al Comtat, els caixers s’han situat en les localitats d’Almudaina, l’Alqueria d’Asnar, Benasau, Fageca, Famorca, Quatretondeta i en la pedania murera de Setla de Nunyes. Per a l’Agenda Valenciana Antidespoblament (AVANT) aquest procés suposa fer un important pas cap avant perquè els caixers bancaris són molt demandats en les poblacions xicotetes de la Comunitat Valenciana on, especialment la gent gran, té inconvenients per a poder desplaçar-se a les grans localitats a l’hora de ser atesos en el banc «hem finalitzat el mapa de la inclusió financera en la Comunitat i cap població que haja sol·licitat aquest servei al Consell s’ha quedat fora«, afirma la directora de AVANT; Jeannette Segarra.
Precisament ells, els veïns, són els que més aplaudeixen aquesta iniciativa encara que insisteixen en s’haurien de reforçar els serveis perquè no totes les persones poden accedir en igualtat de condicions a un caixer. Així ho expressava en declaracions a COPE ALCOI Puri, veïna de Famorca «està molt bé que tinguem un caixer al poble perquè això ajuda molt i facilita que puguem fer gran quantitat de tràmits. El més important és que no deixem de perdre serveis per a frenar la despoblació«, assegura.
La mesura impulsada pel Consell ha beneficiat a prop de 12.000 persones a Alacant, amb 22 caixers. La Generalitat Valenciana ha destinat a aquest programa un total de huit milions d’euros.
Hui dimarts hem parlat de la situació del parc de l’habitatge a la nostra ciutat. Finalment ha estat amb nosaltres Carlos Pastor, candidat del PP a l’alcaldia d’Alcoi en les pròximes Eleccions Municipals
L’augment dels preus en la compra i en el lloguer d’habitatges a Alcoi i les ajudes que l’Ajuntament ha demanat a l’IVACE per a la millora dels polígons industrials de la ciutat són algunes de les notícies destacades d’aquest dimarts 14 de febrer de 2023.
Comprar un habitatge o llogar-lo a Alcoi és, cada vegada, més car. I és que el preu per metre quadrat ha augmentat significativament en els últims anys. En concret, a la ciutat, adquirir una residència d’uns 100 m² costava al gener de 2023 uns 79.900 euros, mentre que en el mateix mes de 2022 costava 74.100 euros. Un augment de 58 euros per metre quadrat, segons dades d’un portal immobiliari.
I en el cas del lloguer, la tendència és la mateixa. Llogar un pis d’uns 60 m² ronda els 348 euros al mes, una xifra que fa un any era de 324 euros. Si ens remuntem a fa quatre anys, abans de la pandèmia, la diferència seria d’uns 100 euros mensuals. Però, com s’explica aquest increment? “En els últims anys el lloguer s’ha disparat. Abans la gent jove es comprava una casa i ara opten sempre pel lloguer. Hi ha una demanda molt important i una oferta que, malgrat ser creixent, és escassa. Això ha fet que pugen els preus”, explica Nacho Blanes, administrador d’una agència immobiliària de la ciutat, en declaracions a Cope Alcoi.
Que la gent jove opte pel lloguer no és casualitat. Blanes atribueix aquest canvi a diferents factors. “Jo crec que és degut a un canvi cultural que es dona per molts motius. Ara la gent jove viu més al dia o simplement perquè per la situació laboral la gent no sap on acabarà treballant”, sosté Blanes. I afig: “Si que hi ha una part de la població que no compra perquè la seua situació econòmica no li ho permet per les seues circumstàncies o per sous baixos”. Segons l’expert, el perfil de comprador d’una residència habitual se situa a partir dels 33 anys, aproximadament.