Agres, un municipi amb encant als peus de la Serra de Mariola

Agres, un xicotet i encantador poble situat al nord de serra Mariola i de la província d’Alacant que està situat a la comarca del Comtat.

El seu terme municipal limita amb les poblacions de Bocairent, Alfafara, Ontinyent, Agullent, Muro i Cocentaina.

Agres es troba a una altura sobre el nivell de la mar de 722 metres i la seua població és d’uns 650 habitants dedicat tradicionalment al cultiu i des de fa uns anys especialment al turisme, sobretot a l’hostaleria.

La seua etimologia pot vindre del llatí “Àger” camp o de “agger”, que vol dir altura o elevació.

Habitat per l’home des dels temps més remots i on s’han descoberts restes de l’home paleolític i del Neolític, compta amb destacats jaciments arqueològics: la Cova Beneito, la Solana, Carbonell, la Covacha, El emparetà, la cova del Moro, la cova els Pilars, el Queixal d’Agres, el Bec de l’Àguila, el Cabeço de Mariola i la Covalta,

L’any 76 abans de Crist, es constata la presència dels romans per aquestes terres, exemple de la romanització de la Valleta d’Agres és el jaciment arqueològic del Cabeço de Mariola, en el qual s’han trobat diverses ceràmiques romàniques, així com monedes del segle I.

Va ser una de les 45 viles de senyoriu del regne de València, i va pertànyer durant tot el segle XVIII al Comte Cirat.

Una parada obligada dins de les rutes pels municipis de la Serra Mariola pels seus empinats carrers i les oportunitats que ofereix als amants del senderisme, i compta amb una gran varietat de patrimoni històric i la ruta de les caves, patrimoni digne de ser visitat amb llocs com:

  • La Torre Talaia: Declarada *BIC per Disposició Addicional Segona de la Llei 16/1985. Un racó especial on fer una parada deixant-nos relaxar pel soroll de l’aigua i reprendre forces per a la pujada que ens espera al Santuari de la Mare de Déu del Castell.
  • Les fonts: Les fonts tenen molt a veure en la vida i l’ésser del poble: La font del Mig, La Fonteta, La Font de Barxeta, La Font del Raval, La Font de l’Assut i la Font del Convent entre moltes altres fora del nucli urbà.
  • Safareig municipal, del segle XIX, i un dels més grans que es conserven a la província d’Alacant.
  • Santuari de la Verge: Santuari que és el cim del poble. Racó de gran bellesa natural i centre de devoció mariana. Se celebra missa en el Santuari tots els diumenges de l’any a les 12 del migdia. I tots els diumenges de setembre arriben nombroses peregrinacions marianes
  • La Cava Gran: El pou de neu o gelera emblema del parc natural de la Serra Mariola, mal anomenat Cava Arquejada, data del segle XV i és un dels més grans pous de neu i en millor estat de conservació dels situats en els vessants al nord de les serres d’Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Amb unes dimensions de 14,90 m de diàmetre, 12 m de profunditat, 1.960 m³ de capacitat, es va mantindre en ús fins a 1906.

Un poble de muntanya, de tradició en gastronomia que convida a reconfortar el cos en els dies d’hivern, amb plats calents de cullera com l’arròs caldós, l’olla amb pilota, els gaspatxos o la borreta i com a entrant unes bones creïlles farcides i una pericana a la qual acompanyar amb un bon pa de poble.

AGRES, no pots perdre-t’ho si eres amant del senderisme i el bon menjar,

Per a visitar mitjançant un tour virtual en 360º, en els següents enllaços:

1- Les Fonts d’Agres (recorregut per les diverses fonts del municipi).

https://www.artvisualproducciones.com/agres2021/fonts/fonts_agres.html

2- L’Església de Sant Miquel.

https://www.artvisualproducciones.com/agres2021/santmiquel/sant_miquel.html

3- Santuari de la Verge d’Agres.

https://www.artvisualproducciones.com/agres2021/santuari/santuari.html

Museu Provincial de Bombers d’Alcoi (MuBoma), un espai per a descobrir

El Museu del Consorci Provincial de Bombers de la Diputació d’Alacant (MuBoma) és un modern museu situat a la ciutat d’Alcoi, en el llit del riu Riquer aprofitant un edifici fabril de segle XIX.

Es tracta del primer museu dedicat als bombers de la Comunitat Valenciana. La col·lecció permanent es presenta en un discurs l’objectiu  del qual donar a conéixer i posar en valor l’origen, l’evolució i la importància d’aquest ofici al llarg dels segles.

L’exposició s’estructura en tres plantes, ordenades temàticament, amb un disseny innovador i interactiu. El visitant podrà observar les eines, els equips tècnics, els mitjans de protecció i els vehicles que han sigut utilitzats des dels primers temps per a l’extinció d’incendis i altres emergències.

Els diversos audiovisuals complementen el recorregut en el qual contemplar tota una sèrie de peces històriques originals. Algunes d’aquestes daten de mitjan segle XIX, moment en què apareix per primera vegada el Servei d’Extinció d’Incendis i Salvaments de la ciutat d’Alcoi, una de les brigades de bombers documentades més antigues d’Espanya.

En l’itinerari museístic destaquen sobretot dos vehicles de principis del segle XIX, com són un carro tirat per cavalleria amb el qual es transportava una antiga bomba de vapor o un camió plataforma Chevrolet de 1921.

A més, es poden trobar altres vehicles antics com són els camions dels anys 50 i 60, l’últim trajecte dels quals recorregut va finalitzar a la sala expositiva on hui es troben. La ruta històrica passa pels uniformes de finals del segle XIX i que poden ser comparats amb altres equips més moderns i d’usos específics;  els sistemes de protecció respiratòria o els diferents sistemes d’extinció d’incendis i mitjans tècnics utilitzats pels grups de rescat.

Juntament amb la història i evolució de la professió de bombers, el MuBoma presenta un discurs paral·lel vinculat estretament a l’origen de la industrialització alcoiana. L’edifici que alberga hui el museu provincial és un clar exemple de recuperació del patrimoni arqueològic industrial. Construït en els anys centrals del segle XIX, es tractava d’una fàbrica cotonera que aprofitava la força motriu del riu Riquer per a moure els seus telers mitjançant un sistema d’enfangat o arbre de transmissió de l’energia. El primer que trobarà el visitant és un dels edificis més singulars que hi ha en la conca del riu; una imponent construcció d’estil academicista anglés que, a través de la seua façana compartimentada en diverses altures, finestrals i balconades, ens recorda a les mansions de la burgesia. A més, la gran ximenera de 12 metres de la façana posterior rememora l’ús de la màquina de vapor en un paisatge industrial huitcentista. No és casualitat que hui siga la seu del Museu de Bombers, ja que, una matinada d’hivern de 1985, el foc va posar fi a aquesta fàbrica devorant el seu interior, que havia sigut construït íntegrament en fusta.

En el seu conjunt, el públic arribarà a comprendre els recursos particulars d’un ofici, la labor del qual depén tant del perfeccionament tècnic, com del desenvolupament d’una sèrie de valors personals, com el coratge, la companyonia, el lliurament o la capacitat de reacció, que permeten que cada intervenció resulte un èxit.

D’altra banda,  per a completar la important tasca de conservació patrimonial i divulgació de la professió, el MuBoma és un referent cultural dins de la ciutat perquè, entre els seus murs, es donen cita al llarg de l’any nombroses activitats culturals com a exposicions temporals, concerts,  entre moltes altres accions, amb la missió de fer partícips a tots els visitants i compartir amb ells la importància del MuBoma. D’aquesta manera, cada visita al MuBoma es converteix en una experiència especial on diversió i cultura van de bracet.