Opinión

Article d’opinió de Jordi Martínez, regidor de Medi Ambient a l´Ajuntament d’Alcoi

No haguera escrit mai aquesta columna. Desmentir a un mentider comença a ser una tasca impossible en l’època de les xarxes socials. Únicament cal comprovar que un amic teu comparteix alguna opinió i confia abans en els mentiders que en l’amic. Ha sigut aquesta situació la que m’ha impulsat a escriure aquestes línies. No vull que, al menys per la meua part, queden les mentides sense cap resposta. No sé si el meu amic ho llegirà però al menys dormiré tranquil.

El senyor Pablo González escriu als mitjans de comunicació un article d’opinió amb les següents afirmacions sobre dos funcionaris del Ajuntament d’Alcoi:

“El que era fins fa uns mesos cap de departament de Medi Ambient Miguel Signes, biòleg de carrera ha sigut traslladat a l’àrea d’IGS. Ell supervisarà i gestionarà majoritàriament serveis públics bàsics i obres, que poc té a veure en la seua condició com a biòleg”

I el desconeixement del senyor Pablo González és gran. En cap lloc de la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament d’Alcoi demana que per a ser el cap del departament es tinga que ser Llicenciat en algun grau específic. Els darrers Inspectors General han sigut molt variats: Un aparellador grup B de l’administració, un Enginyer Superior grup A , un Enginyer de Camins grup A i el darrer Inspector un aparellador grup B de l’administració. Les tasques son de coordinació dels treballs de la brigada, de les partides del pressupost, el control del personal però en cap cas ha de redactar projectes d’obra, ni dissenyar ponts. Si llegim el qüestionament que fa en referència als serveis públics, el senyor Signes ha sigut el responsable de serveis tan bàsics com el servei d’aigua i el de recollida de residus quan Esquerra Unida tenia responsabilitats de govern. En aquell temps, li sembla al senyor Pablo González, que si era bo i tenia capacitat?

Sap el senyor González que per a ser Cap de la Policia es pot ser biòleg, químic o advocat? Sap el senyor González que per a ser Inspector general de Serveis es pot ser advocat, biòleg o grau en qualsevol matèria? No ha de saber-ho perquè té la poca vergonya d’afirmar-ho en premsa sense pensar en el mal que pot fer a la professionalitat d’una persona ja que molta gent desconeix els requeriments i sistemes de promoció de l’administració pública.

Sobre el funcionari municipal Carles Samper afirma:

“Carles Samper enginyer mecànic i capatàs del departament de Medi Ambient ha sigut ascendit provisionalment com a cap d’aquest departament provisionalment perquè no té el títol adequat per exercir com a tal”

Ací la mentida és, a més, denigrant. El senyor Samper té la titulació adequada al grau i a més és Màster en Energies Renovables i per tant pot exercir com a Cap de Departament de Medi Ambient amb total legalitat i a més amb la capacitat professional que té el senyor Samper i que aquells que el coneixen podem corroborar. Si no haguera tingut la titulació oportuna, el gabinet de Personal ho haguera impedit, senyor González. Què trist que un responsable polític d’un partit que es considera d’esquerres acuse d’aquestes coses a treballadors honrats i que pose en dubte el treball de departaments de l’Ajuntament.

També afirma parlant del Plec de Recollida de la Brossa i neteja Viària:

“Tot pel fet que el funcionari  (senyor Samper) al qual s’ha posat al capdavant d’aquest departament no té les suficients aptituds per a estudiar els documents que han presentat les 8 empreses aspirants. O tal vegada, el Govern tem que, com que l’encarregat de valorar les ofertes per a la licitació de la recollida de brossa i neteja viària no compleix els requisits acadèmics, algú haguera pogut impugnar el procés i se salvaguarden amb la contractació d’una empresa externa”.

Si el seu raonament de capacitació del tècnic municipal és fals, tal i com he demostrat al paràgraf anterior, aquest també és igual de fals. Li torne a repetir que el senyor Samper té la titulació adequada per a exercir com a cap de departament. Qui és vostè per a qüestionar la capacitat dels funcionaris?A més de la seua capacitat cal indicar que la seua condició d’enginyer mecànic, a la que feia referència, considerem que serà millor encara per a considerar un plec de la brossa que consta de camions, rutes, maquinària, contenidors… Dubtar de la seua capacitat és dubtar de tots els funcionaris de la casa. Que trist que per buscar un lloc a la propera llista electoral s’haja de mentir a costa d’uns funcionaris públics.

També qüestiona la carrera professional que, a banda,  està realitzant el senyor Samper. Qui s’ha cregut  ser  el senyor González per a clavar-se en la vida professional i privada d’un funcionari? I com accedeix el senyor González a aquesta informació reservada dels funcionaris de la casa? El senyor Samper és molt lliure de buscar la seua promoció dintre del Ajuntament.  I davant de l’afirmació de:

“No s’entén que qui ha sigut capatàs de Medi Ambient ….. ara aspirara a ser encarregat del conservatori”

Perquè no ho entén? De casos com aquest en tenim tots els dies a l’Ajuntament. Gent que busca un millor futur professional i la promoció en el seu lloc de treball. Tan estrany li sembla? Tan il·legal li pareix? Si fora il·legal no es permetria per part del departament de personal. I si tan estrany li sembla pregunte-li a la seua companya de Guanyar com va nomenar la legislatura passada al responsable de Participació Ciutadana quan era un administratiu de la casa. Mitjançant la normativa de la casa, sinó, no haguera pogut fer-ho, li ho hagueren impedit. Però a vostè la dignitat d’aquestes persones no li preocupa. Només li preocupa com fer punts per a la propera llista. Ja han fet que Paco Paredes se’n vaja del grup i seguirà la purga en Guanyar perquè la seua manera d’actuar no és fer política  i això la gent humana i amb un mínim de dignitat no és capaç de suportar-ho a les esquenes.

Per acabar amb tanta mentira, Pablo González afirma que:

“Carles Samper va decidir retirar-se davant la magnitud de tal “cambalache”…

I vaig a citar les dades amb permís del senyor Samper. No es va retirar de les proves, sinó que a més ha fet una reclamació de qualificació per entendre que havia superat les proves i no haver vist aprovat el seu examen. O siga que mentida rere mentida, acusació sense proves i quedar-se tan a gust. Eixa és la nova política, eixa és la política de Guanyar.

Les úniques veritats que diu el senyor González fan referència a les meues afirmacions de fa anys de la manera d’accés del senyor Signes. Anys després i des de la responsabilitat de governar puc reconèixer la meua errada en algunes declaracions. La manca de transparència en aquells dies per part del govern del Partit Popular tampoc va ajudar massa. La manera de reconèixer la professionalitat del senyor Signes és haver-lo adscrit provisionalment fins que es faça l’oportuna selecció al capdavant de la Inspecció General de Serveis pel seu bon paper i dedicació en altres departaments.

Totes aquestes mentides referent a funcionaris de la casa no es poden fer quan afecten a la professionalitat i a l’honor dels mateixos. Sobretot quan el que es pretén és un ús polític de determinades declaracions a costa d’aquestes persones.

I després d’aquests fets constatables i encara que probablement aprofite per a poc, espere que el meu amic confie més amb mi encara que, com deia, desmentir a un mentider és sempre una tasca impossible, el mal està fet, i no crec que Pablo González demane disculpes ni tinga remordiments pel que es puga dir d’aquestes persones i com afecte a les seues famílies. Segur que pensa, què més dóna si així em guanye ser el pròxim regidor de Guanyar Alcoi?.

Article d’opinió de Pablo González, coportaveu de Guanyar Alcoi

Arran de la jubilació del cap de departament d’Inspecció General de Serveis (IGS) Miguel Ángel Serra, el Govern del PSOE ha començat a produir moviments entre funcionaris difícils d’entendre que entorpeixen la feina de l’Ajuntament.

Ja anem denunciant des de 2016 que el procés per a licitar el nou servei de recollida de brossa i neteja viària ha estat ple d’incerteses, fets estranys i opacitat.

El que era fins fa uns mesos cap de departament de Medi Ambient, Miguel Signes, biòleg de carrera, ha sigut traslladat a l’àrea d’IGS. Ell supervisarà i gestionarà majoritàriament serveis públics bàsics i obres, que poc té a veure en la seua condició com a biòleg.

Aquest nomenament l’ha fet el regidor Jordi Martínez qui en novembre de 2010 es referia al nomenament de Miguel Signes com a cap de departament de Medi Ambient en aquests termes: “qui ja va aconseguir una plaça en l’Ajuntament mentre era personal de confiança del PP, rematarà ara la seua fulgurant carrera amb el seu nomenament per al nou càrrec”. Martínez també criticava la “falta d’ètica de l’alcalde, Jorge Sedano, que permet que aquest Ajuntament s’haja convertit en l’empresa de contractació del PP”. Ara, Jordi Martínez ha col·locat al mateix Miguel Signes al capdavant d’un departament com a càrrec de lliure designació.

Al mateix temps, l’exregidor del PSOE a Alcoi Carles Samper, enginyer mecànic i capatàs del departament de Medi Ambient, ha sigut ascendit provisionalment com a cap d’aquest departament, provisionalment perquè no té el títol adequat per a exercir com a tal. Com a nou cap de departament ell havia de ser, en principi, l’encarregat d’estudiar, analitzar i valorar els documents que aportaven les empreses interessades en la licitació de la recollida de brossa i neteja viària, un total de 8 empreses.

Ens trobem que, en el moment més important per al Departament de Medi Ambient i davant la licitació del servei públic més costós de l’Ajuntament (4,5 milions d’euros/any), des del Govern escapcen el Departament apartant a aquell que havia de valorar les ofertes. El gruix d’aquesta feina finalment, tal com va denunciar Compromís Alcoi, recaurà en mans d’una empresa privada que, tal com ens va explicar el regidor Jordi Martínez, s’encarregarà de facilitar i ordenar la informació perquè Samper valore els plecs de condicions. Aquesta contractació ha costat 16.788,75 € que haurem de pagar tots els ciutadans d’Alcoi. Tot pel fet que el funcionari al qual s’ha posat al capdavant d’aquest departament no té les suficients aptituds per a estudiar els documents que han presentat les 8 empreses aspirants. O, tal vegada, el Govern tem que, com que l’encarregat de valorar les ofertes per a la licitació de la recollida de brossa i neteja viària no compleix els requisits acadèmics, algú haguera pogut impugnar el procés i se salvaguarden amb la contractació d’una empresa externa. És a dir, es busca donar-li suport al senyor Samper mitjançant una empresa de Valladolid contractada a dit.

El vaivé de funcionaris entre departaments sense sentit ha continuat. Els grups de funcionaris s’ordenen, de més baix a més alt, en: C2, C1, B, A2, A1. El mateix Samper, capatàs de Medi Ambient del grup C2 de funcionaris, s’havia presentat a una oposició interna per a encarregat del Conservatori Municipal de Música i Dansa, tenint així possibilitats d’ascendir al grup C1 de funcionaris, un escaló més alt amb millor sou i condicions.

No s’entén que, qui ha sigut capatàs de Medi Ambient a l’Ajuntament (amb el seu parèntesi com a regidor del PSOE durant dues legislatures) amb formació com a enginyer mecànic, ara aspirara a ser encarregat del conservatori. Sols es podria entendre aquest puzle de personal si per part del Govern del PSOE se li haguera promés amb anterioritat una plaça del grup C1 al Departament de Medi Ambient com a Inspector de Medi Ambient mitjançant mobilitat horitzontal una vegada aconseguira la plaça d’encarregat de conservatori i ascendira al grup C1. Aquesta quadratura del cercle que havia portat a una estratègia infame des de l’òptica de l’ètica pública havia creat veritable escàndol i preocupació entre els funcionaris de l’Ajuntament i, finalment, Carles Samper va decidir retirar-se davant la magnitud de tal ‘cambalache’.

Aleshores, en tot aquest trencaclosques, tenim un moviment de funcionaris que no correspon a criteris tècnics i sí a polítics i partidistes. Amb un biòleg infamat anteriorment per Jordi Martínez i ara col·locat com a cap de departament d’Obres i Serveis pel mateix regidor; amb un enginyer mecànic ascendit com a cap de departament de Medi Ambient que no està capacitat per valorar els plecs de condicions de la recollida de brossa i neteja viària (el contracte més costós i important de l’Ajuntament d’Alcoi).

Aquests moviments polítics no sols poden explicar tot el temps de demora de la licitació, sinó que s’han volgut simular coincidències que mirades en perspectiva se sumen a tot un procés poc transparent com és el de la contractació del servei de recollida de brossa i, desafortunadament també, a un altre contracte amb un procés igualment sospitós -impugnació pel mig inclosa- que està per vindre: el manteniment del clavegueram que, sospitem, es culminarà amb la privatització del servei d’aigua, de nou.

En definitiva, des de Guanyar Alcoi creiem que aquests moviments de personal a l’Ajuntament d’Alcoi en cap cas estan suposant una millora del servei de l’Ajuntament d’Alcoi als seus ciutadans, sinó que més aviat està acomplint i responent a uns interessos personals i partidistes difícils d’entendre des d’una òptica de l’ètica política i del servei al ciutadà.

Article d’opinió de Màrius Ivorra, Portaveu de Compromís Alcoi

Les últimes setmanes hem vist un seguit de noticies totes amb el mateix fil conductor, les multes o les possibles sancions a alcoians. Podrem discutir si són amb ànim recaptatori o no; s’ha parlat de la idoneïtat per la reducció de la velocitat i han eixit veus a favor i en contra; de destinar els diners a qüestions socials; altres que els conductors es posaran nerviosos i fins i tot s’ha parlat de perseguir als que van fer abocaments d’enderrocs a Serelles fins esbrinar qui ha estat, ja tenim al CSI per Alcoi.

La veritat és que hi ha gent incívica i que genera problemes a la resta, de seguit puc comprovar als documents que ens deixa accedir el govern local, com hi han moltes multes de circulació, per problemes d’estacionament a la zona blava i fins i tot a particulars i sobre tot a empreses per deixar restes fora dels contenidors. Les multes per deixar restes fora dels contenidors estan estipulades com a greus, però la majoria de vegades les empreses alegen que els contenidors estaven plens i no podien deixar-ho dintre, la veritat es que és un fet que tots podem comprovar assíduament i les multes passen a ser lleus, 150€ per a l’infractor.

Però la veritable qüestió és, realment es sanciona a tots per igual? L’altre dia a la inauguració d’un comerç al Centre, parlant amb un amic em va comentar que per primera vegada a la història la gent que complia les normes i estava dins del sistema era la perseguida i els que restaven al marge de les normes eren majoritàriament els beneficiats. Açò em va fer pensar i recordar converses d’aquest estiu amb amics i veïns.

El regidor de Medi Ambient vol perseguir i multar als dels enderrocs de Serelles, el regidor de Seguretat vol multar a tots els que superen els 20Km/hora, el regidor de …. vol multar per …..; sempre dirigits a la gent que paguem impostos i som fàcils de localitzar.

Però hi ha «alguns» que llancen i generen abocadors de brossa, mobles i tot tipus d’escombraries que no són perseguits ni multats, davant la mirada passiva del govern local i dels responsables de sanitat.

No oblidem que tot açò genera problemes de salubritat pública, a més a més de fer créixer el problema de les rates. Perdó!!!, la quantitat de rates la tenim a nivell normal o més baix que la resta de poblacions dels voltants, segons ens va indicar el regidor de Medi Ambient.

A més a més, cal tenir en compte les possibles afeccions per contaminació al riu Molinar, a banda de «millorar» considerablement la panoràmica del casc antic per als turistes.

Però per desgràcia no és l’únic punt calent que trobem a la ciutat, una miqueta més amunt podem trobar un altre abocador incontrolat o millor dit «controlat i permès».

O les «rostides» al mig del carrer que hem pogut veure este estiu o la piscina al mig del carrer Sant Francesc d’altres anys. Després volem que els hostelers paguen per ocupació pública de les tauletes o demanem assegurances a les associacions de veïns per fer festa al carrer.

En democràcia tots som iguals i estem sotmesos a la llei, però a Alcoi uns més que altres.

Artículo de opinión de Lola Alba, Diputada Nacional del PP 

La violencia de Género es la manifestación más cruel e inhumana de la desigualdad existente entre mujeres y hombres en el mundo y se produce con independencia del nivel social, cultural o económico. Y no podemos pensar que no va con nosotros, o que es algo aislado, o que se está exagerando, afirmaciones que todos hemos escuchado en alguna ocasión.

Los datos objetivos nos deben hacer reflexionar acerca de una realidad que no se puede ignorar. Desde enero de 2003 hasta julio de 2017, 904 mujeres han sido asesinadas en el ámbito de las relaciones de pareja o análoga, más que el número de víctimas de ETA a lo largo de toda su existencia. A lo largo del presente año, 36 mujeres han muerto a manos de sus parejas, dejando huérfanos a 16 menores, y 6 menores han sido asesinados por causa de la violencia de género. Cada año más de 1.000 mujeres son violadas en España, tres al día, una cada ocho horas.

A esta realidad se unen nuevas formas de violencia contra la mujer que eran desconocidas hasta el momento, definidas por Naciones Unidas como prácticas tradicionales nocivas, o la violencia de género digital, que es especialmente grave entre jóvenes y adolescentes, entre los que la violencia sigue arraigando.

Esta situación precisa, tras un diagnóstico riguroso, de una respuesta de toda la sociedad, de mujeres y hombres, con un mensaje claro: el maltratador no tiene cabida en nuestra sociedad, y una sola víctima es demasiado. Y para ello todos los grupos políticos en el Congreso de los Diputados han alcanzado un pacto histórico contra la violencia de género.

Lo cierto es que España ha sido un país pionero en la lucha contra la violencia de género, pero más allá de acabar con la impunidad y garantizar la seguridad y reparación de las víctimas resulta necesario impulsar en la sociedad los cambios necesarios para prevenirla y rechazarla de forma unánime.

El Pacto contra la Violencia de Género ha sido desde el principio de esta legislatura un compromiso del Gobierno y del PARTIDO POPULAR, una prioridad política que se ha plasmado en un compromiso presupuestario de 1.000 millones de euros adicionales a las dotaciones ya existentes en los próximos 5 ejercicios presupuestarios y que se desglosan en 100 millones de euros adicionales destinados a las Entidades Locales, 500 millones de euros adicionales destinados a las Comunidades Autónomas y otros 400 millones de euros adicionales destinados a competencias estatales contra la Violencia de Género.

La Subcomisión para la elaboración del Pacto ha escuchado a 66 personas expertas en violencia contra las mujeres y ha articulado 212 medidas en 10 ejes de actuación, que van desde la sensibilidad y prevención, mejora de la respuesta institucional, mejora de la asistencia ayuda y protección a las víctimas, asistencia y protección a los menores, formación de los distintos agentes, seguimiento estadístico, recomendaciones a Administraciones públicas e Instituciones, visualización y atención de otras formas de violencia contra las mujeres compromiso económico hasta el seguimiento del pacto.

Y todo ello prestando especial atención a las situaciones de interseccionalidad que afectan a las mujeres del mundo rural, mujeres con discapacidad, mujeres pertenecientes a minorías étnicas o mujeres migrantes.

Un Pacto alcanzado tras seis meses de sesiones, histórico y sin precedentes, en el que todos los grupos políticos han podido hacer sus aportaciones, donde se han escuchado todas las voces,  y que demuestra que, en asuntos importantes y que afectan a la sociedad, todos los grupos políticos pueden renunciar a algo para adoptar una posición común en defensa de las víctimas.

Todos salvo PODEMOS. El grupo parlamentario formado por PODEMOS y sus confluencias no fue siquiera capaz de votar en el mismo sentido los votos particulares. Y lo más graves es que, con una clara deslealtad al resto de grupos, pero sobre todo a las víctimas, no dieron su apoyo al Pacto, y ello tras haber votado a favor del mismo en la Subcomisión y en el Senado.

En cuestiones de estado como es ésta, no cabe hacer política con minúsculas, cuando todos los grupos han sido capaces de alcanzar un acuerdo en beneficio de las víctimas, el “descuelgue” de PODEMOS les deja en evidencia: las víctimas no les preocupan, les preocupa más el titular y la foto.

Artículo de opinión de Jorge Sedano, portavoz del Grupo Municipal Ciudadanos en Alcoy 

Es insultante escuchar con frecuencia la terminología “gasto en educación” cuando se habla de los Presupuestos del Estado. Y es que el subconsciente traiciona a muchos político-burócratas al referirse a la educación.

La educación nunca es un gasto sino una “INVERSIÓN”. Como dice Albert Rivera: aquí lo único que vale es un Pacto Nacional por la Educación. Un acuerdo para pensar más en nuestros hijos y en las próximas generaciones, que en los intereses de los partidos políticos. Un pacto que convierta a la educación en una herramienta eficaz para la igualdad de oportunidades, y no para dividirnos en bandos. Eso es lo que hay. Eso es lo que toca. Esa es la verdad. O hacemos un Pacto por la Educación serio, o seguimos, como hasta ahora, jugando al mus con el futuro  de nuestro país y especialmente con el futuro de nuestros jóvenes.

Si algo da siempre buen fruto es la inversión en educación: la sanidad, los servicios sociales, las infraestructuras, la cultura, todo, absolutamente todo, siendo imprescindible en una sociedad, funcionará mejor o peor sólo en función del nivel de cualificación de su población.

Desde que el Caudillo dijo “hasta luego Lucas” desde el lecho, y cuando era famoso aquel cruel y veraz refrán de “pasas más hambre que un maestro de la escuela” hasta nuestros días, creo que han sido seis o siete las leyes sobre el sistema educativo: La LOGSE, LOCE, LOE, LOMCE, “los cañones de Navarone”, “el feo, el bueno y el malo” y aquella de “voy lo mato y vuelvo…”

Un galimatías político de tres palmos de narices preñado de leyes polítizadas, partidistas y cargadas de buenas y, no tan buenas, intenciones, con nefastos resultados. Leyes mal dotadas presupuestariamente y basadas en la teoría de la “prueba error”. Leyes que directa o indirectamente han contribuido a que España ostente un penoso lugar destacado en el ranking europeo de fracaso escolar. Los números cantan…

Hasta que no descubramos que la Educación no es un problema de partidos, ni ideológico, sino la llave del futuro de un país, no habremos entendido nada: ¿Queremos que desaparezca la homofobia?: pues invirtamos en educación. ¿Queremos terminar con la barbarie de malos tratos y asesinatos por violencia de género?: pues invirtamos en educación. ¿Queremos que bajen en España las tasas de drogas y alcohol?: pues invirtamos en educación. ¿Queremos que la xenofobia se diluya por la alcantarilla?: pues invirtamos en educación. ¿Queremos mejores médicos, profesores, soldadores, filósofos, neurólogos; mejores especialistas en mantenimiento industrial, en energía fotovoltaica, en la cría del caracol, en apicultura; mejores físicos en termodinámica, o competentes recepcionistas de hotel…? Pues invirtamos en educación. Ni más, ni menos.

Eso, “la inversión en buena educación”, cuesta una pasta gansa: ¡y lo sabemos! Pero que nadie lo olvide, quien “invierte” en educación gana el futuro. No hay atajos. El futuro pasa por ahí. Siempre.