Opinión

Cristian Santiago és regidor de Guanyar en l´Ajuntament d´Alcoi

El passat 27 de juliol al saló de plens de l’Ajuntament d’Alcoi, el portaveu de Ciudadanos, i ex-Alcalde del PP, va tornar a fer una de les seves.

Alguns de vosaltres coneixereu un acudit de molt mal gust, per no dir indecent, que parla d’una dona que es queixa de ser violada, una persona li diu que d’això ja fa molt i la dona respon que ja ho sap, però que li agrada recordar-ho. Aquest acudit és una absoluta falta de respecte cap a les dones en general i cap a les persones que han sofrit assetjament o violacions. No és una qüestió de tenir o no humor, és una qüestió de decència. Però, sembla que aquesta percepció és minoritària. És trist que la persona que va representar a la ciutadania d’Alcoi durant quasi dues legislatures faci aquest tipus de comentaris.

No dubte, que amb aquesta desafortunada intervenció, no és la primera, l’actual portaveu de Ciudadanos no volia ofendre a ningú. Però aquest tipus d’actituds masclistes, que lamentablement es reprodueixen sovint i en diferents àmbits del nostre entorn, no faciliten la construcció de societats igualitàries. Llavors, són inadmissibles.

L’exigència, rigor i responsabilitat dels càrrecs públics ha de ser màxima. I davant d’escenaris com aquests, no ens podem mantenir en silenci. Per tant, que l’Alcalde d’Alcoi, màxima autoritat del plenari i de la ciutat, callés, ens va sorprendre i decebre al mateix temps.

Estic convençut que el seu silenci va estar vinculat al desconeixement de la importància dels micromasclismes. Cal així, agafar consciència i des de les administracions públiques destinar molts més esforços, molta pedagogia i molts més recursos amb l’objectiu decidit d’acabar amb les violències masclistes. Començant aquesta tasca des del Saló de Plens i a través d’instruments com la utilització d’un llenguatge inclusiu.

El feminisme no passa únicament per penjar pancartes en façanes d’Ajuntaments o posar-se xapetes i llacets durant una setmana a l’any. El feminisme és un compromís de 365 dies a l’any. Un compromís de tothom i a tot arreu.

Si volem una societat feminista, solidària i lliure de masclisme no ens podem quedar callades. Hem de combatre totes les violències masclistes. Inclosos aquest tipus de comentaris que no ajuden en absolut en la recerca d’una societat igualitària.

Article d´Opinió d´Aleixandre San Francisco, edil de Guanyar Alcoi 

La definició dels dies que celebrem les festes de Sant Jordi és motiu de negociacions cada any, reproduint fonamentalment dues posicions: per una banda el manteniment de les dates tradicionals, excepte per proximitat de la Setmana Santa. I per altra que les festes se celebren en cap de setmana. Ambdues posicions compten amb un seguit d’arguments que aquí no reproduirem, però prou coneguts.

Considerem beneficiós que aquest debat, que travessa èpoques de major o menor intensitat en funció dels actors que intervenen i dels capritxos del calendari, hauria de resoldre’s per a no absorbir energies d’aquesta ciutat que les necessita per a altres causes que van presentant-se en el de venir de la nostra història.

Una de les característiques més notables de les nostres festes de moros i cristians, és la intensitat amb la qual són viscudes per gran part de la nostra ciutadania. I encara que per a la seua celebració compta amb protagonistes destacats, com són l’Associació de Sant Jordi, l’Ajuntament, el conjunt de filaes amb tota la gent que hi participa, els músics, hostalers, etc, creiem que és el conjunt de la societat alcoiana la que deu definir, amb el consens més gran possible, quan es deuen celebrar les festes de moros i cristians d’Alcoi.

Des d’una perspectiva general podria senyalar-se que el foment de la participació ciutadana en l’àmbit de la decisió política a través de referèndum és essencialment positiu per a la millora de la qualitat democràtica perquè el ciutadà deixa de ser només un espectador en la presa de decisions polítiques. El referèndum dóna als ciutadans l’oportunitat d’expressar directament el seu punt de vista sobre una decisió política. Constitueix també una oportunitat perquè els ciutadans s’informen, analitzen els avantatges i desavantatges de cadascuna de les opcions i es formen una opinió. Pot aprofitar per a crear així ciutadans més informats i més responsables políticament. Aquestes paraules d’Eva Sáenz Royo Doctora de Dret Constitucional, no podrien expressar millor el que es buscava també en la moció que presentàrem al darrer Ple de l’Ajuntament.

Sevilla i Madrid han utilitzat aquesta figura de participació en l’últim any per dilucidar diversos temes. En el cas de Sevilla relacionada amb la Feria de Abril i a Madrid sobre qüestions urbanístiques i de sostenibilitat. El cost d’aquesta consulta a Madrid ha suposat un 0,02% del pressupost, aquest percentatge a Alcoi equival a uns 10.000 €.

En un temps canviant on és notori el desig de participació directa d’una part de la ciutadania, tenir l’ocasió de resoldre vells temes enquistats és una oportunitat que pot permetre involucrar a les persones perquè tinguen un sentiment de pertinença a la societat demanant-los la seua opinió. Explorar noves formes de participació amb valentia, segurament ens ajude a créixer com a societat i el referèndum és una eina adient.

Si bé era d’esperar el vot contrari del Partit Popular, ja sabem com els esmussa la parauleta, no acabem d’entendre l’abstenció de Compromís ni el vot en contra del PSOE, quan es tracta de donar la veu al poble per un mòdic preu.

Article d´Opinió d´Estefanía Blanes, portaveu de Guanyar Alcoi

Una vegada més el PP ens va portar al saló de plens una moció que segons deien ells, era per a parlar d’educació. I em permetreu que ho pose en dubte. Si es vol parlar exclusivament d’educació perquè ens preocupem pels alumnes, no es pot fer una redacció plena d’acusacions i desqualificacions. Evidentment, amb aquesta moció no es pretenia arribar a cap tipus d’acord.

A la moció es parla de xantatge lingüístic, un terme agressiu i desafiant, pretenent alertar a les famílies, per tal que es posen en posició de defensa enfront d’allò que ells consideren un atac a la llibertat d’elecció. Però amb el model que critiquen, els consells escolars, on participen representants de la comunitat educativa, dels pares i dels alumnes, han pogut escollir, per majoria de 2/3, entre sis itineraris i nivells de llengües diferents. No hi ha ací llibertat d’elecció?

Es vol justificar el desacord en el fet que la llengua pròpia i la llengua estrangera tinguen una vinculació directa a l’hora de triar nivell al nou model. Açò queda sense efecte quan els motius que s’argumenten per no triar un nivell avançat de valencià són que hi ha alumnat que trobaria dificultats per què no escolten el valencià a casa o al seu entorn. Quants d’aquests alumnes escolten l’anglés a casa? Cal recordar que el nivell avançat contempla una proporcionalitat del 45% de matèries en valencià, el 30% en anglés i del 25% en castellà.

L’any 2011 la Conselleria d’Educació i elaborat per l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE) va encarregar un informe en el qual s’analitzaven les diferències en 13 centres entre els dos modeles lingüístics (PIL) i (PIP). Les conclusions de l’estudi són molt significatives. L’informe diu que els alumnes que estudien immersió lingüística en valencià i introdueixen l’anglés des dels 3 anys obtenen millors resultats en les tres llengües que els que ho fan en castellà amb la incorporació progressiva del valencià. És a dir, els que estudien més valencià saben parlar millor valencià, però també millor castellà i anglés que els que estudien menys valencià.

És sorprenent que a una ciutat valencianoparlant com Alcoi, tan sols 1 dels 9 centres educatius privats-concertats ha triat el nivell avançat. Açò no és adoctrinament?

Als punts d’acord d’aquesta moció del PP, que va ser 100% compartida per Ciudadanos, es demanava la dimissió del Conseller d’Educació per “imposar la seua doctrina catalanista”, una vegada més amb un clar objectiu de dividir i enfrontar, fent una utilització pejorativa del terme catalanista per associar de forma incorrecta la promoció i ensenyament de la nostra llengua pròpia, el valencià, amb el nacionalisme independentista català, el qual ja se n’ocupen els mitjans nacionals de demonitzar.

També es demanava la dimissió de Marzà per “desobeir les resolutòries del TSJCV que anul·len el decret del xantatge lingüístic”. En el moment de presentar la moció existia una paralització cautelar del decret, que no una nul·litat, ja que el tribunal no s’havia pronunciat sobre el fons de la qüestió. Per tant, no s’havia desobeït res.

Al recurs interposat per la Diputació d’Alacant se sol·licitava la paralització cautelar per possibles danys irreparables. Són aquests danys que l’alumnat d’infantil (que és amb el qual entra en vigor aquest decret per al pròxim curs 2017-2018) puga aprendre i estudiar la llengua pròpia del país valencià al mateix temps que el castellà i també l’anglés com a llengua estrangera? Danys irreparables.

La resolució del TSJCV del mateix dia del plenari, 27 de juliol, suspén únicament la disposició addicional cinquena, la qual fa referència a les certificacions de llengües a l’alumnat en el moment de finalitzar a cadascuna de les etapes educatives. Per tant, l’efecte d’aquesta mesura no es produiria fins al curs 2023-2024 en acabar la primària els alumnes que comencen infantil el curs que ve.

El recurs interposat per USO on es demanava deixar sense efecte els articles del decret (11, 12 i 13) que regulen els nivells (bàsic, intermedi i avançat) ha sigut desestimat pel TSJCV. Per tant, aquests nivells que han sigut triats pels centres educatius són totalment legals.

Així és que, el decret de plurilingüisme és legal, a excepció de la disposició addicional cinquena, i el curs que ve es podrà aplicar amb normalitat.

Totes aquelles que tan fermament demanaven que s’aplicaren immediatament les mesures cautelars pel compliment d’una ordre judicial, haurien de demanar en la mateixa contundència que s’aplique ara el decret de plurilingüisme en la seua totalitat a excepció de la disposició addicional cinquena.

I què haguera passat amb la disposició addicional cinquena? Doncs que en acabar batxillerat en nivell avançat l’alumnat s’hauria certificat amb un nivell B1 en anglés i un nivell C1 en valencià. Al nivell intermedi s’hauria tingut una certificació A2 en anglés i un B2 en valencià. S’hagueren regulat els mecanismes perquè l’alumnat acreditara els coneixements de llengües en cada una de les etapes a través de proves d’acreditació i a més, els centres que han optat pel nivell intermedi I i II podrien completar les hores lectives de llengua estrangera amb 2 hores i 1 hora respectivament, de les 3,5 hores de lliure disposició dels centres i així igualar el nivell avançat i obtenir les certificacions corresponents.

En resum, s’ha d’agrair al PP, C’s, Diputació provincial d’Alacant, CSI-F, USO, CONCAPA (Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d’Alumnes), Federació Provincial de Pares de Centres Concertats, entre altres, que l’alumnat que estudiarà amb aquest model lingüístic, en acabar els seus estudis no obtindrà cap acreditació en llengües. És el que alguns entenen com a igualtat. Si els meus fills no obtenen una certificació en anglés, perquè el seu nivell de coneixements no ho justifica, que no l’obtinguen els teus. Això sí, després al meu li pagaré una acadèmia privada, ja que l’estudi de llengües és fonamental.

Discriminació i falta de llibertat d’elecció?

Com deia l’Ovidi “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense.”.

Article d´Opinió de Vicky Llàcer, portaveu de Guanyar Alcoi 

Quan parlem i denunciem que el Govern del PSOE utilitza mecanismes públics amb fins partidistes, moltes vegades se’ns respon que “això s’ha fet sempre”. Pues molt bé, el PP sembla que ha estat contínuament finançant-se amb diners negres des de la seua fundació i “com s’ha fet sempre”, el deixarem fer.

No podem excusar-se en l’argument pueril de què això s’ha fet sempre, perquè a la política estem per progressar i millorar, i no podem heretar els vells vicis com a bons. Que s’utilitzen les xarxes, web i, en general, tots els instruments comunicatius de l’Ajuntament de forma partidista, és poc ètic, s’haja fet sempre o des d’ahir, perquè amb els diners de tots ajudem a fer que el partit en el Govern publicite la seua gestió de forma interessada. A més, així es menysprea a l’oposició.

Durant la campanya electoral del 2015 el PSOE anunciava projectes com per exemple l’acord amb el Ministeri de Defensa per cedir la Colònia d’Aviació al municipi quan ni tan sols hi havia un conveni. Dos anys després tot segueix igual. Durant campanya electoral també s’anunciava la licitació de la reforma del carrer Entença i l’execució durant l’any electoral (2015). No cal dir que a hores d’ara, tot segueix igual, i així un seguit de propaganda partidista a través d’instruments institucionals.

Durant aquesta legislatura el portal de notícies de la web de l’Ajuntament s’ha utilitzat amb parcialitat. El Grup Municipal Socialista en qualitat de Govern ha contestat diverses vegades a declaracions de l’oposició.

Quan Màrius Ivorra, Portaveu de Compromís acusava el Govern de perdre subvencions de Diputació, al portal de notícies va aparéixer una resposta on se l’acusava de tenir “una profunda ignorància del procediment de funcionament de la Diputació”. Acusacions a les quals no va poder defensar-se Màrius Ivorra en igualtat de condicions. A més, a la notícia contestava Jordi Martínez, com a Portaveu del Govern, càrrec que ell no ostenta, ja que no existeix com a tal.

L’Ajuntament el formem tots els grups polítics i no sols el del Govern però es genera contínuament una situació de desigualtat, perquè solament es publiquen a aquest portal de l’Ajuntament les notícies d’un partit i no les declaracions d’altres grups municipals.

Altre exemple de propaganda camuflada d’informació institucional són les notificacions que s’envien des de l’aplicació Línia Verda, una app per enregistrar incidències de la ciutat i que té un servei de notificacions, entre les quals, de tant en tant, et trobes en informació alabant la feina del Govern o, directament, atacant a l’oposició.

L’última d’aquestes interferències entre el PSOE i el Govern va ser el dilluns 19 de juny, quan es va realitzar una roda de premsa per part de l’Alcalde juntament amb tots els regidors al saló de Plens per fer un balanç de la meitat de la legislatura. Personalment, no entraré a valorar el balanç del Govern, però hi ha un fet que ens va cridar especialment l’atenció: a aquesta roda de premsa l’Alcalde Toni Francés parla dels projectes realitzats pel Govern i convida a tota la ciutadania a trobar tot aquest recull de projectes i accions a la web www.persones.es -que forma part d’una campanya del PSOE.

La mencionada web és un portal pagat pel PSOE, en el qual es fa campanya d’aquest partit i es va aprofitar un altaveu institucional amb els mitjans de comunicació i com a representants de la gestió de l’Ajuntament per donar a conéixer una iniciativa d’un partit. El resultat és que s’utilitza una roda de premsa com a Govern, al saló de Plens, per a publicitar una campanya del PSOE. El més ètic haguera sigut que utilitzaren la seua luxosa seu, on estava situat l’antic Banc de Comerç.

Creiem que els instruments de comunicació de l’Ajuntament, haurien de dedicar-se a parlar de la gestió diària i de les actuacions de l’Ajuntament, i no eixir en defensa continuada del Govern de torn, o, en cas de voler fer-se, que hi haja igualtat de condicions al respecte i es publiquen ambdues notes al portal de l’Ajuntament. Si no el Govern sempre comptarà amb el benefici de tot un aparell institucional per difondre els seus missatges per damunt de la resta.

Desafortunadament sembla que el Govern de Toni Francés ha recollit el testimoni, ha adquirit aquestes dolentes anomalies del PP fent-les seues, les han interioritzat i les duen a terme. Com que poden fer-ho ho fan, sense plantejar-se si és ètic o correcte. Des de Guanyar Alcoi, demanem que aquestes actituds han de canviar radicalment per higiene democràtica, no podem continuar permetent que l’Ajuntament, que és de tots, siga utilitzat per part del PSOE tal com ja feia el PP de Sedano i Peralta, com un ‘cortijo’ propi.

Artículo de Opinión de Marcos Martínez, coordinador de Ciudadanos Alcoy 

Ciudadanos (C’s) Alcoy viene preocupándose de dinamizar y recuperar la Zona Centro desde el minuto uno de legislatura, incluso con un proyecto elaborado sobre la calle San Francisco y adyacentes, participando además, en cualquier iniciativa que sirva para este propósito, como la Mesa del Centro. No por ello debemos abandonar nuestro proyecto ni mucho menos, abandonar nuestro trabajo institucional al respecto.

Nuestra ciudad en general, y la zona Centro en particular, necesita de actuaciones inminentes para su recuperación y desarrollo, y bienvenido sea un espacio donde se hable y se trabaje sobre este tema. Pero las cosas de palacio van despacio y, mientras tanto, cualquier actuación que se pueda llevar a cabo debe ser realizada, máxime cuando es un compromiso adquirido con los alcoyanos.

Nadie puede negar la participación de Ciudadanos (C’s) en frentes comunes, ni acusarle de saltarse a ningún colectivo. Si se nos puede acusar de algo, es de hacer nuestro trabajo y ejecutar nuestro programa. No se trata de esperar la próxima legislatura, sino de aprovechar esta. No se trata de sacar ideas para próximos programas, sino de ejecutar las que ya tenemos. Si proyectos como el de San Francisco, propuesto por ciudadanos y ya presupuestado con 300.000€, tienen escasa o nula visibilidad a día de hoy, pensemos que la Mesa del Centro es más un proyecto a largo plazo, que de inminente actuación.

Bien está el querer tener visibilidad en prensa, pero cabría algo más de imaginación. Aunque es algo a lo que Guanyar nos tiene acostumbrados. ¿Buscar protagonismo? Le recordaré al señor Cristian Santiago, por ejemplo, que Ciudadanos preguntó en comisión hace unos meses por los espacios de ocio caninos, con respecto a su mantenimiento, equipamiento y su implantación en todos los barrios, a lo que el Gobierno contestó que lo tenía presente y que estaba previsto que todas las zonas tuvieran un espacio. Sin publicidad, pero trabajando. El pasado mes de abril, Guanyar presentaba un ruego en el pleno con respecto a los parques habilitados para perros, con su consiguiente eco en la prensa local, por supuesto. Supongo que es su forma de no buscar titulares y de no sobrecargar los plenos. ¿Cuestión de puntos de vista quizá?

Por otra parte, es difícil llegar a acuerdos con un partido de extremos. Se trata de buscar un equilibrio entre la disminución del tráfico en el casco antiguo y favorecer el acercamiento y acceso a la zona, así como el estacionamiento. No es cuestión de disuadir a la gente de acudir al centro a pasear, ir de compras o disfrutar de sus áreas de restauración, en pro de otras zonas o espacios comerciales, que ofrezcan mayor comodidad, sino de equiparar a este de las posibilidades de otros puntos. La gente podrá después recorrer el centro a pie. Desde ciudadanos pensamos que es un gran paso para dinamizar la zona, además de rehabilitar y aprovechar espacios hasta la fecha, abandonados y con muy mala imagen.

Artículo de Opinión de Lola Alba, Diputada Nacional del Partido Popular 

España es un país solidario. Es un hecho, y las cifras lo demuestran. Desde 1988 los PGE incluyen el programa del 0,7%, que representa la solidaridad individual y anónima de muchos españoles, que marcan la equis en su declaración para financiar actividades de interés general con fines de interés social.

Este programa ha permitido construir un modelo de sociedad civil y un desarrollo del tercer sector muy vertebrado y con gran cohesión territorial, que no hubiera sido posible de otra manera.

Y ello ha sido así durante los últimos treinta años. Actualmente las ayudas del 0,7% llegan a siete millones de personas y suponen que en 2017 se destinarán 240,8 millones de euros íntegramente y con plenas garantías a las entidades del Tercer Sector.

Sin embargo, el escenario ha cambiado, una sentencia del TC (9/17 de 19 de enero) ha dado la razón a la Generalitat de Cataluña que, desde 1990 ha venido recurriendo sistemáticamente las convocatorias estatales de subvenciones del 0,7%. Nos encontramos con que, el reparto estatal del 0,7% del IRPF ahora se debe efectuar desde las CCAA, y no por capricho, sino porque una Sentencia obliga a ello.

Esta cuestión genera preocupación entre las entidades del Tercer Sector, que así nos lo han manifestado en varias ocasiones. Preocupación porque los criterios unitarios que existen en la actualidad, se verán fraccionados; temor por la continuidad de sus programas, que en muchas ocasiones son de ámbito superior al de una comunidad autónoma y que, ahora, no saben cómo se financiarán, por ejemplo.

El PARTIDO POPULAR acata las sentencias, como no puede ser de otra manera, y acata esta sentencia en concreto, intentando que se cause la menor perturbación a todos los destinatarios de las ayudas. Por ello se ha aprobado por unanimidad un nuevo modelo entre el gobierno y las CCAA, un modelo que supone la existencia de un tramo estatal del 20%, y que supone que el restante 80% corresponde a las CCAA, y que establece que las transferencias a las mismas estarán condicionadas a que haya convocatorias específicas del 0,7% del IRPF.

Y en lo que nos afecta directamente, ¿Qué va a pasar con el 0,7% en la Comunitat Valenciana? Sinceramente, lo desconocemos, pero podemos adivinarlo. Este ejercicio, la Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas de Mónica Oltra va a disponer de 13,5 millones de euros para proyectos sociales. Y va a poder hacerlo siempre que haya convocatorias específicas del 0,7% IRPF. Pues bien, ya desde varias entidades se ha denunciado que las convocatorias van con demora, y que a estas alturas en ejercicios anteriores ya se habían publicado.

Es pronto, pero ya conocemos la capacidad de gestión del gobierno del Titánic, y las necesidades cubiertas con este programa no pueden esperar a un gobierno incapaz de publicar una orden de convocatoria de subvenciones, y no me refiero a estas, pues ya han dado sobradas muestras de su incompetencia con otras cuestiones.

En 2016, último ejercicio gestionado íntegramente por el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad se financiaron 8.552 proyectos de 497 entidades, en las que colaboraron 114.374 voluntarios.

Éste debe ser, como mínimo, su objetivo. Pónganse a trabajar y no dejen de nuevo en la cuneta a quienes más lo necesitan.