I ara què?

Article d’opinió d’Aleixandre Sanfrancisco, regidor de Guanyar Alcoi

Des de fa molts anys he treballat al món del cooperativisme. Una de les meues inquietuds, des que vaig entrar a política en el 2015 amb Guanyar Alcoi, ha sigut conèixer com des de l’àmbit municipal es pot enfortir el cooperativisme a aquestes terres i com poder respondre exitosament als nous reptes que es planteja la indústria a les nostres comarques en un món globalitzat.

És recurrent que la gent faça referència al gloriós passat d’Alcoi… Personalment mai m’ha agradat viure en la nostàlgia, ni pensar que tot temps passat és millor. En la pel·lícula Midnight in Paris, de Woddy Allen, es mostra bé aquesta idea, de com d’absurda pot ser la nostàlgia cap a una època que solament coneixem superficialment i que, per molt que enyorem temps passats, el que ens toca viure i lluitar és l’actual, el present. José Ma Arizmendiarrieta, fundador del Grupo Mondragón ho explica molt bé en aquesta cita: “La naturaleza humana siempre determina, quizás por el miedo a enfrentarse a generar nuevas realidades, que cualquier tiempo pasado fue mejor; pero no lo es. Es un espejismo que generación tras generación se expande como si fuese un virus letal, difuminando un mensaje lúgubre en las nuevas generaciones: no lo intentéis, no os esforcéis.”

Els primers dies del mes de juliol, vint-i-una persones d’Alcoi, Ibi i Cocentaina visitàrem les cooperatives de Mondragón i la comarca del Goierri. El pes organitzatiu descansà en el Consell Econòmic i Social (CES) d’Alcoi i amb uns amfitrions excel·lents a les terres basques: José Luís Elorza Múgica, i Miguel Ángel Laspiur López de Oñate.

José Luís Elorza, autor del llibre “La Empresa Participativa Integral” ja va estar convidat a les nostres terres l’any passat pel CES, presentant el contingut del seu llibre a empresaris, sindicalistes i públic en general d’Alcoi i Ontinyent.

Miguel Angel Laspiur, exdirector financer del grup de Cooperatives de Mondragón*, i actual president de l’Assoaciació d’Amics de José Ma. Arizmendiarrieta (ALE), preparà les visites al grup empresarial. Ell també ens coneix. Enguany va estar convidat per l’Ajuntament a festes i, puc donar fe que, tant ell com la seua esposa quedaren sorpresos per la magnitud de l’espectacle. Només dir-vos que la filà Alcodians els va acollir la Nit de l’Olla.

El motiu del viatge era conéixer de primera mà l’experiència cooperativa de Mondragón, com ha estat una comarca capaç d’organitzar-se per fer front als reptes que per la seua indústria presenta una economia global i veure les noves tendències organitzatives que canvien el model d’empresa tradicional, “Cap a un projecte compartit d’empresa basat en la confiança”, defensen des d’ADEGI.

El contrast de les nostres realitats amb les que hem vist és gran, destaquen a parer meu sobretot: el grau d’integració de la comarca lluny del pensament en clau local; la implicació de les empreses, siguen cooperatives o no, en el futur de la comarca; una política partidista deixada de costat; el suport financer de les institucions, tant forals com autonòmiques; i el pensament estratègic a mitjà i llarg termini amb una solució de continuïtat que ha donat la presència empresarial.

Després del viatge hem tingut un primer encontre per compartir impressions i començar a pensar quines d’aquelles experiències, adaptades al nostre entorn, podríem traslladar. Es palpava il·lusió i ganes de treballar-ho. El canvi de mentalitat que exigeix és considerable, la feina és gran, l’horitzó temporal sobrepassa en molt les legislatures, se’ns demana constància, altura de mires, paciència i determinació. El futur de les nostres comarques, amb les seues enormes potencialitats, que els nostres fills i filles tinguen oportunitats de treball, mereixen l’esforç. Serem capaços? El repte és apassionant i no sobra ningú.

¿Desmercantilizar la vivienda?

Artículo de Opinión de Ray Montava, Presidente del PP de Cocentaina

Si un mileurista alquila su segunda vivienda a una família que no le paga el alquiler ¿Qué mecanismos tiene para defender su derecho a la propiedad? ¿Está por encima la propiedad privada al derecho a una vivienda? ¿Es demagogo que una alcaldesa prohiba que la policía local no realice ningún deshaucio?.

Al mileurista no le regalan un piso, lo paga. Y si lo paga es lógico que quiera amortizar ese gasto (o no, por eso es su propiedad privada). Muchos pisos se compran para especular con su valor; si el valor sube, entonces el tenedor de la vivienda ganará más dinero. Si todo el mundo especula que la vivienda va a subir en los proximos años, entonces más y más factores de producción son dirigidos a cubrir esa demanda. A más grandes márgenes, mayor incentivo para invertir.

Todo el mundo gana si los precios son libremente interpuestos por las partes; hay más trabajo, más viviendas y son más baratas. Como es lógico, la especulación lleva consigo un riesgo que asume quién puede obtener una ganancia gracias a ella. En definitiva, un negocio como cualquier otro.

Ahora bien, ¿por qué llamamos burbuja a la crisis inmobiliaria? Obviamente sufrimos una burbuja, pero NO como consecuencia de ser torpes a la hora de invertir sino por la ESTAFA de quienes incentivaron a la sociedad española a comportarse de forma totalmente descoordinada en base al crédito que existía. Y estaba ahí por culpa de los Bancos Centrales, quienes orquestaron toda una sinfonía de políticas expansionistas que acabaron por destruir la conexión entre lo que se prestaba y lo que realmente había.

El tipo de interés es un MENSAJE que se manda a los agentes económicos. Les dice que inviertan cuando la gente ahorra mucho y que pongan el freno cuando no. Nadie mejor que el prestamista para ponerle un precio al dinero. Si lo hace un Gobierno populista, entonces nos podríamos encontrar con la paradoja de no tener ahorro real, prestar a tipos muy bajos (mandando el mensaje de que sí lo hay) y cuando las inversiones han sido materializadas y los tipos inevitablemente suben resulta que los consumidores no llegan a poderlos pagar y los empresarios descubren que sus proyectos no son rentables. Es decir, hay una disonancia entre el ahorro y el crédito que descoordina la economía.

Resulta inquietante que la “nueva política” pida –aún- más mecanismos correctores solo porque a la su base elctoral le cae bien escuchar que así no van a pagar su hipoteca o que no habrá más desahucios (como si pudiesen esfumarse las cargas que una vivienda genera gracias a una decisión gubernamental). El populismo que subyace cada vez que la izquierda habla sobre la propiedad ayuda a entender porque no creen en ella.

Sobre puentes y el señor Ivorra

Artículo de opinión de Jordi Martínez, concejal del PSPV-PSOE Alcoi

Esta pasada semana se produjo en Génova una tragedia tras el colapso del puente Morandi de dicha ciudad y desplomarse una parte importante de su tablero. Víctimas mortales, desaparecidos y multitud de heridos han escrito una triste página de la historia de esa ciudad y de toda Italia. Vaya hacia ellos mi más sinceras condolencias y la solidaridad con todos los afectados.

Durante unos días me vino a la cabeza, como creo que la mayoría de alcoyanos el puente Fernando Reig recientemente reparado. Y  también los otros puentes de nuestra ciudad, en plena intervención por obras en el Pont de Sant Jordi y en el Pontón de Sant Jaume.

Y cuando leo al señor Mario Ivorra, portavoz de Compromís, escribir sobre los peligros de los puentes no puedo más que sonrojarme por como, desde el desconocimiento técnico más absoluto y flagrante, un político local nos habla de carbonatación, de falta de mantenimiento o de actuaciones cosméticas, en un tema en estos días tan sensible para los ciudadanos.

No estaría de más que el señor Ivorra repasara el listado de actuaciones de los últimos años en nuestra ciudad y podría comprobar el trabajo realizado por el gobierno local socialista en el mantenimiento de nuestros puentes. Y también estaría bien que comprobara las nulas actuaciones realizadas en los puentes cuando Compromís tenía las responsabilidades de gobierno en esa materia. Y cuando digo nulas, son nulas.

Si descartamos el Puente Fernando Reig y los puentes de Cristina, San Roque y de la Pechina, que son parte del trazado la carretera nacional y competencia del Ministerio de Fomento en su mantenimiento,  estamos hablando que de competencia municipal tenemos: El Puente de Paco Aura y de Pep Linares de reciente construcción por parte de la Generalitat Valenciana, el  Puente de Sant Jordi, el  Puente del Viaducto de Canalejas, el Pontón de San Jaime y los puentes de Rafael Terol y del Barranquet. También existen una cantidad mayor de pontones sobre los cauces de nuestros ríos pero que, por su longitud y altura descartamos para este artículo. Pues bien señor Ivorra, las actuaciones que se han realizado de mantenimiento durante estos años de gobierno socialista al frente de la delegación de Obras y Servicios han sido: Puente de Sant Jordi: Reconstrucción de las balaustradas afectadas por el oxido en su estructura metálica. Cambio del tablero y aceras sustituyendo el mal estado del firme que estaba deteriorado por la filtración de aguas en los mismos, cambio de calzada de hormigón con eliminación de peso en el tablero con un montante aproximado de  700.000 euros. Puente del Viaducto: Reconstrucción de apoyos en las plataformas de ambas aceras, refuerzo con viga longitudinal y tratamiento de las planchas que soportan dichas plataformas 80.000 euros. A estos 80.000 euros sumar la actuación de soldado de todas las farolas y barandilla en distintos puntos 6000 euros. Afianzamiento del estribo del Pontón de Sant Jaume y limpieza y renovación de la plataforma que desprendía cascotes 45000 euros. Retoques y arreglos en barandilla del puente Rafael Terol realizados por la brigada de obras y valorados en 3000 euros.

Sobre los puentes de la ciudad que no son de competencia municipal: Sobre el Puente Fernando Reig 10.000.000 de euros para su reparación integral, Actuaciones sobre los pilares del Pont de Sant Roc realizadas por el Ministerio de Fomento por sus servicios generales. Actuación de desembozo y apertura de nuevos imbornales en el Puente de Paco Aura realizado por la Conselleria de Infraestructuras dentro de la garantía de construcción de dicho puente. Reparación por parte del Ayuntamiento de las pilastras (new jerseys) de los puentes de la ciudad que están en mal estado y necesitaban una actuación urgente.

Además antes de final de año tendremos en marcha la redacción de la tercera parte de la rehabilitación del Pont de Sant Jordi. Una vez que se realizó la reparación de la balaustrada que evitó un mayor deterioro de la estructura metálica de los mismos y en la segunda actuación se mejoró el puente evitándola corrosión del tablero y eliminando pesó del mismo, se realizará una actuación en los estribos para definitivamente tener el pont de sant Jordi en perfectos estado. En los últimos 30 años nadie actuó sobre el mismo y a pesar de que ahora todos saben sobre estabilidad, mantenimiento y carbonatación en los puentes, nadie había dicho nada.

Y nadie había dicho nada y Compromís en el gobierno la pasada legislatura no hizo nada. No gastó ni un solo euro en mantenimiento de los puentes de nuestra ciudad cuando formaban parte del Gobierno Municipal en las responsabilidades de Obras y Servicios. Ni un solo euro.

No se puede jugar con estas cosas señor Ivorra. No puede utilizar una tragedia para meter el miedo en el cuerpo a los ciudadanos y rentabilizar políticamente una tragedia de otro país. Es mezquino e irresponsable, por que usted genera una desazón de una manera falsa e interesada, con poco recorrido político y usando un triste caso que no tiene nada que ver con nuestra ciudad. Este gobierno ha dedicado más presupuesto al mantenimiento de los puentes de nuestra ciudad que cualquier otro en toda nuestra historia. Vivimos en una ciudad plagada de puentes. Muchos de ellos con más 50 años de antigüedad. Dedicamos los recursos y esfuerzos de nuestros técnicos a que estén en buen estado a pesar de lo difícil y costoso que resulta. Usar una tragedia como la ocurrida en Italia para hacer odiosas comparaciones le convierte a usted en un político demagogo y oportunista. Creo que la ciudad de Alcoi y sus votantes esperan algo más de usted.

Un homenatge digne a l’afició de l’Alcoyano

Article d’opinió de Cristian Santiago, regidor de Guanyar Alcoi

Una de les coses que em va cridar l’atenció quan vaig vindre a Alcoi era l’arrelament que tenia la ciutat amb el CD Alcoyano i amb l’Enrile PAS Alcoy, el qual, aquest últim, vaig tindre l’honor de defensar com a jugador i capità amb molt d’orgull.

L’afició de qualsevol equip és (i som) la part fonamental de l’equació perquè un club funcione, és la base, és l’empenta, és la passió i la flama. Per això vam considerar adient, des de Guanyar Alcoi, dedicar la rotonda que anava a construir-se al costat del Collao a l’afició del CD Alcoyano. Creiem que podria ser un bonic punt d’encontre entre aficionats del club i també una merescuda commemoració a la dedicació desinteressada i incansable de l’afició del nostre Depor. Amb més esforç de l’esperat i amb inicialment la negativa del Govern de Toni Francés de dedicar aquesta rotonda a l’afició, finalment vam aconseguir tirar endavant aquesta proposta que es va presentar primerament en desembre de 2017.

Vam proposar, concretament, que l’homenatge es fera a través d’un procés participatiu amb penyes, club i gent interessada per tal de projectar el disseny amb el qual es commemore a l’afició a la mateixa rotonda. Estem segurs que qui millor pot saber el que representa l’afició per a l’Alcoyano és la mateixa gent que puja diumenge rere diumenge al Collao a animar. Malgrat això, que no és una tasca molt costosa perquè sempre que s’ha cridat a participar en aquestes qüestions la gent ha reaccionat molt bé, hem sabut que membres del Govern del PSOE, sense informar a ningú més, ni tan sols a nosaltres, que vam ser els proposants de la iniciativa, s’han reunit amb penyes per demanar en la mateixa reunió “idees” per al disseny de l’homenatge el qual volen tenir enllestit en menys d’un mes…

I clar, és una llàstima que el disseny de l’homenatge es faça de pressa i corrents. Des de Guanyar Alcoi vam demanar que l’homenatge havia de nàixer de l’afició i el club, s’ha tingut des d’inicis d’any per treballar-ho, per mirar dissenys, per considerar si és millor un monòlit, simplement una placa o una estatueta, per veure qui seria la persona ideal per fer-ho, per pensar quin text es posarà, etc. però clar, amb menys d’un mes i sent agost -ja sabem que l’agost a Alcoi és pràcticament inhàbil- és impossible i també és una llàstima… Tenim clar que l’important és que siga un homenatge digne, i sabem que ho serà, però també som conscients que amb l’ajuda de l’afició podria fer-se un disseny molt millor, més representatiu i nascut de totes les persones que s’estimem a l’Alcoyano.

Quan s’inaugure aquest homenatge estarem allí. Per aquelles persones que desconfien del nostre paper els diré que no, no volem protagonisme, ni estarem per fer-se la foto o per passejar palmito, estarem perquè creiem en aquest homenatge, perquè som aficionats i ens estimem l’Alcoyano. Per a les persones que ens van proposar aquesta idea els donem les gràcies, perquè malgrat que ho vam portar Guanyar Alcoi al Plenari, aquesta proposta naix de socis i d’aficionats al club, i això s’ha de valorar.

Esperem, de veritat, que aquest homenatge aconseguisca representar a tota l’afició i seguidors del CD Alcoyano, perquè s’ho mereixen, perquè aquest subjecte anomenat AFICIÓ DE L’ALCOYANO, que no és ni menys ni més que gent, organitzada o no, que anima des de qualsevol punt de la Terra a un equip que senten com a seu, que l’estimen i que els representa i que és la raó de ser de l’equip i és, en definitiva, l’ànima que mou i dóna vida al club.

Ens veiem al camp, moral i victòria!

Els tirants, els ponts i la falta de manteniment

Article d’opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís Alcoi

Escoltar a les notícies que un pont atirantat ha caigut a Gènova, ens porta ràpidament a la nostra ciutat i a imaginar una situació semblant. No sols nosaltres els alcoians hem fet aquest paral·lelisme, fins i tot al noticiari d’ahir 16 d’agost À Punt ha recordat els problemes de seguretat al Pont de Fernando Reig entrevistant al regidor de Seguretat de l’Ajuntament d’Alcoi.

A la notícia i amb paraules del regidor es desprén que a Alcoi es fa un exhaustiu control i un fort manteniment d’aquest tipus d’infraestructures tan necessàries per al funcionament de la ciutat.

No m’agrada entrar en aquest tipus de polèmiques, però la veritat és que no hi ha cap tipus de manteniment dels Ponts a la nostra ciutat, llevat de les purament ‘cosmètiques’.

Tots som conscient que els problemes dels tirants al pont Fernando Reig no són fruit d’uns mesos fins i tot d’uns anys, i no es van detectar fins que els operaris que en aquells moments ‘pintaven’ les baranes se n’adonaren. La falta de manteniment constant ens va fer gastar més de 10 milions d’euros en una reparació d’urgència.

Fa uns anys celebràrem el 90 aniversari de la construcció del Pont de Sant Jordi, enguany el ‘Pont Nou’ complirà 93 anys i fins ara no s’han afrontat les obres necessàries i urgents que necessita. Quan observem les patologies d’un edifici antic o mancat de conservació, l’estructura de la qual és de formigó armat, amb freqüència ens trobem signes d’esquerdes i fissures en cornises, en bigues, pilars, etc. Esquerdes de tal magnitud que en molts casos apreciem signes significatius de despreniment de material, com és el cas dels pilars del pont per la i carbonatació, a més a més també podem observar fractures a l’estrep.

La carbonatació és una patologia recurrent en les estructures de formigó armat, a més de ser una de les principals causes de la seua deterioració, produint des de fissures en els casos més incipients fins a pèrdua de secció en els més avançats.

Malgrat ser coneixedor el govern local socialista dels verdaders problemes que afecten la integritat del Pont Nou, una vegada més el seu objectiu ha estat el ‘cosmètic’ a més a més d’asfaltar i posar baranes lluminoses. Des de Compromís ja fa temps estem denunciant la falta de manteniment a la ciutat i ara una vegada més, els alcoians mitjançant el regidor del govern hem perdut l’oportunitat d’alçar la veu a la televisió exigint unes inversions dignes i urgents per a les nostres infraestructures que es troben en mal estat i sense cap tipus de manteniment integral.

Tot el meu sentit condol i suport a les víctimes de l’accident de Gènova i recordar el que han argumentat els experts a diferents mitjans de comunicació «l’accident s’ha produït per la falta de manteniment, a causa de la falta de finançament i la falta d’implicació de les administracions públiques». Des de Compromís exigirem un control exhaustiu a aquestes infraestructures tan importants per a la nostra ciutat.

Recordar que el Pont de Sant Jordi fou pagat pels alcoians com moltes altres infraestructures, mitjançant un préstec 50 anys després de la seua inauguració.

¡Feliz Navidad!

Artículo de opinión de Maribel Sánchez, concejala de Ciudadanos Alcoy

¡No cunda el pánico!, no es que haya hecho el firme propósito de adelantarme a los grandes almacenes en la felicitación de las Navidades. No, tampoco me he subido en La Máquina del Tiempo de H.G. Wells y he viajado hasta diciembre de 2018. Aunque, de todas formas, ya se sabe lo que nos dice la sabiduría popular: “persona prevenida vale por dos”.

Ha pasado ya más de año y medio desde que Ciudadanos presentó en el Pleno Municipal (más concretamente en diciembre de 2016) una moción en la que se pedía que se estudiara la posibilidad de la creación de una iluminación navideña propia, al estilo de la enramada que se coloca para las Fiestas de San Jorge. Se trataba de una propuesta que perseguía darle un valor añadido más, además de todos los que ya tiene, a la Navidad Alcoyana. Esta moción fue apoyada por todos los grupos políticos y aprobada por unanimidad.

En uno de los acuerdos de dicha moción, se especificaba que, para facilitar esta inversión, se dividiera el gasto en varios ejercicios. Y así ha sido, en el Presupuesto del 2017 ya se dotó una partida que supuso el punto de partida de esta inversión y posibilitó que, en las Navidades del 2017, Alcoy ya tuviera los primeros tramos de su iluminación navideña, propia y única, como único es también el “Nadal Alcoià”, en las calles San Nicolás y San Lorenzo.

En el Presupuesto del 2018 se dotó de nuevo una partida de igual cuantía que, junto con el suplemento de crédito aprobado en el Pleno Extraordinario del pasado viernes 3 de agosto, hará posible que esta iluminación se extienda por el recorrido de la Cabalgata en el resto de las calles del centro: País Valencià, El Camí, Gonzalo Barrachina y la Plaza de España. Desde Ciudadanos no felicitamos porque esta iniciativa que presentamos en su día siga creciendo y amplíe su alcance a todo el recorrido principal del Centro Histórico.

El Centro Histórico, el corazón de nuestra ciudad, el punto neurálgico de éstas y de casi todas nuestras Fiestas, así como de los eventos más relevantes que tienen lugar en Alcoy. El Centro Histórico, esa zona que, desde Ciudadanos, siempre hemos querido conservar, rehabilitar y dinamizar para que siga vivo y en marcha, para que no se pare, porque si el corazón se para, todo se para.

Por cierto, a ver si al final va a resultar que sí que se me van a adelantar los grandes almacenes… ¡Feliz Navidad!

Treballem per la igualtat o no serà

Article d’opinió de Vicky Llàcer, regidora de Guanyar Alcoi

La igualtat entre homes i dones està molt lluny de ser una realitat i és important que totes aportem el nostre granet de sorra, la nostra idea o suggeriment i treballem per tal de facilitar que cada vegada aquesta igualtat estiga més prop de ser verdadera.

És per això que no entenc la negativa del Govern del PSOE a crear una mesa tècnica per elaborar un reglament que regule la publicitat sexista als espais públics.

El PSOE s’excusa dient que l’ordenança que s’aprovarà només regula la disposició de la publicitat, però no el contingut. També que la Llei General de Publicitat ja prohibeix la publicitat que vaja en contra de la Constitució o que els criteris per definir allò què és sexista o no ho és podrien ser molt subjectius.

El cert és que diversos reglaments com el que demanem ja s’estan treballant a molts municipis. A hores d’ara no n’hi ha cap aprovat, motiu pel qual treballar-ho ací porta més feina i es poden rebre més critiques. Aquest potser és el preu per ser capdavanter en alguna cosa en la qual creus, però sembla que aquest govern no està per la labor. Potser quan ja s’hagen aprovat reglaments semblants a altres poblacions i porte menys feina regular-ho s’anuncie que sí que es realitzarà ací i se li done molt de bombo.

La nova regulació municipal que Guanyar Alcoi proposava treballar pretenia defensar la dignitat de les dones i establir mecanismes que vetlen pel compliment del principi constitucional d’igualtat.

Considere important que existisca una ordenança que marque les pautes per a reconéixer el sexisme en la publicitat, amb la finalitat d’eliminar la subjectivitat i simplificar la tasca d’identificació dels anuncis masclistes, així com per a delimitar amb major claredat quan i perquè es podria sancionar a l’empresa anunciant.

La tipologia d’anuncis sobre els quals es vol posar el focus són, entre altres, els que promouen models que consoliden pautes tradicionalment fixades per a cadascun dels gèneres, aquells que de forma explícita i implícita perpetuen els rols fixats tradicionalment per a dones i homes, els que fixen uns estàndards de bellesa considerats com a sinònim d’èxit, els que limiten els objectius vitals de les dones, adequant-los a patrons estètics i de bellesa, i que sovint afecta la salut física i psíquica de dones adultes i adolescents.

Són tantes les actituds masclistes que estan normalitzades i a les quals estem tan acostumades que no podem conformar-nos amb campanyes esporàdiques que queden en res o en poc si no són reforçades per regulacions més estrictes que vagen més enllà d’intencions.

O treballem de valent per la igualtat, o no serà.

Migració alcoiana buscant on sopar en estiu

Article d’opinió d’Alexandre Cerradelo, membre de l’executiva de Compromís Alcoi

Aquest estiu a les xarxes socials, al carrer, un dels temes més escoltats és el malestar dels clients dels locals, bars i restaurants, del Centre que a les 12 de la nit han estat desallotjats de les terrasses a meitat sopar. Aquesta situació ja ha estat denunciada des de fa temps pels hostalers de la ciutat, però des del govern s’han fet els sords o han excusat aquest horari en les males pràctiques d’alguns hostalers poc cívics que han provocat queixes d’alguns veïns.

La solució de l’ajuntament ha estat la més fàcil, però per desgràcia la menys eficaç. L’horari tan estricte imposat per la regidoria, per a les terrasses ha provocat que els hostalers que són conscients que ocupen espai públic, i intenten no molestar als seus veïns amb la seua faena, estan patint una pressió desmesurada per arreplegar terrasses aquest estiu.

Hem escoltat a gent que comenta que al pròxim cap de setmana se’n va a sopar a Cocentaina, perquè passa això?, Per què l’ajuntament de la població veïna, també del PSOE, ha tingut una altra manera de treballar, amb la creació d’un horari de cap de setmana al període estival més adequat als vertaders horaris dels veïns i visitants, i una pressió forta front aquells comportaments inadequats d’alguns locals. Sense cap dubte, una solució un poc més difícil que la que el govern de Toni Francés ha pres, però més beneficiosa per a la població, per al turisme i per als hostalers.

Des del primer moment la gestió realitzada pel nostre ajuntament ha estat la menys adequada, i ara la nostra hostaleria pateix un greuge comparatiu amb els nostres veïns, continuem patint comportaments inadequats d’una minoria d’hostalers, i els nostres veïns i turistes no poden gaudir de l’estiu a Alcoi.

Les competències sobre les terrasses les tenen els ajuntaments, han de legislar per permetre l’activitat de l’hostaler sense impedir el descans del veí. Per descomptat perseguir les males pràctiques, però a la nostra ciutat s’ha optat per la solució més restrictiva i menys adequada per a la projecció turística de la ciutat.

Una cosa és certa, han aconseguit que hostalers i veïns es queixen d’aquest, un horari insuficient i una pressió desmesurada.

El desgobierno de Mireia en seguridad ciudadana

Artículo de opinión de Rafael Montava, portavoz del PP en el Ayuntamiento de Cocentaina

Imaginen que son concejales en Cocentaina. Un buen día se encuentran a la Policia Local denunciando en prensa las penurias que sufren. Mientras tanto, la gente por la calle se queja por la creciente inseguridad de la que adolece nuestro municipio.

 Se encuentra, también, que el Gobierno de Mireia Estepa es incapaz de dirigir hacia buen puerto las negociaciones con los sindicatos policiales y estos, con toda la legitimidad del mundo, se quejan. La situación es límite.

A la vez, se acuerdan de la rapidez con la que la máxima autoridad local dio la orden de prohibir que su Policía Local realice ningún desahucio. Por supuesto sin consultar NADA al Pleno, que más dará la opinión de los representantes locales cuando se trata de hacer populismo con las obligaciones que impone la Ley.

Luego de ver todo eso, se van al Pleno a debatir un parche del Gobierno de Mireia para arreglar todo el ‘tinglao’ y no dejar Cocentaina en manos de cualquier delincuente. Dicho parche es definido por intervención de la siguiente manera:

“Someter directamente el acuerdo al Pleno supondría que sería nulo por dictarse prescindiendo total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido”. “No se ajusta a derecho”.

Estas palabras no son mías, sino de los informes de secretaria e intervención en referencia a al plus de productividad que propuso el concejal de Personal y Policía del PSOE. Y claro, pregúntense si serían capaces de no aprobar esto si está en juego la seguridad de sus propios conciudadanos.

Con la nariz tapada, nuestro grupo parlamentario tuvo que aprobar esta tramitación. Pero no podemos seguir así en este Ayuntamiento; sufrimos más de setenta informes sobre ilegalidades cometidas por este gobierno local.

Y esta es la consecuencia de la improvisación constante de un gobierno sin ningún rumbo. No solucionar la liquidación de Radio Cocentaina, no solucionar los problemas que conciernen a la Policía Local, no solucionar la falta de recursos para la manutención de los animales abandonados, no hacer NADA para cambiar el Passeig, NADA para adecuar la accesibilidad de su propio Ayuntamiento… pero presumir de los millones que sobran cada año, cobrar su generoso sueldo, colgar pancartas –muchas pancartas- y hacer ‘pedorretas’ a la oposición cuando lo denuncia. Ese es el gobierno de Mireia.

Alcoi abans riu de colors, ara ja ni baixa

Article d’opinió de Màrius Ivorra, regidor i portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi

Ja fa anys que a Alcoi no baixa el riu de colors, malgrat que moments determinats on el clavegueram aboca les seues deixalles, bé perquè no està suficientment dimensionat, bé per indiferència del govern davant els vessaments.

Ja fa anys que no baixa el riu de colors però ara, sembla que ja no baixa o almenys no baixarà.

La tendència a recuperar els rius a les zones urbanes és imparable, a Alcoi començàrem donant-li vida a la zona i generant espais d’esbarjo per a veïns i turistes. Solucions més o menys encertades però que obrien un nou balcó a la ciutat on històricament els alcoians havien tapiat les finestres. Recuperar els rius, no vol dir canalitzar o cobrir els rius amb formigó, vol dir recuperar les riberes per posar-les a disposició de la ciutadania però també ajudar a l’ecosistema riberenc a millorar la qualitat de les aigües.

A Compromís, des de fa anys sempre hem reclamat dotar de serveis i crear polítiques urbanes i medi ambientals específiques de la part baixa de la ciutat i sobretot generar accessos més fàcils i visibles. Al nostre model de ciutat els vessants dels rius compleixen una missió important dintre de l’organització de la ciutat. Una ciutat més amable i com no sostenible.

He tingut la possibilitat d’accedir a una investigació realitzada pel Departament de Zoologia i Antropologia Física de la Universitat de Múrcia, l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de les zones Costaneres (IGIC) i l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la Universitat Politècnica de València, on es preveu la reducció d’aigua disponible del riu Serpis fins a un 43% del seu cabal actual.

La investigació preveu una reducció de l’aigua disponible al riu Serpis d’entre un 28% i un 43% per als pròxims 22 anys (període 2018-2040). Aquesta diferència en els percentatges dependrà de les mesures que siguem capaços d’estalviar aigua i del control d’emissions de CO2, segons indica l’investigador Martínez Capel. A l’estudi, fins i tot, es proposa articular una sèrie de mesures per millorar la gestió de l’aigua des del pantà de Beniarrés. Malgrat açò, Martínez Capel indica que les accions ja no seran suficients a mesura avance el període si no ens impliquem seriosament en el problema.

L’objectiu del projecte ha estat proposar millores de la gestió de l’aigua per fer compatible un règim de cabals ecològics i millorar l’hàbitat, minimitzar impactes i beneficiar a l’agricultura de la part baixa del Serpis.

A Compromís, hem observat des de fa uns anys la reducció important del cabal d’aigua del riu al pas per la nostra ciutat i hem fet propostes i denuncies. Però ara és el moment, no podem esperar més. Exigirem un model de recuperació i un pla per millorar els nostres rius. Exigirem mesures d’estalvi d’aigua a la xarxa municipal i campanyes de conscienciació.

Fa anys que a Alcoi no baixa el riu de colors, però ara ja ni baixa.