Cada minut que passa els valencians perdem 3.000 euros

Article d’opinió de Màrius Ivorra, regidor i portaveu de Compromís Alcoi

Els valencians i les valencianes patim des de sempre un finançament injust, tant se val qui governara ací i a l’Estat, si PP o PSOE. Una situació que, a més, no té comparació: estem per baix de la mitjana estatal de renda per càpita però aportem com si estiguérem per damunt. És a dir, amb els nostres impostos financem territoris més rics que nosaltres.

Els valencians som un 12% més pobres que la mitjana espanyola, però paguem com si fórem un 12% més rics, a més a més som els únics que paguem a l’estat central més del que rebem estant per baix de la mitjana de renda.

Per altra banda, som el 10,7% de la població de l’Estat i rebem el 5,17% de les inversions, és a dir, la meitat del que ens correspondria per justícia. Aquest dèficit d’inversions ha generat el que els experts consideren un deute històric (diferència entre el que hauríem d’haver rebut i el que efectivament vàrem rebre) de 13.500 milions d’euros des de 2002.

Per esta injustícia, el proper dissabte 18 de novembre hi haurà una manifestació a València per reclamar un finançament just per als valencians.

La qüestió del finançament ens afecta a tots. Per això, la manifestació serà majoritària de les forces socials i polítiques del País Valencià, però sobre tot transversal perquè la convocatòria no va contra ningú, sinó per un millor sistema de finançament més just per als valencians.

A la convocatòria s’han adherit a més de sindicats, la patronal empresarial CEV i més d’un centenar d’entitats, associacions i organitzacions de la societat civil i del món econòmic, els partits amb representació parlamentària PSPV, Compromís, Podem i Ciudadanos, tots a excepció del PP.

Per facilitar als veïns de la nostra comarca el desplaçament, Compromís hem organitzat el viatge amb autobús a València el proper dissabte 17 amb un preu mínim. Està obert a qualsevol persona que vulga anar a reivindicar el finançament just.

Els valencians hem de tenir la capacitat de visualitzar-nos, fer que la nostra veu s’escolte a la resta de l’Estat, cosa que fins ara, amb els grans partits sols ens hem vist perjudicats i arraconats. Jo ho tinc clar, la qüestió del finançament ens afecta a tots perquè cada minut que passa els valencians perdem 3.000 euros.

 

Las cuentas del Titanic

Artículo de opinión de Lola Alba, diputada nacional del PP

El Govern del Botànic ha presentado sus presupuestos para 2018 y saca pecho con la mayor consignación presupuestaria en la historia de la Generalitat Valenciana, nada menos que 19.956 millones de euros. Sin embargo, absolutamente todo es discutible en estas previsiones.

Los ingresos que prevén PSOE y Compromís (a expensas de que Podemos los corrija en su tramitación parlamentaria y salgan adelante) ya son discutibles y en algunas partidas ilusorios, pero no podemos perder de vista algunos datos reales y que han beneficiado a esta autonomía. Es cierto que la ComunitatValenciana está mal financiada porque así lo aprobó un gobierno socialista con la firme oposición del Partido Popular, que ya avisó de que ese sistema nos llevaría donde estamos: casi a la cola en cuanto a financiación.

Ahora bien, sin haber cambiado el modelo y gracias a la recuperación económica por las medidas adoptadas por el Gobierno de Mariano Rajoy, la Generalitat ha recibido más de 2.280 millones de euros más que cuando el PPCV la dirigía. Es decir, el Botánic ha dispuesto de un presupuesto un 11% superior al del PP, lo que da para muchos colegios, hospitales, etcétera, pero estas infraestructuras sociales no han visto la luz. De hecho no se ha construido ni una infraestructura educativa que no hubiera iniciado el PP, y actualmente hay más barracones que con el último gobierno popular.

Ahora que, pese a la infrafinanciación, el Consell dispone de muchos más recursos de los que dispuso el PP la pregunta es: ¿qué hacen con ellos? Sobre el papel milagros; pero la realidad cambia cuando sales a la calle.

Llama sobre todo la atención las partidas destinadas a la Conselleria de Vicepresidencia, Igualdad y Políticas Inclusivas, que incrementa su presupuesto sobre 2017 en un 13,8%. Eso debería ser una buena noticia para todas aquellas personas a las que Compromís vino a rescatar. Sin embargo, muchos de los colectivos más desfavorecidos conocen ya la realidad, y ésta no es precisamente, la tierra feliz que prometieron.

Es verdad que Mónica Oltra dispone de más dinero que el año pasado y que en 2017 dispuso de más dinero que en 2016, pero nada de esto ha llegado a sus destinatarios. A 30 de septiembre de 2017, esta Conselleria sólo había ejecutado el 20% de las partidas de infancia y adolescencia, el 19% de Discapacidad y el 5,5% en Centros de Mayores.  No basta con tener recursos, hay que gastarlos y para eso hay que trabajar yCompromís solo sabe trabajar detrás de una pancarta.

El Consell tiene a 130 centros especiales de empleo, empresas que dan trabajo a personas con discapacidad, sin cobrar las ayudas de este año y todavía no ha resuelto 28 expedientes de 2016. Por supuesto no ha tramitado ningún expediente todavía este año. Y eso que los fondos para pagar estas ayudas vienen directamente del estado, la Generalitat se limita a tramitarlas. Ni siquiera distribuye 38 millones de euros que le llegan del estado para centros especiales de empleo, porque para eso hay que trabajar, y eso es algo que se les da francamente mal.

A la fecha todavía no se han resuelto las subvenciones del 0,7% de IRPF, dejando sin financiación a un gran número de proyectos y entidades, que han venido prestando sus servicios sin que el Consell haga su trabajo.

En lo que atañe a infraestructuras, de los 649 millones de euros para inversiones en 2017 en las tres provincias, el Consell sólo ha ejecutado a la fecha 149 millones. No ha sido capaz de realizar las inversiones previstas en infraestructuras necesarias para los ciudadanos de la CV en 2017.

¿Para qué quiere este Consell incapaz de gestionar mayores recursos, si no es capaz de gastar los que ya tiene, o si realmente necesitamos más financiación con estos gobernantes? La respuesta es evidente: para la creación de organismos y agencias superfluas por importe de 384 millones de euros, para abrir una televisión o para gastar más en asesores y altos cargos de lo que jamás gastó el Partido Popular. Porque lo de “rescatar personas”, quedó en el olvido en cuanto llegaron al sillón.

Estos son los últimos presupuestos del Consell de Puig y Oltra, puesto que el próximo ejercicio se prorrogarán al ser 2019 año electoral. A las elecciones llegarán con una legislatura perdida en aventuras estrafalarias seguidismo el independentismo en Cataluña, en adoctrinamientos ideológicos en colegios y, eso sí, con una nueva televisión autonómica que loe las glorias de un cambio fracasado. Será la carta de ajuste de Àpunt el programa electoral de un ‘Titànic’ donde, como el barco, la orquesta sigue tocando mientras han dejado hundir el buque.

Entenza ‘Laboratorio de ensayos’

Artículo de opinión de Eduardo Tormo, concejal del PP en el Ayuntamiento de Alcoy

“Entenza laboratorio de ensayos”, podría parecer por el título de este artículo, que estoy ninguneando a los vecinos y comerciantes de esta calle. De igual modo podría dar la imagen que me dá igual el resultado que se pueda obtener de la realización de las obras de Entenza. Supongo que estas primeras líneas habrán llamado su atención pero créanme cuando les digo que me quedé perplejo el pasado martes al escuchar decir al concejal de urbanismo esto:

“La calle quiere ser una investigación, un laboratorio para después implantarse en el resto de la ciudad”

Y si algo tiene el sr. Gomicia, es que siempre habla claro pero eso a veces tiene sus inconvenientes. Estarán conformes conmigo que investigar con una calle tan importante como Entenza es una temeridad que no debería poderse permitir a un gobernante. No se puede experimentar con los vecinos y comerciantes de Entenza que llevan 30 años padeciendo una situación insoportable. Y si el experimento sale mal, que fem?. Los experimentos con gaseosa y cada uno que los haga en su casa.

Mucho se ha hablado de las obras de Entenza en los últimos meses, el diagnóstico de la problemática de las mismas es bastante coincidente. Como ya avanzo el PP, el déficit de aparcamiento y el intenso tráfico antes, durante y después de la obras centran el grueso de los problemas de esta calle. Bueno pues desde que se presentó la obra en abril no se ha puesto solución a ninguno de ellos. Una vez más, este gobierno improvisa en lugar de planificar. Fíjense lo que decía en la misma tertulia el sr. Gomicia:

“Es cierto que por la comunicación que tiene la ciudad, por esa calle (calle Entenza) tiene que pasar tráfico hasta que no se encuentre la solución de la parte de arriba…”

Ahora para evitar nombrar al Boulevard le llama “la parte de arriba”. Y es que realmente tienen que estar avergonzados. Entraron a gobernar, allá por 2011, y lo primero que hicieron es cargarse, entre otras cosas, el Boulevard del PP, porque todo lo que venía del PP no podía ser bueno. Y ahí se quedaron. En más de seis años no han podido, no han sabido o no han querido arbitrar una solución a una vía alternativa, “la de la parte de arriba…”, que fuese capaz de descongestionar la zona de tráfico y que habilitará aparcamientos. Vamos empezamos la casa por el tejado…

Y en esa mañana esplendida el sr. Gomicia nos dejó dos perlas más de la dialéctica, una era:

“Lo mas problemático era solucionar el tema de los autobuses… seguramente será por Isabel La Católica…”

¿Cómo que seguramente? ¿No está decidido? ¿Seguimos improvisando Sr. Gomicia?

Y la otra perla, al preguntarle por el anuncio del día anterior sobre el inicio de las obras (hablaban de febrero 2018) dijo:

“26 días para presentar propuestas y luego licitar…”

Y dice que en febrero, mire Sr. Gomicia en una licitación menos compleja como fue la contratación de la redacción del proyecto de Entenza, los 26 días se acabaron el 21 de agosto de 2015 y se acabó contratando el 11 de abril de 2016 **, casi 8 meses después. O mucho me equivoco o lo tienen difícil para empezar en febrero. Ya no acertaron en la presentación del proyecto cuando prometieron iniciar las obras en junio. Y yo me pregunto ¿es incapacidad de gestionar bien los expedientes y los tiempos o son retrasos calculados para hacer coincidir  el final de las obras con las elecciones locales?

 

Amb l’afany de ser els ulls del poble a l’Ajuntament

Article d’opinió de Pablo González, coportaveu de Guanyar Alcoi

Sóc conscient que l’intercanvi d’articles no hauria de ser la nostra funció; ni la d’un regidor del govern, ni la d’una plataforma política que lluita per construir un Alcoi millor. Però malgrat que la política hauria de centrar-se amb altres objectius, no puc deixar córrer les difamacions que sobre mi i el meu grup ha llançat el portaveu del PSOE; considere important deixar clares les coses, perquè al cap i a la fi parlem de maniobres internes que afecten als més quantiosos i sucosos contractes públics que signa l’Ajuntament en anys. I també, perquè entre els principals compromisos de Guanyar Alcoi figura ser ‘La veu i els ulls del poble a l’Ajuntament’ servint al poble com un instrument de control i denúncia.

Com a resposta al meu article ‘La quadratura del cercle’, el sr. Jordi Martínez, al passat Plenari Municipal, va utilitzar un torn de paraula que li corresponia per parlar sobre la gestió de coloms, per acusar-me de mesquí, de mentider i de dubtar de la capacitat dels treballadors de l’Ajuntament. A més, en una mena de rabinada de pati de col·legi, ens va amenaçar dient que “fins que no rectifique i expose la dignitat d’aquests funcionaris no atendré els seus precs”. Una demostració de quin és el concepte que tenen des del PSOE de la gestió de la cosa pública i el poc talant per rebre crítiques, exigint submissió a canvi de l’aprovació de demandes.

El sr. Martínez pateix d’una perversa miopia política que li fa llegir el que ell vol. Tergiversa les meues paraules per parlar dels treballadors públics utilitzant-los com escut, acusant-me d’atacar-los i afectar a les seues famílies i així mirar d’amagar allò que realment reprovem: una sèrie de moviments de treballadors propiciats pel sr. Martínez que a parer nostre no s’han fet tenint en compte l’interés general de la ciutadania sinó que sembla que els interessos són altres propis, de partit o personals.

Tot comença quan Miguel Ángel Serra, l’anterior cap del departament d’Inspecció General de Serveis (IGS) amb extensa experiència, arriba a l’edat de jubilació i acaba abandonant el departament.

El que es critica és que en aquest moment, en el qual s’estan adjudicant els dos contractes més importants de la legislatura, el de Recollida de brossa i neteja viària, un contracte que li pot reportar més de 25 milions d’euros a l’empresa seleccionada, i el de la Neteja i manteniment del clavegueram, en eixe moment, el sr. Martínez aparta a qui més experiència té al càrrec al departament de Medi Ambient i el recol·loca al departament d’IGS. A causa d’eixe moviment s’ascendeix a un altre funcionari amb menys experiència al cap del departament de Medi Ambient. No sembla massa lògic ni beneficiós per la ciutadania, veritat?

Per què s’han tingut aquestes presses i no se li va demanar a Miguel Ángel Serra que continuara al capdavant d’IGS durant uns mesos fins que s’hagueren acabat les adjudicacions més importants de la legislatura i així poder comptar per a aquest procés tan important amb els caps de departament que tenien més experiència? Al marge del bon criteri de la Junta de Personal de no prolongar la vida laboral davant d’una jubilació, haver-ho demanat en aquesta situació excepcional ens haguera estalviat aquests moviments precipitats que no semblen aportar cap millora.

En cap moment dubte dels requeriments de Miguel Signes per exercir com a cap del departament d’IGS, dubte de la idoneïtat d’apartar-lo del seu lloc a Medi Ambient en aquest moment tan important. Per cert, en quin moment ha demanat vosté disculpes públiques pel que deia en premsa de Miquel Signes en 2010 acusant-lo d’obtenir la seua plaça de forma irregular?

Respecte a Carles Samper, m’acusa de mentir quan dic que no té el títol adequat per ser cap de departament de Medi Ambient. Fins on jo sé, és el propi sr. Martínez qui va fer públic en 2010 la impossibilitat per ocupar la plaça a ningú sense el títol de Tècnic Superior de Medi Ambient. Per açò, jo considerava que com que el sr. Samper no tenia aquest títol se l’ascendia al cap del departament de forma provisional; no dubtava que fóra il·legal com vosté diu, tan sols apuntava la provisionalitat de la plaça. O potser és que s’han modificat d’amagat els requeriments i el sr. Martínez ha fet de forma poc transparent el mateix que criticava al PP?

Reconec que només amb la informació que conec pels taulons de l’Ajuntament i la web del mateix (no és cap informació reservada com diu el sr. Martínez) no puc saber si el sr. Samper simplement ha suspés la seua oposició per a Conserge del Conservatori o ho ha fet voluntàriament, però sí que puc dir que em sembla estrany, primer, que un cap de departament de Medi Ambient opte a una plaça de Conserge de Conservatori i segon, que després d’haver obtingut la millor nota amb diferència entre els aspirants a les primeres proves suspenga les segones proves sense arribar a la nota de qualificació.

Siga com siga el resultat final és que al departament que ha de valorar el concurs més important de la legislatura el sr. Martínez ha mogut fora del lloc a qui tenia l’experiència durant anys al cap del departament i ha deixat al seu lloc a algú provisionalment, a qui a més, com Jordi Martínez ens va contar, li ha hagut de contractar a dit una empresa externa per 16.788 € perquè l’ajude amb l’adjudicació d’aquest servei. Tot açò sembla allunyat de tenir com a objectiu l’interés de la ciutadania per damunt de tot.

Perquè si tots dos treballadors són ben vàlids a la seua feina com deixa clar el sr. Martínez, quina és aleshores la diferència que hi ha entre els dos? Que té un que no tinga l’altre? Així de primeres veiem que el que s’ha desplaçat a un altre departament no és militant del PSOE ni va ser regidor del PSOE durant 8 anys, ni és home de confiança de Toni Francés i l’altre, qui ha de signar l’adjudicació d’un contracte de 25 milions d’euros sí que ho és. Crec que és comprensible que almenys tinguem certa desconfiança.

Amb tot açò, reitere les meues acusacions cap a la gestió del sr. Martínez, que considerem interessada, i no cap als treballadors, que si en algun moment s’han mogut per ambicions professionals, de forma legal, és perquè el sr. Martínez ha jugat amb les ambicions dels funcionaris i les ha pervertit amb objectius incerts.

Se’m diu que necessite fer punts per aconseguir un lloc a unes futures llistes electorals, que he de quedar bé amb alguns per poder ascendir. Potser això és el que han de fer alguns a les seues carreres polítiques. A Guanyar Alcoi en canvi, fem primàries obertes on la ciutadania que vol participar és qui tria l’ordre de les llistes electorals amb els seus vots i ací no valen de res els favors personals.

Es queixava el sr. Martínez al Plenari que eren sempre els mateixos els que posen la cara, pobres. I en efecte, crec que quan es decideix ser un càrrec públic ha de ser per posar la cara i no per amagar-la segons les conveniències personals, per estar disposat a rebre crítiques sense enrabiar-se, per enfrontar-les i no llençar balons fora ignorant-les.

Fer públic el que passa a les institucions és una de les obligacions que hem assolit a Guanyar Alcoi i encara que se’ns vulga fer callar, jo per la meua part no tinc cap problema en posar la cara les vegades que siga necessàries i que se m’insulte per fer públic allò que crec que he de fer públic, per no ser còmplice d’allò que considerem poc ètic. Se’m pot dir mentider i mesquí públicament les vegades que faça falta, qui em coneix ja sap com sóc i qui el conega ja sabrà com és Jordi Martínez.

A Guanyar Alcoi ens devem a la ciutadania i mentre altres es posen de perfil nosaltres seguirem contant allò que passa a les institucions i sembla que alguns no volen que es conega.

 

Socialistas y participación, dime de qué presumes y te diré de qué careces

Artículo de opinión de Amalia Payá, edil del Partido Popular en Alcoy

El gobierno municipal socialista hace gala de transparencia y participación en su forma de gobernar, pero nada más lejos de la realidad. Temas con una importante trascendencia no se consensúan con el resto de la corporación.

En un gobierno municipal en minoría, recordemos que el Partido socialista está gobernando nuestra ciudad con tan solo 9 de 25 concejales, debería ser normal que buscara el apoyo del resto de la corporación para sacar adelante medidas que permitan el gobierno de la ciudad.

De hecho el Partido Popular está siempre dispuesto a trabajar y a consensuar lo que haga falta por el bien de Alcoy y de los alcoyanos.

Son muchas las aportaciones y propuestas  realizadas desde nuestro grupo municipal, la creación de una Policía de Barrio es una de estas propuestas llevada a cabo por este gobierno. Otras, como la decoración de escaparates, que permita la puesta en valor de locales del Centro y la dinamización de la zona, o la propuesta de Medalla de Oro de la Ciudad al Círculo Industrial, por los 150 años de su existencia, han sido rechazadas con pretextos que no convencen a nadie.

A pesar de esto, cabe destacar el futuro contrato de la recogida de basura y limpieza viaria, donde nuestro gobierno municipal “socialista”, tiene el apoyo del Partido Popular. Un apoyo que pretende renovar un servicio, en las mejores condiciones posibles para proporcionar una mejor calidad de vida a los alcoyanos.

En cambio, hay otros asuntos más amables, que afectan a la imagen de la ciudad y en los que debería participar toda la corporación, sobre todo cuando son inversiones que perdurarán en el tiempo.

Pero en asuntos de este tipo, donde no hace falta el voto de la oposición, es cuando los socialistas se olvidan de la participación, actuando con prepotencia, llegando incluso a perder las formas.

Algo que ha sucedido en el nuevo diseño de una iluminación navideña propia para Alcoy. Siendo conscientes de que es algo que va a tener una importante transcendencia, desde el Partido Popular no lo dudamos, en su momento apoyamos la iniciativa y aportamos ideas para conseguir lo mejor para la imagen de nuestra ciudad en navidad.

Con todo esto, fue una sorpresa cuando, en el Pleno en el que se debatía esta propuesta, el concejal de fiestas mostró al resto de la corporación un diseño definitivo para esta iluminación, sin posibilidad de aportar nada. Solo quedaba por definir el material en el que se realizaría.

Pasado un tiempo, durante el cual habíamos mostrado nuestro interés y en el que el gobierno nos aseguro que tendríamos noticias, sorpresa, con nocturnidad y alevosía nos encontramos en la prensa el prototipo de esta “enramà” navideña personalizada para nuestra ciudad.

Ante ésto, el Partido Popular mostró su malestar en la última Comisión Informativa.

Así no, Sr. Llopis. No son formas de tratar a sus compañeros de corporación. Hemos apoyado la iniciativa, ofrecido colaboración y aportado ideas. A cambio, no hemos recibido invitación alguna a la participación, de la que tanto hace gala este gobierno.

Tras los reproches de todos los grupos políticos presentes en el ayuntamiento, el Sr. Llopis con una actitud prepotente defendió su postura, afirmando que hacían lo que querían “porque nosotros gobernamos”.

Palabras que cayeron en la mesa como un jarro de agua fría. Hemos denunciado en ocasiones la falta de participación de los socialistas, pero con las palabras de Raúl Llopis, ya no solo estamos hablando de poca participación, estamos hablando de autoritarismo y de no trabajar en absoluto por mantener una salud democrática en el Ayuntamiento de Alcoy. Algo que espero sea censurado públicamente por los partidos de izquierda abanderados de la participación.

La Navidad en Alcoy es especial, y lo es gracias a personas que han contribuido a ello durante muchos años, personas que forman parte de la historia de Alcoy, siendo la gran mayoría totalmente anónimas.

Una celebración alcoyana que es fruto de la gestión de diferentes gobiernos municipales que han creído en su carácter excepcional y la han impulsado. Pero parece que ha llegado el momento en el que un gobierno como el del Alcalde Toni Francés y el Sr. Raúl Llopis, se quieren apoderar de la tradición, politizarla y colgarse “medallitas” que no paran de exponer en las redes sociales. Porque gestionar la ciudad no, pero los que es estar todo el día con las redes sociales sí, aunque solo sea con un objetivo de beneficio propio e individual.

Por favor, piensen en Alcoy y en el futuro y dejen a parte su ego y proyección política, por el bien de todos los alcoyanos.

Los mosqueos de D. Antonio. Medalla de Oro al Círculo Industrial

Artículo de Opinión de Edu Tormo, concejal del PP en Alcoy

¡Qué cómodo se siente D. Antonio Francés, alcalde de Alcoy, en las trifulcas y marrullerías políticas! Lamentablemente ese es su Norte, para otro momento queda proponer medidas para la generación de empleo y potenciar la industria. Algo que se me antoja imprescindible para el futuro de Alcoy.

Y es que últimamente tenemos mosqueado a menudo a D. Antonio ¡Son tantas cosas las que no le sientan bien a este hombre!

Una de ellas, ha sido que el PP pidiera al pleno, conceder la medalla de oro al Círculo Industrial por su 150 aniversario. A pesar de que en esta cuestión parece que nadie tiene duda, ni oposición, molesta que sea a iniciativa del PP. Iniciativa que, por otra parte, tan solo fue respaldada por el grupo de Ciudadanos de D. Jorge Sedano.

Alude el jefe del gobierno alcoyano, D. Antonio, que estando de acuerdo en el fondo no lo está en las formas. Y añade que las formas lo son todo. Y con este argumento justifica su voto negativo y ayuda de paso a que Guanyar, que parecía que se iba abstener, se decante por el voto negativo.

Y yo me pregunto… ¿No hubiera sido más fácil pactar, cuando se planteó la propuesta, días antes del pleno, y llegar al mismo con unanimidad? Y más cuando se está en minoría, ¿Qué más da de quién sea la iniciativa si el fin es loable? ¿De verdad tiene intención el alcalde de conceder está medalla al Círculo Industrial? Esto solo lo sabremos con el tiempo…

Yo podría hacer un esfuerzo por entender a D. Antonio Francés, pero que quieren que les diga, su falta de coherencia le delata y ahí poco hay que entender.

Pongo un ejemplo objetivo de ello. Dice el sr. Francés que, este tipo de distinciones se conceden por unanimidad. Vaya por delante y ya lo dije en su día, la propuesta y concesión de Medalla de Oro a Camilo Sexto me hizo tremendamente feliz, por merecida.

Pero juzguen ustedes mismos, el procedimiento seguido. Dos concejales del gobierno se desplazan a Madrid a hablar con Camilo. Tantean si es viable y se fotografían con él. Bien, hasta aquí, lo normal. Lo que ya no es tan normal es hacer publicidad en prensa de la visita a Madrid. Reunir posteriormente a los grupos políticos, para conseguir sí o sí la unanimidad, habiendo convocado previamente a la prensa. ¿Y si no hubieran conseguido la unanimidad?

Bien ¿Y qué pasó el día que se le hace entrega de la concesión? Pues que D. Antonio entregó la medalla en el salón de plenos y aprovecho para decir públicamente que la misma la concedía toda la corporación. Acto seguido se encerró todo el gobierno, Camilo y los medios de comunicación en Alcaldía, negando el acceso al resto de concejales. ¿No era de toda la corporación? Este señor quiere solo la unanimidad cuando le interesa y cuando no le interesa, se mosquea.

Les emplazo a dentro de unos días para conocer más mosqueos de D. Antonio…

No obstante, no quiero terminar esta reflexión sin felicitar a la concejal de turismo por el éxito conseguido en la Feria Modernista. Está claro que son únicos en saraos y festivales, ya me gustaría que obtuvieran los mismos éxitos en temas capitales como el empleo o la industria. No duden que los alcoyanos los necesitamos y los agradeceríamos.

No, senyor Martínez, no

Article d’opinió de Paco Paredes, ex regidor de Guanyar Alcoi

Davant de l’article d’opinió del Sr. Jordi Martínez crec necessari donar resposta a la utilització que ha fet de la meua renúncia al càrrec de regidor.

Al plenari del dia 4 de setembre, després d’un temps de reflexió, amb gran pesar, vaig anunciar la meua renúncia al càrrec de regidor del nostre Ajuntament, motivat única i exclusivament per raons personals.

En el seu article el senyor Martínez afirma: “Ja han fet que Paco Paredes se’n vaja del grup i seguirà la purga en Guanyar perquè la seua manera d’actuar no és fer política i això la gent humana i amb un mínim de dignitat no és capaç de suportar-ho a les esquenes”.

No, senyor Martínez. No. La decisió de deixar el grup municipal no té res a veure amb el que vostè diu; en Guanyar no hi ha cap porga, ni res que se li parega. Potser en partits polítics tradicionals com el seu sí, però no en Guanyar. Que, per cert, compta amb el suport de molta gent, molt digna i molt humana i a la que vosté ofén amb les seues paraules. No se n’ha adonat?

Resumint, senyor Martínez: he deixat el càrrec per decisió personal, ja ho vaig dir al plenari, encara que no tinc cap inconvenient a tornar-ho a dir perquè pareix que a vostè no li va quedar clar. Recolze totalment el projecte de Guanyar Alcoi com el primer dia, continuaré formant part de la coordinadora de forma activa i donaré suport al treball dels meus companys del grup municipal. Com vaig dir en el meu acomiadament, junts encetàrem aquest camí i junts continuarem. I no, senyor Martínez, no són paraules buides, ni per a adornar un discurs, són paraules sinceres.

Quant a l’article al què vosté ha donat resposta, al meu entendre de forma desproporcionada, permeta’m dir-li que encara que vaja firmat pel nostre company Pablo González, és compartit per tot el grup, per la qual cosa sobren eixos atacs personals. En confiança li he de dir que no, senyor Martínez, no ha encertat vostè ni una pel que fa al nostre company Pablo, encara que, ja sé, a vostè això no li preocupa.

Per finalitzar, els convide a que llisquen o escolten el meu discurs d’acomiadament del plenari del 4 de setembre, unes paraules per argumentar la meua decisió.

El que se mueve no sale en la foto

Article d’opinió de Cristian Santiago, regidor de Guanyar Alcoi

La polèmica captura i posterior sacrifici de coloms urbans continuarà realitzant-se a Alcoi. Durant el darrer plenari, el Govern del PSOE va dir que no acceptava la nostra proposta de consensuar una «Gestió Ètica de Coloms» a través del Consell Local de Medi Ambient. El motiu, segons va dir el regidor de l’àrea Jordi Martínez, fins que no demanem disculpes per l’article d’opinió publicat pel nostre company Pablo Gonzàlez anomenat ‘La quadratura del cercle’.

Una actitud de vendetta impròpia d’un càrrec públic, que va en detriment d’una proposta en positiu que busca el bé comú de la nostra ciutat.

Perquè en Guanyar tenim clar, que controlar la població de coloms és necessari per a mantenir el benestar de la ciutadania. I que a hores d’ara existeixen alternatives més ètiques per mantenir la població de coloms estable i sana com el pinso anticonceptiu -nicarbazina-, la instal·lació de colomars ecològics per al control de la població de coloms urbans o d’altres mètodes de dissuasió complementaris.

En una societat avançada, ja no cal violar les lleis de protecció animal, que resulten cruels i angoixants, fereixen la sensibilitat de la ciutadania i no està demostrada la seva efectivitat.

Per això, des de la nostra Plataforma Ciutadana, volíem acabar amb aquest tipus de maltractament animal gratuït. I que el nostre Ajuntament fora un dels referents en aquesta matèria. Plantejant la possibilitat que Alcoi donara exemple com a ciutat amiga dels animals, i fora una ciutat capdavantera com València (amb colomars ecològics i pinso anticonceptiu) o Barcelona (amb l’aplicació del pinso anticonceptiu).

Ens volen en silenci i agenollades. Però nosaltres continuarem sent la veu i els ulls del poble en l’Ajuntament d’Alcoi. I l’alternativa real, rigorosa i responsable de Govern.

 

Desmentir a un mentider

Article d’opinió de Jordi Martínez, regidor de Medi Ambient a l´Ajuntament d’Alcoi

No haguera escrit mai aquesta columna. Desmentir a un mentider comença a ser una tasca impossible en l’època de les xarxes socials. Únicament cal comprovar que un amic teu comparteix alguna opinió i confia abans en els mentiders que en l’amic. Ha sigut aquesta situació la que m’ha impulsat a escriure aquestes línies. No vull que, al menys per la meua part, queden les mentides sense cap resposta. No sé si el meu amic ho llegirà però al menys dormiré tranquil.

El senyor Pablo González escriu als mitjans de comunicació un article d’opinió amb les següents afirmacions sobre dos funcionaris del Ajuntament d’Alcoi:

“El que era fins fa uns mesos cap de departament de Medi Ambient Miguel Signes, biòleg de carrera ha sigut traslladat a l’àrea d’IGS. Ell supervisarà i gestionarà majoritàriament serveis públics bàsics i obres, que poc té a veure en la seua condició com a biòleg”

I el desconeixement del senyor Pablo González és gran. En cap lloc de la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament d’Alcoi demana que per a ser el cap del departament es tinga que ser Llicenciat en algun grau específic. Els darrers Inspectors General han sigut molt variats: Un aparellador grup B de l’administració, un Enginyer Superior grup A , un Enginyer de Camins grup A i el darrer Inspector un aparellador grup B de l’administració. Les tasques son de coordinació dels treballs de la brigada, de les partides del pressupost, el control del personal però en cap cas ha de redactar projectes d’obra, ni dissenyar ponts. Si llegim el qüestionament que fa en referència als serveis públics, el senyor Signes ha sigut el responsable de serveis tan bàsics com el servei d’aigua i el de recollida de residus quan Esquerra Unida tenia responsabilitats de govern. En aquell temps, li sembla al senyor Pablo González, que si era bo i tenia capacitat?

Sap el senyor González que per a ser Cap de la Policia es pot ser biòleg, químic o advocat? Sap el senyor González que per a ser Inspector general de Serveis es pot ser advocat, biòleg o grau en qualsevol matèria? No ha de saber-ho perquè té la poca vergonya d’afirmar-ho en premsa sense pensar en el mal que pot fer a la professionalitat d’una persona ja que molta gent desconeix els requeriments i sistemes de promoció de l’administració pública.

Sobre el funcionari municipal Carles Samper afirma:

“Carles Samper enginyer mecànic i capatàs del departament de Medi Ambient ha sigut ascendit provisionalment com a cap d’aquest departament provisionalment perquè no té el títol adequat per exercir com a tal”

Ací la mentida és, a més, denigrant. El senyor Samper té la titulació adequada al grau i a més és Màster en Energies Renovables i per tant pot exercir com a Cap de Departament de Medi Ambient amb total legalitat i a més amb la capacitat professional que té el senyor Samper i que aquells que el coneixen podem corroborar. Si no haguera tingut la titulació oportuna, el gabinet de Personal ho haguera impedit, senyor González. Què trist que un responsable polític d’un partit que es considera d’esquerres acuse d’aquestes coses a treballadors honrats i que pose en dubte el treball de departaments de l’Ajuntament.

També afirma parlant del Plec de Recollida de la Brossa i neteja Viària:

“Tot pel fet que el funcionari  (senyor Samper) al qual s’ha posat al capdavant d’aquest departament no té les suficients aptituds per a estudiar els documents que han presentat les 8 empreses aspirants. O tal vegada, el Govern tem que, com que l’encarregat de valorar les ofertes per a la licitació de la recollida de brossa i neteja viària no compleix els requisits acadèmics, algú haguera pogut impugnar el procés i se salvaguarden amb la contractació d’una empresa externa”.

Si el seu raonament de capacitació del tècnic municipal és fals, tal i com he demostrat al paràgraf anterior, aquest també és igual de fals. Li torne a repetir que el senyor Samper té la titulació adequada per a exercir com a cap de departament. Qui és vostè per a qüestionar la capacitat dels funcionaris?A més de la seua capacitat cal indicar que la seua condició d’enginyer mecànic, a la que feia referència, considerem que serà millor encara per a considerar un plec de la brossa que consta de camions, rutes, maquinària, contenidors… Dubtar de la seua capacitat és dubtar de tots els funcionaris de la casa. Que trist que per buscar un lloc a la propera llista electoral s’haja de mentir a costa d’uns funcionaris públics.

També qüestiona la carrera professional que, a banda,  està realitzant el senyor Samper. Qui s’ha cregut  ser  el senyor González per a clavar-se en la vida professional i privada d’un funcionari? I com accedeix el senyor González a aquesta informació reservada dels funcionaris de la casa? El senyor Samper és molt lliure de buscar la seua promoció dintre del Ajuntament.  I davant de l’afirmació de:

“No s’entén que qui ha sigut capatàs de Medi Ambient ….. ara aspirara a ser encarregat del conservatori”

Perquè no ho entén? De casos com aquest en tenim tots els dies a l’Ajuntament. Gent que busca un millor futur professional i la promoció en el seu lloc de treball. Tan estrany li sembla? Tan il·legal li pareix? Si fora il·legal no es permetria per part del departament de personal. I si tan estrany li sembla pregunte-li a la seua companya de Guanyar com va nomenar la legislatura passada al responsable de Participació Ciutadana quan era un administratiu de la casa. Mitjançant la normativa de la casa, sinó, no haguera pogut fer-ho, li ho hagueren impedit. Però a vostè la dignitat d’aquestes persones no li preocupa. Només li preocupa com fer punts per a la propera llista. Ja han fet que Paco Paredes se’n vaja del grup i seguirà la purga en Guanyar perquè la seua manera d’actuar no és fer política  i això la gent humana i amb un mínim de dignitat no és capaç de suportar-ho a les esquenes.

Per acabar amb tanta mentira, Pablo González afirma que:

“Carles Samper va decidir retirar-se davant la magnitud de tal “cambalache”…

I vaig a citar les dades amb permís del senyor Samper. No es va retirar de les proves, sinó que a més ha fet una reclamació de qualificació per entendre que havia superat les proves i no haver vist aprovat el seu examen. O siga que mentida rere mentida, acusació sense proves i quedar-se tan a gust. Eixa és la nova política, eixa és la política de Guanyar.

Les úniques veritats que diu el senyor González fan referència a les meues afirmacions de fa anys de la manera d’accés del senyor Signes. Anys després i des de la responsabilitat de governar puc reconèixer la meua errada en algunes declaracions. La manca de transparència en aquells dies per part del govern del Partit Popular tampoc va ajudar massa. La manera de reconèixer la professionalitat del senyor Signes és haver-lo adscrit provisionalment fins que es faça l’oportuna selecció al capdavant de la Inspecció General de Serveis pel seu bon paper i dedicació en altres departaments.

Totes aquestes mentides referent a funcionaris de la casa no es poden fer quan afecten a la professionalitat i a l’honor dels mateixos. Sobretot quan el que es pretén és un ús polític de determinades declaracions a costa d’aquestes persones.

I després d’aquests fets constatables i encara que probablement aprofite per a poc, espere que el meu amic confie més amb mi encara que, com deia, desmentir a un mentider és sempre una tasca impossible, el mal està fet, i no crec que Pablo González demane disculpes ni tinga remordiments pel que es puga dir d’aquestes persones i com afecte a les seues famílies. Segur que pensa, què més dóna si així em guanye ser el pròxim regidor de Guanyar Alcoi?.

La quadratura del cercle

Article d’opinió de Pablo González, coportaveu de Guanyar Alcoi

Arran de la jubilació del cap de departament d’Inspecció General de Serveis (IGS) Miguel Ángel Serra, el Govern del PSOE ha començat a produir moviments entre funcionaris difícils d’entendre que entorpeixen la feina de l’Ajuntament.

Ja anem denunciant des de 2016 que el procés per a licitar el nou servei de recollida de brossa i neteja viària ha estat ple d’incerteses, fets estranys i opacitat.

El que era fins fa uns mesos cap de departament de Medi Ambient, Miguel Signes, biòleg de carrera, ha sigut traslladat a l’àrea d’IGS. Ell supervisarà i gestionarà majoritàriament serveis públics bàsics i obres, que poc té a veure en la seua condició com a biòleg.

Aquest nomenament l’ha fet el regidor Jordi Martínez qui en novembre de 2010 es referia al nomenament de Miguel Signes com a cap de departament de Medi Ambient en aquests termes: “qui ja va aconseguir una plaça en l’Ajuntament mentre era personal de confiança del PP, rematarà ara la seua fulgurant carrera amb el seu nomenament per al nou càrrec”. Martínez també criticava la “falta d’ètica de l’alcalde, Jorge Sedano, que permet que aquest Ajuntament s’haja convertit en l’empresa de contractació del PP”. Ara, Jordi Martínez ha col·locat al mateix Miguel Signes al capdavant d’un departament com a càrrec de lliure designació.

Al mateix temps, l’exregidor del PSOE a Alcoi Carles Samper, enginyer mecànic i capatàs del departament de Medi Ambient, ha sigut ascendit provisionalment com a cap d’aquest departament, provisionalment perquè no té el títol adequat per a exercir com a tal. Com a nou cap de departament ell havia de ser, en principi, l’encarregat d’estudiar, analitzar i valorar els documents que aportaven les empreses interessades en la licitació de la recollida de brossa i neteja viària, un total de 8 empreses.

Ens trobem que, en el moment més important per al Departament de Medi Ambient i davant la licitació del servei públic més costós de l’Ajuntament (4,5 milions d’euros/any), des del Govern escapcen el Departament apartant a aquell que havia de valorar les ofertes. El gruix d’aquesta feina finalment, tal com va denunciar Compromís Alcoi, recaurà en mans d’una empresa privada que, tal com ens va explicar el regidor Jordi Martínez, s’encarregarà de facilitar i ordenar la informació perquè Samper valore els plecs de condicions. Aquesta contractació ha costat 16.788,75 € que haurem de pagar tots els ciutadans d’Alcoi. Tot pel fet que el funcionari al qual s’ha posat al capdavant d’aquest departament no té les suficients aptituds per a estudiar els documents que han presentat les 8 empreses aspirants. O, tal vegada, el Govern tem que, com que l’encarregat de valorar les ofertes per a la licitació de la recollida de brossa i neteja viària no compleix els requisits acadèmics, algú haguera pogut impugnar el procés i se salvaguarden amb la contractació d’una empresa externa. És a dir, es busca donar-li suport al senyor Samper mitjançant una empresa de Valladolid contractada a dit.

El vaivé de funcionaris entre departaments sense sentit ha continuat. Els grups de funcionaris s’ordenen, de més baix a més alt, en: C2, C1, B, A2, A1. El mateix Samper, capatàs de Medi Ambient del grup C2 de funcionaris, s’havia presentat a una oposició interna per a encarregat del Conservatori Municipal de Música i Dansa, tenint així possibilitats d’ascendir al grup C1 de funcionaris, un escaló més alt amb millor sou i condicions.

No s’entén que, qui ha sigut capatàs de Medi Ambient a l’Ajuntament (amb el seu parèntesi com a regidor del PSOE durant dues legislatures) amb formació com a enginyer mecànic, ara aspirara a ser encarregat del conservatori. Sols es podria entendre aquest puzle de personal si per part del Govern del PSOE se li haguera promés amb anterioritat una plaça del grup C1 al Departament de Medi Ambient com a Inspector de Medi Ambient mitjançant mobilitat horitzontal una vegada aconseguira la plaça d’encarregat de conservatori i ascendira al grup C1. Aquesta quadratura del cercle que havia portat a una estratègia infame des de l’òptica de l’ètica pública havia creat veritable escàndol i preocupació entre els funcionaris de l’Ajuntament i, finalment, Carles Samper va decidir retirar-se davant la magnitud de tal ‘cambalache’.

Aleshores, en tot aquest trencaclosques, tenim un moviment de funcionaris que no correspon a criteris tècnics i sí a polítics i partidistes. Amb un biòleg infamat anteriorment per Jordi Martínez i ara col·locat com a cap de departament d’Obres i Serveis pel mateix regidor; amb un enginyer mecànic ascendit com a cap de departament de Medi Ambient que no està capacitat per valorar els plecs de condicions de la recollida de brossa i neteja viària (el contracte més costós i important de l’Ajuntament d’Alcoi).

Aquests moviments polítics no sols poden explicar tot el temps de demora de la licitació, sinó que s’han volgut simular coincidències que mirades en perspectiva se sumen a tot un procés poc transparent com és el de la contractació del servei de recollida de brossa i, desafortunadament també, a un altre contracte amb un procés igualment sospitós -impugnació pel mig inclosa- que està per vindre: el manteniment del clavegueram que, sospitem, es culminarà amb la privatització del servei d’aigua, de nou.

En definitiva, des de Guanyar Alcoi creiem que aquests moviments de personal a l’Ajuntament d’Alcoi en cap cas estan suposant una millora del servei de l’Ajuntament d’Alcoi als seus ciutadans, sinó que més aviat està acomplint i responent a uns interessos personals i partidistes difícils d’entendre des d’una òptica de l’ètica política i del servei al ciutadà.